Excursions del Joan Ramon

Hi ha dies que vas amb els companys i no saps com acabarà la cosa... i finalment surt un dia rodó. Serà per compensar els dies dolents. En Joan Vàzquez d'IPCENA ens va dir que en un poble de la Segarra volien arreglar un antic camí que anava des d'una mina que duia aigua fins al poble de Cervera. Aquesta aigua era per subministrar les màquines de vapor dels trens que feien la línia de Barcelona a Lleida passant per Manresa. Aquesta línia  va arribar a Lleida l'any 1860. Ens diuen que el túnel va ser l'any 1864. Vam començar amb un esmorzar que pagava el poble. No us penseu que era un esmorzar per complir, no, era un senyor esmorzar. Encara que el millor era l'ambient. Es veia que era un poble que anaven tots a una. I allí estàvem nosaltres 5 excursionistes rient i bevent del porró. Finalment vam baixar a la riera de Vergòs Guerrejat a treballar. Si he de dir la veritat, la feina ja l'havien fet el dissabte desbrossant el sender en mig de la selva de la

L'altre dia vaig comentar al meu Mestre excursionista, en Manel Cortés, que havia trobat una ermita no catalogada al Montsec de Rúbies, Sant Julià . Com no podia ser d'una altra forma em va felicitat però el bon Mestre sempre és exigent i em va manar deures. Feia anys un pastor li va ensenyar una cova que hi havia prop del cim del Peladet, a la que s'arribava per una feixa. Pel seu emplaçament va ser aprofitada durant la Guerra Civil per sojornar als militar rebels. La veritat és que em va picar i així que he decidit anar a explorar per dalt del Montsec de Rúbies per si la trobava. No va ser fàcil Del track he tret la patejada que vaig fer per les diferents feixes que hi ha per la zona. Desesperat vaig para a dinar al cim del Peladet i quan ja havia decidit que acceptaria el fracàs, el millor que podés vaig començar a baixar, i llavors, mig miraculosament, vaig trobar una fita que m'indicada l'inici de la feixa que duia a la cova. Un petit tresor amagat. A la b

Pas de Rècua, encara empedrat No sé si el meu company Ramon Pach s'enfadarà per divulgar aquest petit tresor, però crec que em sabrà perdonarà a aquest pobre bocamoll. Estic convençut que la democratització de la muntanya és necessària, malgrat això comporti que, per exemple, 100 000 persones (excursionistes¿?) estant  trescant cada any pel congost de Mont-rebei quan fa 30 anys només en passem, a molt estirar, un miler. Ara és molt trist que 5 persones m'han aturat preguntant-me informació del Congost i de les passarel·les de la Vergonya. El secret d'aquest sender és que no sempre es pot passar doncs si l'embassament de Canelles no està molt vuit no es pot passar ja que l'antic camí roman colgat per l'aigua com ens va passar el gener del 2016. L'altre dia el Ramon em va dir que hi havia passat. He esperat al primer dia lliure que he tingut per fer el recorregut integral que té entre d'altres avantatges que t'estalvies la pujada a mas Carlets pe

Avui he tornat a fer vaga a l'escola. El motiu: No podem tolerar que hagi presos polítics a l'Espanya feixista. Perdoneu que em posa en temes polítics però des de l'estomacada de l'1 d'octubre crec que no he d'estar en un país que és capaç d'ordenar aquestes bestieses. I això que jo mai m'he definit com independentista. Bé, tornem al tema, doncs sempre que hi ha vaga - i n'he fet força - aprofito per anar a la muntanya. El dia 3 d'octubre vaig poder passar amb enginy els controls de les carreteres . Però avui la cosa s'anava complicant i finalment he hagut de fer la política de peix al cove i he anat a Os de Balaguer i refer un excursió molt interessant. El sender que puja per la carena no és fàcil de seguir i crec que podria ser algun dia un Camí de muntanya. Característiques : Valoració: Excursió molt recomanable.  Dificultat: Baixa, ja que la majoria del recorregut es fa per senders. Distància : 15,5 km. Desnivell: 580

Ahir un grup de francesos em van convidar a fer una visita a la Seu Vella. Al matí havien posat unes flores al monument del Liceu Escolar i havien anat al Museu Morera a veure l'exposició de les fotos d'Agustí Centelles referents al bombardeig del 2 de novembre de 1937. Una visita imprescindible per comprendre els terrors de la Guerra. Es tracta del grup Memoria y exilio  de Saint-Gaudens, format principalment per descendents de republicans que van haver d'exiliar-se de l'Espanya feixista. A la Seu Vella els hi vaig parlar de la batalla de Lleida i el Front del Segre. El dissabte havia d'anar a escalar però la previsió no era gaire bona i vaig decidir, en un darrer moment, retrobar-me amb la colla francesa doncs dona goig veure com ells recorden el seu passat mentre nosaltres sembla que l'hem oblidat. Hem anat amb el Guillermo Viu a l 'ossari de Camposines on ens esperava l'alcalde de la Fatarella i els francesos. Aquí la Chantal ha llegit unes s

L'excursió que he fet avui la vaig fer pocs dies després de nàixer la meva filla Alba (1990). Ahir ma filla va tenir un fill, el Quim, - el meu net - i m'ha fet il·lusió repetir la sortida. Tota l'estona he anat parlant amb el meu net i desitjant-li un món millor, i que sigui ben feliç. i noble ... A casa he mirat la meva llibreta de muntanya i vaig veure que he pujat per la canal del costat. La primera l'anomenaré Canal de l'Alba (a l'esquerra i estreta) i la de la dreta, la del Quim per no confondre'ns. Veure croquis. Característiques : Valoració: Excursió sense cap mena d'encant a part del record familiar. Canal del tipus aventurera. Distància : 3,7 km. Desnivell: 330 metres Temps total :  1 hora 47 minuts. Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Deixo el cotxe i segueixo una pista que trobo a mà esquerra. 3 min. Agafo un sender que surt a la dreta. Força evident. 5 min. M'incorporo a un altre camí que segueixo pe

Avui ens hem aplegat 125 excursionistes per recuperar un dels camins més interessants, i a la vegada desconegut, que recorre la serra de Mont-roig. Es tracta del que he anomenat Camí Planer que va pel vessant nord de la serra i enllaça l'ermita de Montalegre amb el coll de Porta. Ha estat una festassa on tot ha sortit redó. Els de SEPAM de Balaguer per dinar ens han fet un arròs amb bolets - que estava de muerte -, el dia ens ha acompanyat, amb manigua curta i estant a finals d'octubre i el camí és una meravella doncs ens permet atalaiar les muntanyes del nord (Montsec i al Pirineu el Montseny de Pallars). Dissabte una colla van fer la neteja del camí i avui les famílies amb els infants han acabat la feina. Erem nou el dissabte: En Modesto, en Joan Nadal, en Ferran Pera, en Paulino Grau, en Antonio Cots, en Josep Sierra, en Lluís Taberner, en Santi Sero i jo. Avui també ha fet feina el Ramon Pach que ahir no va poder venir doncs divendres ens havia deixat la seva germana.