Entrades

HOMENATGE A LLUÍS GARROFÉ: EL TUC DE MULLERES

Imatge
Amb els seus 3010 metres el tuc de Mulleres (o Molieres com veig darrerament escrit) és una bella muntanya desitjada pels col·leccionistes de tres mil. De lluny sembla una mena de balena gegant. L'accés des del túnel de Vielha es veu facilitat per un refugi metal·lic de la FEEC però cal tenir present que les darreres congestes de neu al Cap de Toro són prou dretes per amedrentar a alguns. Mentre que l'excursió pel vessant ponentí (Vall d'Essera - Benasc) que és molt còmode esdevenint un dels tres mils més factible.  A més a més passarem per l'impressionant Pla d'Aigualluts, un dels paratges més sorprenents del Pirineu amb la visió del gegant pirinenc de l'Aneto. En el Forat d'Aigualluts l'aigua col·la de la vall de l'Essera cap a la Vall d'Aran amb el riu de la Garona. A més a més en aquesta excursió vam homenatjar als bons amics Lluís Garrofé - que amb els seus 80 anys ha acabat la llista - i Jaume Brescó que també l'ha acabada. Aproximaci

EL SERRAT DE LA CREU

Imatge
Fa un temps que he voltat insistentment per la Planella de Sòbol a la vallada de Vilamala. Volia pujar al Serrat de la Creu que cau vertical sobre l'embassament de la Llosa del Cavall però la veritat no gosava anar-hi sol. He convençut al Charli. Finalment també han vingut el Miquel Àngel i la seva filla l'Ariadna. No ha resultat tan difícil com em pensava, encara que millor pecar de prudent. Com és una excursió "inèdita" penso que pot ser interessant per si algú vol anar-hi. Accés : Prenem la carretera LV-4141b que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys per Coll de Jou. 800 metres abans d'arribar a coll de Jou trobem un revolt molt tancat, el revolt de Fenerals on aparquem i comença l'excursió. Descripció de l'excursió : Prenem la pista que davalla. Deixem a l'esquerra el GR-7 que baixa a Sant Llorenç procedent de Solsona. La vista sobre el Clot de Vilamala es superba, tot són esbalç i cingles. Recordar la llegenda que diu que antigament Vilama

L'ESPECTACULAR FEIXANT AMPLE DEL CADI

Imatge
N'Agustí Jolís i Maria Simó afirmaven en la seva Guia de la Cerdanya dels anys 50 que l'excursió per la Feixa Ampla del Cadí era la més sorprenent de tota la muntanya. Els clàssics no menteixen mai. El recorregut de la Feixa o Feixant és espectacular, només resservat a muntanyencs avesats a trescar per terrenys durs i penjats, per tarteres de tot tipus - us donaran el master de tarteristes titulats - . Passareu per petits colls als contraforts de la muntanya i cada cop pensareu que per l'altre vessant no passareu. Però us anireu apropant, pas a pas, pedra a pedra i veureu que es massa amb molt de compte com em va ensenyar l'Enric Faura. Farà cosa de tres anys que ja vaig fer aquesta travessa amb el Joaquim de la Sènia. Accés : A la carretera de Tuixent a la Seu d'Urgell, abans d'arribar a Adraen, trobem una pista que s'enfila pel vessant occidental del Cadí. Al km 7 la pista queda tallada per una barrera. Cal continuar a peu o teniu influències. 15,8 k

