Excursions del Joan Ramon

Avui he anat a fer la cresta que puja a l’ermita de Sant Salvador de Castellonroi en solitari. M’he quedat encisat de trescar-la. És una meravella a tocar de casa i que desconeixia. No serà la primera vegada que la faré doncs penso portar als companys, no m'agrada quedar els tresors per a mi sol... La seva dificultat per un excursionista experimentat és baixa però crec que per una persona que no està avesada a trescar per la roca li pot comprometre una mica. L’avantatge d’aquesta cresta és que no hi ha verticalitat, i és un plaer grimpar per roques i roques. Hi ha algun pas prou entretingut i on cal anar amb curar. Us agradarà. Travessa curta però ingeniosa. Característiques tècnique s : Valoració : Excursió ideal per combinar trescar amb grimpar. Dificultat : Mitja alta. Distància : 6,5 km. Desnivell : 350 metres Temps : 2 hores 22 minuts Itinerari circular . Aproximació : En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers

Mil cops m'encanto mirant els mapes; és una petita dèria que tinc. L'altre dia veig que a la vora de la pujada a la Portella Blanca de Rúbies hi ha una canal que duu el nom de Ferremini. Feia temps que me la mirava sobre el terreny, ara l'havia d'anar a visitar. Avui he decidit anar-hi amb una colla d’amics i amigues però com els aprecio massa, els he dit que puguin pel camí del GR a la Portella Blanca i que dalt ja ens hi trobaríem mentre jo exploraria la canal. Aproximació : Agafem la pista a Rúbies que surt en el km. 3 de la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig (L-913) Allí agafem la pista. Deixem a l’esquerra el trencall a l’Ermita de Meià. Després deixem el camí al pas de Nerill, després el pas del Camí Ramader, el Gran Ample... finalment trobem el pas del Reguer. Uns metres abans surt a l’esquerra la pista a la Cabroa. Hi ha una bassa que recull l’aigua del reguer. Descripció de l’itinerari : El track no m'ha anat bé per la qual cosa he d

Avui la colla hem volgut anar a les Garrigues a buscar indicis de la Guerra Civil doncs en Manel Cortés ha localitzat alguns nius de metralladora. En el meu llibre ITINERARIS PEL FRONT DEL SEGRE apareixen dos nius de metralladores en la carretera de l’Espluga Calva a Fulleda però avui hem trobat vuit defenses més. Ha estat un plaer anar amb els companys i companyes que els hi encanta el plaer de cercar elements bèl·lics com a base per aprofundir en el coneixement de la guerra fratricida. Ens situem en el km. 12,1 de la carretera que va de l’Espluga Calva a Fulleda (LV-2014) hi trobem el primer niu de metralladores a tocar de la carretera, damunt d’un marge de pedra. Està encarat vers la carretera. Curiosament té l’entrada en la mateixa direcció que l’espitllera (¿?). La construcció correspon a l’exercit republicà bastit segurament per presoners que estaven en el camp de treball d’Els Omellons i Fulleda (que desconeixíem però un pagès ens en va parlar) Coordenades UTM: 31T  x=

Avui en Ramon Pach ens porta d’excursió. Sabem que és tot un plaer anar a la muntanya amb un personatge com en Ramon que tresca i retresca per tots els racons fins dissenyar un itinerari ideal com el d'avui. Ens porta a Xiribeta on fa un temps vam localitzar una feixa que ara han reequipat – ell ja ho va equipar - amb una visió més comercial, ara pot ser un itinerari turístic. La feixa surt del costat de la impressionant ermita del Congost. És prou ampla amb un petit passamà fins arribar al barranc de Lliterà on hi ha una altra cadena... bé, us ho explicaré més detalladament. Característiques tècnique s: Valoració : Excursió molt interessant. Si es vol es pot escursar a la sortida en acabar la feixa podeu tirar amunt a buscar el castell de Xiribeta.  Dificultat : Baixa. En la nostra proposta hi ha un tram sense camí. Distància : 11,7 km. Desnivell : 640 metres Temps : 3 hores 18 minuts Itinerari circular . Aproximació : En el km. 86,2 de la carretera N-230 a Viella prenem

Hi ha dies especials on en principi no esperes gaire cosa i tot surt redó. Avui la colla hem quedat amb la Núria Grau i el Josep Maria per ensenyar-nos uns nius de metralladores que han localitzat. S’estan patejant els turons de la contrada buscant i trobant vestigis de la Guerra Civil. Diuen que en tots els tossals hi ha restes prou rellevants. Hem visitat dos indrets però ens han demanat que no fem públics els paratges doncs es troben dins de finques particulars i els hi pot molestar que vagi excursionistes encuriosits. Respectarem aquest criteri i no farem una descripció detallada de l’accés. El primer tossal és poc rellevant. És curiós com un emplaçament tant fortificat i en canvi destaca poc destacat. Aparquem al costat del turo. No hi ha un camí definit. Arribem al niu de metralladores núm. 1 (Coordenades UTM:                                              ). Es troba totalment destruït només podem veure l’entrada que forma un angle amb totxana. Al voltant hi ha un munt de

Avui la colla de la pessigolla ("jabalís senderistes") hem decidit anar a perdre’ns per les belles canals del Montsec de Rubies. En aquesta ocasió ens posarem per la canal que puja per la canal del Pas de l’Osca (inèdita) i baixarem per la canal de la Lloba. Ha estat un dia excepcional principalment per la bella companyia del Ramon Pach i en Josep Maria Llena, Caseret d’Alfarràs. No espereu gaire tram amb sender. Als jabalís senderistes ens agrada anar una mica per on volem i evitem els camins transitats. Perdoneu, però alguna cosa havíem de tenir diferent. La boira ens ha molestat en la part baixa de l'excursió i hem trobat el tram de baix una mica a cegues. Característiques tècnique s: Valoració : Recorregut aventurer molt interessant que permet ascendir a la carena del Montsec i descendir per la pendent canal del Pas de la Lloba. Dificultat : Entre mitja-alta doncs hi ha passos on cal grimpar. La baixada per la canal de la Lloba sense ser difícil cal anar amb mol

Situació de la fossa amb el tossal de la Caperutxa al fons L'atzar és un component molt important, importantíssim, en tota recerca. Així l'atzar em fa descobrir que la Universitat de Barcelona  - no sé quina - ha fet una consulta a l'ajuntament d'Almacelles referent a una localització d'una fossa en el seu terme on estarien enterrats un brigadistes internacionals polonesos que van morir en els combats de finals de març o primers dies d'abril de 1938. Tinc ocasió de preguntar a en Pol Galitó, especialista en el tema, sobre la suposada defensa republicana quan cau el front d'Aragó doncs sempre s'ha parlat que els republicans quan va caure la línia d'Aragó van córrer desordenadament i temorosos de l'avanç franquista. SEmbla ser que aquesta informació no és del tot correcta doncs algunes unitats es van parapetar en els tossals que hi ha abans de la Saira - una petita agrupació de cases del terme d'Almacelles - i van voler aturar l'ofens