ITINERARI CIRCULAR PER L'ESTACIÓ D'ÀGER

 En començar la primavera passada es va organitzar una Trobada de cuidadors de senders de les Terres de Lleida, però per problemes familiar em va ser impossible anar-hi. A més d'una xerrada formadora que va fer el Josep Sierra van enllestir un sender que voltava per darrera de l'estació de trens d'Àger fins a la palanca de Rúbies que evitaven dos quilòmetres de carretera molt feixucs del GR-1 (etapa 24). Van fer molt bona feina. De fet en el camí havien treballat molts dies abans.
Avui he decidit anar a fer d'inspector d'obres i veure l'alternativa que havien fet. He decidit anar amb tren doncs els horaris m'ho permetien. De tren a tren tenia només 2 hores (1 h 55 min per ser més exactes). Havia de fer l'anada i la tornada.
Surto cap a l'Ametlla del Montsec (7 min.) però no trobo cap indicació, així que reculo. A la vora de la via hi ha un sender que penso que pot ser la variant. No, és el camí que estan fent els que fan el manteniment de la via per tirar les pedres que poden caure damunt de la via... Així que després de 20 minuts torno a estar a l'estació. Llavors decideixo anar a buscar el sender per l'altre extrem.
Descripció de l'itinerari:
Surto a la carretera, però decideixo que en lloc de seguir l'asfalt baixo a l'embassament, que està bastant sec, i vaig per la vora de l'aigua. Ja ho havia fet alguna altra vegada.
13 min. Surto a la carretera.
19 min. Deixo l'asfalt i agafo un camí que surt a mà dreta. És la nova entrada del GR-1 venint de la Passarel·la de Rúbies. Hi ha un cartell de fusta molt treballat. Veure cartell. Hi ha fins i tot un codi QR. Com s'ho curren el Jordi Sierra i el Santi Sedó!!!
21 min. Travesso la línia del tren.
23 min. Tallafocs. Passo pel costat d'una torre electríca. De fet després anirem seguint molta estona una línia elèctrica amb pals de fusta.
El sender va pujant i baixant, sembla un tobogan. Hi ha nombrosos canvies de direcció i cal estar atents a les fites, les pintades blanques i vermelles i les estaques que ajuden a seguir el camí.
41 min. Arribo a un camp de conreu (que sembla erm). Hi ha una cabana ensorrada al costat. El camí no entra al camp si no que el voreja per l'esquerra.
49 min. Hi ha un altre cartell molt treballat però crec que no és aquí on cal posar-lo.
56 min. Ara baixo a una barrancada, la Solana del Clot. Aquí trobo el camí que puja a l'Ametlla i per l'esquerra va a l'estació. Aquí és on trobo a falta el cartell informatiu.
1 h 04 min. Torno a estar a l'estació de tren.
Com encara tinc temps baixo a la passarel·la que va a Sant Oïsme, Veig que han habilitat un indret per fer estades. Trobo una senyora amb la que parlo i m'informa mentre faig temps per agafar el tren. Me convida a aigua però li dono les gràcies doncs ja no tinc temps si vull agafar el primer tren.

No ha estat la gran excursió de la meva vida però si que m'agradat retrobar-me amb el transport públic. Si hagués agafat el cotxe no hagués parlat amb ningú. He tingut ocasió de parlar amb la revisora que és super amable, fa la funció d'animadora turística - a una família els hi ha dit que es posessin a la dreta doncs tenia millor vista -, m'ha mirat que he de fer per tenir el carnet de jubilat i hem estat parlant amb una senyora jubilada que m'explicava com fer-ho.

