Excursions del Joan Ramon

Avui hem fet un acte emotiu. Hem volgut recordar la figura d’un tinent republicà que va nàixer en el llogarret d’Orrit, un petit nucli que fou abandonat per allà els ans 60 del segle passat i que ara va caient poc a poc les seves cases. Si voleu saber la seva interessant biografia heu de venir el 22 de novembre al Centre a les 20 h en Lluís Colomes ens l'explicarà. El fet d’honorar la memòria una persona modesta que visqué els esdeveniments més dramàtics de la Guerra Incivil és una circumstància impactant.Va morir d'esclerosi múltiple a la presó de l'hospital provincial de Lleida. Divendres es va parlar de suspendre l’activitat però finalment vam decidir fer-la avui. Ens hem agrupat 11 persones. N’esperàvem més gent però sempre hi ha imponderables que han limitat l’assistència de més persones. L’activitat està organitzada pel Fem Terreta i el Grup de Recuperació de la Memòria del Centre Excursionista de Lleida . Quedem a les 10 h al poble de Sapeira on ens e

El divendres 25 d’octubre, els la colla decidim anar a posar els cartells del Camí de muntanya passat. Els dies 12 i 13 d’aquest mes van estar netejant i arranjant el camí que va de la presa de Canelles al llogarret abandonat de Tragó. Havia dues possibilitats: El camí superior de la Roca Foradada – que va per dalt - i el del Pas de la Savina – arran de l’aigua (alerta si l'embassament de Santa Anna està ple, no es pot passar). Vam anar per la pista de Tragó. Quan acaba la pista vam posar el primer cartell que ens informa que el poble està a 5 minuts i la presa de Canelles està a 1 h 30 min. Es de bon posar perquè no cal traginar gaire material des del cotxe fins al cartell. El segon està en la bifurcació entre el camí que va de la presa de Canelles (a l’esquerra) i el que va a Montdeví (o al coll de Campell), per la dreta. Vam posar el pal però el cartell encara l’hem de posar, ja que ens van deixar de fer-lo. De fet no en els vam deixar. Me’l vaig deixar de dissenyar (ca

Avui a la tarda hem anat al cementiri de Lleida on la Regidoria de Drets Civils organitza un recorregut comentat pels espais de Memròria Històrica que hi ha. El Centre també intervé com a coordinador. La xerrada ens la duu en Joan Segués i visitem els espais: 1. Víctimes de la repressió revolucionària. 2. Víctimes dels bombardejos. 3. Combatents i civils morts durant la guerra. 4. Víctimes de la repressió franquista. I des d'allà es farà referència al plafó que hi ha al carrer Almeria i a la paret dels afusellaments. 5. Intervenció dels anys '80, modificada al 2010, dedicada a tots els afusellats. 6. Deportats als camps de concentració (amb la intervenció de Josep Serra). Han assistit més de 100 persones. Ha estat un acte social molt interessant gràcies a les explicacions d'en Segués i el fet de poder-nos retrobar tanta gent interessada en el tema. Per a més informació podeu consultar la meva entrada Circuit 3: El cemintiri

L'atzar em fa estar a Falset. Tinc un moment i pregunto on puc anar. A les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol al peu de les Torres d'Altafalla em diuen. Es tracta d'una excursió curta, però molt interessant. Diria que està com a concentrada en un pot petit. No crec que estigués més de dues hores caminant. Aparco en una àrea que hi ha en el km. 843 de l'antiga N-420a que és la carretera que surt de Falset en direcció a Reus. Segueixo el sender que surt de l'extrem de l'aparcament. Aviat arribo a les restes de l'ermita de Sant Antoni. Pujo més amunt i trobo sota una gran balma l'ermita de Sant Gregori. Tot l'entorn té aquest color roig com la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig del Camp o el castell de l'Escornalbou (afloraments de gresos rogencs del Triàsic Inferior). Té un mirador excepcional que justifica la visita. En la part de la balma hi ha uns forats naturals que captiven la meva atenció. Continuo per un sender que s'enfila

El Montsant etimològicament significa muntanya santa perquè estava poblada d'ermites i d'ermitans que l'habitaven. Constitueix una de les serralades més  belles de casa nostra. Relativament a prop de casa nostra. Ara feia un parell d'anys que no hi anava. Tenia pendent la pujada de Margalef a la Serra Major de feia temps. L'havia fer de jove per una altra barrancada (hi hauré de tornar). He tingut un moment i m'he escapat a pujar-hi. Les barrancades que hi pugen són impressionantment boniques, enamoren. Per la seva part, la carena de la Serra Major el trobo un xic avorrit amb comes arrodonides poc definides. Hi ha una terrible proliferació de cartells que trauen l'encant de la recerca. Característiques tècniques : Superb recorregut que em permet descobrir noves cares de la polièdrica serra del Montsant i m'obre noves sortides. Dificultat : Baixa. Hi ha molts cartells indicadors. Per dalt la carena pot ser una mica confòs trobar el sender adient. D

Aquest cap de setmana hem tornat a fer-lo... i ja en portem 25 vegades. Hem tornat a arranjar un camí de les nostres muntanyes. Tristament, cada dia hi ha més gent que va a la natura però sempre ressegueixen camins coneguts. Hi ha un fotimer de senders que estan agonitzant. La tasca de l'antic Patronat del Camí de Muntanya era recuperar la xarxa de camins. En aquesta ocasió ha estat el camí que va de Tragó a la Presa de Canelles. És una feina que cal fer-la en equip doncs, sino, seria totalment impossible abastar aquesta tasca.. Val a dir que el dissabte vam fer 14 currants i el diumenge, 41. No són els records d'altres vegades però si que ha estat una participació prou alta. Vull pensar que tots van fruir com ho vaig fer jo. Per veure el recorregut podem consultar l'entrada Presa de Canalles a Tragó.  Crec que s'ha treballat molt i bé. Sempre hi ha companys/es que no porten material però tothom fa la seva petita aportació, encara que només sigui trepitjant el terre

Ahir em va tocar anar a la ciutat comtal a una reunió per la tarda. Vaig decidir anar de matí i patejar-me alguns indrets de la ciutat. No sóc gens de capitals, però, si cal anar, s'hi va. La primera fita va ser pujar al turó de la Rovira . Per anar-hi vaig agafar el metre fins a la parada de metre del Guinardó - Hospital de Sant Pau. Quan surto entre tants carrers i places desconeguts decideixo posar el google map i que em porti. Ja veig que he de tirar muntanya amunt però cal saber aprofitar la tècnica. Marca que estic a 25 minuts però de bona pujada, a més a més, amb algun tram de pujada ferma i fang. Arribo dalt i trobo les restes dels antiaeris que mal protegien la ciutat que fou reiteradament bombardejada pels feixistes que jugaven a atemorir a la població civil. Fou una arma de terror perfectament programada.. En algun moment cauen gotes de pluja i la panoràmica no és complerta però deu-n'hi do l'espectacular que és. Tota Barcelona, Montjuïc, el Tibidabo, la Sa