Entrades

UN CAMÍ FERRAT AL CLOT DE L'INFERN

Imatge
Hi ha racons que malgrat haver passat per la vora molts cops, quan finalment t'hi poses t'adones que mai havies pensat que fos tan bell. Perdoneu la parrafada però és el que penso. Ahir em vaig posar al Clot de l'Infern damunt de la casa pairal de Pujol del Racó i vaig descobrir un topant encantador. Anem a pams. El Clot de l'Infern és una barrancada ferrenya, dura, impossible de pujar però algú ha posat alguns esgraons i passos amb cadena que fa senzill passar-hi.  Perdoneu la poca qualitat de les fotografies. Em vaig deixar la màquina de fotografiar i les vaig fer amb el mòbil. Accés : Aparquem al poble de La Coma, situat damunt de Sant Llorenç de Morunys, al peu de les pistes d'esquí de Port del Comte. Descripció de l'itinerari : Sortim pel carrer de la carnisseria de cal Roseta. A l'extrem trobem un cartell informatiu. Passem per la vora d'uns xalets i aviat prenem un sender que s'inicia a l'esquerra i passa per darrera de les const

VOLTA AL PUIG DE LES MORRERES

Imatge
A l'extrem meridional de Port del Comte hi ha el puig de les Morreres o Querol encara que ara molta gent ho coneix com la Pantalla per una plataforma de telefonia que es va posar en el cimal.. La panoràmica és excepcional, així que val la pena pujar-hi. Per fer la volta baixem per la tartera de les Morreres. Excursió superba. Descripció de l'itinerari : Iniciem l'excursió al Coll de Jou (1490 m.).  El coll de Jou és un nus de comunicació entre les carreteres que pugen a Port del Comte. Pel sud arriba la carretera LV-4241b de Solsona. Per l’est ho fa de Sant Llorenç de Morunys. Pel nord el ramal procedent de l’estació d’esquí de Port del Comte i de coll de Port. Per l’oest la carretera L-401 a Odèn, Cambrils, Alinyà i Coll de Nargó. Passem per davant de la font i als 25 metres prenem un corriol que remunta una petita vall. Trobem una caseta i passem per sota. 6 min. Sortim a tocar d'un revolt de la pista encimentada a la que no sortim sinó que agafem un corriol q

JORNADA CUIDADORS DE SENDERS: SANT MIQUEL DEL FAI

Imatge
Avui hem anat a la Trobada de Cuidadors de Senders que organitza la FEEC. Enguany el lloc triat era Sant Feliu de Codines. Durant tot el dia ha hagut molt bon rotllo. Al matí ens han portat en autocar fins al monestir de Sant Miquel del Fai. És un indret meravellòs però la veritat calia pagar 8 euros i ho trobo un "robo". Així que hem començat l'excursió de tornada a Sant Feliu. Erem una 60 llarga d'excursionistes. Per saber detalls de Sant Miquel del Fai Descripció de l'itinerari: Sortim de Sant Miquel per la carretera d'accés. 18 min. Després de travessar la riera de Tenes, prenem uns 100 metres més amunt un trencall a la dreta i abandonem la carretera asfaltada. Cartell informatiu. 25 min. Arribem a una pista i la seguim a l'esquerra. Anem planejant per damunt de la carretera. 45 min. Cruïlla que genera molts dubtes per l'excessiva senyalització que hi ha en un cartell doncs es pot anar a Sant Feliu de Codines pels dos costats. Nosaltres ab

