SEGRIA

Cim del Ben Nevis Des de fa una desena d'any el Centre Excursionista de Lleida organitza a l'estiu una sortida internacional entre els seus socis. Enguany anem a Noruega, Kirguistán i Escòcia. No sempre hi ha tants llocs però són les avantatges de ser assamblearis...ja que som els socis els que decidim. Enguany he decidit anar a caminar per Escòcia , encara que hem decidit pujar la muntanya més alta de Gal.les ( Snowdon ), Anglaterra ( Skafell pick ) i lògicament el Ben Nevis , la muntanya més alta d'Escòcia i de la Gran Bretanya . Altres vegades m'emportava una llibreta personal on apuntava el dia a dia de "l'expedició". Aquest cop ho faré en obert. Sé que limitarà la meva llibertat però ja ho transcriure després i faré els comentaris que no interessin a la gent encara que no crec que hagi res que no pugui expressar. De fet en els anteriors CAMPAMENTS INTERNACIONALS no he tingut grans debats. Encara que una bona amiga deia que el CI era com un Gran He...

L'altre dia llegeixo el butlletí de serradelmontsec ( Territori Montsec )... d'obligatòria lectura pels que estimem el Montsec (montseclovers) . Descobreixo el castell de la Clua (de Meià ). És un castell roquer penjat en la paret. No em puc resistir d'nar-hi! L'endemà me'n vaig a la Clua (Noguera). Un llogarret encisador. No hi ha carrers dibuixats, les cases mantenen la seva singularitat malgrat estar agrupades al voltant de l'esglesiola sota l'advocació de Sant Julià . La porta no està tancada amb clau. Hi entro. Ho hi ha cap imatge religiosa, sembla que funciona com magatzem, em recorda les esglésies de la revolució del 36 que foren reaprofitades com espai col·lectivitzat. Hi ha la formatgeria de la Clua artesana a l'extrem oposat i enlairada de la vila. Descripció de l'itinerari : Surto de davant de l'església i agafo un sender/carrer que marxa cap a la cinglera, de fet n'hi ha dos però s'acaben entrellaçant. Passo per darrera de...

Amb motiu de la Festa Major de Sisquer organitzen una caminada popular. La Irene ha estat la responsable de la moguda. Moltes gràcies per la feina. Aquesta diada està dedicada a en Ramón de cal Pubill que es va esmerçar en recuperar aquests sender sensacional sender. El meu nét Quim , de 7 anys, ha vingut i s'ha portat com un campió. Vam ser 26 excursionistes... FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut sensacional i genuí per descobrir bells racons de la muntanya. DIFICULTAT : Mitjà. Però cal tenir present: les roques del Mal pas de Baiell, un tram pendent on hem posat unes cordes per facilitar el pas i un tram que va sense sender definit. DESNIVELL : 200 metres DISTÀNCIA : 5,5 km ITINERARI CIRCULAR Sisquer és un llogarret de Lavansa . Ubicat sota el Coll de la Bancs . Importantíssim nus de comunicacions dins la vall. (Veure entre altres excursions: Mua de Farràs , Camí de la Seu d'Urgell a Tuixent ). No perdeu visitar el poble. Té l'estructura de vilaclosa on les cases...

El bon amic Lluis Colomés va localitzar fa uns anys on estava el Castell-roquer de Turmeda en el cor de la seva estimada Terreta . L'altre dia es va adonar que havien col.locat unes cadenes per ascendir a la feixa on estaria col.locada la defensa militar. Ens demana que l'acompanyem per pujar-hi. Per nosaltres un honor. Una vegada dalt del castell ens adonem de la ubicació estratègica. Domina tota la vall i té una bona comunicació visual amb altres castells de la contrada: Santa Eulàlia (al cingle de Sant Cosme), el d'Areny , el de l'Orrit i el de Sapeira . En la seva base encara es pot observar alguna construcció d'un petit Llogarret on viurien els soldats i els seus familiars. Una escala, o similar, segurament permetria ascendir els 15 metres de mur vertical. Ara ho podem fer per una sèrie de cadenes. Dalt estaria instal.lat un soldat albirant si havia moviment bèl.lic en la vall. Si s'encaraven els enemics cap allí pujaven tots dalt de la feixa i recuperav...

Al matí hem anat a escalar a Vilanova de Meià - Pas Nou (en la Trobada d'escaladores/rs de la SEAM ). Després de dinar hem decidit anar a banyar-nos a les Basses de Torrec que no coneixia. La veritat és que em pensava que seria poca cosa però trobo que són prou interessants amb un centenar de metres engorjats amb tres tolles que acaben amb una cascada d'uns tres metres. Les tolles cobreixen per la qual cosa cal nedar. Alerta!!! penso que al juliol ja s'entollarà l'aigua i s'anirà embrutant. ACCÉS : Agafem la carretera C-74 - L-512 d' Artesa de Segre a Isona . Poc abans del km 11 agafem el trencall cap al llogarret de Tòrrec. 4 km Prenem un trencall a l'esquerra cap a Lluçars - Vilanova de Meià . 5,7 km Travessem el barranc i aparquem. Si voleu podeu seguir un camí de terra acceptable. Nosaltres vam anar caminar: 6 min Aparcament que baixa de Tòrrec per una pista de terra (no sé on s'agafa, veig cotxes molt baixos per la qual cosa deu d'estar pro...

