dissabte, 16 de juny de 2018

LA CRESTA DEL BONY DE LA MINA AL BONY DE CARROI

Potser el nom no us sona però si sou observadors quan aneu pel fons de les Valls d'Andorra us podeu haver adonat d'un agrest pic on hi ha instal·lades unes lletgíssimes antenes de comunicació. És el tribut als Temps moderns. Aquest és el bony de Carroi. Si des de molts topants de sota es veu el cim, des del cim podreu fruir d'una vista aèria dels principals nuclis andorrans (Andorra la Vella, Escaldes, Engordany, La Massana, Sant Júlia de Lòira,...). Ja sols aquesta visió compensaria l'ascensió, però resulta que igualment podeu delectar-vos amb la panoràmica de totes les muntanyes frontereres. No és una gran excursió però si una visió superba d'Andorra.
Accés:
En la carretera CG-4 a La Massana, poc després de la rotonda on s'ajunten la carretera que puja d'Andorra la Vella i el túnel que puja d'Escaldes, agafem el trencall que puja al llogarret de Sispony (CS-320).
Passat el centre neuràlgic hem d'estar atents doncs hi ha un cartell a l'esquerra que ens indica cap als cortals de Sispony.
Travessem encara el poble per carrers estrets i sense gaires indicacions. De fet hi ha una indicació que ens posa collada de Montaner però és per on va el Sender de Gran Recorregut però no el cotxe. Passem davant del museu de casa Rull.
Quan acaba l'asfalt veiem una bifurcació. A l'esquerra hi ha una casa de pagès habitada. Aparquem a la vora (1420 m.), hi ha poc espai. Un cartell de fusta ens indica a l'esquerra la pista que remunta al pic de Carroi (per on baixarem).
Característiques tècniques:
Valoració: Travessa molt interessant per les excepcionals panoràmiques. Vaig trobar força gent que l'estava fent en sentit invers.
Dificultat: Moderada. Majoritàriament per camí. En algun punt de la carena cal passa algun pas que requereix emprar puntualment les mans.
Distància: 15,25  km.
Desnivell: 1105 metres.
Temps: 5 hores 10 minuts.
Recorregut circular.
Descripció de l'itinerari:
Agafem la pista de la dreta que tira amunt.
20 min. Bordes dels Fenerols. Per la dreta s'incorpora el sender de Gran Recoregut GRP que volta tota Andorra per les muntanyes. Continuem per la pista amb el sender que té marques de pintura groga i vermella. El camí tradicional marcat com GRP adreça la pista. Trobarem cartells que ens indiquen els trencalls.
25 min. Bordes de Fenerols. Passem per davant del refugi de la Borda (1650 m.). Tirem pista amunt.
32 min. Travessem el riu Montaner que baixa amb força. Remuntem pel vessant oposat a l'ombra de bells pins. La pista ha anat esdevenint un sender que ara té diferents traces però no genera gaires dubtes. De totes maneres tenim les marques de pintura que ens ajuden a orientar-nos amb facilitat.
54 min. El camí deixa de pujar, i fins hi tot perd uns metres d'alçada en entrar en una clariana. Gira a la dreta i sembla que no duu la direcció correcta per ascendir a la collada de Montaner. Tranquils ja anem bé.
1 h 23 min. Collada de Montaner (2076 m.) en la frontera d'Andorra amb Catalunya. Important cruïlla de camins. Pel davant baixa el camí que va a Os de Civis, aquell poblet català al qual només es pot arribar per carretera passant per Andorra.  Per la dreta, continua el GRP cap al coll de la Botella, l'Alt del Covil i, per l'esquerra, un corriol ens remunta vers el bony d'Enclar. Tirem amunt per aquesta darrera opció.
1 h 32 min. Passem per la vora d'un pi negre monumental amb un tronc principal poc destacat però amb diferents braços prou corpulents.. Coordenades UTM: 31T  x=373933  y=4707962
1 h 37 min. El mapa marca que hi ha un sender que puja directe a la carena - no el si veure - però vaig traçant una llarga diagonal a l'esquerra més planera.
1 h 52 min. Surto a la carena principal (2237 m.). Visió espectacular. Giro a la dreta, seguint la carena.
1 h 57 min. Passo pel costat del bony d'Enclar (2382 m.). El camí no hi arriba a passar però val la pena fer-hi cap.
Continuo per la carena herbosa i de bon passar encara que ara em toca perdre uns metres.
2 h 15 min. Bony de la Pica (2402 m.). Està dins la llista dels 100 cims.  Panoràmica excepcional. Hi ha un vèrtex situat uns metres més avall. També trobo marques grogues i vermelles d'un sender que puja de Santa Coloma i Bixessarri. Retorno sobre les meves passes.
2 h 38 min. Torno a passar pel Bony d'Enclar. M'he trobat amb uns caçadors de 100 cims i em comenta que en el mapa de l'Alpina d'Andorra situa el cim del Bony de la Pica i d'Enclar en el mateix cim. Jo en els mapes que he consultat els posa en diferent ubicació.
2 h 43 min. Bifurcació per on he pujat. Continuo per la carena. Hi ha un carrerany que m'indica el pas humà.
2 h 50 min. Passo pel cim de Coll Pa (2289 m.) que m'indiquen alguns mapes. No tinc molt clar la seva ubicació però el track em diu que hi he passat però no en tinc consciència.
Hi ha algun moment que la carena s'estreny però no arriba a ser espectacular. No fa de mal passar. Hi ha algun moment que hem de passar per l'esquerra de la carena. De fet m'he trobat una parella que feien la carena en sentit invers i m'han indicat el canvi de direcció. De totes maneres si esteu atents, ho podem trobar amb facilitat doncs es passa. Trobaré un altre noi que fa també la carena en direcció oposada. Potser es fa més en aquella direcció!!!
3h 55 min. Arribo al bony de Carroi (2331 m.) on també hi ha curiosament el vèrtex uns metres per sota del cim. Vaig cap a les instal·lacions i passo per la vora dels edificis. La visió sobre Andorra la Vella i Escales és espaterrant.
Ara em toca la part lletja de l'excursió: Baixar per la pista de terra que no té cap atractiu. Hi ha rampes ben costerudes.
5 h 10 min. Arribo al cotxe i tanco el cercle.
Per obtenir el track: Aquest no és el track que vaig fer jo durant la caminada però és prou indicatiu:


Powered by Wikiloc

diumenge, 10 de juny de 2018

RECUPERACIÓ NIU DE METRALLADORES DEL TROS DEL JAUMETÓ

L'associació cultural Àgora d'Albatarrec ha organitzat avui l'arranjament d'un niu de metralladores de la Guerra Civil. Al poble en tenim 7 de localitzats encara que segurament n'hi havia més però alguns ja han passat a millor vida.
La primera vegada que hi vaig anar amb en Ramon del Txato i el Jordi Cebolla ni el vaig veure doncs estava colgat d'herbassars. Ara costa de creure que estigues tan abandonat.
Ha estat un dia redó. El poble treballant i fent vida social. Al final hem descobert que sota aquell munt d'herba havia un element del nostre patrimoni amagat. Tots hem aprés a estimar-lo.
El niu de metralladores com tant d'altres de la zona té el sostre volat. L'Eduard ens ha explicat que de petits tiraven les bombes que no havien explotat dins dels búnquers. Era una diversió per nens de la postguerra que jugaven amb petards de la guerra. Molts nens del Pla de Lleida van morir a la postguerra jugant amb els explosius que no s'havien detonat en el seu moment.
Hem anat amb bicicleta. Aquí us passo la descripció del nostre itinerari.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de la plaça de Sant Salvador d'Albatàrrec on ens hem concentrat. Anem a la plaça Ramon Felip i el carrer de Balmes. Sortim a la carretera que creuem i anem uns metres a l'esquerra.
0,4 km. Anem a l'esquerra i creuem el pont sobre el canal i agafem el camí de la Peixera de Dalt.
0,8 km. Bifurcació de camins. Anem per la dreta.
1,4 km.  Agafem un trencall a l'esquerra. Caminem un centenar de metres primer per un camí ascendent en ziga-zaga i després cap al talús.
Trobem el niu de metralladores de l'Agnès o de la Pleta.
Coordenades UTM: 31T  x=301469  y=4605138. Tornem al camí asfaltat.
1,8 km. Travesem l'autovia per un pont. Després girem a l'esquerra. Anem en paral·lel a l'autovia.
2,3 km. Sortim al camí de la Gavarrera. Anem a la dreta.
3,2 km. Agafem un camí que entra a la dreta. A la vora hi ha un arbre que ens fa ombra (però no em vaig fixar que era). Baixem uns metres.
Estem davant d'un camp d'arbres fruiters que travessem.
3,6 km. Trobem el niu de metralladores del tros del Jaumetó.
Coordenades UTM: 31T  x=302739  y=4605221
Estarem tot el dia treballant. Traiem la terra que colga el niu i el deixem digne mirant de no malmetre res. Les pedres grans les deixem a la vora.
Descobrim una gran espitllera encarada cap al front de Lleida (direcció nord). Pel darrera trobem l'entrada on hi ha un llarg passadís per accedir-hi. El sostre del niu està volat i es troba en mig de la construcció (ens impedeix aprofundir més el terra). El passadís d'accés també està volat i es pot veure un tram encara amb el sostre damunt però mig caigut. Ens fa por que un dia pugui caure doncs es sustenta en parets prou febles.
Com he dit dalt un dia redó recuperant patrimoni, treballant per la col·lectivitat, fent país.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