REVOLUCIÓ I GUERRA: 18 DE JULIOL DE 36 A LLEIDA

Els companys de Memorial Democràtic de la Paeria tenen a ver a organitzar una altra caminada tot recordant els escenaris del 18 de juliol del 36 a la ciutat de Lleida.
Val a dir que el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del CEL també vam treballar la proposta. Quan ens vam reunir per organitzar la caminada, pensàvem que no arribaríem a la 50 d'assistents. Doncs el principal problema és que ens vam veure desbordats per l'assistència de caminadors. Això és morir de glòria.
El Josep i la Pilar per animar a la gent a sortir de casa havien pensat que en acabar donar-los un tros de coca i un got de cervesa artesana. Aquest va estar el detonant.
Vam haver de tallar les invitacions a 140. Personalment, crec que ha haver el doble de persones que van venir i que la meitat es van quedar sense poder consumició gratuïta doncs es van apuntar tard.
Vull pensar que la massiva assistència no va ser per la cervesa si no per la brillant explicació d'en Jaume Barrull que ens va anar detallant els diferents esdeveniments.
Ho va fer en 4 escenaris: L'entrada de la Seu Vella (la porta del Lleó, encara que els lleidatans en diem la porta dels Lleons quan només n'hi ha un), l'església de Sant Llorenç, la plaça de la Paeria (encara que com feien una concentració feminista ho vam fer a la plaça de Sant Francesc) i, finalment, a la Catedral nova.
Malgrat assistir tanta gent quan el Mestre parlava es feia un gran silenci i vam poder escoltar molt bé les explicacions.

Va ser molt emotiu. Era com girar el mitjó feixista que abans celebrava aquesta diada com el dia del Glorioso Levantamiento Nacional i avui hem tingut ocasió de sentir la veritat del que va passar a la nostra ciutat.
Gràcies amics de la Paeria per la bona feina que esteu fent.

TUC DE VACIVER (O BACIVER): AMBIVALÈNCIA DE SENTIMENTS

El tuc de Vaciver (abans n'escrivíem Baciver) és una muntanya que m'ha portat una ambivalència de sentiments. No hi havia pujat mai, però ja intuïa que fruiria d'una dilatada panoràmica dels Pirineus des del seu cimadalt, però en canvi en arribar al cimal m'he trobat una antiestètica línia d'instal·lacions metàl·liques de l'estació de Vaqueira-Beret. Han obert una pista cap al vessant de la vall del riu Malo. La primera pregunta: Calia malmetre aquesta bella raconada per afegir uns quilòmetres més esquiables? La segona, penjava aquesta entrada en el meu blog?. Resposta a la primera pregunta: NO CALIA. Resposta a la segona: SI.perquè la muntanya de Vaciver és prou interessant i agradable. Penso que els excursionistes sempre hem callat de les agressions que pateix les nostres muntanyes. Crec que aquesta pàgina podria recollir el meu mal estar emocional que vaig sentir mentre trepitjava la pista d'esquí més absurda del món encara que en arribar al cim vaig xalar com un nen petit.



Característiques tècniques:
Ascensió ambivalent com he explicat abans.
Dificultat: baix - mitja doncs la pujada es fa sense sender.
Distància: 11  km
Desnivell: + 900 metres
Temps: 4 hores 40 minuts.
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:

Arribem a l'aparcament de l'Orri (1862 m.) a la dreta del pla de Beret. Deixem el cotxe en l'extrem oposat, davant de la caseta de fusta.
Ara podem seguir la pista d'esquí o anar per un sender que surt a la dreta de l'Arriu Malo.
15 min. Travessem la barrancada per una palanca i es troben els dos senders.
Aviat deixem la pista d'esquí per una drecera que surt a la dreta. Aviat tornem a la pista.
26 min. Per l'esquerra surt un sender menys fressat que agafem. Tornem a agafar la pista d'esquí.
39 min. Abandonem la pista d'esquí i agafem un sender que surt a mà dreta.
52 min. A la dreta s'inicia una petita vall. Deixem el camí i anem a l'esquerra.
Pugem sense camí per una vall, que no té ni nom al mapa...
1 h 28 min. Arribem a un estany (2293 m.) que té el mateix nom que la vall. Com la vall no té nom, l'estany tampoc... Anem girant cap a l'esquerra entre neret i granit. Més amunt hem de travessar una tartera que ens deixa davant d'un coster d'herbei que pugem com podem: pas lent i amb paciència.

2 h 07 min Assolim el coth deth Clot der Os (2443 m.). Observo que el mapa de l'ICC el marca malament.
Ara tirem a l'esquerra i davant meu apareix una petita vall amb un parell d'estanys. Què bonic!!! però no trobareu cap foto doncs pel mig passa la pista d'esquí i em vaig negar a fer-hi cap foto.
Travessem la construcció humana i pujo en diagonal vers el tuc de Vaciver.
2 h 27 min. Assolim la carena cimal. Anem a l'esquerra.
2 h 38 min. Passem pel cim del tuc de Vaciver (2645 m.) i m'encara vers una creu que hi ha als pocs metres.

