Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2022

TUIXENT: LAND ART DEL CAMÍ DE LA VANSECA

Imatge
Fa uns anys es va celebrar la primera land art al camí de la Vanseca. Amb el temps ha quedat un recorregut ben interessant i entretingut per anar amb la mainada. I també per continuar la meva recuperació.  Valoració : Excursió curta però molt interessant. Descripció de l'itinerari : Sortim de la plaça de la Serra del Cadí . Plaça aparcament a l'entrada de Tuixent .  Baixem cap a la plaça principal on trobem la font amb els curioses aixetes que criden l'atenció del Quim (4 anys). És una plaça oberta que ens permet fruir d'una bella panoràmica i entreternir-nos contemplar contemplant uns cuidats horts. Baixem per carrer de la dreta. Cartells indicatius. 0,3 km Sortim del poble. Prenem un sender que en un primer moment no es massa evident. Enllacem amb el GR-7 que es dirigeix a la Seu d'Urgell. amb les característiques marques blanques i vermelles. Baixada sobtada. 0,4 km Travessem la carretera i poc després ens incorporem a una pista que seguim a l'esquerra. 0,5

TUIXENT: EL CAMI AL PLANELL DELS SASTRO

Imatge
Una de les caminades més clàssiques de l'entorn de pugen és pujar a la font dels Planells de Sastró. Un paratge ideal amb taules i cadires, cartells i formatius de plantes de la zona i un fantàstic arboretum . Són 7,6 km que me s'han fet llargs per la meva recuperació, però en condicions normals és una bella passejada que fan els meus néts de 4 anys. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: Tuixent. Plaça de la serra del Cadí. En un extrem hi ha la font del Coll .  0,25 km Creuem la carretera i tirem recte. 0,5 km Cruïlla de camins. Anem recte. 0,75 km Sortim de nou a la carretera i agafem una pista que 'es dirigeix a la granja del Cinca. Abans d'arribar-hi agafem l'antic camí. 1,3 km Sortim davant del pont del Regatell , on enllaçarem amb el camí d'anada. Agafem el camí al coll de Mola. Cartell. Trobarem nombrosos cartells amb el nom de les plantes. 2,9 km Molí del ciment . El camí esdevé més dret. El camí fa pujada. 3,5 km Font del Planell del Sastró ( 1290 m) on trobe

LAND ART A FORADADA O EL CAMÍ DE LES MARIETES

Imatge
 Land Art el podríem definir com l'art fet a la natura amb elements naturals (pedres, fustes, branques, ...). En el cas concret de Foradada tot va començar indicant el circuit d'una cursa de muntanya Trail lo bunker  amb unes boniques marietes i poc a poc els escultors van deixant les seves obres a la natura. El circuit també es veu decorat amb la visita de tres nius de metralladores de la Guerra Civil. Ja veieu un conjunt ben interessant. Vaig fer el tram més propers a Foradada ja que amb la lesió que porto als turnells cal anar amb cura. Tristament també em va acompanyar el fum de l'incendi de Baldomar. Durant tot el matí vaig sentir avions i camions que anaven a sufocar l'incendi de Sant Mamet. Estem en plena onada de calor i cal matinar. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : Aparco a l'entrada del poble. Sota de la roca Foradada que dona nom al poble. Atravesso el poble, passant per davant de l'ajuntament i l'església. Cerco el camí per la vora de la piscina

PELS VESTIGIS ROMANS DE CORBINS

Imatge
Aquest matí he volgut recórrer els vestigis que hi ha a la vila de Corbins . Hi ha un espectacular monument funerari, una vil.la i una pedra de molí.   La senyalització surt de la variant d'entrada a Corbins procedents de Lleida on hi ha un cartell abans d'entrar al poble. Només cal seguir els cartells i en part vaig seguir ja que no localitzava la vil.la romana, però la meva descripció va per sota (més fàcil). Veure croquis. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : En el km 152,1 aparquem a l'esquerra. Lloc limitat a un o dos vehicles. A la vora, darrera d'uns arbres hi ha un amagatall ple de sensibilitat. Per obtenir més informació clicar aquí . MONUMENT FUNERAR I : Hi ha una pista que puja recte amunt. 200 metres, fi de la pujada, Al costat hi ha una urbanització . Agafo un corriol que surt a la dreta sense acabar d'arribar a la casa. 320 metres Arribo al monument funerari , protegit per una estructura metàl·lica. Davant tinc un faristol informatiu. Coordenades UTM: 31T 

