Excursions del Joan Ramon

El Montsant etimològicament significa muntanya santa perquè estava poblada d'ermites i d'ermitans que l'habitaven. Constitueix una de les serralades més  belles de casa nostra. Relativament a prop de casa nostra. Ara feia un parell d'anys que no hi anava. Tenia pendent la pujada de Margalef a la Serra Major de feia temps. L'havia fer de jove per una altra barrancada (hi hauré de tornar). He tingut un moment i m'he escapat a pujar-hi. Les barrancades que hi pugen són impressionantment boniques, enamoren. Per la seva part, la carena de la Serra Major el trobo un xic avorrit amb comes arrodonides poc definides. Hi ha una terrible proliferació de cartells que trauen l'encant de la recerca. Característiques tècniques : Superb recorregut que em permet descobrir noves cares de la polièdrica serra del Montsant i m'obre noves sortides. Dificultat : Baixa. Hi ha molts cartells indicadors. Per dalt la carena pot ser una mica confòs trobar el sender adient. D

Aquest cap de setmana hem tornat a fer-lo... i ja en portem 25 vegades. Hem tornat a arranjar un camí de les nostres muntanyes. Tristament, cada dia hi ha més gent que va a la natura però sempre ressegueixen camins coneguts. Hi ha un fotimer de senders que estan agonitzant. La tasca de l'antic Patronat del Camí de Muntanya era recuperar la xarxa de camins. En aquesta ocasió ha estat el camí que va de Tragó a la Presa de Canelles. És una feina que cal fer-la en equip doncs, sino, seria totalment impossible abastar aquesta tasca.. Val a dir que el dissabte vam fer 14 currants i el diumenge, 41. No són els records d'altres vegades però si que ha estat una participació prou alta. Vull pensar que tots van fruir com ho vaig fer jo. Per veure el recorregut podem consultar l'entrada Presa de Canalles a Tragó.  Crec que s'ha treballat molt i bé. Sempre hi ha companys/es que no porten material però tothom fa la seva petita aportació, encara que només sigui trepitjant el terre

Ahir em va tocar anar a la ciutat comtal a una reunió per la tarda. Vaig decidir anar de matí i patejar-me alguns indrets de la ciutat. No sóc gens de capitals, però, si cal anar, s'hi va. La primera fita va ser pujar al turó de la Rovira . Per anar-hi vaig agafar el metre fins a la parada de metre del Guinardó - Hospital de Sant Pau. Quan surto entre tants carrers i places desconeguts decideixo posar el google map i que em porti. Ja veig que he de tirar muntanya amunt però cal saber aprofitar la tècnica. Marca que estic a 25 minuts però de bona pujada, a més a més, amb algun tram de pujada ferma i fang. Arribo dalt i trobo les restes dels antiaeris que mal protegien la ciutat que fou reiteradament bombardejada pels feixistes que jugaven a atemorir a la població civil. Fou una arma de terror perfectament programada.. En algun moment cauen gotes de pluja i la panoràmica no és complerta però deu-n'hi do l'espectacular que és. Tota Barcelona, Montjuïc, el Tibidabo, la Sa

Les roques de Benet són una d'aquells indrets que tenen una força especial, tel·lúrica en diríem, que ens atrau amb força (el Pedraforca, els Encantats, el Naranjo de Bulnes, Montserrat .. en serien altres d'aquest paratges que em tenen el cor robat). L'altre dia hi volíem anar a escalar però és un lloc molt exigent, i finalment ens vam haver de baixar de la paret. El meu company de cordada va demostrar una tècnica sibil·lina i em va donar tota una lliçó de bon fer. Però el dia no va estar totalment perdut doncs vam descobrir la possibilitat de fer un tomb circular que em va emocionar. Pensava que al Castell de les roques de Benet només es podia pujar per un indret i ara he descobert una altra possibilitat. Característiques tècniques: Superb itinerari que permet descobrir alguns dels tresors que amaguen les roques de Benet. Dificultat : Baixa. Hi ha la pujada de damunt de la pista que passa per una tartera que fa de mal pujar però només requereix paciència. Distànci

Segurament haureu vist fotos espectaculars de l'encesa de 131 farells als cimals d'algunes de les més representatives agulles montserratines. Jo aquí, com sempre, vull parlar-vos de la meva modesta experiència pujant el llum a l'agulla Ajaguda. Comencem per dir que no coneixia ni on estava situada aquesta agulla però un dia em vaig anar a escalar-la amb companyia del Josep Lluís Ruiz. Veure enllaç Escalda agulla Ajaguda . La colla de Lleida vam quedar a l'hotel del Bruc doncs havia companys que venien de Barna. L'aparcament de can Jorba està molt amagat per la gent que no ha anat mai i vam decidir anar-hi en processó. Allí ens vam organitzar ràpid - jo pensava que no tindríem temps de muntar-lo i vaig posar pressa - potser massa i vam seguir el camí al coll de l'Ajaguda una mica espitats i encara feia força calor. Un cop al peu de l'agulla van pujar primers els escaladors. En Carles Gené es va quedar a muntar el farell (fanal) que era un xic complicade

Avui hem tingut una gran festa d'aquelles que crea entitat. En nostre consoci Raül Cristóbal ha acabat la llista dels 3000's dels Pirineus. El seu darrer tres mil ha estat el Robinyera doncs va ser precisament aquest on va sentir l'afany de coronar els 161 cims que superen la mítica cota dels 3000 metres. Va ser en el celebració que vam fer pel Miquel Àngel Ramos i el Rosendo Oliva l'any 2008. En aquest 11 anys ha pujat tots els altius cims. En el cim se li ha fet dipositari del preuat del pirineista Juli Solé Santaló on hi ha les xapes dels 14 dipositaris que han assolit el repte dels 3000's. Us explico una mica el ritual. De la pista que puja de Chisagües (on ara cal pagar 3 euros a l'oficina d'informació de Bielsa) hem sortit totes les companyes i companys que han participat en la jornada (uns 40 diria). Entre ells en Aleix Barbera que carregava l'alt piolet de Juli Solé i Santaló (uns 140 cm). Mestre tant en Raül romania a l'aparcament doncs

Ahir vaig anar amb la colla que organitzen les sortides del Camina dimecres . Són excursions prou interessants. Feien la tradicional volta per la vall de Llauset i d'Anglios  que ja havia fet altres vegades però en sentit contrari al que jo faig. Han pujat al coll de Vallhibierna i després han baixat. Jo en lloc de fer aquesta alternativa he preferit encarar-me al pic dels Angliós. Fa uns anys vaig pujar al cim del Soubiron  i ara pujo al seu complementari que em dona un bon coneixement de la zona. També he pujat al pic de la Solana de Llauset... però sempre queden reptes que aquí no exposaré... Faré només la descripció de l'ascensió al pic dels Anglios per no repetir les apreciacions que vaig fer en el seu moment. Em situo en el coll dels Estanys (2509 m.) (que en un mapa castellà han traduit com el collado de los Ibones - quin morro) i trobo que hi ha un ramal del GR-11 que passa per la Renclusa (no ho sabia) i el vaig seguint amunt. En el mapa del refugi he vist que ha