Panoràmica: Tuc de Crabera, Tuc de Mauberme, tuc der Ome, tuc de Barlonguera o Mill, Mont Valier, tuc de Pincela, tuc de Parros, Dosau, tuc de Beret,t uc de Bonabé,  Tucs de Marimanya, Tuc del Rosari, pic de Mont-roig, Tessó de Son, Tuc de la Llança, Muntanyó d'Arreu, pic de la Bonaigua, pic de les Xemeneies, pics de Bassiero, pic d'Amitges, tuc de Saburedo, tuc de Ratera, tuc de Colomers, tuc de Montardo, Tuc de la Solana, Punta Alta, Pala Alta de Serrader, Bessiberri Nord, tuc de Sarraera, tuc de Mulleres,  pic de Russell, Margarida, Tempestat, Aneto, amb una gelera empobrida, Cresta del Medio, Maladeta, Maladetes occidentals, pic d'Alba, Posets, Perdiguero, pic Cabrioles, pic del Malpas, pic del Boom.... Després d'esplaiar-me amb la visió decideixo baixar a la mundanal terra i deixar els deus de les muntanyes que tant bé m'acullen.
Retornem al colh deth Clot der Os (3 h 08 min.).
Baixem el pesat coster d'herba i la tartera fins arribar al fons de la vall. En lloc de tornar per la vall desconeguda, m'encaro vers l'estany de Dalt de Vaciver.
3 h 28 min. Arribem a la riba de l'estany de Dalt de Vaciver (2312 m.) que voregem. Baixem per camí ben evident.
3 h 52 min. Estany de Baix de Vaciver (2137 m.). A la dreta surt un sender, primer no gaire evident que comunica amb el camí que nosaltres duiem bona part de la pujada (minut 52 de la pujada).
4 h 40 min. Arribo a l'aparcament de l'Orri.

OBSESSIÓ PER LA PENYA FORATATA

La penya Foratata és una mola  que s'imposa damunt nostre com un vaixell de pedra que atrau fortament, obsessivament, als excursionistes el desig d'assolir el seu cim . Com podeu intuir és una muntanya que m'ha agradat des de sempre, així que quan he tingut ocasió me mirat de pujar-hi.
He d'insistir en la idea que no és un cimal per a novells sinó que cal tenir experiència en muntanya doncs haurem de superar passos de III grau. Actualment hi ha instal·lats trams amb corda però crec que no ajuden gaire a superar els passos més compromesos.
Hi ha l'opció de plantejar la sortida seguint un itinerari circular però jo ho desconeixia i em vaig plantejar la travessa de forma lineal i vaig tornar pel mateix camí que a l'anada.

De la web del komando kroketa

La Penya té dues puntes destacades: Foratata Oriental (2341 m.) i la Foratata Occidental (2288 m.). Vaig anar sol, però m'atreviria a dir que no és un bon indret per anar sol, doncs vaig fer una patinada en un dels passos i em vaig quedar penjat amb una bona rascada a les cames. Aquest és el tribut que hem de pagar en l'aventura de descobrir la natura. A la baixada vaig muntar un rapel d'uns 25 metres per poder evitar els trams verticals.
Característiques tècniques:
Ascensió molt interessant, però reservada a excursionistes bregats en trescar bé per la muntanya.
Dificultat: alta.
Distància: 10,8  km
Desnivell: +830 metres
Temps: 6 hores
Itinerari lineal.
Descripció de l'itinerari:
Aparquem el vehicle en la part alta de Formigal (1610 m.) i localitzem un plafó informatiu, un xic malmès, però amb les dades bàsiques per enfilar-nos muntanya amunt. Voregem un hotel i una urbanització que ens recorda que les estacions d'esquí alpí només són rentables si hi ha darrera un negoci immobiliari que fa que la gent comprem una segona residència.
13 min. Deixem la pista i agafem un sender prou evident.
1 h 03 min. Assolim el collado de Forato (2036 m.) que domina la contrada. A la vora hi ha una agulla prou esvelta. S'incorporen altres camins. El nostre, el més fressat, gira a la dreta i va guanyant alçada.
Ara anem voltant la carena de la Penya Foratata però pel vessant oposat. Hi ha alguna collada que ens permet tenir una visió excepcional sobre Formigal, la ciutat de les formigues.

