Excursions del Joan Ramon

Avui la colla del centre ens hem animat a la inauguració del camí de Sant Esteve de la Sarga a la Clua que organitzava IPCENA que ha estat treballant en aquest projecte. M'assabento per un cartell que vaig trobar la setmana passada a Sant Esteve i enganyo a uns quants amics/gues dels CEL. A la caminada erem 20, 10 d'Ipcena i 10 del Centre, per no barallar-nos. Ha estat una excursió que catalogaria de feliç i amb sorpresa: A la Clua ens espera un pica-pica suculent a casa Blasi que ens ha deixat ben tips. El problema l'hem tingut els del CEL  que després hem hagut de tornar pel pas del Grauet a Alsamora i d'allí a l'ermita de la Fabregada on hem dinat i finalment hem baixat a Sant Esteve. Un tomb circular de 10 punts. Característiques : Dificultat :  Baixa. Desnivell :  + 510  metres - 510 metres. Distància :  10,44  km. Inici i a cabament : Sant Esteve de la Sarga. Itinerari circular que ens permet enllaçar els pobles de Sant Esteve, La Clua i Al

He dubtat penjar aquesta caminada, poc rellevant, però he pensat que a la meva llibreta de sortides no tindria cap ressò i penso que cal difondre tots els vestigis bèl·lics que van patir les nostres terres per recordar-ho sempre i no tornar-ho a patir mai més. Els companys d'escalada m'han plantat aquest dimecres que tinc festa a l'escola i he decidit anar a estirar les cames sol. He triat el llogarret de Santa Linya. Fa anys vaig trobar les casamates (construccions senzilles de pedra que protegien els soldats, eren unes petites cabanetes, moltes vegades sense sostre) al camí a l'ermita de Sant Pere de Queralt, al sector de Sant Martí ... i avui estava segur que a Lo Cinglo Roig també localitzaria casamates de la Guerra Civil. El que no pensava era trobar un senderó que em puges fins al cap de Lo Cinglo Roig sense gaires dificultats.. Característiques : Dificultat :  Baixa. Desnivell :  + 190  metres - 190 metres. Distància :  3,2 km. Inici i a cabament :

La roca del Corb i la serra de Sant Honorat són unes de les raconades més belles del Prepirineu lleidatà. Feia anys que no feia l'itinerari i com sempre he fruit contemplant els engorjats, els cingles i les barrancades. Una sortida que no hauria de faltar a cap carnet excursionista. Avui he tornat. Can Boix tenia un aspecte diferent. Ara és un hotel de gama alta. Abans era un hostal on els excursionistes sempre havien estat molt ben acollits. Ara l'aparcament està reservat només a clients. Malgrat aquest inconvenient ... crec que és una superba excursió. Característiques : Dificultat :  Mitja. Desnivell :  + 800  metres - 800 metres. Distància : 14,1 km. Inici i a cabament : Aparcament de Can Boix de Peramola. Itinerari circular,  Molt interessant, imprescindible en el carnet de tot excursionista. Temps tota l:   5  hores  07 minuts.  Descripció de l'itinerari : Travessem les instal·lacions hoteleres de Can Boix (580 m.) pel centre. Cal passar de tenir ver

Comença el nou cicle de sortides amb autocar del CEL . Enguany volem fer en 4 etapes del GR-7 seguint el camí ral de la Seu d'Urgell a Solsona. En la primera etapa hem pujar de la Seu d'Urgell a la serra de la Bastida i anar a buscar el coll de Creus - pas estratègic  al peu de la serra del Cadí - fins al coll de Bancs. Aquest camí fou emprat pels habitants de la vall de Tuixent i Lavansa per anar a mercat els dimarts a la Seu on venien els ous, les gallines i algun porcell. I es veien obligats a gastar algun caleró, encara que no gaires, doncs passaven moltes penúries. Si volien guanyar més diners s'havien de dedicar al contraban. Pujaven fins a Andorra i per viaranys poc concorreguts i de nit duien el tabac, electrodomèstics , i fins i tot alguna roda, per vendre a aquest costat de la frontera. Si hem de dir la veritat la primera part del recorregut no era precisament aquest camí ja que baixaven al poble de la Bastida però es va asfaltar aquest tram i el GR-7 va preferir

Fa temps vaig intentar baixar de Vilanova de la Sal cap a Sant Llorenç de Montgai pel barranc Fondo - el que va darrera del Castell de Sant Llorenç i passa per la Formiguera - però la vegetació esponerosa m'ho va impedir. Un altre cop ho vaig intentar sortint en senttit contrari però l'atapeïda selva del barranc també em va tirar endarrere. Avui ho he intentat a provar... i a la tercera va la vençuda. En lloc d'anar pel fons del barranc he anat primer pel camí de la ferrata de Cagate Lorito i després he continuat flanquejant amb alçada fins sortir a la carena. He visitat la masia de Cal Rúbies i he tornat per la carena. Una circular prou interessant, encara que reservada a aventurers amb pantalons llargs. Característiques : Dificultat :  Mitja si esteu acostumat a trescar per terrenys sense sender. En el cas contrari absteniu-vos de fer aquesta excursió. Desnivell :  260  metres. Distància : 5,4 km. Inici i a cabament : Aparcament de la Formiguera (Sant Llorença

Sempre va bé tenir un pla B i quan les coses no surten com volem. Un pla b que ens va anar molt BÉ (senzill però elemental). La serra de Turp s'alça imponent des de la plana lleidatana encara que no és tan coneguda com altres muntanyes del prepirineu que atalaiem des del pla com el Montsec, la serra d'Aubens, Port del Comte o el mateix Cadí. Té una silueta cònica i esvelta. El mateix nom del seu cim Cogulló ens recorda etimològicament a la caputxa que duien els monjos. Hi ha altres cims amb l'apelatiu Cogulló/Cogulla (a Meià, a Castellfollit de Baix, a Rasos de Peguera. el de Sant Quiri...) fins hi tot he llegit algú que creu trobar les arrels d'una antiga divinitat preromana Ugull... i aquestes muntanyes serien els seus altars. La pujada al cim es veu compensada per una excepcional visió panoràmica que nosaltres no vam poder fruir ja que era un dia tèrbol. Característiques : Dificultat : Baixa.  Desnivell :  + 230  metres. Inici i a cabament : Coll de la Tr

Hi ha noms que impacten. Horcados Rojos des de sempre ha estat un d'aquest nom. Crec haver llegit que no té cap relació amb passada Guerra Incivil. A la vall es denomina Horcada als colls i el color Rojos podria ser pel pas compromès del vessant nord on de ben segur que algun animal o persona, especialment a l'hivern, s'ha estivat i ha deixat el pas esquitxat de sang. Si no es vero, es ben trobatto. L'ascensió a la Torre d'Horcados Rojos és una excursió força habitual pujant des del telefèric de Fuente De. Personalment, hi vaig pujar des del refugi d'Urriellu perquè estava amb els companys Roger Blasco i Manolo Domingo ajudant-los en el projecte Four days, four faces . El dijous feien la via la Festa del Paca a la cara oest - massa grau per a mi - i vaig decidir anar a fer la torre de Llambrión - el 2n pic més alt de Picos - però resulta que calia anar amb piolet i grampons. Després de fer una patinada en una placa de gel vaig decidir tornar-me cap a casa (