PUIG PERIC, L'OMBRA DEL CARLIT

Imatge
L'altre dia vam anar al Midi d'Ossau. Avui anem a l'altre extrem dels Pirineus. El Puig Peric és una bella atalaia que domina la conca lacustre de les Balloses. És una contrada que no té res que enveja els racons del Parc de Sant Maurici amb una munió d'estanys escampats per arreu. A diferència d'Aigüestortes, aquí els llacs formen grans esplanades que només són trencades per les línies verticals de grans cims com el Carlit o el Peric. El Puig Peric és un pic prou arrodonit per pujar-hi vaques. De fet no pugen vaques però si que puja un reguitzell de turistes-muntanyencs. El Puig Peric és el vèrtex més alt de la comarca de Capcir integrada en el que anomenem Catalunya Nord que els francesos, amb el beneplàcit dels Espanyols, van lliurar a França en el tractat dels Pirineus esguerrant la unitat catalana. Cal saber una mica d'història per comprendre l'esdevenir actual. Vam anar en Sergi Miranda, en Joan Lores, en Marcos Manceñido i jo. Accés : De Puigc

MANDRA: LA FERRATA DEL CASTELLOT DE BAELLS

Imatge
Ahir vaig anar a casa dels Lores i van fer un passe de fotos dels anys 70. El cas és que vam plegar tard. He enganyat al Sergi Miranda per anar a fer una ferrata que fa temps que em rondava pel cap. La veritat és que és de les més fàcils que he fet però té cert encant. Hi penso tornar algun altre cop. El Castellot de Baells té unes formes estranyes segurament modelades pel vent i l'aigua. La imaginació pot córrer veien per arreu cares, dracs ... i així podeu passar hores i hores tot segons els que hagueu pres.Recomanable i a 50 km. de Lleida encara que curta. Accés : Prenem la carretera N-230 cap a la Vall d'Aran. Per allà el km 44,5 prenem un trencall a l'esquerra cap a la vila de Baells (0,6 m.) que hem de travessar. Per l'esquerra voltem l'impressionant castell-palau de Baells. A l'extrem de sortida del poble hi ha una carretera que mena a Zurita. Hi ha una capelleta i prenem una pista de terra a la dreta. Deixem un trencall a l'esquerra i anem a p

SA MAJESTAT EL MIDI D'OSSAU

Imatge
Després d'anar tants dies cercant pics perduts he decidit anar a fer una excursió clàssica. Ja la vaig fer al juliol de 1994 però sempre es bo recordar belles muntanyes. Anem el Lluís Olondriz, el Sergi Miranda, el Sergi Font i jo. La majestuositat del Midi ve donada per les seves parets d'un color fosc provinent de la xemeneia d'un antic volcà. Una mica d'història : Les seves parets van atreure ben aviat l'atenció dels habitants del contorn. L'any 1591 en Cayet Palmer, Señor de la Plame, va afirmar que havia conquerit la cima però la seva narració cau en el sac de la llegenda. Més tard el bisbe d'Aix, un tal Foix Candale, intenta un atac preparat a mena d'expedició però no aconsegueix la seva fita. No serà fins l'any 1787 que un senzill pastor de la vall d'Aspe posa al cim una gran fita que li encomana el geògraf Reboul. Ja veieu la història s'escriu per la gent important però no sabem ni el nom del pastor que va aconseguir la primera as

CERCAR PICS ON NO VA NINGU: PIC FONGUERO - PUI DE LINYA

Imatge
Acabo de trucar al Grup de Rescat de Muntanya. En una canal he trobat una tenda de campanya, una motxilla, una jaqueta bona i d'altra roba. Algú va deixar el material per encarar-se a una canal costeruda però sembla que no va baixar a buscar-la. Això farà temps, poder un any, però clar com vaig per indrets on passa poca gent ... ningú se'n va adonar. Una mica de misteri per començar l'explicació. En la recerca dels pics oblidats avui he volgut anar al pic Fonguero i Pui de Linya que són dos cims ben alts del Parc Nacional de Sant Maurici però pel contrari resten oblidats i per això vull pujar-hi jo. Accés : Des d'Espot prenem la carretera que puja a Sant Maurici. A 3,7 km trobem l'aparcament. Només es pot pujar en taxi (sense comentaris). Descripció de l'itinerari : Primer dia : Des de l'aparcament (1640 m) passo la barrera i prenc a l'esquerra la pista que puja al refugi Josep Maria Blanc. Estic envoltat de bosc d'avets, primerament, i des