Vaig llegir en un blog que era el camí més impressionant del Pirineu. Ho trobo una mica exagerat però la veritat és que és un camí SUPERB que ens ajudarà a comprendre que Tor és el racó més perdut del nostre Pirineu. Serà la millor manera de comprendre els esdeveniments que allí hi van passar. Feia molts anys que hi volia anar però la logística era una mica complicada. Vaig aprofitar que el grup de whasapp Lletraferits hi pujava havent llegit el llibre Tor, tretze cases i tres mort i volen conèixer l'escenari. Va ser un jorn rodó amb uns organitzadors que es preocupen perquè tot vagi bé. No pertanyeria mai a un club com aquest on poden acceptar gent com jo. Vaig i enlloc de fer una descoberta del poble i contorns em dedico a recórrer l'impressionant camí d'Alins a Tor. Mireu que ja em van suspendre en l'avaluació que van fer... Característiques tècniques : Valoració : Imprescindible per a tot excursionista que estimi el país. Dificultat : Moderada. Hi ha algun tram...

Sempre he pensat que calia difondre la bellesa natural de la muntanya. Aquesta seria l'objectiu d'aquest blog. Però totes les normes tenen la seva excepció. No us penso explicar on està aquesta meravella geològica. Per què? Perqué és massa bonic. Ara no hi ha ningú. Si faig molta difusió aviat s'omplirà de papers i de soroll. Prefereixo nedar solitari, com déu em va dur al món i ja no estic per lluir tipet. He estat en el darrer mes tres cops: Seguint el riu per baix, seguint-lo per dalt i avui per un senderó. Serà el meu petit secret. A la meva llibreta de muntanya tinc les anotacions que us hi durant (haureu d'esperar que em mori ..). Es tracta d'un espectacular pont natural d'una vintena de metres d'alçada cobert per una volta en forma d'arc gòtic. És estret i sembla que en qualsevol moment pot caure. Vers al nord s'inicia un gorg on cal nedar. Aigües avall hi ha un tram on cal anar caminant per l'aigua. No us caldrà nedar fins la sortida de ...

Pas de la Diagonal El barranc de Barranquills es troba a la part inferior del Montsec d'Ares . Està proper al barranc de Grillons ( ermita de Pedra ) equipat fa un parell d'anys. Aquest sembla que el van equipar per baixar l'aigua de la font de Territs (també he vist escrit Tarrits ) a cal Macierol . Han quedat un passos ben curiosos i interessants. Hem pujat tants cops que finalment els hem acabat posant noms. Avui hem fet la inauguració oficial amb els companys/és. És una mena de via ferrada però salvatge: sense camí net, sols un cable de vida (on caldria portar un arnés i bagues d'ancoraltge),... Hem davallat pel camí de la Carrerada o camí Ral o d'El Caragol que és molt ràpida. Accés : Agafem la pista asfaltada que puja Coll d'Ares . Surt a l'entrada d'Àger , davant del parc dels bombers (km 19 9). Passem el bar-restaurant de Cal Macierol i l'Observatori Astronòmic de Sabadell 3,6 km trencall a la dreta que va al Santuari de Pedra . Apa...

El pic de la Rulhe des de l'Alt de Juclar Fa uns anys vaig pujar al pic d'Escobes de les valls d'Andorra i en sortir en la carena em vaig adonar d'una altiva muntanya del territori francès i que desconeixia el seu nom. Quan vaig arribar a casa em vaig posar a mirar i remirar. Llavors vaig descobrir que aquella bella silueta era el pic de Rulhe a les terres de l'Arieja . Són d'aquelles muntanyes que captiven i un cop l'has vist i vols pujar. És la muntanya cònica per excel·lència Però és una muntanya dreta, costeruda. Però ens acompanyat la boira i hem pujat una mica com hem pogut amb el GPS en mà i ens n'hem sortir de fer cim però, malgrat estar dues hores al cim, la gabatxa no s'ha aixecat en tot el dia. Així vam pujar un gran cim però no el vam poder fruir. Descripció de l'itinerari : Sortim del refugi de Juclar vorejant per dalt l' estany de Juclar . Es tracta de l'estany més gran d'Andorra. El sender queda tallat per un cingl...

Amb l'Antoni Satorra havíem parlat molts cops de muntaria una excursió col·lectiva per ensenyar-me el Forat del Buli que tant li agradava. Tristament ha marxat i no m'hi ha portat. He decidit anar-hi per poder-me acomiadar tranquil·lament d'ell i dels bons moments viscuts. El forat del Buli és un indret suggeridor. Per arribar cal travessar un bell barranc (recomanable neopré, però no imprescindible) que ens duu a un primer túnel que ha obert el riu de Rialb en la muntanya amb cingles de més de dos-cents metres. Una mica més amunt trobem un altre túnel més interessant amb formacions rocoses prou interessant amb una llum ben especial. Aquí hi ha la font del Buli que recull l'aigua subterrània de la contrada que s'incorpora al barranc. Quan cercava informació em vaig trobar una mica perdut i he cregut adient descriure com arribar-hi per no trobar-vos com jo. Descripció de l'itinerari : A la sortida de Ponts, direcció a La Seu d'Urgell, en una rotonda, ag...

Cercar en aquest blog

Excursions del Joan Ramon

SEGRIA

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

CAMPAMENT INTERNACIONAL: ESCÒCIA

EL CASTELL DE LA CLUA M'HA FET POR (TOLLES DE LA FONT DE L'HEDRA)

CAMINADA POPULAR DE SISQUER: MALPAS DE BAELLS, EL MEU NET EM DONA UNA LLIÇÓ

CADENES DEL CASTELL DE TURMEDA

REFRESCAR-NOS A LES BASSES DE TORREC

L'IMPRESSIONANT CAMÍ D'ALINS A TOR

NO PENSO DIR ON ES

PASSOS EQUIPATS DEL BARRANC DE BARRANQUILLS: UNA DESCOBERTA NOVA AL MONTSEC

LA MUNTANYA SOMNIADA, EL PIC DE RULHE

EL FORAT DEL BULI: RECORDANT A L'ANTONI SATORRA