Excursions del Joan Ramon

Quan fèiem la guia del Boumort de Manel Cortés, la millor guia de la zona, encara que tampoc té competència doncs és la única, em va recomanar l'excursió a la roca de Monteguida. Malgrat el seu consell he tardat més de 10 anys en anar-hi. La roca de Monteguida és un contrafort de la serra de Carreu, situat davant del tossal de Gallinova, però malgrat aquesta circumstància no limita la seva privilegiada panoràmica cimal. L'excursió la proposo surtin d'Abella de la Conca (itinerari núm. 44) i tornant per llevant (itinerari núm. 45). L'inici és una mica salvatge reservada a excursionistes avesats a orientar-se amb facilitat per antics camins perduts i matollar. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la roca del Monteguida, una raconada superba, que esdevé una atalaia privilegia da per contemplar els contorns. Dificultat : Moderada. Encara que cal tenir present que molta estona anirem sense un camí definit i cal saber orientar-

Feia temps que tenia aquesta excursió planejada i avui he tingut ocasió de fer-la. No m'ha defraudat. Segurament quan havia fet la ferrata, generalment de baixada després d'escalar el cingle de Pessó, trobava que a la ferrata li faltava alguna cosa. Arribar dalt d'una carena i quedar-se així crec que és poca cosa. La fita més propera és la mítica roca de la Geganta Dormida. Cal saber navegar entre carenes i matolls però és una sortida que omple encara que entenc que mai serà una clàssica. Característiques : Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la Geganta adormida des de la carretera de Collegats. Dificultat : Alta. No tant per la ferrata sinó perquè tresquem tota l'estona sense sender, amb difícil orientació. La pujada al tossal de l'Àliga exigeix grimpar. Desnivel l: 700 m. Distància : 7,8 km.  Temps :  4 hores 46 minuts Itinerari no circular. Descripció de l'itinerari : A l'aparcament (573 m.) prenem un sender q

Un any més posant el pessebre a la muntanya. És una tradició que em fa molta il·lusió anar veient com van passant els anys i seguim la tradició. Potser ara no hi ha tants vailets com quan anava amb les meves filles, ni hi ha tant jovent però de totes formes fa molta il·lusió poder-me trobar amb un bon grapat de companys i companyes a la muntanya. És un d'aquest dies que fas anar més la llengua que les cames. El lloc triat és sensacional. La torre de l'Escumó o dels Moros és un emplaçament idíl·lic del nostre estimat Montsec. El camí per on hem pujat el vam localitzar ja farà massa anys el Jordi Guivernau. Encara recordo la seva foto a la vora de la Torre. El dia va ser un privilegi pensant amb les boires de Lleida. Ens hem arreplegat al forn d'Àger i després al Càmping per pujar després tots en professor fins alpoble de l'Ametlla del Montsec. No vaig preguntar al Josep Lluís però seríem un centenar d'excursionistes. Característiques : Valoració: Itinerari ge

De vegades m'agrada anar sol per la muntanya, especialment quan vaig per vestigis de la Guerra Civil per poder percebre el remor de la tragèdia, per poder-me posar millor en situació. Quan vaig anar al monument de les Brigades Internacionals  vaig veure a l'altre costat un cim prou interessant que va captar la meva atenció. Era la punta de l'Aliga (no confondre amb el Puig de l'Àliga que està situat més cap a Gandesa). Vaig mirar el mapa i vaig pensar que amb una mica de sort podia pujar a la serra de Cavalls i baixar a fer la Mola d'Irto que un dia vaig intentar i vaig haver de fugir per l'espessorall de la vegetació. Ahir vaig dibuixar-me la ruta al track doncs perdre's per aquestes barrancades pot esdevenir tràgic. Però avui ha estat el meu dia de sort (hauré de comprar loteria) doncs el track que vaig dibuixar coincidia amb camins que ja existien i m'he estalviat molts mals de caps. Característiques : Valoració: Itinerari molt interessant don