EL SORPRENENT SOSTRE COMARCAL DEL PLA D'URGELL: LO TOSSAL

Imatge
Fa uns mesos em vaig adonar que el cim comarcal del Pla d'Urgell no era Fita Alta (290 m) - com sempre havia pensat - sinó que havia observat que uns metres més amunt havia el Tossal de l'Infern  (305 m.) que era més alt. Però finalment he tret la solució del problema. Resulta que Barbens és un poble del Pla d'Urgell que té una illa en el seu terme que està enclavada en l'Urgell - una mena de Llívia a la Cerdanya francesa - En aquesta illa resulta que hi ha un modestíssim turó que s'ha batejat amb el nom de Lo Tossal que amb els seu 347 metres és el cim més alt del Pla d'Urgell. Avui he volgut anar a coronar aquest cim que em faltava en la meva llista de cims comarcals. FITXA TÈCNICA: Valoració:  Proposta que ens permet assolir el cim comarcal per una contrada totalment desconeguta. Dificultat:  Baixa . Evitar els dies calurosos d'estiu com vaig fer jo. Temps:  2 hora 32 minuts (lent perquè m'estic recuperant d'una lesió) Distància:   6,86 km.

PER L'ERMITA DE RAIMAT

Imatge
Desconeixia que hagués una ermita a Raimat però aquesta recuperació m'ha servit per descobrir racons desconeguts en indrets tan trescats com Raimat. Està sota l'advocació de la mare de Déu de Montserrat. Resulta curiós aquesta devoció que hi ha al Segrià vers la mare de Déu de les muntanyes montserratines. A la carretera de Lleida a Osca hi ha un edifici ben gran (per cert construït per mon pare), a Castelldans una senzilla ermita, a Montoliu/Albatarrec hi ha una modesta construcció i ara a Raimat.... la veritat és que en estar enlairada i envoltada de pins m'ha agradat caminar-hi. Segurament hi tornaré. Descripció de l'itinerari: Aparco a la vora de l'entrada al castell de Raimat. No veig cap indicació però una tanca impedeix accedir-hi. A la vora hi ha les instal·lacions esportives. Sobre el castell val a dir que fou residència del dictador Francisco Franco durant l' Ofensiva Final sobre Catalunya (del 9 de gener al 27 de febrer). Més informació sobre l'

PER LES STOLPERSTEINE DE JUNEDA

Imatge
Les stolperteine (llambordes entrepussadores) és una iniciativa ideada per l'escultor alemany Gunter Demnig de posar una petita placa dorada de 10 x 10 cm al carrer a la façana de les cases on van viure presoners que van estar en camps de concentració nazis. Així en trobar-nos-les recordem el dolor que van patir els represaliats pel feixisme. A la demarcació ens trobem algunes plaques que he anat seguint en diferents sortides: Lleida (11 primeres) Lleida (10 més) Pels pobles de la Segarra Pels pobles de l'Urgell i Mollerussa A l'octubre de 2021 en van posar les primeres llambordes a les Garrigues, concretament a Juneda. Nosaltres, com a grup, havíem enviat una carta a l'ajuntament i sabem que el tema fou tractat en un ple municipal. Una mica ens sentim part en aquesta col·locació encara que de ben segur que va haver altres circumstàncies que ho van fer possible. A Juneda va haver 5 habitants que van passar pels camps de concentració. Comptem amb l'ajuda d'en Jos

LA TALAIA DE L'URGELL: EL PILAR D'ALMENARA

Imatge
Teníem altres plans inicials però al final hem trobat un bon pla B per conèixer el nostre país i anar treballant la meva recuperació. Hem decidit pujar al Pilar d'Almenara , el veritable far de l'Urgell que s'albira des de mig món. Avui el dia era calitjós i no permetia estaciar-nos en la contemplació de l'extens panorama.  Però el principal plaer ha estat poder fer la caminada amb la meva família. Un autèntic plaer. Aparquem en el km 7,2 de la carretera LV-3231 entre Tornabous a Agramunt trobem el coll del Pilar. Hi ha un aparcament a la dreta d'on surt un senderó perfectament senyalitzat. Amb alguna pujada però ja veieu com els nets tiren fort amunt. 400 m. Ens situem a la base del Pilar d'Almenara (457 m.) una torre de guaita estratègica. unes escales metàl·liques circumval·la l'entrada que es troba a mitja alçada. Aquí hi ha una escala metàl·lica vertical que ens permet pujar fins al cap del Pilar.  Al costat del Pilar hi ha un vèrtex geodèsic i no ga