Excursions del Joan Ramon

En Joan Escalé em truca que està escrivint una publicació (millor no donada dades encara) i si el puc acompanyar pel Montsec. Li comento els camins més excepcionals des del meu modest punt de vista: la Canal de l'Embut i els Feixants del Montsec i que es poden combinar en un mateix dia. Un cop al cim de Santa Lis podem anar als Pous de gel i la roca Foradada . A mesura que anem caminant anem explicant-nos aventures i desventures de la nostra experiència muntanyenca. Tot un plaer de poder compartir les vivències ... Aproximació : Agafem la pista asfaltada que duu al coll d'Ares. En el km 11,7 km agafem un trencall a la dreta. 12 km Bifurcació de camins. Per la dreta anem a la font de Gabrieló i santuari de Colobó . Anem per l'esquerra. 13,7 km al peu d'una tartera aparquem el cotxe. Coordenades UTM: 31T  x=315993  y=4656327 FITXA TÈCNICA: Valoració: Recorregut espatarrant pels racons millors del Montsec d'Ares. Dificultat: MItjà, però no es pot tenir vertigen.

 Segurament molts haureu vist els vídeos i imatges del que estan fent a la carretera de Sant Llorenç a Camarasa. Volen posar, a més, una malla metàl·lica que impedirà l'accés a la paret de l'Os i les seves vies. Finalment els escaladors volen fer una trobada a la carretera per reivindicar un espai nostre. Diumenge, 19, a les 12 del migdia. No falteu, please

Quan anava d'excursió a l' ermita de Salgar  (Montsonís) vaig tenir ocasió d'observar a l'altra riba de  l'ermitatge una construcció al turó del davant. Vaig mirar cartografia i vaig descobrir que corresponia al castell de Malagastre o d'Antona. Avui he decidit visitar-lo. Trobo poca informació per internet (millor). Etimològicament, des de la meva ignorància, mal pit (magastre, correspondria a la paraula llatina de  pit).  Es tracta d'una excursió breu, com fent d'Indiana Jones, visitant les restes del castell de grans dimensions que es van anar bastint a partir d'una torre de guaita (torre nord) que es va anar envoltant de cambres i de torres inferiors. Es ja esmentat l'any 1015-16 en motiu d'una expedició (segurament una ràtzia) que va fer el compte Ramon Borrell de Barcelona conquerint-lo als sarraïns que a la seva mort el van recuperar. Ja veieu un castell de frontera. És una construcció estratègica que domina el pas del riu Segre i l&#

  Si aneu a l'ermita de Butsènit, en un racó de la plaça podreu veure un senzill monument que recorda l 'accident d'una barca en el dia de l'aplec (segon diumenge de mes de setembre). En tornar de la festa la barca es va carregar d'habitants de l'altra riba que tornaven a casa (Albatàrrec, Montoliu, Sudanell...). La barca es va sobrecarregar, només va faltar el jovent que s'hi va pujar i començar a bellugar-se malgrat els advertiments del barquer. La tragèdia estava servida... la barca va volcar. Nervis i tensió... 33 persones van quedar sota de l'embarcació i van morir ofegats.  Enguany en fa 100 anys i l' Associació Àgora Albatàrrec   ha s'ha bolcat per commemorar aquesta tràgica diada. Han tret un butlletí recollint tota la informació (senzillament bestial) i han animat per assistir a l'acte. Després de l'acte d'avui m'he sentit orgullós de ser membre d'aquesta associació. Decideixo anar-hi caminant, finalment s'afegei

  Després de l'annus horribilis del 2020, enguany tornem a celebrar la festa major amb una caminada popular. Pensava que en seríem mitja dotzena d'amics/gues però, finalment van ser trenta-cinc companys/es que em van acompanyar. Sincerament moltes gràcies per assistir-hi. Va ser una caminada que reflectia aquest sentiment de popularitat amb caminants de tots els nivells que no sempre són fàcil de combinar. Quan vaig arribar a Tuixent vaig tenir la sensació de la feina feta. A l'arribada a l'ajuntament un pica-pica que va servir per fer petar la xerrada abans del dinar de Festa Major. I ara a començar a pensar la caminada del proper any. Per una descripció detallada del camí de Ribassos cliqueu aquí . Selecció d'imatges:

La boca de la cova de Sanat és impressionant. Per comprendre-ho des de la perspectiva de les Terres de Lleida val a dir que a l'entrada i cabria un campanar, i mig campaner més, de la Seu Vella de Lleida i encara ens quedaria dos metres més per arribar al punt més alt de la boca. Alguns diuen que si sembla una ametlla, que si és un ull gegantí.. perdoneu però a mi em va recordar una vulva - perdoneu, no vull ofendre a ningú, potser sóc home monotema i no ho sé - i quan hi entres tens la sensació que tornes un altre cop a l'úter de la teva mare, segurament l'espai més proper a l'autèntic paradís. Aquesta activitat s'enmarca dins dels actes de l'Acampada Social del Centre Excursionista de Lleida on hem mogut una seixantena de socis/es en diferents activitats. Ha estat tot un èxit bestial... CONSELLS PER PUJAR-HI : Nosaltres vam pujar des de la Torre de Tamúrcia de la Terreta , però resulta menys exigent fer-ho des d'Adons i passar el Portús (segurament a la