dissabte, 9 de juny de 2018

FERRATA DE LA PERTUSA: OLMO - SOLER

Avui al matí el Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem iniciat una nova aventura. Portar pel·lícules de temàtica memorialistes i passar-les a l'Espai Funatic (gràcies). Per començar hem portat la pel·lícula Terra Cremada. Primer, ens ha desbordat la gent (a l'acaba volíem fer un col·loqui i ha estat impossible) i, segon, la gent estava tan contenta que continuarem per aquesta línia.
Bé, doncs amb el que faré demà i avui resulta que no sortia a la muntanya aquesta setmana. M'he buscat un pla senzill que he fet després de veure de la pel·li i fer el vermut.
Volia veure si al voltant de l'ermita de la Pertusa havia una possibilitat per un dels meus projectes... resulta que no però calia anar a veure-ho. Per no perdre el temps havia decidit tornar a fer la ferrata de la Pertusa: Olmo-Soler. Quin rotllo us he fotut???
L'ermita de la Pertusa és un dels racons més bonics del nostre estimat Montsec. Sols la seva visita ja justifica amb escreix la sortida.
Característiques tècniques:
Valoració: Com a ferrata és poca cosa. Si voleu sensacions potser és millor anar a fer la Teletubbies. Ara per estirar les cames és ideal.
Dificultat: Baixa (K1). Penseu que jo he jugat a no agafar-me als cables i sempre anava per la roca. I no sóc un matxote. 
Distància: 1,7 km.
Desnivell: 300 metres
Temps: Tota la volta l'he fat en menys d'una hora encara que no sempre m'agafava al cable de vida i això em permetia anar més ràpid. Ja us dic és una via fàcil i si te l'has fet bastants vegades vas amb certa seguretat.
Recorregut circular.
Descripció de l'itinerari:
A la Pertusa hi ha tres ferrates. Aquesta és la més fàcil, facilíssima (K1), després hi ha la Teletubbis (K2) i, per últim, la ferrata Cast, Urquiza, Olmo (K5). He fet les tres, encara que potser la Cast - Urquiza - Olmo no la repetiré més. Les altres són d'iniciació per portar gent a practicar amb el dissipador i l'arnès.
Actualment hi ha un aparcament que està abans de l'aparcament tradicional que s'ha quedat petit.
Deixem el cotxe a l'aparcament i continuem per la pista asfaltada.
2 min. Antic aparcament.
Ens encarem vers un cartell i d'allí surt un corriol que passa arran de la paret de l'ermita de la Pertusa. Anem pel vessant de l'esquerra de la muntanya.
Avall i avall, sembla que anem a buscar l'embassament de Canelles.
15 min. Per la dreta surt la via ferrada. Cartell metàl·lic. Trobeu un cable més gruixut es tracta del baixador per anar a buscar les altres dues vies. Aquí ja us podeu posar l'arnés i el dissipador. Pugem per una mena de canal que constitueix el punt feble de la paret. Alterna cable de vida amb cadena. La roca està molt neta pel pas d'excursionistes.
28 min. Collet. Per l'esquerra surt la via Cast-Urquiza- Olmo. Aquest indret és molt bell doncs canvia la direcció de la ruta doncs si ara anàvem per l'esquerra de la muntanya en arribar en aquest contrafort girem i anirem per l'altre vessant. Hi ha algun moment que anem per la carena. L'entorn és meravellós encara que hi ha moltes barques per l'embassament, alguna amb música, i trenca el silenci de l'ascensió.
En aquest segon tram anem per canals, algun flanqueig i trams careners com he dit abans. Hi ha algun tram que han tingut el detall de posar un parell de preses artificials dissimulades per agafar-nos amb comoditat.
48 min. Arribo a l'ermita de la Pertusa pel darrera.
Per retornar ara agafo un camí que baixa per l'esquerra nostra molt trepitjat.
54 min. Torno a estar a l'antic aparcament i segueixo la pista.
56 min. Ja estic al cotxe i he acabat l'excursió.

