Excursions del Joan Ramon

N'Agustí Jolís i Maria Simó afirmaven en la seva Guia de la Cerdanya dels anys 50 que l'excursió per la Feixa Ampla del Cadí era la més sorprenent de tota la muntanya. Els clàssics no menteixen mai. El recorregut de la Feixa o Feixant és espectacular, només resservat a muntanyencs avesats a trescar per terrenys durs i penjats, per tarteres de tot tipus - us donaran el master de tarteristes titulats - . Passareu per petits colls als contraforts de la muntanya i cada cop pensareu que per l'altre vessant no passareu. Però us anireu apropant, pas a pas, pedra a pedra i veureu que es massa amb molt de compte com em va ensenyar l'Enric Faura. Farà cosa de tres anys que ja vaig fer aquesta travessa amb el Joaquim de la Sènia. Accés : A la carretera de Tuixent a la Seu d'Urgell, abans d'arribar a Adraen, trobem una pista que s'enfila pel vessant occidental del Cadí. Al km 7 la pista queda tallada per una barrera. Cal continuar a peu o teniu influències. 15,8 k

L'altre dia vam anar al Midi d'Ossau. Avui anem a l'altre extrem dels Pirineus. El Puig Peric és una bella atalaia que domina la conca lacustre de les Balloses. És una contrada que no té res que enveja els racons del Parc de Sant Maurici amb una munió d'estanys escampats per arreu. A diferència d'Aigüestortes, aquí els llacs formen grans esplanades que només són trencades per les línies verticals de grans cims com el Carlit o el Peric. El Puig Peric és un pic prou arrodonit per pujar-hi vaques. De fet no pugen vaques però si que puja un reguitzell de turistes-muntanyencs. El Puig Peric és el vèrtex més alt de la comarca de Capcir integrada en el que anomenem Catalunya Nord que els francesos, amb el beneplàcit dels Espanyols, van lliurar a França en el tractat dels Pirineus esguerrant la unitat catalana. Cal saber una mica d'història per comprendre l'esdevenir actual. Vam anar en Sergi Miranda, en Joan Lores, en Marcos Manceñido i jo. Accés : De Puigc

Ahir vaig anar a casa dels Lores i van fer un passe de fotos dels anys 70. El cas és que vam plegar tard. He enganyat al Sergi Miranda per anar a fer una ferrata que fa temps que em rondava pel cap. La veritat és que és de les més fàcils que he fet però té cert encant. Hi penso tornar algun altre cop. El Castellot de Baells té unes formes estranyes segurament modelades pel vent i l'aigua. La imaginació pot córrer veien per arreu cares, dracs ... i així podeu passar hores i hores tot segons els que hagueu pres.Recomanable i a 50 km. de Lleida encara que curta. Accés : Prenem la carretera N-230 cap a la Vall d'Aran. Per allà el km 44,5 prenem un trencall a l'esquerra cap a la vila de Baells (0,6 m.) que hem de travessar. Per l'esquerra voltem l'impressionant castell-palau de Baells. A l'extrem de sortida del poble hi ha una carretera que mena a Zurita. Hi ha una capelleta i prenem una pista de terra a la dreta. Deixem un trencall a l'esquerra i anem a p

Després d'anar tants dies cercant pics perduts he decidit anar a fer una excursió clàssica. Ja la vaig fer al juliol de 1994 però sempre es bo recordar belles muntanyes. Anem el Lluís Olondriz, el Sergi Miranda, el Sergi Font i jo. La majestuositat del Midi ve donada per les seves parets d'un color fosc provinent de la xemeneia d'un antic volcà. Una mica d'història : Les seves parets van atreure ben aviat l'atenció dels habitants del contorn. L'any 1591 en Cayet Palmer, Señor de la Plame, va afirmar que havia conquerit la cima però la seva narració cau en el sac de la llegenda. Més tard el bisbe d'Aix, un tal Foix Candale, intenta un atac preparat a mena d'expedició però no aconsegueix la seva fita. No serà fins l'any 1787 que un senzill pastor de la vall d'Aspe posa al cim una gran fita que li encomana el geògraf Reboul. Ja veieu la història s'escriu per la gent important però no sabem ni el nom del pastor que va aconseguir la primera as

Acabo de trucar al Grup de Rescat de Muntanya. En una canal he trobat una tenda de campanya, una motxilla, una jaqueta bona i d'altra roba. Algú va deixar el material per encarar-se a una canal costeruda però sembla que no va baixar a buscar-la. Això farà temps, poder un any, però clar com vaig per indrets on passa poca gent ... ningú se'n va adonar. Una mica de misteri per començar l'explicació. En la recerca dels pics oblidats avui he volgut anar al pic Fonguero i Pui de Linya que són dos cims ben alts del Parc Nacional de Sant Maurici però pel contrari resten oblidats i per això vull pujar-hi jo. Accés : Des d'Espot prenem la carretera que puja a Sant Maurici. A 3,7 km trobem l'aparcament. Només es pot pujar en taxi (sense comentaris). Descripció de l'itinerari : Primer dia : Des de l'aparcament (1640 m) passo la barrera i prenc a l'esquerra la pista que puja al refugi Josep Maria Blanc. Estic envoltat de bosc d'avets, primerament, i des

En cap carnet pireneista hauria de falta el cim de la Punta Suelza. Com li falten uns metres per ser un tres mil molts l'hem deixat abandonat. Porto 841 cim s - ahir els vaig voler comptar - i em faltava la punta Suelza així que vaig decidir no permetre aquesta distracció. Estic segur que molts excursionistes no han estat tan babaus com jo i ja l'han fet ja que em vaig trobar un senderó magnífic que puja fins al cim i això que travessa una tartera però ara el ferm és bo. Segur que fa 30 anys no estava com ara. Excursió molt recomenable. L'excursió la vaig plantejar en dues jornades. 1r dia: Per la vall de Plan pujo per GR-11 al collado d'Ordiceto i dormo en una cabana. L'endempa pujo al cim i baixo cap a Plan. Alerta que la pista (uns 11 km.) que puja a Viados és molt estreta i et trobes una munió de cotxes de cara. Descripció de l'itinerari : Primer dia : A l'esquerra de la pista principal veiem un trencall senyalitzat amb un cartell del GR-

Quan aneu de vacances tots anem a veure castells, palaus, catedrals i esglésies però igualment és interessant anar a veure mostres de cultura popular com són les treballades cabanes de pedra seca. A veure si ara amb la crisi immobiliaria haurem d'anar a fer-nos tots la casa al camp. Sense un euro a la butxaca ens podrem fer una casa només de pedra. L'ajuntament de Mont-roig ha tingut l'encert de marcar una ruta per conèixer algunes de les barraques de pedra seca del seu terme. Les construccions de barraques amb pedra seca són ben interessants. No hi ha cap argamassa que ajuntin les pedres sinó que és la pròpia gravetat que les fa caure i cal cercar la forma d'aguantar-les. El més difícil és sostenir el teulat que es fa amb el sistema de falsa cúpula on cada vegada es va tendint a posar una capa més endins fins tancar l'obertura. Per això calen murs ben gruixuts. És un recorregut ben interessant que vam fer el Charli, la Ira i jo (que tenia mal al peu) quan es