Excursions del Joan Ramon

Aquest diumenge hem començat el cicle de sortides al voltant de la figura de l'escriptor George Orwell i el seu pas per les terres de Ponent. Primer ens vam dirigir a Sietamo que era on estava el comandament republicà que dirigia les operacions vers la ciutat d'Osca. No podíem començar millor. Primer vam anar a les restes del Palau del comte Aranda que quedar desfer no tan pels combats que es van produir a Sietamo. Recuperada pels milicians sinó per  Regions Debastades que es va vendre les pedres. Sietamo va ser ocupada i alliberada tres cops. Darrera de l'església vam veure els impactes dels combats. Els falangistes es van parapetar en l'església on van acabar morir. Encara es pot veure una placa amb inscripcions feixistes a l'entrada de l'edifici. Després vam anar al bar la Rosaleda (o la Arboleda) i ens van ensenyar el refugi antiaeri. Molt interessant. Finalment a la sortida del poble direcció a Osca vam veure una indicació vers unes trinxe

Ahir vaig començar a equipar el pas Amagat al cingle de Sant Jordi de Camarasa. No m'estranya que no sapigueu on cau aquest pas. Acabo de posar-li jo el nom i, segurament, són els primers en llegir aquest nom. Serà un pas espectacular. Vaig posar un tram de cadena (de moment 6 metres) damunt del precipici. Em quedarà un recorregut fantàstic però encara em queden dies de feina. Ja em porto tres. Ara sols us volia ensenya les primeres fotos.

Sempre que fas una guia, sempre, et deixes material interessant. Perdó. Fa dos anys vaig traure la guia de la Serra de Sant Gervàs. La millor perquè no n'hi d'altra però em vaig deixar un itinerari molt interessant que aquí miraré de descriure. Sortim de Sopeira i travessem el riu pel Pont dels Tolls i ens enfilem muntanya amunt pel camí que no fan gaire van habilitar la gent de la Terreta que puja fins el poble abandonat de Llastarri. D'aquí ens enfilem muntanya amunt fins els prats del Comú i anem al coll de Llastarri on remunto fins al Tossal Major. Reculo fins als plans de Comú i busco el camí que baixar a Casterner de les Olles, un altre poble abandonat. Agafo el camí que va a la presa d'Escales on baixo pel camí de les Escales que ve a ser una mena de via ferrata exposada i torno a Sopeira fent un itinerari circular molt interessant. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant per un dels racons més amagats i desconeguts de la serra de Sant Ger

Tal com he explicat al post anterior de la punta Targa i el vèrtex Gaeta avui ha estat un dia de molt mal temps. Finalment m'he decidit anar a fer aquestes dues excursions. La pujada al cim de la Mort i el Puig de l'Àliga ha estat una excursió molt curta però calia fer-la doncs ja havia estat en els altres cims de la batalla de l'Ebre. Primer de tot cal diferenciar el puig de l'Àliga amb la sortida que vaig fer a la Punta de l'Àlig a també molt propera. Característiques : Valoració: Proposta interessant per recórrer escenaris de la batalla de l'Ebre encara que durant el recorregut només trobarem un tram de trinxeres. Dificultat : Baixa. Desnivel l: 190 m. Distància : 5  km.  Temps :  1 hores 16 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Sortim del coll de la Font (465 m.) i agafo una pista que puja cap a llevant. Hi havia hagut un abocador de runa i els primers metres no tenen gaire encant. 10 min. Abandono la pista i

Avui feia un dia de gossos. Al Pirineu. nevava, a la resta de Catalunya aigua i després vent. He decidit que tenia que sortir i saber cercar l'objectiu bé. Primer he anat a veure el Vèrtex Gaeta i la punta Targa per després quan ja havien passat els núvols anar al cim de la Mort i la punta de l'Àliga recorrent escenaris de la Batalla de l'Ebre. Reconec que havia llegit molt del Vèrtex Gaeta i de la punta Targa però no ho sabia situar en el mapa. M'imaginava un terreny diferent. M'agradat molt recòrrer aquest espai encara que fou en cotxe i una mica d'aigua i molt de fang. Vertex Gaeta : "3a Contraofensiva franquista: del vèrtex Gaeta a Corbera d’Ebre A les 9,00 del matí, i durant tres hores, l’artilleria i l’aviació franquista van castigar les línies republicanes entre Vilalba dels Arcs i Gandesa. Alhora, els embassaments es tornaven a obrir, i les aigües creixien per endur-se els ponts de l’Ebre i deixar sense subministraments l’avantguarda republi

Va haver uns anys que em vaig dedicar a buscar búnquers i més búnquers per les terres de ponent. No sé els que vaig arribar a localitzar però en tenia un bon grapat. Avui el dia és insegur, de fet bona part de l'excursió ha estat plovent. Crec que era la millor opció que podia fer. Buscar búnquers que d'alguna manera m'havien comentat però que no havia estat mai. Búnquer de Comiols : El primer objectiu del dia és anar al búnquer de Comiols que em va comentar un alumne, Pol Carrera, fa un bon grapat d'anys. La seva descripció era molt correcta malgrat només tenir 10 anys. En el km. 28 de la carretera L-1412b d'Artesa de Segre a Tremp agafem un trencall a l'esquerra vers el poble de Comiols. Als 150 metres, mig amagat pels arbres, hi ha un senzill monument dedicats als habitants de Comiols. No té res d'especial però val la pena aturar-nos i contemplar aquesta senzilla raconada. Als 300 metres trobem una instal·lació tancada de plaques solars. La pista

Fotografia de l'Antoni Satorra M'ha calgut tres intents per trobar la cova del Lladre en el vessant nord del Mont-roig. He hagut de convèncer a l'Antonio Satorra perquè m'hi dugués (amb ell ja vaig anar en el segon intent). Ell ja l'havia localitzat i anavem amb el track. De fet és una cova força amagada, recomanable anar amb el track... espero que després d'aquesta ressenya vosaltres la trobeu abans que jo. Avui estàvem sota l'amenaça d'una onada de fred però per la gent de Lleida quan diuen fred amb sol ens suen fins les dents. A dins de la cova, però havia un canvi de temperatura que mai havia notat, s'estava de meravella. No m'agrada gaire entaforar-me pels forats de la terra però de vegades cal anar-hi per veure les meravelles de la natura. Descripció de l'itinerari : Arribem amb el cotxe fins al coll de Porta (818 m.) en el cor de la serra de Mont-roig, la pista ha estat arranjada recentment i es pot pujar sense gaires proble