Excursions del Joan Ramon

No tot han de ser grans muntanyes - penso que ser excursionista és anar a posar el nas a tot arreu, és ser un esperit tafaner - i així avui que tenia festa a la tarda a l'escola he anat d'excursió malgrat que el dia és molt curt (finals de novembre). La fita és un tossal que es veu des de tots els punts, damunt del poble d'Almacelles. Almacelles és el poble on vaig nàixer però no hi havia pujat mai... així que aquesta tarda era ideal. Cal agafar la carretera que va a Almenar. A la sortida del poble ja es veu un trencall a la dreta. Cal deixar el cotxe i posar-nos a buscar la pujada. Aviat trobarem un cartell que ens recorda que aquest emplaçament ja fou ocupat en l'edat del bronze, els íbers també van instalar-s'hi, els romans van bastir una via al seu peu que anava fins al port de Tarraco. Els sarraïns també van ocupar l'indret i ens deixarem la toponímia. I tot era feliç fins que Felip IV en la Guerra dels Segadors va destruir el poble. Què repassi una mic

Un any més fent el camí de muntanya i ja en portem 18!!! Ja som majors d'edat i ens hem anat fent grans. Malgrat el mal temps una cinquantena d'excursionistes ens hem armat de valor i hem decidit sortir a caminar. Finalment hem tingut un dia meravellós encara que el fang no ens el pogut treure dels peus. Ambient molt bo. A les nou hem esmorzar al bar de Tartareu que ens ha tracta fantàsticament bé i mira que nosaltres som raros. D'aquí hem anat seguint el camí dels Solans per on passa el GR-3 que passa per sota de la muntanya de la Malera fins un collet prop de la font del Saüc amb una impressionant vista sobre la vall de Vilamajor. Finalment hem sortit a la carretera i em fet cap al llogarret de Vilamajor amb la capella de sant Josep on el Pep ens ha explicat que havia pertangut a la col·legiata d'Àger i amb la desamortització de Mendizaval havia passat a mans privades.  Anem a buscar la carretera C-12 i passem a l'altre costat. Anem una mica a l'avent

Aquest va ser el recorregut de la XXVna Marxa de Regularitat de les Terres de Ponent. Fa anys que vaig a les marxes de regularitat encara que no sé gaire bé com funciona però el que sé és que cada any em porten a llocs més bonics i no deixaré perdre l'oportunitat de descobrir un racó del meu país. Gràcies als organitzadors per ensenyar-me cada any un bell topant, igualment gràcies als controls que fan possible aquesta activitat i com no gràcies a la meva parella per la paciència que ha mostrat (i gràcies als companys/es que m'han fet passar una molt bona estona que farà que demà vagi a treballar més content). Primer, segurament molts us preguntareu on està Fígols? Mirarem de respondre el vostre desconeixement del territori. Del mig d'Organyà surt la carretera que us hi duu. També podeu anar per la carretera que surt a la dreta, passat Coll de Nargó, cap a Sant Llorenç de Morunys. Quan passeu el pont de l'Espia sobre el Segre tingueu un record pel sanginari "Assass

Aquest pont de Tots Sants hem anat a fer el camí que devien de fer prop de 500.000 fugitius l'hivern de 1939 davant l'avanç de la barbàrie feixista del franquisme. Si més no recordar aquests tràgics fets històrics, portar-los en el cor... Hem sortit de la vila de Portbou on les històries de contraban es barregen amb el de les persones que han de passar la frontera a corre-cuita com el filòsof alemany Walter Benjamí, que com a jueu, fugia aquest cop de la bèstia del nazisme. Després de 7 anys de fugir, l'any 1940 es suïcida veien que no podria escapolir-se de la brutalitat. En el poble s'han posat uns plafons informatius que ens ajuden a endinsar-nos en el dolor d'aquell home i d'una època. S'ha marcat una ruta pel camí que va seguir passant pel coll de Banyuls (que un dia d'aquests farem). La tarda anterior vam anar a Elna i vam visitar la Maternitat suïssa d'Elma on van acollir a les mares embarassades republicanes que es trobaven als camps de co

Hi ha racons que malgrat haver passat per la vora molts cops, quan finalment t'hi poses t'adones que mai havies pensat que fos tan bell. Perdoneu la parrafada però és el que penso. Ahir em vaig posar al Clot de l'Infern damunt de la casa pairal de Pujol del Racó i vaig descobrir un topant encantador. Anem a pams. El Clot de l'Infern és una barrancada ferrenya, dura, impossible de pujar però algú ha posat alguns esgraons i passos amb cadena que fa senzill passar-hi.  Perdoneu la poca qualitat de les fotografies. Em vaig deixar la màquina de fotografiar i les vaig fer amb el mòbil. Accés : Aparquem al poble de La Coma, situat damunt de Sant Llorenç de Morunys, al peu de les pistes d'esquí de Port del Comte. Descripció de l'itinerari : Sortim pel carrer de la carnisseria de cal Roseta. A l'extrem trobem un cartell informatiu. Passem per la vora d'uns xalets i aviat prenem un sender que s'inicia a l'esquerra i passa per darrera de les const

A l'extrem meridional de Port del Comte hi ha el puig de les Morreres o Querol encara que ara molta gent ho coneix com la Pantalla per una plataforma de telefonia que es va posar en el cimal.. La panoràmica és excepcional, així que val la pena pujar-hi. Per fer la volta baixem per la tartera de les Morreres. Excursió superba. Descripció de l'itinerari : Iniciem l'excursió al Coll de Jou (1490 m.).  El coll de Jou és un nus de comunicació entre les carreteres que pugen a Port del Comte. Pel sud arriba la carretera LV-4241b de Solsona. Per l’est ho fa de Sant Llorenç de Morunys. Pel nord el ramal procedent de l’estació d’esquí de Port del Comte i de coll de Port. Per l’oest la carretera L-401 a Odèn, Cambrils, Alinyà i Coll de Nargó. Passem per davant de la font i als 25 metres prenem un corriol que remunta una petita vall. Trobem una caseta i passem per sota. 6 min. Sortim a tocar d'un revolt de la pista encimentada a la que no sortim sinó que agafem un corriol q