Excursions del Joan Ramon

He quedat amb Àngel Murillo d’Esplús per localitzar la pleta (paridera) del Corralet. Ell, amb l’ajuda de Miquel Abat de Sucs, m’ajudaran a descobrir un dels paratges més desconeguts del nostre passat recent. El tema dels maquis està a la cua dels oblits que envolten a la nostra Memòria Històrica. Resulta que en aquesta cabana – ara només queden algunes pedres i totxos dels murs de les parets – foren encerclats per la Guardia Civil un grup de maquis que segons sembla procedien del sud i pretenien marxar cap al Pirineu. Molts estaven defensant la llibertat contra el franquisme a les terres de Terol. A conseqüència d’aquesta batuda van morir 5  maquis i van quedar ferits tres. Aquesta dada la recorda l’Àngel que va veure a Esplús el camió que duia els cossos. Ell llavors tindria uns sis o set anys i li va impressionar sempre aquesta imatge. Com va nàixer l’any 1940 caldria pensar que els fets van passar entre els anys 1946 i 1947. Mai es va saber el nom dels finits menys el

(Reflexió personal enlloc de les descripcions que m'agraden fer) Avui he anat a la Caminada popular Trenc d’Alba que organitza el meu “tocaIo” Joan Ramon Gonzàlez. Sempre es capaç d’ensenyar-nos detalls de la ciutat, que tan bé coneix i explica. La caminada té la singularitat de començar a primera hora del dia, quan surt el sol, i l’atalaiem des del baluard de la Reina de la Seu Vella. Matinar m’ha permès tenir unes imatges de la Seu Vella captivadores. Com és el 80 aniversari del Front del Segre i la Batalla de Lleida en Gonzàlez ha tingut la brillant idea de dedicar la caminada a recórrer els escenaris de la Guerra Civil de la nostra ciutat. Primer hem visitat el refugi aeri de la Seu Vella, després del niu de metralladores del Camp de Mart, el del pou de gel amb les seves 22 espitlleres i per acabar el darrer niu del darrere de la llar d’infants. Els principals elements del turó de la Seu Vella. En baixar passem per la caserna de la Guardia Municipal, on havia l’antic

Segurament pel calendari, aquesta serà la meva darrera sortida a Pirineu a l'estiu. He escollit un cim de la llista dels 100 cims - perquè m'ajuda a sortir de casa. De fet fa anys vaig passar pel coll i el vaig veure un cim imponent (ara no sé si cal batejar-lo amb l'adjectiu Gran). He fet bivac - també serà el darrer de la temporada - a la vora del cotxe prop del Banys de Tredós. Per cert és el lloc per portar una noia a passar una nit i quedar bé, o molt bé. Jo solet i fent un bivac i fruint dels estels del cel. Qui no es conforma és perquè no vol. Del cim destacaria la seva superba visió sobre les muntanyes de l'entorn. Impressionant. Característiques tècniques : Valoració : Excusió que ens permet descobrir un bell mirador del nostre Pirineu. Dificultat : Moderada. Bona part del recorregut es fa per sender. El tram inferior costa de trobar. Jo he fet alguna variant no interessant.  La principal dificultat és el desnivell. La cresta de dalt exigeix posar les mans

Tinc la sensació d'haver fet la feina bé. Un any més hem organitzat la Caminada popular de la Festa Major de Tuixent i vull creure que la gent ha quedat contenta de la diada. Sense cap mena de dubte, aquesta satisfacció ha estat possible gràcies al bon rotllo que manifestava tothom. La gent és agraïda de mena. Ara queda oblidat aquell dia que la tempesta em va fer abandonar el marcatge del circuit en sentir els llamps propers. Sempre em quedaré amb l'estranya sensació - i que em costa d'entendre - on els pins i les pedres en van suggerir que aquesta Caminada havia d'estar dedicada a la persona que millor coneixia els bolets de la contrada i amb qui havia esquiat per una estació d'esquí que ha canviat molt, en aquell temps que tots ens saludàvem en creuar-nos. Estic parlant, com no, del Toni Balaguer amb qui vam trescar per aquests topants feia tan temps i que ara restarà només en el món dels meus records més estimats. Tinc la sensació de ser afortunat d'hav