Excursions del Joan Ramon

Trobo molt bé que una vegada a l'any la plataforma LLEIDA AMBIENTAL  organitzi una festa al voltant del tema del riu. Enguany ha hagut molt poca participació. Segurament els organitzadors - entre els que m'incloc - haguem d'entonar el "meu culpa" ja que no ha hagut "res" de difusió. El Centre organitzava una caminada i al mati només havia 4 persones. Textualment 4, per anar a caminar. Com sóc molt tossut he decidit anar a fer un volt amb l'Antoni Trilla i la Juanita Llop. Ha estat un veritable plaer. El riu estava meravellós, baixava rabiós recordant-nos la seva força,  la primavera ja havia esclatat imposant-nos el cicle estacional malgrat les malifetes dels humans, les plantes llueixen de flors, els ocells, paral·lels al riu, refilen joiosos, fins hi tot els homo sapiens surten a caminar, a pedalar o a córrer. Tot es vida. L'excursió ha estat tan divertida que la penso descriure... Característiques : Dificultat : Baixa. Desnivell :  D

Un any més la colla de Tuixent (Carles, Ramon, Luci, Josefina, Montse i jo), amb el Ramon i l'Angels i el Blai i la Dolors hem fet la Caminada popular de la Vall de Lord. 1516 participants... no m'estranya ja que està tot molt ben organitzat. Coneixia tot el recorregut menys el tram que passa pel peu de la Mola del Santuari del Lord. Molt interessant. Com el tríptic està perfectament explicat he cregut adient copiar-lo i feina fuig... Descripció de l'itinerari : Situats a la Plaça del Mur de la vila de Sant Llorenç de Morunys, comen­cem a caminar carretera amunt. De seguida deixem a la nostra dreta un dels portals principals que donen accés al nucli antic d’aquesta vila. Seguim carretera amunt. Aquest curt tram els veïns l’anomenen el Vall Calent. Tombem a l’esquerra i seguim pel Passeig de Cal Sant on des­taca una petita arcada que protegeix l’entrada de la capella particular dedicada a la Mare de Déu de la Mercè. Poc a poc ens allunyem del nucli antic i ens endinsem

El dolmen de Molers ofereix l'encant del monument megalític i la visió amb el fons del Pedraforca, una petita meravella. Fa temps vaig estar buscant-lo desesperadament però no el vaig trobar: Cap indicació, cap cartell. Avui he decidit tornar a intentar-ho. De fet estic fotut després de passar una absurda grip i com no he de caminar gaire esdevé una fita ideal. Com arribar-hi? Cal agafar la carretera B-400 de Guardiola de Berguedà a Gòsol. En el km. 13,4 hi ha el trencall al nord cap a Molers. Aquest és el lloc ideal per deixar el cotxe. Damunt nostre tenim la casa de Xisquet o Cisquet. Prenem un camí carreter que surt uns metres després i sortim a uns camps que hi ha damunt de la casa. 70 metres damunt de la casa hi ha el túmul amb el dolmen. Format per dos pedres de base i una gran llosa superior. Els voltants estan totalment remoguts. A la wikipedia trobareu informacions prou interessants. Coordenades: 42º13'46.0"N 001º45'44.0"E

Rellegint la Guia Excursionista Montsec i muntanyes veïnes del Mestre Manel Cortés - ja rara avis només en mans de biblioteques especialitzades - vaig trobar que en l'itinerari núm. 71 parlava de l'accés de la cova de l'Escaleta a la cova del Tabac però posava que l'accés estava reservada a excursionistes "bons coneixedors de la zona" . I això era una provocació molt forta. Només uns dies de frebre m'ha impedit fer la descoberta abans. Conec prou bé la zona però el que cal per pujar per la canal és una bona dosi d'esperit d'aventura... L'excursió que aquí explicaré recorre una feixa impressionant que cau sobre la carretera en força trams, amb pas estret, algunes vegades de terra i sense gaire camí. Portava una corda petita per si em feia falta, però el més important és tenir un xic de lògica, saber recular i no voler còrrer. Feia molta calor i no calia arribar a suar. No he fet les coves que les reservo per un altre cop ja que penso repetir

La previsió meteorològica era pluja. He intentat aprofitar el matí pujant a la cova del Tabac per un camí diferent al que puja de la presa de Camarasa. Ho he fet per una marcada canal que solca el sòcol de Mont-roig fins la Feixa on he trobat el camí ben marcat fins a la cova. A dins m'he trobat amb la sorpresa que una guia de l'Espai Origens estava explicant les pintures que no havia sabut trobar mai. Després he retornat per tota la Feixa i he enllaçat amb el camí que baixa del refugi del Pletiu de l'Extrem o del Buho i he descens fins el coll d'Orenga i el Segre per sortir de nou a la carretera. Una circular 10. Característiques : Dificultat :  Mitja. Pujada per la canal sense sender, cal intuïció i esperit d'aventura. Desnivell :  500 metres. Distància :  7,1 km. Inici  i final : Km 45 de la C-12 Temps total: 3 hores 27 minuts. Material : Dur roba vella per passar sense remordiments per la vegetació.    Itinerari  circular. Valoració: Molt inte

Els companys em diuen que el camí que puja de la passarel·la al poble de Rúbies està malament. Aprofitem que hi ha uns companys que estan fent les practiques de monitors d'excursionisme per fer el manteniment del GR-1 i desbrossar i l'endemà pintar aquest tram. Per la ganga de la pedrera de Meià. (ara us podeu passar un parell de línies de records personals d'"abuelete"). sobre aquest camí vaig posar els meus somnis quan tenia 13 anys i amb en Roselló havíem decidit pujar un dia al cim del Peladet. No vam pujar mai. Anys més tard abans d'entrar a la Universitat vaig decidir estar-me una setmana contemplativa a masia Ginesta. Anys més tard, en mig d'una calorosa tarda d'agost en Pau Salla i jo vam posar les primeres marques de pintura blanca i vermella. Vam suar com mai, l'aire que pujava de la vall cremava. Dies més tard vam senyalitzar l'antic camí que pujava a la Portella Blanca. Una repoblació forestal injustificada l'havia malm

Avui m'he perdut pel barranc del Solà fent un curiós tomb al voltant del poble d'Aulàs. No sabeu on està? No us ha d'estranyar, jo fa una parell d'anys tampoc. És un petit tresor, amagat, però preciós. Va arribar a estar deshabitat però els neo-rurals (hippis) li van donar una nova oportunitat. Sabien on instal·lar-se!. Sortiu de dubtes. Aulàs està al cor de la Terreta - tampoc sabeu on està? Doncs ara si. Suspesos en Geografia Catalana. La Terreta està al vessant sud de la serra de Sant Gervàs, un tresor més gros per descobrir. Característiques : Dificultat :  Mitjana. La pujada del barranc del Solà a Aulàs es fa sense camí. Desnivell :  530 metres. Distància :  17,1 km. Inici  i final : Pont d'Orrit. Temps total: 5   hores 22 minuts. Es pot  escurçar  el primer tram fent-lo amb el cotxe. Itinerari circular prou interessant. Descripció de l'itinerari : Al Pont d’Orrit d eixem la pista pista principal a Sapeira i agafem un trencall a l'es