diumenge, 3 de juny de 2018

EL DÒLMEN DEL MIRACLE


Avui he hagut de pujar a Tuixent a fer un encàrrec.  A la tornada he decidit passar un moment pel Santuari del Miracle. Feia temps que havia llegit que al turó de davant del santuari hi havia un dòlmen. He cregut que tenia prou temps per un tomb per la contrada. He dissenyat la ruta des de casa però en arribar-hi, em trobo que correspon a un itinerari senyalitzat. Millor.
Primer cal fer una visita al santuari del Miracle i molt especialment el seu espectacular retaule barroc de Morato. Visites obligades pels que estimen el patrimoni històric. Com jo tinc la sort d'haver-lo visitat força cops, decideixo fer una excursió per la contrada.
Característiques tècniques:
Valoració: Passejada amb prou elements interessants que s'assoleixen amb poc esforç.
Dificultat: Minima. Hi ha un corriol que segueix el recorregut i algunes estaques indicatives de la direcció.
Distància: 1,38  km.
Desnivell:Inapreciable.
Temps: 24 minuts.
Recorregut circular.
Descripció de l'itinerari:
En l'aparcament de l'entrada veig dues escales que s'enfilen muntanya amunt. Agafeu les que vulgueu. Potser estan millor les de la dreta. Jo vaig per l'esquerra...
Surto a un camp de blat que està travessat per un sender que segueixo.
7 min. Arribo a la Creu de Constantí. És una creu que té un to modernista, forjada en ferro. He llegit que fa referència a l'emperador Constantí que l'any 313 es va convertir al cristianisme i va permetre la llibertat de culte a l'imperi romà. Segons la llegenda va agafar la religió catòlica perquè abans d'una batalla la creu li aparegué en somnis i l'incorporà en els seus estandarts i va guanyar la batalla.
La creu fou bastida l'any 1913 però durant la guerra cal pensar que fou destruïda i col·locada de nou l'any 2003.
Tiro endavant seguint un corriol.
10 min. Bifurcació de camins.Si aneu per la dreta fareu cap a un camp de blat i veureu el vèrtex geodèsic una trentena de metres per davant. Com no hi ha camí prefereixo refer el camí i anar pel camí de sota.
13 min. Assoleixo el vèrtex de Sant Gabriel (861 m.). Em cal pujar per tres esgraons metàl·lics per pujar-hi dalt.
Des de dalt veig ja la llosa funerària i un camí que travessa el camp de blat, així que el segueixo.
15 min. Arribo a la llosa funerària del Roc de la Mare de Deu. Es tracta d'una gran pedra que es va bastir damunt de dues pedres. Es suposa que la pedra corresponia a un jaciment megalític que fou malmès. Posteriorment es va tornar a bastir però sense les pedres de sota (l'any 1784). Al costat hi ha una creu que indica que l'indret paga fou adoptat per la fe cristiana. Des d'aquest indret es beneïa el terme i quan es feia alguna professor sempre s'aturava en aquest indret. Té una gran força tel·lúrica l'indret.
19 min. Passo pel costat de la capella de Sant Gabriel que no presenta cap mena d'interès (opinió personal). Poc després trobo els dipòsits i una mica més enllà agafo el sender de retorn al Santuari, a la dreta.
24 min. Arribo al santuari i acabo el recorregut. En un plafó m'adono que correspon a un itinerari senyalitzat. Itinerari núm. El camí de ronda.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc

