Excursions del Joan Ramon

Avui la colla de la pessigolla ("jabalís senderistes") hem decidit anar a perdre’ns per les belles canals del Montsec de Rubies. En aquesta ocasió ens posarem per la canal que puja per la canal del Pas de l’Osca (inèdita) i baixarem per la canal de la Lloba. Ha estat un dia excepcional principalment per la bella companyia del Ramon Pach i en Josep Maria Llena, Caseret d’Alfarràs. No espereu gaire tram amb sender. Als jabalís senderistes ens agrada anar una mica per on volem i evitem els camins transitats. Perdoneu, però alguna cosa havíem de tenir diferent. La boira ens ha molestat en la part baixa de l'excursió i hem trobat el tram de baix una mica a cegues. Característiques tècnique s: Valoració : Recorregut aventurer molt interessant que permet ascendir a la carena del Montsec i descendir per la pendent canal del Pas de la Lloba. Dificultat : Entre mitja-alta doncs hi ha passos on cal grimpar. La baixada per la canal de la Lloba sense ser difícil cal anar amb mol

Situació de la fossa amb el tossal de la Caperutxa al fons L'atzar és un component molt important, importantíssim, en tota recerca. Així l'atzar em fa descobrir que la Universitat de Barcelona  - no sé quina - ha fet una consulta a l'ajuntament d'Almacelles referent a una localització d'una fossa en el seu terme on estarien enterrats un brigadistes internacionals polonesos que van morir en els combats de finals de març o primers dies d'abril de 1938. Tinc ocasió de preguntar a en Pol Galitó, especialista en el tema, sobre la suposada defensa republicana quan cau el front d'Aragó doncs sempre s'ha parlat que els republicans quan va caure la línia d'Aragó van córrer desordenadament i temorosos de l'avanç franquista. SEmbla ser que aquesta informació no és del tot correcta doncs algunes unitats es van parapetar en els tossals que hi ha abans de la Saira - una petita agrupació de cases del terme d'Almacelles - i van voler aturar l'ofens

Amb motiu del 80 aniversari de la Batalla de Seròs, l’ajuntament de Seròs organitza una sèrie d’actes per commemorar aquesta data. Se’ns va convidar a participar en la commemoració i organitzem una caminada pels fronts de combat. El recorregut ja el vaig detallar ( accés aquí ). Avui, malgrat la pluja, hem quedat al pont Vell. Érem prop d’un centenar de caminadors valents que s’enfrontarien contra el fang i l’amenaça de nous ruixats. En el pont Vell en Pol Galitó ha fet una dissertació explicant-nos els enfrontaments que van succeir en aquest paratge que els republicans van abandonar sense volar el pont però que van voler recuperar amb el sacrifici de moltes vides que mai van aconseguir recuperar el pont. Anem cap al Molí de la Llum on estava el comandament franquista que en aquesta ocasió podem veure per dins. Hi ha uns soldats que recreen la visita. Tot seguint anem al jaciment paleocristià de Bovalà. Aquí en Francecs Tusset ens explica les excavacions que es van fer i com de

Sucs és un nucli descentralitzat del terme de Lleida. Molts lleidatans desconeixem la seva història. A grans trets podem dir que en el seu castell s’aixecà damunt d’un primitiu poble ilergeta. La base de la torre sembla que podria tractar-se d’una fortificació romana que defensaria el pas de la via romana que enllaçaria Tarragona amb Saragossa. La Guerra dels Segadors va castigar feroçment la contrada i va restar abandonat fins que la colonització que es va efectuar els anys 40 del segle passat. Aquesta és la història escrita però hi ha una altra història que no roman recollida en els papers, sols resta en la memòria dels padrins i padrines que ho van haver de viure en el silenci i ara en l’oblit. És la història dels maquis que van trescar per la contrada i que eren allotjats en les torres d’aquesta zona ja que evitava nuclis poblats com era Lleida i Almacelles. La xarxa de cases era molt amplia doncs eren molts els pagesos que es jugaven la vida per facilitar el pas dels “guerrill

Avui tinc la sort que en Ramon d'Alcoletge ens vol ensenyar el patrimoni bèl·lic del seu poble. Ha estat un recorregut sorprenent que ens ha permès descobrir uns bells racons prou inèdits. Han estat 9 nius de metralladores i hem parat l'excursió que continuarem un altre dia. Llàstima que aquests vestigis - com tant d'alters de les nostres terres - no disposin d'un protecció legal. Ja no parlo d'una acurada neteja o d'itineraris senyalitzats... tot arribarà. Penseu que Alcoletge té un Centre d'interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil Ermengol Pirós . Un espai que si us interessa el tema no us podeu perdre... Val a adir que a l'entrada del Museu hi ha un plafó on hi ha indicats els nius de metralladores però voldria que amb les meves explicacions i el track podéssiu seguir millor la ruta. En Jordi, del Museu, té la deferència d'obrir-nos el post d'observació del Tossal dels Morts que no era propiament un niu de metralladores sinó un pun

Davant de Camarasa, a l'altre costat del riu, hi ha el tossal de Sant Salvador on trobem les restes del castell homònim. Albirem des de Camarasa una aresta que puja decidida vers el cim. Té una orientació sud i és una línia ben bonica que m'atreia des de feia temps. Avui que tenia la tarda festa he decidit anar-hi. És un terreny d'aventura on cal grimpar alguns passos i trescar sense camí però tinc la sensació d'haver fet un recorregut diferent i original. La baixada la faig pel camí que descric en una excursió inèdita  que ara ja està publicada en el llibre Excursions per la serra de Mont-roig i muntanyes veïnes. Característiques tècniques: Valoració : Recorregut aventurer, sense sender, cercant el millor pas. No portar pantalons curts. Dificultat: Entre mitja-alta doncs hi ha passos on cal grimpar. La roca és millor del que pot semblar en un primer moment. Distància : 5 km. Desnivell : 310 metres Temps : 2 hores Itinerari circular. Descripció de l'itin

Justificació : La cooperativa La Baula vol recuperà "l'esperit del 2 N (dos de novembre) de 1937" on la ciutat de Lleida va ser bombardejada per les forces sollevades. Davant de l'estupor per la mort de 250 lleidatans, entre ells força criatures del Liceu Escolar, la ciutat va declarar que era una data que no oblidaria mai. Tristament actualment només es celebra un acta oficial que consisteix en un modest lliurament d'un ram de flor al monument. La Baula ens va proposar a les entitats memorialístiques de la ciutat que féssim algun acte per recordar la tan significada data. Nosaltres com excursionistes el que vam pensar que calia organitzar una sortida. Hi ha nombrosos pobles de la Demarcació que van patir bombardeig a més de la capital i vam pensar en fer un itinerari per algun d'aquestes viles. Enguany hem visitat Maials, Castelldans i Les Borges Blanques. El proper any haurem de visitar uns altres pobles. Primeres anotacions : Malgrat el mal temps ens he