Passa al contingut principal

COMIAT D'ESTIU: TUC GRAN DE LA SENDROSA

Segurament pel calendari, aquesta serà la meva darrera sortida a Pirineu a l'estiu. He escollit un cim de la llista dels 100 cims - perquè m'ajuda a sortir de casa. De fet fa anys vaig passar pel coll i el vaig veure un cim imponent (ara no sé si cal batejar-lo amb l'adjectiu Gran). He fet bivac - també serà el darrer de la temporada - a la vora del cotxe prop del Banys de Tredós. Per cert és el lloc per portar una noia a passar una nit i quedar bé, o molt bé. Jo solet i fent un bivac i fruint dels estels del cel. Qui no es conforma és perquè no vol. Del cim destacaria la seva superba visió sobre les muntanyes de l'entorn. Impressionant.
Característiques tècniques:
Valoració: Excusió que ens permet descobrir un bell mirador del nostre Pirineu.
Dificultat: Moderada. Bona part del recorregut es fa per sender. El tram inferior costa de trobar. Jo he fet alguna variant no interessant.  La principal dificultat és el desnivell. La cresta de dalt exigeix posar les mans però no presenta dificultat.
Distància: 12,4 km.
Desnivell: 1100 metres
Temps: 5 hores 31 minuts
Descripció de l'itinerari:
Al parquing de la Muntanyeta 8(1745 .m.) hi ha un cartell que indica que està prohibit l'accés a la pista fins al 15 de setembre... llàstima... la pista està perfecta però es claríssim que és un negoci pels taxistes.
Agafem la pista i amunt. Recordo haver passat per aquí amb esquí de fons (fa 31 anys).
30 min. (he pujat ràpid doncs tenia fred) A l'esquerra hi ha unes taules amb bancs. Una mica més enllà hi ha pont sobre el riu. És el lloc on deixar la pista i agafar una antiga pista que poc a poc es va estrenyent i puja per la vora del riu. Hi ha alguna fita i alguna marca de pintura vella vermella. Poc a poc l'antiga pista va esdevenint un sender.
41 min. Arribem a un rierol. El camí primer el travessa però poc després va pujant pel mig de l'aigua. Tram poc evident on cal anar amb cura per no perdre el sender.
1 h 07 min. Fem cap a una esplanada  on el sender pràcticament és inexistent. A més si volem tornar per aquí hem de posar molta atenció per la tornada.
1 h 11 min. Per l'esquerra s'incorpora el sender que puja del refugi de Colomers. El sender ara esdevé ample i sempre problemes d'orientació.
Aviat tenim davant la silueta del tuc de la Sendrosa.
1 h 50 min. Tinc una estranya temptació (no recomanable, millor seguir el camí fins el coll). Es arribar al tuc sense haver de passar pel coll i abandono el camí. Ara pujaré per tarteres i herbassar amb mates de nadius.
Finalment m'encaro vers una canal herbosa on comença la cresta.
2 h 23 min. Surto a la cresta on retrobo les fites. Per la cresta puja un corriol amb nombroses fites. Es puja sense dificultat encara que de vegades cal agafar-se a la roca.
2 h 54 min. Assoleixo el cim del Tuc Gran de la Sendrosa (27062m.). La visió es espaterrant. Es veu a vista d'ocell els llacs de la vall de Colomers i la de Saboredo. Els cims destaca el tuc de Ratera, de Colomers, la Creu de Colomers, la Punta Alta, els Bessiberris, el Mulleres, la cresta del Russel a l'Aneto, el pic del Malpas, Mauberme, Mont-Valier, el tuc de Mill o de la Bolanguera, el Port de la Bonaigua, Marimanya, Certescan, pics de Saboredo, Subenuix, Peguera,.. i els dic de memòria.
Retorno per la carena fins el colh deth Tuc Gran de  la Sendrosa (3 h 28 min - 2451 m.). Com tinc la sensació que serà la darrer pirinenca d'estiu decideixo enfilar-me al turo que tinc davant. De fet, l'he estat mirant mentre baixava i veig que hi ha una petita línia entre els matolls que em permetrà pujar amb comoditat. Primer va per l'esquerra de la  paret per passar després per un collet (fita) i vorejar una paret. Vaig seguint el corriol entre herbes fins arribar al cim.
3 h 41 min. Tuc de Pishader (2539 m.). Davallo fins al coll i després agafo el camí de pujada i refaig el camí que he fet a l'anada.
5 h 31 min. Torno a estar a l'aparcament.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc




Entrades populars d'aquest blog

LA MERAVELLA GEOLOGICA: ELS FEIXANTS DEL MONTSEC

L'excursió més superba del Montsec - al meu pobre criteri - és la que transcorre pels Feixants del Montsec. És com anar amb un parapent i anar volant la cinglera del Montsec d'Ares. Sempre amb els peus a terra però durant dos quilòmetres només tens un metre per caminar. A un costat la paret i en l'altre el buit.
Ara farà 13 anys vaig aconseguir enllaçar els dos extrems i després vaig portar una colla del CEL (crec que vam ser 33). Ara he tornat i encuriosit observo que hi ha un corriol que recorre tot l'itinerari. Ha perdut un punt de salvatgia però recoi quina diferència més agradable.
Veig per internet que molta gent hi puja per la canal de l'Embut i baixa el Feixant. Mata amb un dia dues de les millors excursions del Montsec. Tot és combinable però m'agrada dedicar un dia a cada sortida ja que tenen prou cos. No cal matar tot el que és gras...
Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Els passos no són difícils tècnicament però si que cal no tenir ver…

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'i…

MONTSEC SUPREM: PELS BUNQUERS DE LA COLUMNA DURRUTI

Per motius logístics decideixo tornar als nius de metralladores que van construir la columna Durruti que va defensar l'avanç del feixisme a les terres catalanes. La columna Durruti va ser finalment militaritzada amb el nom de divisió 26 i va ser situada en un dels punts de més difícil defensa, la carena del Montsec, i els anarquistes sempre es van queixar que la República mai els hi va passar armament mínimament acceptable mentre veien que altres divisions de caràcter comunista eren més ben proveïdes. Malgrat aquesta trista circumstància fou la divisió que millor va defensar l'ofensiva final de Franco sobre Catalunya i molts van morir defensant aquesta muntanya farcida de trinxeres.
Aquesta sortida l'he fet un fotimer de cops però mai pujant des de la fita - la manera més fàcil - i aquí miraré de fer-vos una breu descripció. Veure pujada des del pas de Nerill. Vam deixar un cotxe a Hostal Roig i aquesta circumstància ens va permetre fer una travessa molt interessant.
Caract…