Excursions del Joan Ramon

 Fa un temps uns companys em van comentar que havien arranjat un camí que passava pel peu de la cinglera del Mont-roig. Vaig resistir la temptació però finalment he anat a posar el nas, encara que crec que em queda encara terreny per explorar en properes jornades. Mai diguis que coneixes la muntanya ja que sempre et pots emportar sorpreses. La serra del Mont-roig té una bellesa captivadora que justifica aquestes sortides d'exploració. CARACTERÍSTIQUES: Dificultat: Moderada. La pujada al coll de Porta es fa sense sender amb molt d'herbassar. Desnivell :  710 metres. Distància : 11,5 km Temps : 4 hores 17 minuts Itinerari circular. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : Surto del km 10,3 de la carretera LV-9047 de Sant Llorenç de Montgai a Camarasa on agafo una pista i una mica més amunt aparco el cotxe. 4 min Trencall. Vaig a la dreta. 8 min Nou trencall. Vaig a l'esquerra. 24 min S'incorpora per la dreta la pista que he deixat abans. 34 min Coll de l'Orenga (420 m.). Aban

Fa anys recorrent Catalunya pel GR, llavors era el 7, ara és el GR171 vaig pujar a aquest modest turó segarrenc. Avui hi volia tornar a pujar per completar la llista dels 100 cims de la FEEC . Em pensava que era també el cel comarcal (el cim més alta de la comarca) però resulta que és el tossal de Galutxo. Caldrà anar un dia !!! Sempre m'ha agradat caminar pels comalats (he llegit que els comalats són sexys) segarrencs, muntanyes arrodonides que formen una xarxa complexa de fondalades que no van enlloc. Els boscos residuals, els camps de cereal, les oliveres i els ametllers, el pedruscall, les espones de pedra... i afany de descobrir i estirar les cames. Característiques: Dificultat : Baixa encara que hi ha algun pas sense camí. Cal fer l'itinerari a la tardor ja que es creua molts camps amb cereals que no podem trepitjar. Es pot obviar la pujada al Puig on es va una mica asalvatjadament. Desnivell :  260metres. Distància : 7,8 km Temps : 2 hores 20 minuts Itinerari circular

Després de tres dies netejant el camí del funicular de Camarasa amb els companys crec que ja toca publicar-lo. Aprofiteu per anar-hi ara ja que hi ha llocs molt boscosos i segur que la propera primavera ja costarà de resseguir. Ara, penseu que hi ha encara molta cosa per descobrir. Damunt de la plataforma hi ha una pedrera que segons la cartografia és bestial. Hi ha refugis que podrien correspondre a la Guerra Civil. Hem trobat força bales d'aquella època que explicarien combats pel domini de la zona, força llaunes de menjar pressumiblement de la mateixa època ... encara hi ha molts misteris al voltant d'aquest paratge que romania desconegut per bona colla d'excursionistes. Gràcies a la colla de la pessigolla que ens vam aplegar el dissabte i molt especialment a en Feliu Isard que va ser l'ànima mater, en Gustavo, que va ser que va fer el primer "disseny" del sender i en Pep Godoy que va currar com un jabato. Característiques : Dificultat : Baixa encara que hi

Volíem anar a escalar però les condicions no ens van ajudar i ens vam haver de conformar amb pujar al pic dels Tres consellers. El primer - i únic - tresmil d'aquesta temporada. Vaig estar fa 25 anys per la zona i la veritat és que he hagut de repassar la meva llibreta ja que no recordava gaire el que havia fet. Vaig pujar des de la bretxa Chausenque i baixar per la bretxa del Neouvielle. No hi ha com estar jove. Característiques : Dificultat : Mitja. Pel pas d'accés a la Bretxa de Neouveille (II+) i caminar per una feixuga tartera. Desnivell :  1170 metres. Distància : 8,4 km Temps : 6 hores Descripció de l'itinerari : Sortim de la presa de Lac de Cap de Long (2161 m.) que hem de travessar. En arribar a l'extrem hem d'agafar un sender costerut i trencacames que surt per l'esquerra (cartell). 18 min El camí més dret es suavitza però no us confieu. Anem flanquejant la vall cap a l'esquerra entre pedres i neret. 42 min Per l'esquerra marxa el ca

El Feliu Isard, guanyador del premi Bonaplata de l'any passat, em parla d'un funicular que pujava de l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa i el Segre fins al blondí de la central de Camarasa. Jo sóc de mena d'escèptic i no crec que existeixi, però clar si un company et diu que li ajudis a buscar-lo, no li pots dir que no. També a l'aventura de rastrejador s'apunta en Josep Lluís ... A l'aparcament m'ensenya unes fotografies de l'època i he de callar. Després de desboscar trams selvàtics com mai havia netejat localitzem la base, i en algun indret la via, de l'antic funicular de Camarasa. Hem pujat fins al blondí i hem anat pels túnels dels sobreeixidors de la resclosa. Els blondins eren una mena de grua que es muntaven en els extrems de les preses per on es traslladava tots els materials per fer la resclosa.  En properes accions farem presentable aquest bell recorregut tan interessant per descobrir un racó amagat de la nostra arqueologia in

En Ramon Pach es va quedar enamorat d'una bella línia que puja de la presa de Llauset fins al pic homònim. Feia temps que me n'havia parlat i finalment ens hem posat mans a la feina. És un repte aventurer, diferent, inicialment exigent... Diria que no és una sortida habitual. Característiques : Dificultat : Difícil, per la pujada "salvatge" de les canals que puja a la carena. Desnivell :  920 metres. Temps : 5 hores 17 minuts Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Comencem el recorregut en la presa de Llauset que travessem saltant un parell de tanques. En arribar a la punta de la presa agafem un carrerany desdibuixat que ens duu uns metres més amunt on trobem un corriol que ens duu on havia l'estructura que aguantava els cables que van permetre la construcció de la presa (blondins). Un cop aquí anem ja sense camí - fort pendent amb herba - cap a la paret que tenim davant i que voltem per la dreta. Ara apareixen un conjunt de canals d

Des del poble de Tuixent s’albira una meravellosa panoràmica sobre la serra del Verd. Queda mil metres per damunt nostre per una encinglerada paret trencada. Els boscos que omplen la base de la serra que han estat durant anys explotats forestalment, com pentinant la faldilla de la muntanya. Avui pujarem per alguns dels camins que els llenyataires empraven per traslladar la fusta. És una excursió exigent però molt interessant. Encara que costa una mica de seguir els viaranys perduts del bosc. Els trams inferiors ens els podem estalviar anant en cotxe per una bona pista de terra. La pista comença un quilòmetre abans d’arribar al poble de Tuixent baixant de Coll de Port (km 48,9 de la carretera L-264) tot just  abans de travessar el pont del Regatell. Al costat hi ha la font del Regatell. 2 km Estem al barranc de la Plana. Aparquem el vehicle. En una pedra hi ha pintada una fletxa vermella i es pot mal llegir la Plana on comencem a caminar. Característiques : Excursió pe