Excursions del Joan Ramon

Amb motiu del 80 aniversari de la Batalla de Seròs, l’ajuntament de Seròs organitza una sèrie d’actes per commemorar aquesta data. Se’ns va convidar a participar en la commemoració i organitzem una caminada pels fronts de combat. El recorregut ja el vaig detallar ( accés aquí ). Avui, malgrat la pluja, hem quedat al pont Vell. Érem prop d’un centenar de caminadors valents que s’enfrontarien contra el fang i l’amenaça de nous ruixats. En el pont Vell en Pol Galitó ha fet una dissertació explicant-nos els enfrontaments que van succeir en aquest paratge que els republicans van abandonar sense volar el pont però que van voler recuperar amb el sacrifici de moltes vides que mai van aconseguir recuperar el pont. Anem cap al Molí de la Llum on estava el comandament franquista que en aquesta ocasió podem veure per dins. Hi ha uns soldats que recreen la visita. Tot seguint anem al jaciment paleocristià de Bovalà. Aquí en Francecs Tusset ens explica les excavacions que es van fer i com de

Sucs és un nucli descentralitzat del terme de Lleida. Molts lleidatans desconeixem la seva història. A grans trets podem dir que en el seu castell s’aixecà damunt d’un primitiu poble ilergeta. La base de la torre sembla que podria tractar-se d’una fortificació romana que defensaria el pas de la via romana que enllaçaria Tarragona amb Saragossa. La Guerra dels Segadors va castigar feroçment la contrada i va restar abandonat fins que la colonització que es va efectuar els anys 40 del segle passat. Aquesta és la història escrita però hi ha una altra història que no roman recollida en els papers, sols resta en la memòria dels padrins i padrines que ho van haver de viure en el silenci i ara en l’oblit. És la història dels maquis que van trescar per la contrada i que eren allotjats en les torres d’aquesta zona ja que evitava nuclis poblats com era Lleida i Almacelles. La xarxa de cases era molt amplia doncs eren molts els pagesos que es jugaven la vida per facilitar el pas dels “guerrill

Avui tinc la sort que en Ramon d'Alcoletge ens vol ensenyar el patrimoni bèl·lic del seu poble. Ha estat un recorregut sorprenent que ens ha permès descobrir uns bells racons prou inèdits. Han estat 9 nius de metralladores i hem parat l'excursió que continuarem un altre dia. Llàstima que aquests vestigis - com tant d'alters de les nostres terres - no disposin d'un protecció legal. Ja no parlo d'una acurada neteja o d'itineraris senyalitzats... tot arribarà. Penseu que Alcoletge té un Centre d'interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Pirós . Un espai que si us interessa el tema no us podeu perdre... Val a adir que a l'entrada del Museu hi ha un plafó on hi ha indicats els nius de metralladores però voldria que amb les meves explicacions i el track podéssiu seguir millor la ruta. En Jordi, del Museu, té la deferència d'obrir-nos el post d'observació del Tossal dels Morts que no era propiament un niu de metralladores sinó un pun

Davant de Camarasa, a l'altre costat del riu, hi ha el tossal de Sant Salvador on trobem les restes del castell homònim. Albirem des de Camarasa una aresta que puja decidida vers el cim. Té una orientació sud i és una línia ben bonica que m'atreia des de feia temps. Avui que tenia la tarda festa he decidit anar-hi. És un terreny d'aventura on cal grimpar alguns passos i trescar sense camí però tinc la sensació d'haver fet un recorregut diferent i original. La baixada la faig pel camí que descric en una excursió inèdita  que ara ja està publicada en el llibre Excursions per la serra de Mont-roig i muntanyes veïnes. Característiques tècniques: Valoració : Recorregut aventurer, sense sender, cercant el millor pas. No portar pantalons curts. Dificultat: Entre mitja-alta doncs hi ha passos on cal grimpar. La roca és millor del que pot semblar en un primer moment. Distància : 5 km. Desnivell : 310 metres Temps : 2 hores Itinerari circular. Descripció de l'itin

Justificació : La cooperativa La Baula vol recuperà "l'esperit del 2 N (dos de novembre) de 1937" on la ciutat de Lleida va ser bombardejada per les forces sollevades. Davant de l'estupor per la mort de 250 lleidatans, entre ells força criatures del Liceu Escolar, la ciutat va declarar que era una data que no oblidaria mai. Tristament actualment només es celebra un acta oficial que consisteix en un modest lliurament d'un ram de flor al monument. La Baula ens va proposar a les entitats memorialístiques de la ciutat que féssim algun acte per recordar la tan significada data. Nosaltres com excursionistes el que vam pensar que calia organitzar una sortida. Hi ha nombrosos pobles de la Demarcació que van patir bombardeig a més de la capital i vam pensar en fer un itinerari per algun d'aquestes viles. Enguany hem visitat Maials, Castelldans i Les Borges Blanques. El proper any haurem de visitar uns altres pobles. Primeres anotacions : Malgrat el mal temps ens he

Enguany no hem pogut enllestir tal com voldríem el sender. Hem d’entonar el “nostre” mea culpa. Resulta que no hem tingut prou temps per acabar degudament la feina. Ara, hem treballat de valent, i ha quedat el camí molt millor que no pas estava. El problema ha vingut que vam decidir arranjar el camí tres setmanes abans i no hem tingut temps material per fer bé la feina. Ara, tal com he dit abans, el camí ha guanyat molt. Properament haurà un cartell que indicarà l’entrada al camí i la comunitat excursionista tindrà una bona opció per anar a caminar i per un lloc tan encisador com el Pas de la Savina que tots coincidim en dir que és un petit Congost de Montrebei però més salvatge. Si no el coneixeu, no us perdeu l’ocasió de conèixer-lo. A més del cartell, hem evitat una zona molt perillosa on havia un pas estret que cada vegada anava minvant més i algun dia, algú hi cauria. Hem fet un baixador dret, però més segur. Hem de posar una corda per facilitar una mica la baixada. En el p

En Diego Aranega em comenta que hi ha uns vestigis que creu que podrien tractar-se de restes de la Guerra Civil a casa nostra. El tema m'interessa i creuem agendes. Decidim anar-hi avui. Ens acompanya el seu fill Iago que està fent el treball de recerca al volant del tema dels vestigis de la Guerra Civil a Lleida i en Guillermo Viu. El tossal dels pobres es troba en la partida de Grealó, prop de la carretera de Tarragona. De fet la situació estratègia del tossal és evident doncs controlava la via de comunicació vers les Borges Blanques. És un turó de fàcil localització des de la carretera. Com arribar-hi? En el km. 83,7 de la carretera N-230 agafem un trencall a mà dreta. Anem per la vora del canal fins trobar un pont per travessar-lo i canviar de costat. Anem a l'esquerra i seguint uns 100 metres més fins poder aparcar amb comoditat. Què trobarem? Estem en un jaciment arqueològic amb una protecció integral. En la part de dalt veiem uns murs que corresponen a una construcc