En aquest llarg flanqueig trobem algun pas que ens exigeix fer anar les mans. Passem per sota de la punta Occidental de Foratata.
1 h 53 min. Assolim el coll que hi ha entre les dues elevacions de la punta Foratata (2209 m.). Perdem uns metres d'alçària pel vessant oposat per sobre de Sallent de Gallego. Tram pendent i pedregós.
2 h. A la nostra esquerra hi ha una feixa herbosa que seguim. És un pas estret on cal anar amb copte de no lliscar, però es puja prou bé.
2 h 12 min. Ens situem en la part alta de la feixa i observem en la paret una marca vermella a l'esquerra que ens indica que hem d'ascendir per una estreta canal. Actualment hi ha una corda que ens ajuda en aquest pas.

Arribem a un muret dret que superem per la corda. Ara ens cal anar a l'esquerra superant una roca superior. La roca està una mica polida pel pas dels excursionistes. Cal anar amb cura, és el pas més complicat tècnicament doncs la corda dona una falta sensació de seguretat. Aquí vaig patinar jo. Posaria una dificultat de III grau d'escalada.
Un cop superat aquest pas la dificultat va minvant. Trobem una instal·lació de rapel d'uns 25 metres que em servirà a l'hora de descendir. Per la qual cosa recomano dur la corda (mínim 50 metres, arnès, rapelador i, sobretot, casc doncs van caient pedres.
Ara la dificultat minva considerablement i només cal ascendir per un terreny rost de pedres i algun mur. Més amunt, canviem de barrancada passant per un pas estret entre roques (tram molt visual) i finalment per l'aresta arribem al desitjat cim (2341 m.) (3 h.) amb una panoràmica dilatadíssima. Cal anar seguint les fites vermelles per orientar-nos millor i posar una mica d'atenció pensant en la baixada. Llàstima que no sigui una zona que domina gaire doncs ho vaig gaire per la vall del Tena però puc distingir: Balaitous, Palas, Ariel. Frondielles, Pics de l'Infern, Garmo Negro, Argualas i Arnales, Tendenyera, serra de Patacua, Pala d'Ip,Escarra, Anayet ...

Baixem per la canal amb cura i muntem un rapel abans d'arribar a la feixa herbosa.
3 h 55 min. Torno a estar un altre cop al coll final entre les dues puntes de Foratata. Ara decideixo pujar a la punta de la Foratata Occidental. Cal seguir unes fites que van seguint un rastre poc evident. Anem per un esperó rocòs que ens duu al cim de l'esquerra. Per assolir el cim pròpiament dit cal seguir una petita cresta.
4 h 08 min. Fotos, mitja volta i avall.
Refem el camí d'anada.
6 h. Formigal.
Per obtenir el track de la sortida (no és meu):

Powered by Wikiloc

CIRCULAR A L'ATALAIA DE LA TUCA DE LA SALANA

Feia 12 anys que hi vaig pujar al Tuc de la Salana des del Pont del Ressec de Valarties. Avui hi pujaré des de la vall de Tredòs  o d'Aiguamog. Val a dir que volia anar més amunt però la calor era tan aclaparadora que he preferit posar coneixement. Això vol dir que ja tinc massa anys?

Característiques tècniques:
Ascensió excepcional doncs el tuc de la Salana és un dels cims amb una panoràmica més excepcional del nostre Pirineu. Us podeu quedar extasiats en el seu cim contemplant tanta bellesa.
Dificultat: Fàcil doncs bona part es fa per camí, i orientació evident. Hi ha una pujada directa per un prat.
Distància: 12,8  km
Desnivell: +870 metres
Temps: 5 hores 17 minuts.
Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
Surto de l'aparcament dels Banys de Tredòs. Hi ha un camí que va per la vora del riu molt joliu. Si anem cap a la zona de Colomers, és molt recomanable i no anar per la pista com havia fet altres vegades.
15 min. Deixo a l'esquerra la cabana deth Vertedera on podria agafar la pista si vaig a la zona del tuc de la Sendrosa.
29 min. Arribo a un petit mirador que em permet fruir del pla d'Aiguamog (aiguamolls). La veritat és que observo molta sequedat en el paisatge. Hi ha nombroses passarel.les de fusta per evitar les mulleres però ara no cal. Potser estic en un camí massa turístic.

