Excursions del Joan Ramon

Una altra proposta que podem relazar-los una estona veient com baixen els meus amics Toni i Anna el Forat del Buli. Segur que us agradarà, encara que aquesta vegada portava molta aigua. Per veure com arribar podeu mirar Forat del Buli Bon confinament!!!

Per passar l'estona en aquest maleït confinament. Avui la llegendaria cordada Rabada-Navarro al Narano de Bulnes . Épica pura. a fruir mente no puguem anar a la muntanya..

Sempre havia dit que quan em jubilés volia fer una revisió personal dels tres mils dels Pirineus. Ara que estic confinat a casa tinc, si més no, temps per plantejar-me el tema i a l'estiu comprovar els dubtes que tinc d'alguna muntanya. Sé que em poso en un merder, però algú ho havia de dir... Vaig viure de primera mà la lluita entre en Sr.  Buyse  (no em dedicaré a dir el que penso d'aquest nazi belga que no va demanar mai perdó dels seus delictes i va romandre amagat al llogarret de Siurana) i en  Feliu Isard , sobre quina era la llista millor. Tinc bons amics també dins de la colla dels  cazafantasmas  que busquen qualsevol pedra que pugui passar dels 3000 metres i tingui 10 metres d'alçada sobre la roca del costat. Estan fent una feina bestial i molt ben feta. Però dir que al Pirineu havia 212 era una bestiesa que no es pot aguantar ni pels pèls. A l'Himalaia hi ha 14 8000's i ningú ho qüestiona...però si el Kanchenjunga ja té 5 puntes de 8000 metres.. A

Portem ja 10 dies de confinament. Serà dur, però més dur deu ser per la gent que treballa als hospitals o els que estant passant la malaltia. Avui he vist aquest documental al voltant de la sensacional figura d'Ernest Sharckelton i he pensat en penjar-la per si us ajudava a passar aquests dies de tedi. Salut i cuideu-vos.

(Com a cristià - batejat però no practicant - només la confessió del pecat ja comporta la seva absolució quan es fa la penitència (fer aquesta entrada es pot considerar una penitència??. Davant la pandèmia del covid-19 el president de la Generalitat va manar la confinació domiciliaria durant, com a mínim 14 dies, però el president de les Eapanyes no va ser tan contundent. Així dissabte no vaig sortir de casa, però davant de la possibilitat d'una llarga estada al domicili vaig decidir no fer bondat i sortir el diumenge a la muntanya més propera a Lleida, el Montpedró de Castellonroi. Prometo que faré bondat la resta de dies i no sortiré a la muntanya ). Vaig decidir anar a la muntanya del Montpedró de Castellonroi que és aquella elevació que trobem quan anem cap a la Vall d'Aran. Crec que és la primera elevació que trobo sortint de Lleida amb prominència respectable. Tot el seu entorn és bellíssim i no em canso d'anar-hi. Aquí trobareu un bon recull d'excursions p

Estic mig endormiscat preparant-me per la migdiada al sofà quan em truca en Joan Oms. Em proposa anar a veure uns vestigis de la Guerra Civil que té localitzats al voltant del seu poble, Vallfogona de Balaguer. No puc deixar d'aprofitar l'ocasió. Quedem a la benzinera del seu poble. Niu de metralladores de Vallfogona : La primera fita que ens marquem és anar al niu de metralladores que hi ha davant de la industria de SECANIM - SAU. Per explicar com s'hi arriba és una mica complicat així que prefereixo penjar el croquis del camí que vam fer. Coordenades UTM: 31T  x=317079  y=4623471 Té el sostre ensorrat, segurament volat per traure'n les bigues de ferro que el composaven. De fet és veu unes lletres que crec que és el contramotlle d'una biga que va quedar gravat al ciment. S'observe els trossos de sostre dins de l'estructura del niu de metralladores. Té una espitllera prou ampla encarada vers el Cap de Pont de Balaguer, concretament cap a Vallfogona pe

Avui repeteixo una excursió que havia fet fa molts anys. Si la repeteixo deu ser perquè és una petita meravella en el nostre ben estimat Montsant. Com vaig a l'ermita de Sant Joan del Codolar passo a veure a l'ermitana Montserrat que sap transmetre pau i felicitat malgrat una torta al turmell que l'impedeix ara mateix fer vida normal. Parlar amb ella és un veritable encant que cal saber retrobar encara que potser feia vint anys que no ens havíem vist. Com aquesta descripció la tenia ja feta en una col·laboració amb el diari La Manyana he decidit posar-vos els fulls de l'itinerari i estalviar-me la feina. Perdoneu però cal ser pràctic. El camí és sempre prou evident malgrat que les marques de color verd s'han anat esborrant però es segueix el recorregut sense gaire dificultat. En aquesta vegada em vaig endinsar a la cova Santa  que resulta molt interessant encara que cal anar amb frontals i un sentit d'aventura per endinsar-nos en una bella cavitat que no obl