Excursions del Joan Ramon

Tal com he explicat al post anterior de la punta Targa i el vèrtex Gaeta avui ha estat un dia de molt mal temps. Finalment m'he decidit anar a fer aquestes dues excursions. La pujada al cim de la Mort i el Puig de l'Àliga ha estat una excursió molt curta però calia fer-la doncs ja havia estat en els altres cims de la batalla de l'Ebre. Primer de tot cal diferenciar el puig de l'Àliga amb la sortida que vaig fer a la Punta de l'Àlig a també molt propera. Característiques : Valoració: Proposta interessant per recórrer escenaris de la batalla de l'Ebre encara que durant el recorregut només trobarem un tram de trinxeres. Dificultat : Baixa. Desnivel l: 190 m. Distància : 5  km.  Temps :  1 hores 16 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Sortim del coll de la Font (465 m.) i agafo una pista que puja cap a llevant. Hi havia hagut un abocador de runa i els primers metres no tenen gaire encant. 10 min. Abandono la pista i

Avui feia un dia de gossos. Al Pirineu. nevava, a la resta de Catalunya aigua i després vent. He decidit que tenia que sortir i saber cercar l'objectiu bé. Primer he anat a veure el Vèrtex Gaeta i la punta Targa per després quan ja havien passat els núvols anar al cim de la Mort i la punta de l'Àliga recorrent escenaris de la Batalla de l'Ebre. Reconec que havia llegit molt del Vèrtex Gaeta i de la punta Targa però no ho sabia situar en el mapa. M'imaginava un terreny diferent. M'agradat molt recòrrer aquest espai encara que fou en cotxe i una mica d'aigua i molt de fang. Vertex Gaeta : "3a Contraofensiva franquista: del vèrtex Gaeta a Corbera d’Ebre A les 9,00 del matí, i durant tres hores, l’artilleria i l’aviació franquista van castigar les línies republicanes entre Vilalba dels Arcs i Gandesa. Alhora, els embassaments es tornaven a obrir, i les aigües creixien per endur-se els ponts de l’Ebre i deixar sense subministraments l’avantguarda republi

Va haver uns anys que em vaig dedicar a buscar búnquers i més búnquers per les terres de ponent. No sé els que vaig arribar a localitzar però en tenia un bon grapat. Avui el dia és insegur, de fet bona part de l'excursió ha estat plovent. Crec que era la millor opció que podia fer. Buscar búnquers que d'alguna manera m'havien comentat però que no havia estat mai. Búnquer de Comiols : El primer objectiu del dia és anar al búnquer de Comiols que em va comentar un alumne, Pol Carrera, fa un bon grapat d'anys. La seva descripció era molt correcta malgrat només tenir 10 anys. En el km. 28 de la carretera L-1412b d'Artesa de Segre a Tremp agafem un trencall a l'esquerra vers el poble de Comiols. Als 150 metres, mig amagat pels arbres, hi ha un senzill monument dedicats als habitants de Comiols. No té res d'especial però val la pena aturar-nos i contemplar aquesta senzilla raconada. Als 300 metres trobem una instal·lació tancada de plaques solars. La pista

Fotografia de l'Antoni Satorra M'ha calgut tres intents per trobar la cova del Lladre en el vessant nord del Mont-roig. He hagut de convèncer a l'Antonio Satorra perquè m'hi dugués (amb ell ja vaig anar en el segon intent). Ell ja l'havia localitzat i anavem amb el track. De fet és una cova força amagada, recomanable anar amb el track... espero que després d'aquesta ressenya vosaltres la trobeu abans que jo. Avui estàvem sota l'amenaça d'una onada de fred però per la gent de Lleida quan diuen fred amb sol ens suen fins les dents. A dins de la cova, però havia un canvi de temperatura que mai havia notat, s'estava de meravella. No m'agrada gaire entaforar-me pels forats de la terra però de vegades cal anar-hi per veure les meravelles de la natura. Descripció de l'itinerari : Arribem amb el cotxe fins al coll de Porta (818 m.) en el cor de la serra de Mont-roig, la pista ha estat arranjada recentment i es pot pujar sense gaires proble

Quan fèiem la guia del Boumort de Manel Cortés, la millor guia de la zona, encara que tampoc té competència doncs és la única, em va recomanar l'excursió a la roca de Monteguida. Malgrat el seu consell he tardat més de 10 anys en anar-hi. La roca de Monteguida és un contrafort de la serra de Carreu, situat davant del tossal de Gallinova, però malgrat aquesta circumstància no limita la seva privilegiada panoràmica cimal. L'excursió la proposo surtin d'Abella de la Conca (itinerari núm. 44) i tornant per llevant (itinerari núm. 45). L'inici és una mica salvatge reservada a excursionistes avesats a orientar-se amb facilitat per antics camins perduts i matollar. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la roca del Monteguida, una raconada superba, que esdevé una atalaia privilegia da per contemplar els contorns. Dificultat : Moderada. Encara que cal tenir present que molta estona anirem sense un camí definit i cal saber orientar-

Feia temps que tenia aquesta excursió planejada i avui he tingut ocasió de fer-la. No m'ha defraudat. Segurament quan havia fet la ferrata, generalment de baixada després d'escalar el cingle de Pessó, trobava que a la ferrata li faltava alguna cosa. Arribar dalt d'una carena i quedar-se així crec que és poca cosa. La fita més propera és la mítica roca de la Geganta Dormida. Cal saber navegar entre carenes i matolls però és una sortida que omple encara que entenc que mai serà una clàssica. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la Geganta adormida des de la carretera de Collegats. Dificultat : Alta. No tant per la ferrata sinó perquè tresquem tota l'estona sense sender, amb difícil orientació. La pujada al tossal de l'Àliga exigeix grimpar. Desnivel l: 700 m. Distància : 7,8 km.  Temps :  4 hores 46 minuts Itinerari no circular. Descripció de l'itinerari : A l'aparcament (573 m.) prenem un sender q

Un any més posant el pessebre a la muntanya. És una tradició que em fa molta il·lusió anar veient com van passant els anys i seguim la tradició. Potser ara no hi ha tants vailets com quan anava amb les meves filles, ni hi ha tant jovent però de totes formes fa molta il·lusió poder-me trobar amb un bon grapat de companys i companyes a la muntanya. És un d'aquest dies que fas anar més la llengua que les cames. El lloc triat és sensacional. La torre de l'Escumó o dels Moros és un emplaçament idíl·lic del nostre estimat Montsec. El camí per on hem pujat el vam localitzar ja farà massa anys el Jordi Guivernau. Encara recordo la seva foto a la vora de la Torre. El dia va ser un privilegi pensant amb les boires de Lleida. Ens hem arreplegat al forn d'Àger i després al Càmping per pujar després tots en professor fins alpoble de l'Ametlla del Montsec. No vaig preguntar al Josep Lluís però seríem un centenar d'excursionistes. Característiques : Valoració: Itinerari ge