Excursions del Joan Ramon

Avui, 30 de juny 2013, hem celebrat la Festa del Riu. El Centre ha organitzat la segona caminada del riu. Hem estat 120 caminadors/es que ens ho hem passat prou bé encara que a darrera hora feia una mica de calor. Descripció de l'itinerari: Hem sortit de les comportes de Pardinyes i hem anat per la banqueta del riu (pel vessant de la ciutat, riba dreta). En arribar als instituts hem agafat el camí de Rufea fins la passarel·la i hem saltat a la riba oposada. Al racó de Tòfol en Xavier Massot ens ha explicat les característiques del bosc de ribera mentre descansàvem. Hem continuat fins al canal de Serós que hem seguit per l'esquerra - aigües amunt - fins el següent cruïlla on hem baixat al racó del Tòfol i ara hem seguit pel camí vell d'Albatàrrec cap a Lleida. A l'entrada hem anat a buscar la baixada cap a la canalització de la riba esquerra fins al pont de Pardinyes on hem canviat de riba i hem baixat a les comportes on hem continuat la festa fins que hem orga

Sortida en autocar del CEL. Avui la fita era travessar la serra de Port del Comte sortint de l'estació d'esquí de fons de Tuixent-Lavansa (Alt Urgell) i arribar a coll de Jou en l'extrem meridional de la muntanya al Solsonès. La travessa té l'al·licient de coronar el Padró dels 4 Batlles que és el cim més alt d'aquesta comarca. Els prats estaven verds i florits, ha estat meravellós malgrat no haver trobat isards com vaig prometre als meus companys/es. Èrem 35 altres vegades anem més però força havien d'anar al Concert per la Llibertat. Característiques : Dificultat: Mitja. Travessa de muntanya. Desnivell:  + 480 m. - 900 m. Distància: 13 km. Inici: Estació d'esquí de Tuixent. Acabament:  Coll de Jou. Temps total: 3 h. 25 min. Descripció de l'itinerari : Sortim de l'estació d'esquí de Tuixent (1932 m.) i pugem pel tallafocs. Travessem dues pistes d'esquí que venen pràcticament perpendiculars. Que diferent a l'hiver

Tristament porto la pena de molts companys/es morts en la muntanya. He acabat per fer-me una mena de ritual per poder portar el dol amb dignitat. En essència ve a ser, tan senzill, com fer una excursió i pensar amb els amics perduts i anar-me'n acomiadant en l'entorn que tantes vegades hem compartit. Em vaig fent a la idea que no els tornaré a veure i que sols viure dels seus records. Encara que sempre acabo pensant que he tingut molta sort d'haver d'haver-nos creuat els nostre camins.. Home, no era qüestió d'anar al Daulaghiri, així que avui he anat a les muntanyes de Vilaller que de ben segur el Juanjo coneixia i pujava i baixava quan s'entrenava per les seves quimeres himalaienques. Feia uns dies que m'havia aparegut la idea de pujar a les muntanyes de la carena entre la vall de Boi i la Ribagorça. Aquest matí quan pujava amb el cotxe m'he adonat, era el desig de passar el dol. Val a dir que m'ha sorprès la bellesa de l'excursió amb unes pa

Els companys del Club Excursionista de Linyola organitzaven la II marxa Mascançà. Erem 150 caminadors/es. Es palpava les ganes de fer la feina ben feta. Enhorabona. Des de la VIII Vegueria es va decidir que aquesta seria la sortida de Vegueria. Ens aplegat la gent de Balaguer, de Borges Blanques, d'Almatret i del CELLeida (6). En acabar la caminada hem anat a fer una cassola de tros. Linyola, quan encara no estava tan de moda, fou els primers en fer-hi renom. Avui no ens han defraudat. Havia dues modalitats: curta 15 km. i llarga de 23 km. Descripció de l'itinerari :( a grans trets ja que anàvem amb colla). Sortim de la plaça de l'església per anar a buscar el camí vell de Tarrega. 15 min. Deixem el camí a Vallverd, per on tornarà la curta, i anem a la dreta cap a la Cendrosa. 24 min Passem per davant del mas de la Cendrosa. 33 min. Sortim al canal auxiliar d'Urgell que seguim. 44 min. Deixem la banqueta del canal i prenem una pista a l'esquerra (camí del cap

L'Oriol Grau va popularitzar fa uns anys aquella vella cançó de Murallas de Tarragona però per a muralles, muralles les que tenim envoltant Lo Castell de Lleida. Van ser construïdes per les forces borbones que van ocupar la nostra bella Seu Vella. Van tirar les cases nobles de la nostra ciutat i van bastir una complicada trama de baluards. De petit, vivia prop del turó de la Seu Vella i em feia un fart de jugar per aquest immens Port Aventura. Qualsevol dia a terra!!! Avui, diada de la Verge de Montserrat, la Montse ha decidit convidar-nos a dinar a Lleida. Com la benzina està molt cara he decidit agafar el camí vell d'Albatàrrec a Lleida i anar-hi, tot aprofitant una estona que no plovia. Com passa quan anem caminant, m'ha sobrat temps. Així que he decidit pujar a veure les muralles de la meva infantesa. Entrada a la zona restringida M'he quedat impressionat. Les muralles del vessant de Camp de Mart s'estan caient, esllavissant poc a poc pel pas dels a

Avui he anat a veure la passarel·la de Mont-rebei, el pas encara està tancat però potser hi havia una cinquantena de persones a la passarel·la. La veritat és que el pont sobre el riu està molt bé i és molt interessant. Com explicaré al final vaig estar un dels responsables d'aturar el pont que volien enllaçar l'ermita de la Pertusa i Sant Quitèria i vam permetre aquest passarel·la menor. El problema és que els aragonesos han resolt molt malament el pas cap a Montfalcó. Han fet uns baixadors extremadament complexos. No pot passar tothom ja que estan 80 metres per damunt d'un cingle vertical. Jo que no tinc vertigen em feia cosa. El pas és estret. Si feu 60 centímetres de cadera segurament no passareu. Les rampes han estat fetes de fusta i ja està una mica resseca que passarà d'aquí 30 anys?. No m'estranya que no s'inauguri. No compleix els requisits bàsics de seguretat. I això ho hem pagat entre tots a traves d'una subvenció de la Unió Europea que  va recol

El Montsec encara té, per sort, molts racons amagats i pocs valents decidits a perdre's. L'altre dia vaig anar a fer un tomb pels Cingles de Roca Blanca. En acabar el recorregut vaig pensar que era un itinerari ideal per dedicar als enemics que tots anem sembrant i recollint al llarg de la vida. És que no passareu pas per un jardí sinó per la selva salvatge. Ideal per entrenar-vos si voleu anar a l'Amazònia. Però perquè penjo aquest itinerari si és tan brut?. Doncs senzillament perquè és espectacular i bell. Tot va començar amb l'intrèpid Ramon Pach que va fer un parell de tombs per la zona que em va comentar però no em va voler portar mai. Ara entenc perquè, si m'hagués portat segurament l'hagués odiat i entraria a la llista dels pocs enemics que tinc. Per continuar essent amics no em va portar mai. Gràcies Ramon. Si sou ardits i no aneu amb pantalons curts aquesta és la vostra excursió. Senzillament sorprenent per fruir de la bellesa de