Excursions del Joan Ramon

En Ramon Pach em proposa anar al pic Mariola. Li contesto que no sé pas on és. Al final de la vall de Cardós, prop del port de Tavascan. Per internet no hi ha gaire informació i decidim agafar una corda i l'arnés encara que al final no el farem anar però si no esteu gaire avesats a caminar per terreny esquerp poder que també l'agafeu. Val la pena assumir aquest risc perquè penseu que és un travessa molt interessant. Característiques : Valoració: Molt interessant, pel punt que té d'inèdita i solitud garantida. Dificultat : Alta. Per pujar al pic de Mariola cal fer una grimpada exposada (II+) per herba i roca (bona). La cresta resulta entretinguda però amb passos aeris. Desnivell : 1000 m Distància : 11,0 km. Temps : 5 hora 38 minuts Itinerari circular . Descripció de l'itinerari : De l'aparcament de la font de la Costa agafem el camí que puja al port de Tavascan. Cartell informatiu. Anem seguint les marques blanques i vermelles del GR transfronterer. 7 mi

El coll de Xemeneies per on baixarem No havia estat mai a la vall de Gerber, un racó que no pot faltar mai al carnet excursionista d'un muntanyenc. En Ramon Pach em fa la proposta de pujar al Tuc de Bassiero Oriental. L'Occidental ja el vaig pujar fa molts anys venint per la vall d'Amitges. La proposta em va seduir però quan estàvem dalt del Bassiero la ment perversa del Ramon va idear una volta pels pics dels 3 Puis i pel pic de les Xemenies i allò va passar de ser una excursió tranquil·la a una mega travessa. Anem a pams. Vam dormir a l'aparcament de les Peülles de les instal·lacions de Vaqueira-Beret (perquè els pijos escriuen Baqueira???) en el porxo d'una caseta de fusta ja que havia estat dormint tota la tarda. Si es dorm al refugi Mataró la travessa és molt més humana. Característiques : Valoració: Interessant, ideal per conèixer la vall de Gerber. Atenció a les consideracions referents a la dificultat. Dificultat : Moderada si es puja al Bassiero Ori

Al fons el Capu d'Ortu La muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més pujar-la al dia següent que no pas anar a buscar un altre lloc que m'era desconegut de la illa. Té aquest color rosat que captiva i una sensació de muntanya difícil encara que després resulta que no arriba a la categoria de muntanya compromesa. Potser el Capu d'Ortú és més espectacular en el sentit de formacions rocoses (tafoni) i una millor panoràmica vers el mar però jo no deixaria de recomanar aquesta excursió. Característiques : Valoració: Força interessant. Dificultat : Moderada. La primera part va per sender ben senyalitzat. La segona part és sense camí seguint les fites. Desnivell : 1000 m Distància : Temps : 4 hora 30 minuts Itinerari circular . Descripció de l'itinerari : Surto de l'aparcament de l'àrea del pont de Mezzanu (467 m.) i agafo una pista de terra amun

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica vers la bahia de Porto. Té aquell encant que excursionistes de terra en dins tan ens agrada combinant l'aigua i la terra. És una mola de granit d'aquell color rosat que captiva. Em deixo d'explicar - i és important - al seu cimal hi ha una torre de guiata genovesa. N'hi ha crec unes 600 per tota la costa. Diuen que les que estan a la vora de la carretera s'han de pagar. Aquí podreu visitar-ne una de franc (rampell català). Com és una excursió propera ha esdevingut un pol d'atracció turística i trobareu molts caminants durant el recorregut. Ells, com jo, van triar l'hora de la calor - tot el dia - i la veritat és que es passa una mica malament doncs hi ha pocs arbres i us podeu trobar que ja estigui ocupats pels turistes que s'amaguen del sol. La funció principal d'aquestes to

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo temptadora i encamino el cotxe vers aquest racó de la costa oest. Igualment cal visitar les Calandes de la Piana que han estat declarades Patrimoni paisatgístic de la humanitat per la UNESCO. El principal encant es veure com passen els cotxes per aquesta carretera estreta, tallada a pic a la roca ... i els autocars que porten turistes. Tothom fa fotos cercant les millors imatges. La terrassa del restaurant Rochers Bleues és el millor indret per delectar-nos amb l'entorn. Característiques : Valoració: Força interessant. Dificultat : Moderada. La primera part va per sender ben senyalitzat. La segona part és sense camí seguint les fites. Desnivell : 950 m Distància : Temps : 4 hora 40 minuts Itinerari circular . Descripció de l'itinerari : De l'aparcament (467 m.) anem a l'esquerra seguint els nombr

A Corcega també hi ha un triangle de las Bermudas. El GPS del cotxe no em marca res a Cauria he d'anar de forma intuitiva doncs tampoc hi ha gaires senyals a la carretera. Però finalment tot té premi i puc visitar un dels conjunts megalítics més interessants que he vist. Formen casualment (o no) un triangle. Accés : Espero que amb aquestes anotacions no us sigui tant complex com em va ser a mi. De Sartene prenc la D165 cap a Bonifacio. Als 2 quilòmetres agafo un trencall a la dreta cap a Tizzano - Cauria (D48), Aproximadament als 8 km. agafem el trencall D48A (estaven en obres i no havien cartells). Passem pel nucli de Cauria i seguim una carretera estreteta i sense indicacions fins arribar a l'aparcament quan ja esteu convençuts que us heu perdut. Descripció de l'itinerari : De l'aparcament agafem un camí carreter avall. No hi ha cap indicació però és la única possibilitat. 5 min. Per la dreta s'incorpora un camí carreter per on tornarem en fer el tomb. 10

Em va fer il·lusió endinsar-me en la prehistòria de la illa. Serà que sóc la rencarnació d'un ancestre salvatge?. El cas és que vaig anar a veure el poblat de Cucuruzzu i Capula. El sender per on va l'excursió és principalment per l'ombra i és molt d'agrair. A l'entrada en lliuren un document i van llegint la informació. Entrada: 4 euros. Hi ha arbres de grans dimensions que a casa nostra serien arbres protegits i en canvi aquí no se'ls dona ni importància (segurament perquè n'hi ha molts). En un altre lloc vaig veure un castanyer que tenia una soca com un Seat 600 i aquí havia una alzina que romania oblidada que era com les millors de casa nostra. Característiques : Valoració: Força interessant a nivell cultural. Dificultat : Baixa. Nivell turístic. Desnivell : 70 m Distància : Temps : 1 hora 30 minuts El poblat de Cucuruzzu (quin nom més musical) és de l'edat dels metalls i més concretament de Bronze. Està format per una muralla exterior f