dissabte, 2 de juny de 2018

TRAVESSA DE LA VALLFOSCA A LLESUI

Després de molts dies sense anar a les sortides de l'autocar del Centre avui hem decideixo tornar doncs fan una travessa molt interessant i que només es pot fer amb autocar. Ha estat un plaer retrobar-me amb la colla de companys/es.
Sortim de la presa de Sallente en la capsalera de la Vallfosca. Encara recorda haver-hi passat quan no hi era aquesta presa i haver dormit en una cabana que havia en el fons del pantà. És el que té moltes excursions per aquests topants.
Característiques tècniques:
Valoració: Travessa amb esperit d'alta muntanya
Dificultat: Moderada. La principal dificultat és seguir el sender pel vessant de la vall d'Àssua.
Distància: 14,8  km.
Desnivell: + 490 metres - 840 metres.
Temps total: 3 hores 51 minuts. En anar amb una colla molt nombrosa pot haver alguna errada. He mirat de traure el temps aturat..
Descripció de l'itinerari:
Pugem per la canal de Pigolo en l'extrem de la resclosa de Sallente (1765 m.) i comença la pujada ferma. Hi ha una mica de pique entre els primers galls de la sortida. Dalt ens haurem d'esperar més estona els que han corregut més..
40 min. Pista per on passava l'antic carrilet que enllaçava. Per l'esquerra aniríem cap a l'estany Gento però avui anirem a la dreta.
1 h Túnel tancat per la neu. Uns metres abans he observat que havia un corriol que pujada a un collet superior. Hem anat seguint el sender fins retrobar-nos de nou amb el traçat del carrilet. Cap problema.
El problema l'hem tingut quan hem hagut de travessar una congesta de neu que era una mica pendent i no duiem material per superar aquest petit ensurt. La neu, per sort, no estava dura i primer han passat els "sapadors" que han fet bona traça i amb cura tothom ha passat.
1 h 25 Abandono el carrilet per agafar un sender que puja amunt.
1 h 35 min. Arribo a un refugi-cabana i agafem una pista que surt de l'altre extrem.
1 h 48 min. Collada de Pamano (2159 m.). Seguim pel vessant oposat ja en la vessant de la vall d'Assua. Adrecem un revolt de la pista.
Tirem recte avall a buscar una pista que passa per sota. Hi ha un cartell vers el que ens dirigim.
1 h 55 min. Arribem al cartell i ens adonem que hi ha una pilona de fusta petita pintada de groc. Cap posar-hi força atenció. És l'inici de l'antic camí a Llesui que haurem de seguir.
Coordenades UTM s'inici del sender: 31T  x=337334  y=4703188
Passem prop de la fon
t de Vistes on segons la tradició els pastors que romanien l'estiu a la muntanya podíen veure les noies de Llesui i, si feia al cas, tancar el tracte per un futur casori.
Cal estar molt atent a les marques groques doncs costen de veure i el sender va descendint molt més suau que aquests costers d'herbei. Anem amb tendència a la dreta de la vall.
2 h 35 min. Collada de Prendo (1881 m.) poc destacada en el paisatge. Faltem al vessant oposat.
2 h 39 min. Travessem el barranc de Triador que ara baixa amb força aigua.
2 h 45 min. Passem per una esplanada. Anem sense marques grogues.
2 h 48 min. Trobem un marge de pedra on retrobem les marques grogues i l'antic camí que va pel costat. Anem baixant. Travessem diversos cops la pista.
2 h 56 min. Sortim a la pista principal i observem que no hi ha un sender que continuï per l'altre costat i seguim la pista.
3 h. Drecera de la pista que fa un revolta a l'esquerra. Aviat sortim de nou a la pista.
3 h 10 min. Travessem el riu de Pamano.
3 h 22 min. Abandonem la pista en un revolt a la dreta i agafem un sender que va per l'antic camí amb trams de pedra.
3 h 38 min. Sortim a la carretera i anem a l'esquerra.
3 h 45 min. Trencall a l'esquerra que entra al poble de Llesui. És més interessant anar per l'esquerra i veure el poble encara que potser és més pràctic anar per la dreta per una carretera que volta per fora el poble.
3 h 51 min. Plaça principal de Llesui (1411 m.) on ens espera l'autocar.
Després d'anar al bar a fer una cervesa mentre veiem com comença a ploure i un cop més ens hem salvat de l'aigua. Després anirem al museu dels Pastors de Llesui. Val la pena visitar-lo en aprofundir en el coneixement del nostre Pirineu. Per obtenir el track, encara que no coicideix amb el que jo vaig fer:
Powered by Wikiloc

