LA FERRATA DE LES ROIES DE PINYANA

Em truca en Pinto. És dimarts. Demà pot sortir. Em proposa anar a fer la Ferrata de les Roies de Pinyana. No m'agraden les ferrates però no li puc dir que no. A més és una ferrata que està a tocar de Lleida i em feia certa il·lusió de fer-la.
La classifiquen com una K4 que vol dir que comença a ser exigent. Crec que la classificació és correcta però és curta - intensa - i es pot fer prou bé. Encara que heu de tenir clar que no sempre haurem de posar els peus o les mans al ferro sinó que de tant en tant haureu d'agafar-vos a la roca.
Descripció de la via:
Els primers metres són drets. Les grapes són petites i cal fer lloc per posar els peus. Hi ha un petit desplom on cal fer una mica de força de braç fins poder posar bé els peus (en la roca).
Després hi ha un flanqueig. No m'agraden els flanqueig però no el veig exigent. Cal agafar-se a les grapes amb les mans.

Nou mur que es posa dret. Més amunt les grapes estan posades verticals i només es pot posar un peu en equilibri, no sé perquè ens torturen així... i això que m'ha agradat.
Flanqueig ara a la dreta on cal fer una bona espatarrada de cames a l'esquerra. Uns metres més amunt i ja sortim de la verticalitat cara amunt.
Ens situem dalt d'una mena d'agulla i hem de baixar uns metres per una cadena fins situar-nos en l'inici del pont tibetà de 18 metres. M'havien dit que els cables estaven molt separats però la veritat és que no he tingut aquesta sensació. Una noia, més aviat menuda, em va dir que l'havia fet tres cops i darrerament destrepava el pont i no el feia doncs no li agradava (no li donaven els braços).

Sembla que estan acabant una nova ampliació de la via doncs resulta molt curta. Després destrepem uns metres. En la nova opció aniran més a la dreta i flanquejar la muntanya. Ja veurem.
Francament la ferrata m'ha agradat i cal felicitar al Jaume Teres que ha fet molt bona feina.
Accès:
En el km. 30,5 de la carretera N-230 a Viella, entre Alfarràs i Castellonroi, deixem la carretera i agafem un trencall a la dreta que duu a la Central de Santa Anna. Si venim del Pla, és una mica abans d'una tuberia blanca per on passa l'aigua del canal.
Aviat agafem una trencall a l'esquerra.
3,5 km. Font de Santa Anna on aparquem.
Aproximació:
Agafem un sender que tira amunt. Aviat veiem a la dreta una cresta amb diferents agulles, allí éstà la nostra fita.
8 min. Deixem el camí principal i agafem un trencall a la dreta. Uns metres abans hi ha una fletxa metàl·lica posada damunt d'una pedra.
17 min. Ens situem a peu de via.
Descens:
Anem seguint el corriol que tira carena enllà. Poc després anem a buscar el camí que baixa de l'ermita de Sant Salvador que seguirem a l'esquerra. Passarem per davant del trencall que hem agafat a l'anada i arribarem a la font (25 min.)
Com a cosa curiosa, ens pensàvem que estaríem sols en un marc incomparable i a la paret hem coincidit tres grups i pensava que havíem d'agafar tiquet.
De fet dalt hi ha un llibre de registre. La llibreta es va omplir el mes de març ...Crec que hi està anant molta gent doncs el boca orella funciona.
Si voleu informació detallada us recomano consultar la pàgina de rocjumper