Excursions del Joan Ramon

He de reconèixer que darrerament estic mirant força la llista dels 100 cims de la FEEC . L'atzar em duu a trobar un cim que desconec totalment i està dins dels meus dominis: El tuc de Comamarja  que té fins i tot una entrada a Viquipèdia. El miro i el remiro. Miro i no trobo cap track a Wikiloc (de fet, devia ser un error doncs avui n'he trobat algunes entrades); igual ho vaig escriure malament doncs és un nom ben estrany. Intentaré pujar directe i després baixaré per la carena. En algun mapa posa que hi ha camí de pujada. No us ho cregueu-ho pas. És un tira amunt i prou. No es puja malament però és força dret. La baixada és més còmoda. He trobat un grup que ho feia a la inversa. No sé com els hi anirà el descens. Característiques tècniques : Valoració : No és una gran travessa però té l'encant que té una panoràmica excepcional. Dificultat : Moderada. La principal dificultat és el desnivell i anar molta estona sense sender definit. Distància : 10,4  km. Desnivel l: 10

Potser el nom no us sona però si sou observadors quan aneu pel fons de les Valls d'Andorra us podeu haver adonat d'un agrest pic on hi ha instal·lades unes lletgíssimes antenes de comunicació. És el tribut als Temps moderns. Aquest és el bony de Carroi. Si des de molts topants de sota es veu el cim, des del cim podreu fruir d'una vista aèria dels principals nuclis andorrans (Andorra la Vella, Escaldes, Engordany, La Massana, Sant Júlia de Lòira,...). Ja sols aquesta visió compensaria l'ascensió, però resulta que igualment podeu delectar-vos amb la panoràmica de totes les muntanyes frontereres. No és una gran excursió però si una visió superba d'Andorra. Accés : En la carretera CG-4 a La Massana, poc després de la rotonda on s'ajunten la carretera que puja d'Andorra la Vella i el túnel que puja d'Escaldes, agafem el trencall que puja al llogarret de Sispony (CS-320). Passat el centre neuràlgic hem d'estar atents doncs hi ha un cartell a l'e

L'associació cultural Àgora d'Albatarrec ha organitzat avui l'arranjament d'un niu de metralladores de la Guerra Civil. Al poble en tenim 7 de localitzats encara que segurament n'hi havia més però alguns ja han passat a millor vida. La primera vegada que hi vaig anar amb en Ramon del Txato i el Jordi Cebolla ni el vaig veure doncs estava colgat d'herbassars. Ara costa de creure que estigues tan abandonat. Ha estat un dia redó. El poble treballant i fent vida social. Al final hem descobert que sota aquell munt d'herba havia un element del nostre patrimoni amagat. Tots hem aprés a estimar-lo. El niu de metralladores com tant d'altres de la zona té el sostre volat. L'Eduard ens ha explicat que de petits tiraven les bombes que no havien explotat dins dels búnquers. Era una diversió per nens de la postguerra que jugaven amb petards de la guerra. Molts nens del Pla de Lleida van morir a la postguerra jugant amb els explosius que no s'havien

Avui al matí el Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem iniciat una nova aventura. Portar pel·lícules de temàtica memorialistes i passar-les a l' Espai Funatic  (gràcies). Per començar hem portat la pel·lícula Terra Cremada . Primer, ens ha desbordat la gent (a l'acaba volíem fer un col·loqui i ha estat impossible) i, segon, la gent estava tan contenta que continuarem per aquesta línia. Bé, doncs amb el que faré demà i avui resulta que no sortia a la muntanya aquesta setmana. M'he buscat un pla senzill que he fet després de veure de la pel·li i fer el vermut. Volia veure si al voltant de l'ermita de la Pertusa havia una possibilitat per un dels meus projectes... resulta que no però calia anar a veure-ho. Per no perdre el temps havia decidit tornar a fer la ferrata de la Pertusa: Olmo-Soler. Quin rotllo us he fotut??? L' ermita de la Pertusa és un dels racons més bonics del nostre estimat Montsec. Sols la seva visita ja justifica amb es

Avui he hagut de pujar a Tuixent a fer un encàrrec.  A la tornada he decidit passar un moment pel Santuari del Miracle. Feia temps que havia llegit que al turó de davant del santuari hi havia un dòlmen. He cregut que tenia prou temps per un tomb per la contrada. He dissenyat la ruta des de casa però en arribar-hi, em trobo que correspon a un itinerari senyalitzat. Millor. Primer cal fer una visita al s antuari del Miracle i molt especialment el seu espectacular r etaule barroc de Morato . Visites obligades pels que estimen el patrimoni històric. Com jo tinc la sort d'haver-lo visitat força cops, decideixo fer una excursió per la contrada. Característiques tècniques : Valoració : Passejada amb prou elements interessants que s'assoleixen amb poc esforç. Dificultat : Minima. Hi ha un corriol que segueix el recorregut i algunes estaques indicatives de la direcció. Distància : 1,38  km. Desnivell :Inapreciable. Temps : 24 minuts. Recorregut circular. Descripció de l'i

Després de molts dies sense anar a les sortides de l'autocar del Centre avui hem decideixo tornar doncs fan una travessa molt interessant i que només es pot fer amb autocar. Ha estat un plaer retrobar-me amb la colla de companys/es. Sortim de la presa de Sallente en la capsalera de la Vallfosca. Encara recorda haver-hi passat quan no hi era aquesta presa i haver dormit en una cabana que havia en el fons del pantà. És el que té moltes excursions per aquests topants. Característiques tècniques : Valoració : Travessa amb esperit d'alta muntanya Dificultat : Moderada. La principal dificultat és seguir el sender pel vessant de la vall d'Àssua. Distància: 14,8  km. Desnivell: + 490 metres - 840 metres. Temps total: 3 hores 51 minuts. En anar amb una colla molt nombrosa pot haver alguna errada. He mirat de traure el temps aturat.. Descripció de l'itinerari : Pugem per la canal de Pigolo en l'extrem de la resclosa de Sallente (1765 m.) i comença la pujada ferma.

Fa molts anys el meu mestre excursionista en Manel Cortés organitzava una sortida a aquesta contrada però, el mateix dia, venia un grup de muntanyencs d'una entitat excursionista que volien a fer el Feixant de Carlets al Montsec. I com ell, que tenia moltes qualitats, la de l'omnipresència no la tenia, em va encomanar a mi que els dugués. Així va ser com em vaig quedar sense poder anar-hi. No em va saber gaire greu doncs estava content que el mestre em tingués en consideració com alumne excursionista. He tardat anys però avui he fruit com un nen ascendint aquest modest cim. Us ajudaré a localitzar-lo. Segur que heu passat pel congost del Ventamillo per pujar a Benasc; doncs bé, aquest cim estaria a l'extrem de llevant del congost. És una serra secundària del conjunt de la serra de Turbó. Orogràficament m'ha recordat molt a les meves muntanyes del Cadí, el Pedraforca i la serra del Verd. Característiques tècniques : Valoració : Molt interessant. Entorn genial. D