Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2015

NORMANDIA (5): CHERBOURG - L'ILE DE TATIHOU

Aquests dia el pensem dedicar a descobrir el vessant oriental de Normandia. Primer ens encarem a l'extrem oest on hi ha el cingle de Nez de Joubourg. Diuen que és un dels cingles més alts d'Europa. Ens qüestionem aquesta dada doncs tots comencem a dir indrets més alts. Sols estem 128 metres sobre el mar encara que no el veiem doncs està tot núvol. L'indret té molt d'encant però la boira
no ens ho permet veure. Hi ha un sender litoral que baixa fins la Baia d'Ecalgrain, pel que he llegit sembla interessant però avui no serà pas.
Anem a dinar a la ciutat de Cherbourg. Recordem que el primer objectiu militar del desembarcament de Normandia era obtenir un port marítim que permetés subministraments amb facilitat i aquest port era precisament Cherbourg. A dalt de la ciutat hi ha la fortificació de la Roule amb un museu però estava tancat. També hi ha unes fortificacions subterrànies que foraden tota la muntanya però cal concertar la visita. Llàstima perquè em van semblar u…

NORMANDIA (4): PER LES PLATGES DE LLEVANT

Aquest dia ens dediquem a visitar les platges situades més a l'est. No vaig fer cap itinerari caminant però va ser una jornada molt intensa.
Primer vam anar a veure les contruccions del Mur de l'atlàntic situades a Longues-sur-mer. Vam estar observant com havien estat ocupades per les forces aliades amb nombrosos impactes. Va ser una visita molt interessant doncs encara guarda el canons originals.
Es sorprenen la munió de turistes que recorren aquests indrets. És un turisme cultural que li agrada aprofundir en el passat. La millor forma de comprendre el dramatisme del desembarcament de Normandia és visitant paratges com aquests i veure els impactes dels obusos i la defensa desesperada dels soldats alemanys davant l'embat de 2 milions de soldats aliats.
La nostra propera fita va ser el port d'Arromanches on Churchill va tenir la genial idea de muntar un port artificial per proveir a les forces que havien desembarcat. Els yankis també en van bastir un altre però va ser fe…

NORMANDIA (3): POINTE DU HOC

Aquest tercer dia normand vam decidir anar a veure la platja d'Omaha i el cementiri americà però jo vaig preferir anar caminant a la Pointe du Hoc des del poble d'Isigny-sur-mer.
Pointe du Hoc és un extrem accidentat de la costa normanda entre les platges d'Utah i Omaha. Els rangers es van entestar en escalar aquest penya-segat però això va comportar la mort de quasibé el 50% dels atacants. Avui en dia estan considerats com uns herois nacionals però la prespectiva que em va donar el fet d'anar pujar pel costat esquerrer del penya-segat crec que és l'acció militar més absurda que he pogut contemplar. Es evident que les posicions militars que havia a Pointe du Hoc eren importants i calia neutralitzar-les però ho van ser pel lloc més exposat. A qui va comandar aquesta operació l'havien d'haver "tallat els ouets". Després dels
frenètics/suïcides atacs els rangers van assolir el cap i es van adonar que els nazis, arrel dels atacs de l'avaiació ya…

NORMANDIA (2): PLATGES D'UTAH

El dilluns, 17 d'agost, ens vam encarar cap a la Platja d'Utah nom en clau que van designar els EEUU la platja que fins llavors era la platja de la Madelaine.
Reflexions personals:
Impressiona la quantitat de formigó que van emprar els alemanys en l'anomenat Mur de l'Atlàntic que diuen que després de la muralla xinesa és la construcció més gran fet pels homes. Les dues edificacions defensives... A casa nostra els búnquers són de dimensions petites però aquí tot és a l'engròs i en quantitat. Em vaig fer un fart de fer fotos de formigó cercant el millor pla.
L'altre detall que em va impressionar va fer la quantitat de cartells, plaques, monuments commemoratius, escultures que havia per tot arreu. Ara ni una paraula "ofendosa" contra els enemics. Penseu que hi va haver aprox. 225.000 morts en el ban aliat dels dos milions de soldats democràtics que van intervenir en els combats.
Una mica més enllà (uns 4 km.) del desembarcament americà hi ha el monument d…

NORMANDIA (1): MONT SAINT MICHEL

Un altre estiu amb un nou Campament Internacinal del Centre encara que enguany només hem anat 9 socis/es i l'indret escollit era Normandia que és una comarca plana com la palma de la mà.


- Doncs que
feieu allí uns muntanyencs?
- Bona pregunta, i de fàcil resposta. Volíem seguir les petjades dels republicans espanyols que enquadrats en la companyia de la Nueve (no en la Neuf) de la divisió del general Leclerc (francès) estava dins de l'exèrcit americà.
Tot pot semblar un xic complicat però durant uns mesos vam estar llegir un dels temes més interessants de la nostra història, i com tantes altres vegades, oblidat amb una clara intenció política.
Doncs resulta que aquests soldats de la Nueve, no arribaven a dos-cents soldats. eren la força de xoc de la IIna Divisió de Leclerc i van tenir l'honor de ser els primers en entrar i alliberar París. Si voleu saber més del tema heu de llegir els llibres La Nueve, Los españoles que libraron París d'Evelyn Mezquida i el còmic Los sur…

EL PEDRAFORCA PER LA CANAL DEL VERDET

El Pedraforca són, amb Montserrat,  les muntanyes màgiques de Catalunya. Ens atreu amb força als muntanyencs i és l'anhel de molts catalans encara que els exigeix fer un bon tirapits per assolir-la.
He pujat una dotzena de vegades entre el Pollegós Superior, el Pollegó inferior i el Calderer, alguns cops per la paret nord, i puc afirmar que la baixada per la tartera de Saldes esdevé perillósa i darrerament miro d'evitar-la. Però també m'agrada pujar per la canal del Verdet, crec que la millor solució és pujar al Verdet des de Gósol i baixar per la tartera de Gósol menys exposada.
Pujar per la Canal del Verdet exigeix un parell de passos de grimpada (II grau d'escalada). Han posat una corda que facilita molt el pas, de totes maneres caldria dur algun cordino i bagues per assegurar si algú va insegur per terreny exposat.
Vaig tenir la gran sort de pujar per segon cop amb les meves filles. L'altra vegada vaig tenir que pujar esperant-les, avui hem anat a la par però s…

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA: PIC DE CLAVERA

De sobte tinc dos dies lliures i decideixo anar a fer el Pic de Clavera. Està situat a l'extrem nord-oest del Pallars Sobirà i domina el port de la Pala de Clavera que era un dels nombrosos passos que van emprar els fugitius de tots els bandos entre els anys 1936 - 45 (guerra civil - IIna guerra mundial) que escollien aquest pas per ser el més inhòspit, i per la qual cosa el menys controlat pels carabiners, guàrdies civils, gestapo...
Durant l'excursió anirem trobant diferents cartells que ens recorden la tragèdia dels éssers humans que han d'emigrar d'una guerra. Potser ara que veiem sirians, etíops, afganesos i d'altres paisos que s'arrisquen la vida per marxar de la guerra hauríem de recordar que fa 70 anys ho van fer els nostres padrins.

Característiques:
Valoració: Interessant, per a col·leccionistes de cims.
Dificultat: Moderada. Només hi ha la dificultat del desnivell i seguir de tant en tant el camí perdedor.
Desnivell: 1250 m
Distància: 14,7 km.
Temps: 6 hor…