diumenge, 27 de maig de 2018

LA VENGANÇA ES SERVEIS FREDA: PIC BASIERO DE GABAS

Fa molts anys el meu mestre excursionista en Manel Cortés organitzava una sortida a aquesta contrada però, el mateix dia, venia un grup de muntanyencs d'una entitat excursionista que volien a fer el Feixant de Carlets al Montsec. I com ell, que tenia moltes qualitats, la de l'omnipresència no la tenia, em va encomanar a mi que els dugués. Així va ser com em vaig quedar sense poder anar-hi.
No em va saber gaire greu doncs estava content que el mestre em tingués en consideració com alumne excursionista. He tardat anys però avui he fruit com un nen ascendint aquest modest cim.
Us ajudaré a localitzar-lo. Segur que heu passat pel congost del Ventamillo per pujar a Benasc; doncs bé, aquest cim estaria a l'extrem de llevant del congost. És una serra secundària del conjunt de la serra de Turbó. Orogràficament m'ha recordat molt a les meves muntanyes del Cadí, el Pedraforca i la serra del Verd.
Característiques tècniques:
Valoració: Molt interessant. Entorn genial.
Dificultat: Moderada. La principal dificultat és el desnivell i que hi ha trams sense camí evident.
Distància: 11,2  km.
Desnivell: 870 metres.
Temps total: 5 h 06 min. (2 h 49 min de pujada i 2 h 17 min de baixada).
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en el poble de Gabàs (De Castejon de Sos agafem la carretera a Pont de Suert per Lespaules. Arribem al poble de Bisaurri i prenem un trencall a la dreta que ens durà al llogarret de Gabàs - no confondre amb el Gabàs de la vall d'Aneu) ja veiem la muntanya. De fet es tracta de l'extrem situat més a ponent, més rocòs, que poder des del poble no s'arriba a albirar però si que tenim una bona visió de conjunt.
Entrem al poble de Gabàs (1265 m.) a buscar l'església on agafem el GR 15 i que s'enfila muntanya amunt per un camí antic que han malmès les motos.
6 min. Cruïlla de camins. El GR gira a l'esquerra a buscar el llogarret de Sant Martín de Veri. Nosaltres agafem una drecera costeruda que ens mena a la pista.
10 min. Agafem l'antic camí que surt recte amunt.
18 min. Sortim a una pista. Anem a la dreta.
Cruïlla amb un cartell. Anem a l'esquerra - de fet hem fet una drecera ràpida d'accés a la pista.
33 min. Cruilla de camins. Anem a la dreta cap a l'ermita de Sant Joan.
37 min. Ermita de Sant Joan amb una visió excpcional vers el Cotiella, la muntanya de Sahun, el Posets, la muntanya de Cerler .... i els núvols.
Retornem a la cruïlla.
40 min. Agafem el trencall oposant.
51 min. Un tallafocs baixa per l'esquerra. De fet no es tracta d'un tallafoc sinó la rasa de la cabanera que han fet els ramats durant anys i anys. Ens enfilem amunt.
A mesura que pujo em plantejo si tinc que puja dalt de tot, o em puc estalviar un tram de la pujada anant per l'esquerra. De fet, el dubte és fals doncs al final pujarem de les dues maneres iguals. Els ramats anaven per dalt doncs hi ha herba per pràcticament tot el camí.
1 h 05 min. Surto a la pista. No la segueixo i prefereixo anar pels prats doncs hi ha carreretes.
1 h 10 min. Passo pel costat d'una cabana. Vaig per una esplanada molt plaent (i amb carreretes, llàstima que unes motos passen pel prat). En algun mapa he vist el Cliot.
1 h 18 min. Font en mig del prat amb un llarg com.
1 h 25 min. Fi del Cliot i un ramal puja per l'esquerra amunt. Hi ha un sender fitat.
Travesso una primera tartera on hi ha marcat un sender.
En arribar a la segona tartera us plantejo un problema. El camí, que jo crec que és de pujada, l'atravessa en diagonal per uns corriols menys definits. Al baixar veig que en aquest mateix lloc hi ha un sender que hi duu però puja molt dret i pel mal terreny (tartera menuda). Crec que és millor pujar en diagonal. Més endavant perdreu el camí però no patiu el camí més fressat va per damunt vostre i ja el trobareu. Millor anar amb pals de caminar.
1 h 57 min. Em retrobo amb el sender que puja/baixa per la tartera principal. Vaig a la dreta.
2 h 06 min. Entro en una canal. Els arbres ja han desaparegut i només en roman algun d'escadusser. Tram molt agradable, on cal seguir les fites i alguna taca de pintura verda/blava.
A la baixada cal anar amb més cura.
2 h 20 min. Assoleixo la carena prop del collado Morrera (2051 m.) on he de baixar uns metres per enfilar-me de nou amunt.
El sender va contornejant la paret.
2 h 40 min. Arribo a un cim secundari (2111 m.) per arribar al principal tinc que baixar uns metres i enfilar-me per una aresta (no difícil, però és inesperada).
2 h 49 min. Cim del pic Basiero (2115 m.) Bassiva, referint-se a les ovelles, i altres animals, és l'animal que perd la cria o ja no es pot quedar prenyada. Voldria dir muntanya erma. També he trobat que l'anomenen muntanya de Gabàs. Des del cim la visió sobre el Cotiella, el pic de las Once, muntanya de Chia, o de Sahun, segons qui ho mira, pics d'Eriste, Bachimala, Posets, Perdiguero, Maladetes, Turbó que pot oferir més per menys...
Per baixar faig el mateix recorregut però al Cliot m'entretinc a agafar carreretes (i això que hi ha un cartell que ho prohibeix però la temptació de fer una truita no me la pot traure ningú).
Arribo a Gabàs a 2 h 17 de baixada.
Per obtenir el track:



