Excursions del Joan Ramon

Vull atansar-me al Capolatell, mal anomenat popularment la Presó de Busa, per veure una antiga via d'escalada que hi pujava per l'oest al Capolatell i va ser la primera via oberta del Solsonés. Només volia veure com començava. Quan he acabat l'excurió m'he adonat que he fet un tomb prou interessant i inèdit al Capolatell on tothom hi puja venint del pla de Busa quan hi ha altres possibilitats. Característiques : Valoració: Excursió original que ens permet assolir el Capolatell d'una forma més original. Dificultat : Mitja, Encara que tot el recorregut es fa per sender hi ha moltes cruïlles. El tram de la feixa és optatiu i no apte amb persones amb vertigen. Desnivell:  1200 metres Distància : 14,1 km. Temps total :  3 hores 56 minuts.  Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Agafo el sender que surt muntanya amunt. Cartell.Guanyo alçada entre boscos. 15 min. Passo el grau de Llobeta on el sender dibuixa una marrada entre roques. ...

L'altre dia em vaig quedar molt impressionat pels Cingles de les Feus i avui volia pujar pels Avets per veure si podia travessar-los i arribar al Pui del Tabaco a l'altre extrem però la veritat és que no he pogut perquè m'ha agafat por. Ja ho explicaré. Llavors he decidit no perdre el temps i pujar per la Canal Vella o, també coneguda, com canal de la Gerbera tardana. És una excursió molt interessant, intensa i diferent - encara que per aquesta canal vaig baixar a la primavera del 2005 - per baixar he preferit fer-ho per la Tartera del Verd i les Collades. Característiques : Valoració: Excursió reservada a exploradors del món salvatge. La pujada de la canal Vella requereix moral. Ara, combinació d'itineraris molt original. Dificultat : Alta, la pujada es fa sense sender. Desnivell:  1200 metres Distància : 11,7 km. Temps total :  5 hores 05 minuts.  Itinerari circular. Descripció de l'itinerari : Deixo el cotxe en el barranc que puja a la Plana ...

Fa anys un amic de l'estimat i enyorat Xavi Marcos em va comentar que havia pujat pels Cingles de les Feus al cap de la serra del Verd. Em va dir que era tan fàcil que havia pujat amb un gros gos. Van passar els anys però aquesta primavera he anat a les Feus  a veure com bramaven i vaig recordar l'heroïcitat del company del Xavi. Així que vaig decidir que exploraria els cingles que hi ha per damunt de les Feus. Potser abans caldria que us expliqués que són les Feus. Segurament, és una deformació local de Deus (font, surgència). És una font intermitent. Tradicionalment s'ha dit que depen de les pluges de les llevantades. Així pot ser que plogui a la vall de la Coma i no a Tuixent i la font porti aigua. Tinc els meus dubtes al respecte, però tampoc és qüestió de discutir aquí el tema. Aquesta primavera com havia molta neu del desglaç l'aqüífer estava ple d'aigua i sortia amb tota la seva força. Era impressionant. En canvi aquest estiu, sec, no hi baixava aigua. Ca...

Encara hi ha molta feina per la recuperació de la Memòria Històrica. Fa uns anys un company em va dir que per la zona de Lletó, en el vessant nord del Cadí, hi havia un búnquer. Em vaig a buscar-los. Arribo a un paratge amb una estructura de fusta elevada amb un munt de cartells explicant la vegetació, la panoràmica ... molt bé, però a tocar hi ha un búnquer de la línia P. No hi ha ni un cartell informatiu. Penseu que no puc entrar-hi perquè hi ha un esbarzer que m'impedeix el pas. Que els hi costava posar-hi una indicació i endreçar l'espai. Encara queda feina.Durat el recorregut aniré trobant altres elements bèl·lics... Característiques : Valoració: Excursió força interessant per descobrir el nostre patrimoni bèl·lic més oblidat. Dificultat : Baixa. La majoria del recorregut es fa per camí. Alerta el track no coincideix plenament amb el recorregut aquí descrit. Es pot escurçar no pujant al tossal de Lletó o baixant a cal Pei. Desnivell:  500 metres Distància ...

L'atzar em va permetre tenir un dia lliure a la meva estada al refugi Mallafré. Vaig haver de cercar un pla per rentabilitzar el dia. Vaig creure que pujar al Portarró pel vessant del Pallars era una bona proposta que a més podria complementar amb l'ascensió al pic del Portarró. Un encert doncs els camins per on passa la Carros de foc estan farcits d'excursionistes així que per cercar la tranquil·litat es millor aquest itinerari, encara que també trobareu gent però en la justa mesura. A més a més, aquest recorregut ens permet fruir d'una de les millors panoràmiques de les muntanyes que formes el Parc doncs està situat en el centre i té prou alçària per gaudir d'una destacada visió. Característiques : Valoració: Excursió molt interessant que amb poc esforç podem fruir de valent del plaer de l'alta muntanya. Dificultat : Baixa. Orientació molt evident doncs anem sempre per sender ben fressat. Desnivell:  800 metres Distància : 10 km. Temps t...

Si heu llegit l'entrada anterior sabreu quin era el meu estat. Al matí em vaig aixecar millor i vaig esmorzar alguna cosa lleugera. Vam sortir amb tranquil·litat doncs continuava plovent. En mig de la boira vam anar trobant el sender de tornada que surt del refugi enllà. Ho dic perquè al mapa sembla que cal tornar endarrere a buscar el camí. Vam estar una hora baixant fins arribar a les pistes d'esquí de la Flegere (1 hora). Les instal·lacions que veiem no funcionaven i vam témer durant uns instants que haurien de baixar caminant. Tots estàvem d'acord que acabàvem en aquest punt el nostre Tour doncs no tenia cap interès continuar en mig de la pluja. Finalment vam pujar una pista d'esquí i vam veure que el telecabina principal sortia d'aquell indret. Vam anar al bar i vam recuperar forces. El telecabina ens va costa 14 euros - com a la pujada - i ens va deixar a Les Plaz on vam haver d'agafar un bus urbà (3 euros) que ens va deixar a l'entrada de Chamonix ...

En l'altra entrada ja he insinuat perquè aquesta va estar un dia horribilis. Va ser horrible no tan per la pluja que ens va acompanyar tot el dia sinó perquè no em trobava bé. Em feia mal la panxa i això em generava un malestar general. El Jordi, el Paulino, l'Agust i el Ramon Pere tampoc es trobaven gaire bé. Podríem pensar que es tractava d'una passa, de vegades penso en algun producte que em va sentar malament o el fred que vaig agafar el dia anterior pujant al col de la Balme. El que sigui, però jo estava molt fotut. A la Ramona li feia mal el turnell. Ja veieu quin plan. Però calia pujar al refugi del Lac Blanc per no perdre la reserva. Vaig pensar en tornar-me cap a Chamonix però la temporada d'estiu m'assegurava que no podria trobar lloc per dormir. Així que vaig decidir tirar amunt encara que vaig haver de parar un munt de cops per refer-me del cansament. A la sortida de la carretera de Tre le Champ posa que fins al refugi hi ha 2 h 45 min. Jo hi posaria 3 ...