Excursions del Joan Ramon

Feia temps que li anava darrera d'aquesta cova. Hi havia passat dos cops per davant però no gosava posar-m'hi dins ja que no estic habituat a moure'm per aquests contorns. Així que vaig fer la proposta a la colla de Jabalís senderistes que són més salvatges que jo i no van refusar l'engany. Es tracta d'una cavitat que no és difícil, però tampoc és una cavitat per anar amb xancletes. És ideal per fer una matinal amb "fundamento". Ara hi arriba un sector d'escalada que fa molt fàcil arribar-hi, però també va alterar el meu record de les vegades que havia anat abans i em va costar localitzar. Espero que després de llegir aquestes paraules esdevingui més fàcil per vosaltres. Les nostres fotografies no podran competir amb les obres d'art que feia l'Antoni Satorra. Sempre recordat pels seus amics. No m'agrada gaire entaforar-me en forats però penso que de tant en tant resulta prou interessant. Descripció de l'itinerari d'accés a la

En Paco Lechon troba un dia a Wikilok un track que ha visitat Antoni Satorra. Sis setmanes abans de morir fa una pregunta al que ha penjat el track preguntar-li un dubte al voltant de la ruta. Vol dir que entre les darreres excursions que va pensar fer el nostre amic i president del Centre Antoni Satorra estava la ruta que avui farem. Té molta força aquesta circumstància i 31 excursionistes es reuniran per descobrir quina va ser una de les darreres il·lusions del malaguanyat company. En Paco contacta amb en Ramon Martínez de Vilamitjana que va penjar el track i a més ens vindrà a fer de guia per la sortida. També li acompanyarà en Jordi, també de Vilamitjana. Vull tornar a referir-me a en Ramon Martínez perquè és una rara avis d'aquestes que fan el món millor. A mesura que anem caminant ens va donant mil i mil detalls de les muntanyes del seu poble que estima amb passió i frueix ensenyar-nos-el amb tota mena de detalls. És impressionant la paciència que va tenir amb nosaltres q

 Ahir vaig decidir perdre'm per l'horta de Lleida. La meva fita era el Parc Ambiental de Serrallarga. Va ser l'abocador de Lleida fins l'any 2000 - a quins llocs vas Joan Ramon - però la Paeria va fer una actuació. Una bona actuació cobrint l'abocador i fent una central d'aprofitar el gas que continua fent l'abocador. Crec que encara trau fluids que es deuen reciclar. L'any 2006 es va inaugurar un parc ambiental pretenciós que la veritat amb els anys ha quedat degradat. Sembla un escenari de pel·lícula del far west. Hi ha una zona cuidada en començar la zona: uns bancs, una font (que no vaig veure si funcionava), un llac artificial (mig buit) i quatre arbres. Però no entrareu fàcilment doncs la porta està tancada i cal voltar-ho per l'altre costat i traginar tota la serra.   Algunes dades el parc hauria de tenir 12 ha, però ja us dic que només està dignificat la part del davant. El cim del tossal arrodonit és de 220 metres. Malgrat la seva mode

Pel matí ha estat plovent i he hagut de trencar els plans que tenia. Sorprenentment a la tarda s'han aixecat els núvols i he hagut de buscar un pla B per estirar les cames. L'objectiu ha estat anar a veure els búnquers que hi ha davant del poble de Bellvís. Ja els vaig visitar quan vaig fer el llibre ITINERARIS PEL FRONT DEL SEGRE . Vaig llegir al diari que els havien adecentat  (agost 2019) i he decidit fer d'inspector d'obres. La veritat és que no he trobat gaire millora. Pensava que hauria plafons informatius i codis QR. Home, si que els han netejant, han posat sacs terrers per donar més sensació .. però no gaire cosa més.Ara això no trau que valgui la pena fer un tomb per la contrada. Situació: A l'entrada de Bellvís venint de Bell-lloc hi ha una rotonda que travessa el canal de la sèquia tercera del canal d'Urgell on hem d'aparcar. A l'esquerra hi ha 4 restes: un primer al costat d'uns arbres - fa uns anys no el deixaven casi veure, un sego

 M'arriba un correu que em pregunta si conec un pas que hi ha a la dreta - mirant del sud - del tossal de les Torretes (hauria de ser de la Torreta doncs actualment només hi ha una). Afirmo que només conec el del Reguer. En Ermengol Gimeno em diu que n'hi ha un altre pas, força interessant, que denomina de les Feixes, ja que segons la cartografia és el nom més proper. Jo preferiria anomenar-lo Pas del tossal de les Torretes. Així que quan tinc un moment em vaig a explorar -  fer visita d'obres que fem els jubilats, el pas - ja que l'Ermengol té la deferència de passar-me el track. Deixem la furgoneta a la cruïlla de la pista a Rúbies que puja de Vilanova de Meià pel santuari de Meià i la pisa que puja pel barranc de la Cabroa, a la vora de la cabana del Pere. Característiques tècniques : Proposta molt interessant que permet descobrir una aportació d'un amic d'internet que ha trobat un pas per accedir al tossal de les Torretes, cap del Montsec. Dificultat :

Em llevo i veig que està plovent (aquesta no era la previsió del temps que havien fet). He de cercar un pla B urgentment. Vaig que deixarà de ploure aviat pel sud. Agafo el cotxe i m'encaro cap a baix una mica sense saber gairebé on vull anar. En passar per Torrebesses vaig a veure l'església  que va matar el fred .   El terra està moll però ja no plou. Encara podré aprofitar el dia. La història de l'església inacabada de Torrebesses és prou interessant.. Resulta que l'or verd (oli) donava molts beneficis al poble i van decidir fer una església nova i deixar la vella església romànica de Sant Salvador a la part alta del poble que se'ls havia fet petita. Van pensar tenir l'església més gran de les Garrigues (el poble actualment està a la comarca del Segrià). I van començar el seu Amets (1) però l'hivern de 1869-70 va fer una gelada que va malmetre les oliveres i el projecte va quedar "en agua de borrajas" i van deixar l'edifici tal com esta