EL RACÓ MÉS DESCONEGUT DE LLEIDA: SERRALLARGA

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Ahir vaig decidir perdre'm per l'horta de Lleida. La meva fita era el Parc Ambiental de Serrallarga.
Va ser l'abocador de Lleida fins l'any 2000 - a quins llocs vas Joan Ramon - però la Paeria va fer una actuació. Una bona actuació cobrint l'abocador i fent una central d'aprofitar el gas que continua fent l'abocador. Crec que encara trau fluids que es deuen reciclar.

L'any 2006 es va inaugurar un parc ambiental pretenciós que la veritat amb els anys ha quedat degradat. Sembla un escenari de pel·lícula del far west. Hi ha una zona cuidada en començar la zona: uns bancs, una font (que no vaig veure si funcionava), un llac artificial (mig buit) i quatre arbres. Però no entrareu fàcilment doncs la porta està tancada i cal voltar-ho per l'altre costat i traginar tota la serra.
Algunes dades el parc hauria de tenir 12 ha, però ja us dic que només està dignificat la part del davant. El cim del tossal arrodonit és de 220 metres. Malgrat la seva modesta alçaria tindreu la sensació de ser uns aventurers en assolir l'indret per senders perduts. I això que parlaven de 4 km de camins!!! I 10000 arbres, hauran d'aprendre a comptar aquests polítics de casa nostra...

Conclusió: Està molt bé inaugurar i fer-se la foto encara que el que veritablement té valor és saber mantenir. Llàstima que sols es converteixin tants projectes en bona voluntat.
No sé si he estat una mica negatiu, crec que malgrat tot val la pena fer-hi un tomb.

Com arribar-hi: No patiu, teniu l'aventura assegurada. No hi ha cap cartell informatiu. La millor forma és anar pel camí de Montagut (o de la Mariola) fins una cruïlla amb 4 ramals. Molt evident i llavors anar a la dreta i als 100 metres trobareu la porta tancada al parc. Tireu camí enllà i trobareu un ramal a la dreta on aturar-vos. Creueu l'asfalt i ja podeu entrar per darrer del Parc i anar voltant-lo. Veure tubs que oxigenen els materials del vell abocador.

Lleida

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA POLÈMICA PASSAREL·LA DE MONT-REBEI

Avui he anat a veure la passarel·la de Mont-rebei, el pas encara està tancat però potser hi havia una cinquantena de persones a la passarel·la. La veritat és que el pont sobre el riu està molt bé i és molt interessant. Com explicaré al final vaig estar un dels responsables d'aturar el pont que volien enllaçar l'ermita de la Pertusa i Sant Quitèria i vam permetre aquest passarel·la menor. El problema és que els aragonesos han resolt molt malament el pas cap a Montfalcó. Han fet uns baixadors extremadament complexos. No pot passar tothom ja que estan 80 metres per damunt d'un cingle vertical. Jo que no tinc vertigen em feia cosa. El pas és estret. Si feu 60 centímetres de cadera segurament no passareu. Les rampes han estat fetes de fusta i ja està una mica resseca que passarà d'aquí 30 anys?. No m'estranya que no s'inauguri. No compleix els requisits bàsics de seguretat. I això ho hem pagat entre tots a traves d'una subvenció de la Unió Europea que va recol...

Al bar Claver de Cèrvia de les Garrigues ens trobem 4 exploradors de soca-rel. Pere Casamitjana que és el nostre guia local al qual no em cansaré d'agrair les descobertes, en Melito Camprubí , un estudiós que està aprofundint en la biografia de l'arquitecte Josep Torres Clavé que es va encarregar de les fortificacions republicanes de la L2, en Josep Casas d'Ulldemolins que és el nostre relacions públiques i jo, encara mig coix. Ens hem trobat per descobrir vestigis de la Guerra Civil que ha localitzat en Pere. En aquesta descripció hi ha trams fets en vehicle que estan indicant en km i caminant indicat en temps parcials. BREU RESUM : Ascendim a la punta dels Marquesos on localitzem un post d'observació amb una panoràmica excepcional. Després descendirem a les trinxeres de Vallseques . Hi ha dos emplaçaments prou destacats. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Treball de camp per localitzar vestigis de la Guerra Civil a Cervià de les Garrigues DIFICULTAT...

S'anomena Emboscats als homes en edat militar que es van amagar al bosc per no haver d'anar a la Guerra. Els primers anys va ser per ideologia dretana però a partir de l'abril de 1938 la situació va esdevenir dramàtica per la Republica quan es va separar Catalunya de la resta de l'Espanya republicana i havia caigut el Front d'Aragó i els feixistes s'havien establert a l'anomenat front del Segre. A l'abril es van cridar noves lleves (la més coneguda fou la lleva del biberó, nois amb 17 anys) i la lleva del Sac amb més de 35 anys. Cal capficar-nos en l'Esperit del temps i entendre aquest nois i homes que van decidir amagar-se o fugir a Andorra. Els Emboscats comptaven amb el suport logístic de les mares, germanes o núvies que els hi duien menjar als seus amagatalls. A Tuixent he trobat tres indrets on sé que si van amagar. Entrada a la balma Preparant aquesta entrada he fet una interessant trucada a Jordi Picart de cal l'Esteve . El seu pare en J...

