Excursions del Joan Ramon

Hi ha dies que surten les coses rodones, per exemple avui. Volia cercar un pas que hi ha damunt del Pas Nou al Montsec de Meià però havia massa neu per posar-me per un lloc on sabia que havia roca i, segurament, hauré de grimpar i el terra moll complicava massa el tema. Així que he hagut de buscar un pla B en el mateix Pas Nou i la veritat és que m'ha sortit una excursió fantàstica on he passat per una canal que l'anomenaré canal del Pas Nou, surto al cap de Lo Pelat on trobo el búnquer i les trinxeres colgades de neu. Baixo per una grau que vaig trobar l'altre dia quan baixava de la Paret del Temps , passo per la cova de les Monges o Castell de la Fabregada i finalment descobreixo la que he anomenat Feixa de Sant Serni que em duu damunt d'una canal que em deixa a tocar del cotxe. Ni volen. Hi he fet bona part del recorregut per corriols o terreny de bon passar. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant doncs ens permet descobrir paratges inèdits i

La sortida a posar un pessebre és l'activitat més arrelada del Centre. Ja passem per l'edició 59na. Jo hi vaig des de l'any 1986 (menys un any que vaig estar malalt i vaig enviar la meva filla Alba). Enguany ha estat un encert l'indret triat. També el dia ha acompanyat. Personalment opino que ha estat un dels millors, però aquesta opinió la dic casi bé tots els anys!!! I mira que inicialment no em va agradar perquè pensava que era una proposta molt curta però hem fet un itinerari circular que ha estat molt bé i que aquí descriuré agafant el text que ha fet en Josep Lluís Gàzquez que és el responsable de l'activitat seguint la tradició del seu pare. Característiques : Valoració: Excursió que ofereix una altra forma de descobrir la mole de la torre de Vallferosa.  Dificultat: Baixa, encara que a la pujada abans de CRP La Collita es pot perdre el camí i cal adreçar entre camps i erms. Distància : 10,1 km. Desnivell: 240 metres. Temps total :  2 hores

Avui he tingut ocasió d'anar amb el Josep Maria Baltral, el meu consogre, a veure les obres de la presa d'Albages que s'alimenta de les escorrialles del canal Segarra-Garrigues. L'obra no està acabada però els diners de l'Estat no arriben i l'empresa ha hagut d'abandonar les instal·lacions, tot esperant, que algun dia arribin els diners per poder completar els detalls de l'obra. Bé, el canal Segarra Garrigues agafa l'aigua de l' embassament de Rialb , prop de Ponts, i va travessant la plana de la Segarra i les Garrigues fins que prop de Les Borges Blanques hi ha un túnel d'uns 5 km i porta l'aigua fins a la Vall Seca que drena la llera del riu Set que també colgarà la nova presa. El curs del riu Set estarà anegat des de l'ermita romànica de les Besses fins a l'entrada del poble de l'Albages on hi ha la presa. És una presa curiosa doncs està feta de terra. No exactament de terra sinó un cos central d'argila i diferents

Si seguiu aquest blog (-gràcies-) trobareu sortides sempre originals i diferents. Doncs bé avui trobareu una proposta que vaig fer l'altre dia i vaig anar per camí fressat - plena de marques de pintura - i sense gaires problemes d'orientació. És una excursió per urbanites però que em va agradar i aquí us la deixo. Es tant d'anar que he trobat una descripció ja feta en la pàgina de Saldes  que he preferit copiar-la i enllestir la feina. Característiques : Valoració: Excursió entretinguda i amb l'encant de trescar pels Graus.  Dificultat: Baixa  Distància : 11 km. Desnivell: 450 metres. Temps total :  3 hores 30 minuts  Itinerari circular Descripció de l'itinerari : " Sortint de la plaça Pedraforca en direcció al Mirador de Gresolet pel mateix carrer, anireu a buscar la última casa d'aquest anomenada Cal Ballesteros. Seguiu la mateixa carretera pocs metres més amunt on surt una pista de baixada a mà esquerra amb marques grogues que haureu

Mira que porto temps per Tuixent i la seva vall i caminant pels seus verals... doncs l'altre dia l'Enric em comenta que prop de Sisquer hi ha les restes del castell d'Em Prés. Això suposa tot un repte pel meu esperit d'aventura i quan tinc un moment em poso a buscar-lo. La localització no hauria de ser gaire difícil amb les indicacions que us poso aquí. També us tinc de dir que no es tracta d'un castell de pel·lícula com el de Cardona. Ben al contrari, es tracta d'un munt de pedres però que han de tenir igual d'estima com la que tenim a la Sagrada Família de Barcelona. Bé, potser m'he passat una mica. Igualment val la pena fer l'excursió doncs des del castell hi ha una vista superba sobre la vall. S'albira en mig de l'estret de la Farga, el poble de Tuixent i en el faldar del Cadí el poble de Fórnols i de Cornellana que estan curiosament en línia. Descripció de l'itinerari : Ens situem en el poble de Sisquer i agafem la carretera q

Hi ha muntanyes que no són les més alteroses ni les més destacades però de sobte un dia remirant el mapa dius: - Demà hi pujaré. Damunt del poble de Fórnols hi ha el Pui, poc destacat i una mica insignificant, però avui hi he anat a visitar-lo. No m'ha desagradat encara que tampoc diré que sigui la gran excursió. Característiques : Valoració: Excursió curta, una matinal. Dificultat:Baixa encara que bona part es fa sense sender i cap saber trescar per terreny rost.  Distància : 3,9 km. Desnivell: 320 metres. Temps total :  1 hores 52 minuts  Itinerari circular Descripció de l'itinerari : Surto de l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble del poble de Fórnols (1287 m.) i agafo el sender que puja al Cadí. Deixa a l'esquerra el dipòsit de l'aigua. Anem pel sender PR - 226 que trobarem en aquest blog. El nostre camí duu als antics camps. 5 min. Deixem el camí carreter i agafem un sender que surt per l'esquerra. Anem seguint les marques

Avui feia molt de fred i els companys/es em van dir ahir que no anaven a fer una ferrata de Tivissa que teníem programada perquè feia molt de fred. Jo vaig insistir que mai havíem anul·lat una sortida pel fred ... però malgrat els meus arguments em van plantar. Vaig haver de buscar un pla B; en tinc força al congelador (mai millor dit). L'altre dia quan vaig netejar el camí de la riera de Vergòs Guerrejat em van explicar una història al voltant del tema de l'aigua per abastir les màquines de vapor de l'estació de tren de Cervera. Em va sorprendre. Li vaig comentar a en Feliu Isard que en sap un niu del tema dels trens a les terres de Lleida. Ja en sabia alguna cosa i havia volgut anar a la mina però no va poder arribar-hi per la vegetació. Li vaig comentar la setmana passada però estic segur que ja hi ha estat. HISTÒRIA DE LA MINA : Resulta que en acabar les obres de la línea de trens de Barcelona a Lleida (1860) es van trobar que calia repostar aigua les màquines