Excursions del Joan Ramon

El meu gran mestre excursionista, en Manel Cortés , deia que als de la Catalunya ponentina ens encanta els boscos frondosos i verds, en canvi els catalans de l'altre vessant els hi agrada les muntanyes obertes. Ja veiem ningú està content amb el que té. És veritat, avui, molta verdor però vistes panoràmiques ni una, però els de terra oberta ens encisa la vegetació atapeïda. Les meves filles ens han regalat una nit a una cabana als arbres  a Sant Hilari Sacalm. Una experiència a incorporar al cistell vivencial. Té el seu encant i cal agrair a les filles el detallàs. Pel matí volíem anar fer una caminada però l'amenaça de la pluja ens ha fet fer la ruta  de la Font del Pic i de la Font Vella . És un itinerari periurbà que ens permet conèixer les dues fonts i la localitat de Sant Hilari , però es massa curta, per publicar-la en aquest blog. De totes formes a sota us deixo l'enllaç a la caminada (1,8 km i 55 m de desnivell) encara que vam començar més enllà de l'indret re

Quan faig el buidatge de les víctimes de l 'hospital d'Almacelles en Oscar Lalana m'explica dades de memòria històrica del poble. Em deixa bocabadat ja que descobreixo la transcendència que va tenir Almacelles - el meu poble natal -  i on els meus pares em vas explicar tantes anècdotes que ara puc compaginar millor. CONTEXTE HISTÒRIC : Almacelles és ocupada l'1 d'abril pel franquistes per la 53 Divisió. A nivell històric s'ha parlat molt de l'avançament des de Fraga per part del  General Yagüe  amb el Ejército de Àfrica   cap a Lleida seguint la carretera Nacional-II i per la vora del riu Segre mentre coordinadament l'Ejército de Aragon avança des d'Almacelles per la Cerdera. Sobre la ciutat de Lleida els dos exèrcits faran una funció de pinza. Les forces del general Yagüe ocuparan el castell de Gardeny i combatran pel carrer de l'Alcalde Costa mentre que el general Moscardó que dirigeix l'Ejército de Aragon entra per la carretera d'Osca

L'altre dia vaig estar en una visita comentada per les trinxeres i nius de metralladores de Sélgua . Em van recomanar anar a les de Castejon del Puente , així que quan tinc un moment vaig a visitar-les. Puc fer un tomb molt interessant i entretingut. Recorregut per la Línia del Cinca. Senzillament, sento una profunda enveja en veure com recuperen el seu patrimoni bèl·lic Aragó mentre que a casa nostra no fem gaire cosa. També podreu veure més vestigis a la Línia del Cinca a Naval . Es poden diferenciar clarament tres trams: 1.- Fortificacions del tossal de las Aguaderas . 2.- Ermita de la Bella . 3.- Recorregut pel poble de Castelon del Puente . Descripció de l'itinerari : Aparco en el centre del poble de Castejon del Puente , passada la plaça de la Cruz . Vaig cap a llevant. 5 min A la sortida del poble trobo el primer cartell indicatiu. A partir d'ara no tinc cap problema d'orientació. Camí per a guiris. 8 min Àrea de pic-nic en una bassa ara seca. 11 min Bifurcació

En la meva llista d'excursions pendents fa temps tenia l'exploració a la bòvila/ teuleria Tonino amb un fumeral o xemeneia que està emplaçat en un modest tossal. Vaig incloure aquesta excursió perquè l'ajuntament de Montoliu havia tingut l'encert de declarar BCIL (Bé Cultural d'Interès Local)  la teuleria Tonino , com una forma de protegir el seu patrimoni industrial. Aprofito una tarda per anar-hi a posar el nas. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut per explorar la teuleria Tonino. DIFICULTAT : Baixa, encara que la pujada fins la xemeneia exigeix trobar el corriol que hi puja i que no es gaire evident. TEMPS : 1 hora 10 minuts. LONGITUD : 5,2 km. DESNIVELL : 17 metres. Descripció de l'itinerari : Sortim del CAP d'Albatàrrec i agafem el carrer de les Escoles. 4 min Canal de Serós . Anem a la dreta per la banqueta del canal. 21 min Pont cap al poble de Montoliu que travessa el canal. Nosal

  Hi ha llibres i articles que esmenen que els campanars de la catedral nova havien servit de refugi antiaeri . Decideixo anar a posar el nas sobre el tema. Li comento a en Josep Maria Carles que va viure de petit a la catedral si en sap alguna cosa. El seu pare era sacristán. Ell ho comenta a en Joan Argiles, arquitecte de l'edifici, i a l'Antonio que va treballar de sacristán. Un equip majestuós per descobrir racons amagats de la catedral. Quan acabo la visita tinc la sensació que desconec la nostra Seu Nova . Tenim un monument de primera categoria però totalment ignorat. No és que la Seu Vella li faci ombra, sinó que la capacitat cultural lleidatana és molt curta i no sabem valorar el nostres oblidat patrimoni. Una llàstima que cada dia veig més evident. Damunt de la porta hi ha un impacte d'un obús. REFUGI ANTIAERI : Ho havia sentit dir i, entre d'altres llibres, ho havia llegit en la revista Shikar núm 5 del Centre d'Estudis de la Comarca del Segrià en un art