HOMENATGE A LLUÍS GARROFÉ: EL TUC DE MULLERES

Imatge
Amb els seus 3010 metres el tuc de Mulleres (o Molieres com veig darrerament escrit) és una bella muntanya desitjada pels col·leccionistes de tres mil. De lluny sembla una mena de balena gegant. L'accés des del túnel de Vielha es veu facilitat per un refugi metal·lic de la FEEC però cal tenir present que les darreres congestes de neu al Cap de Toro són prou dretes per amedrentar a alguns. Mentre que l'excursió pel vessant ponentí (Vall d'Essera - Benasc) que és molt còmode esdevenint un dels tres mils més factible.  A més a més passarem per l'impressionant Pla d'Aigualluts, un dels paratges més sorprenents del Pirineu amb la visió del gegant pirinenc de l'Aneto. En el Forat d'Aigualluts l'aigua col·la de la vall de l'Essera cap a la Vall d'Aran amb el riu de la Garona. A més a més en aquesta excursió vam homenatjar als bons amics Lluís Garrofé - que amb els seus 80 anys ha acabat la llista - i Jaume Brescó que també l'ha acabada. Aproximaci

EL SERRAT DE LA CREU

Imatge
Fa un temps que he voltat insistentment per la Planella de Sòbol a la vallada de Vilamala. Volia pujar al Serrat de la Creu que cau vertical sobre l'embassament de la Llosa del Cavall però la veritat no gosava anar-hi sol. He convençut al Charli. Finalment també han vingut el Miquel Àngel i la seva filla l'Ariadna. No ha resultat tan difícil com em pensava, encara que millor pecar de prudent. Com és una excursió "inèdita" penso que pot ser interessant per si algú vol anar-hi. Accés : Prenem la carretera LV-4141b que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys per Coll de Jou. 800 metres abans d'arribar a coll de Jou trobem un revolt molt tancat, el revolt de Fenerals on aparquem i comença l'excursió. Descripció de l'excursió : Prenem la pista que davalla. Deixem a l'esquerra el GR-7 que baixa a Sant Llorenç procedent de Solsona. La vista sobre el Clot de Vilamala es superba, tot són esbalç i cingles. Recordar la llegenda que diu que antigament Vilama

L'ESPECTACULAR FEIXANT AMPLE DEL CADI

Imatge
N'Agustí Jolís i Maria Simó afirmaven en la seva Guia de la Cerdanya dels anys 50 que l'excursió per la Feixa Ampla del Cadí era la més sorprenent de tota la muntanya. Els clàssics no menteixen mai. El recorregut de la Feixa o Feixant és espectacular, només resservat a muntanyencs avesats a trescar per terrenys durs i penjats, per tarteres de tot tipus - us donaran el master de tarteristes titulats - . Passareu per petits colls als contraforts de la muntanya i cada cop pensareu que per l'altre vessant no passareu. Però us anireu apropant, pas a pas, pedra a pedra i veureu que es massa amb molt de compte com em va ensenyar l'Enric Faura. Farà cosa de tres anys que ja vaig fer aquesta travessa amb el Joaquim de la Sènia. Accés : A la carretera de Tuixent a la Seu d'Urgell, abans d'arribar a Adraen, trobem una pista que s'enfila pel vessant occidental del Cadí. Al km 7 la pista queda tallada per una barrera. Cal continuar a peu o teniu influències. 15,8 k

PUIG PERIC, L'OMBRA DEL CARLIT

Imatge
L'altre dia vam anar al Midi d'Ossau. Avui anem a l'altre extrem dels Pirineus. El Puig Peric és una bella atalaia que domina la conca lacustre de les Balloses. És una contrada que no té res que enveja els racons del Parc de Sant Maurici amb una munió d'estanys escampats per arreu. A diferència d'Aigüestortes, aquí els llacs formen grans esplanades que només són trencades per les línies verticals de grans cims com el Carlit o el Peric. El Puig Peric és un pic prou arrodonit per pujar-hi vaques. De fet no pugen vaques però si que puja un reguitzell de turistes-muntanyencs. El Puig Peric és el vèrtex més alt de la comarca de Capcir integrada en el que anomenem Catalunya Nord que els francesos, amb el beneplàcit dels Espanyols, van lliurar a França en el tractat dels Pirineus esguerrant la unitat catalana. Cal saber una mica d'història per comprendre l'esdevenir actual. Vam anar en Sergi Miranda, en Joan Lores, en Marcos Manceñido i jo. Accés : De Puigc