Powered by Wikiloc

dissabte, 26 de maig de 2018

DIGNIFICACIÓ TOMBA D'UN BRIGADISTA INTERNACIONAL A TÀRREGA

Avui no us parlaré de cap excursió de caminar sinó que la colla del Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida hem decidit anar als actes que organitza l'ajuntament de Tàrrega al voltant del 80è aniversari de Guerra Civil a les terres de Lleida.
El primer acte ha estat dignificar les tombes - fins llavors anònimes - del tinent William Mitchell que va venir a Espanya a defensar la llibertat com a brigadista. Al costat hi ha la tomba del soldat Juan Medina Palmero del qual encara ara no coneixem res. La XVa Brigada Internacional estava a Tàrrega recuperant-se dels combats del Cap de Pont de Balaguer.
En la documentació apareixia que estaven enterrats a Mollerussa però gràcies al servei fotogràfic de l"Abraham Lincoln Brigade Archives es van trobar fotos de l'enterrament de Willian Mitchell. Es va veure que el cementiri corresponia a la capital de l'Urgell. Es va exhumà el cos que allotjava el ninxol 1040 i que corresponia al del tinent.
Avui s'ha fet un acte en la memòria de les dues víctimes i molt especialment del brigadista.
Tot molt emotiu i correcte.
Després hem anat al museu de Miquel Arestes de Tàrrega amb molt material recollit pel propietari que des dels anys 40 va recorrent el front cercant material bèl·lic. Molta gent. Caldrà anar un altre dia amb més tranquil·litat.
Per acabar hem anat a la fabrica de Cal Trepat, una foneria molt important de Tàrrega que hem pogut visitar. Durant la guerra es va fabricar munició.
A la tarda i l'endemà hi ha més activitats però jo ja no tenia més temps.
Felicitar als organitzadors per la feina ben feta.