El Joan i la Maribel de Juneda són els meus àngels de la guarda en aquest procés de recuperació. Avui em porten a fer una excursió inèdita i desconeguda per a mi a les M untanyes de Prades. Una autèntica meravella pel bosc d'alzines en la part inferior i en la part superior roures. També he pogut veure teixos - un arbre relíquia residual en els nostres boscos, pins plantats per la Mancomunitat de Catalunya del segle passat que va fer una ordenació forestal dels boscos de Poblet . La Mancomunitat va bastir la c asa forestal del Tillar per on passarem i la de Castellfollit . Justificació - resum : Passeig pel bosc que en estar encarat al nord es pot fer molt bé a l'estiu. Pugem pel barranc del Tillar que baixa amb força aigua i en el coll del Bosch (nom molt adient), passant arran del tossal de la Baltasana. Recordo un agent forestal que em va afirmar que des d'aquest cim es podia veure els dies clars La Seu Vella de Lleida. Baixem per Los Tillans fins a la locali...

Cabana de picapedrer (pedrera de l'Astor) L'altre dia quan vaig descobrir una pedrera d'Aspa prop d'una excepcional cabana de falsa cúpula . I vaig recordar la figura de J osep Pinyol Gil que em va explicar detalls de la seva feina de picapedrer. Aspa tenia una gran tradició de picapedrers. De les seves canteres va sortir pedra per la Seu Vella (article de Francesc Fite Llevot titulat: Notícia sobre les pedreres, en epoca mediaval a l'parea de Lleida) i per l'església de Sant Llorenç. en Josep Pinyol em va explicar que havia repicat les pedres de l'antiga Audiència de Lleida, seu de l'actual Museu Morera , i segurament de la Catedral Nova . L'altre dia em van informar que també part de la pedra de la Sagrada família de Barcelona. Eren canteres ben importants, actualment no conservem ni el nom de les pedreres que resten anònimes. Li comento a en Josep Gallart d'Artesa de Lleida i em proposa anar a visitar la pedrera de l'Astor que f...

L'altre dia vaig anar a Juncosa de les Garrigues a buscar l 'ermita de Sant Joan - que sincerament em va encantar - i complementar la sortida amb la cova de Xepera .i malgrat voltar i voltar no la vaig trobar. Vaig pensar que avui tindria més sort després que en Christian Romero em va passar una foto - es veu un pal de la llum que hauria d'ajudar a localitzar-la i jo creia que podria localitzar fàcilment però tampoc he tingut sort. Però m'ha quedat una volta singular de la que trauria les errades que són prou evidents perquè ho he fet d'anada i tornada. Per veure l'excursió de l'altre dia AQUÍ FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Passeig matinal que estava pensat per localitzar la cova de Xepera però he de reconeixer la meva impotència però m'ha sortit una excursió prou bonica. La cova de l'ermita de Sant Joan justifica amb escreix la caminada. DIFICULTAT: Baixa. DESNIVELL : 90 metres DISTÀNCIA: 5,5 km TEMPS : 1 hora 55 minuts Descrip...

Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac...

M'encanten els recorreguts de Memòria Històrica per què és una forma entretinguda de descobrir la nostra història menuda. Memorial Democràtic de la Paeria organitzat un nou itinerari. Aquest cop amb el guiatge d'Eva Legal i una sorpresa final a càrrec de Dolors Ciutat. Ens hem concentrat en la plaça Noguerola (coneguda per la plaça de la Taüt , per la seva forma). Aquí en el setge de Lleida en el setge de Felipe V en la guerra de successió (1707) els francesos van forçar les muralles el 12 d',octubre i van conquerir la ciutat. Hi ha el carrer de Ramon Castejon, un destacat republicà del segle XIX - alcalde i parlamentari. Curiosament els franquistes no van eliminar aquest nom del nomenclator de la ciutat perquè segurament desconeixien qui era aquest il.lustre lleidatà. El barri estava ocupat per fàbriques que foren expropiades en esclatar la revolució el juliol de 1936. Davant havia l'Ateneu llibertari que es va bastir durant la Guerra civil aprofitant la fàbrica de M...

Deu quan va fer el món va agafar un compàs per fer la circumferència de la Terra. Ja estem donant arguments als terraplanistes!!!. Doncs resulta que la punta del compàs la va posar precisament a Juncosa . Els savis diuen que el va posar al porxo que hi ha davant de l'església parroquial de la Nativitat . És l'entrada a la vila closa i us recomano que hi feu un tomb. Us agradarà pujar pels carrers costeruts de l'antic emplaçament de l'altiu castell. L'objectiu principal d'avui és veure l 'ermita troglodítica de Sant Joan , una petita gran meravella. Com he pogut estar tants anys sense arribar-hi. Després vull completar la sortida amb la visita de balma/cova de Xepera. El mapa de l'ICC de Catalunya me la marca malament i em vaig un fart de buscar-la fins que a la tornada la trobo a tocar del camí, coses que passa, mal situada. Un altre intent de localitzar la cova de Xepera AQUï FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Passeig matinal ideal per descobrir la bella ermi...

Hi ha vaga de mestres a les escoles. Em solidaritzo plenament amb els meus ex-companys de professió així que decideixo no portar els nets a l'escola. Decideixo anar a caminar amb ells pel terme. Idea bestial. Decideixo portar-los a veure el niu de metralladores del Patamolls de Montoliu . Un agradable passeig primaveral. Descripció de l'itinerar i: FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Passeig matinal per l'horta. Gaudint de la floració dels fruiters i del nostre patrimoni. DIFICULTAT: Baixa. DESNIVELL : 15 metres DISTÀNCIA: 6,5 km TEMPS : 2 hores ITINERARI CIRCULAR Sortim de l'extrem del poble cap a Montoliu. Travessem la carretera i passem per darrera de les darreres cases d'Albatàrrec. 0,150 km Passem a veure la roda de la Sènia . Hàbil construcció que permetia pujar el nivell de l'aigua i poder regar més terres. Coordenades UTM: 31T x=299939 y=4604933. Travessem la Sèquia de Torres i anem a l'esque...

Cercar en aquest blog

Excursions del Joan Ramon