1 h 06 min. Surto a la pista principal. La travessem.
1 h.22 min. Torno de nou a la pista. Tiro a l'esquerra però aviat torno a agafar una altra drecera.
1 h 40 min. Surto de nou a la pista. Davant tinc el sender que puja al refugi de Colomers. Continuo per la pista del camí de Pruedo, voltant la vall.
2 h 25 min. Abandono la pista i tiro muntanya amunt per una barrancada. Hi ha una fita en començar i de tant en tant vaig trobant-ne alguna. Pujada forta. En el track podreu observar que vaig anar una mica massa enllà.
2 h 55 min. Surto a la carena (2337 m.). Visió espaterrant de les muntanyes del davant: el tuc de Ratera, Bergús, Colomers sembla que em vénen a saludar.
Segueixo per la carena amunt. Sé que puja un sender de la Passada de la Ribereta, així que vaig en direcció sud-oest entre prats.

3 h 10 min. Enllaço amb el sender esmentat i continuo per la cresta.
3 h 43 min. Cim del Tuc de la Salana (2485 m.). Estic impressionat per les muntanyes que albiro: Al nord, Mauberme, sota el poble d'Unya, la carreta al Pla de Beret, l'allargassat Pla de Beret, el tuc de Pedescauç, el Tuc de Mill o Barlonguera, tuc de Dossau, tuc de Vaciver, tuc de Marimanya, tuc de la Llança, Mont-Valier, pic de Cuenca, pica d'Estats, Mont-roig, port de la Bonaigua, tuc de la Bonaigua, tuc de Basiero, tuc de la Sendrosa, tuc de Saboredo, coll de Ratera, tuc de Ratera, tuc de Bergús, tuc de Colomers, tuc Blanc, Creu de Colomers, tuc de la Riberata (que era la meva fita inicial), port de Caldes, tuc de Montardo, la vall de Rius, Tuc Feixant o de la Tallada, Pic de Russel, pic de Margarida, pic de Tempestats, Espalda de l'Aneto, tuc de Mulleres, pic de Corones, Cresta del Mig, Maladeta, Maladetes occidentals, semblen les agulles de Perramón, Perdiguero, pics de Cabrioles, Malpàs, Boom. Al fons, mig tapat per la calitja sembla el Mont Perdut (amb algun dubte). Si mireu veu, podeu arribar a veure el teulat dels Banys de Tredòs.
Després d'esglaiar-me en aquesta descripció baixo per la carena nord cap a la Tartera de la Salana. Hi ha un incipient carrerany. En el començament hi ha un fort pendent però poc a poc es va suavitzant.
4 h. 20 min. Arribo a la pista al Colh de Pruedo.L'altre cop la vaig seguir per tornar a Valarties. Ara ens cal anar amb molt de compte doncs el corriol que baixa és molt perdedor i he hagut de mirar molt sovint el track per poder-lo trobar. Hi ha alguna fita però és tot un repte que davalla per la Coma de Montaner.
5 h 05 min. Arribo als Corraus d'Espanha. Traço una diagonal vers els plans dels Banys.
5 h 14 min. Carretera. Agafo el trencall cap als Banys de Tredòs.
5 h 17 min. Banys de Tredòs (1753 m.). Crec que es pot fer un bany a les aigües termals que seria el millor final de la travessa.
Track de l'itinerari:

Powered by Wikiloc

CAMINADA POSANT LES STOLPERSTEINE DE LLEIDA

Hi ha dies que toquen fibra. Dissabte, va ser un d'aquests dies. Resulta que el 20 d'abril d'enguany vam posar la primera Stolpersteine a la ciutat de Lleida però l'escultor alemany Gunter Demning ens en va deixar 10 més. Per motius polítics (eleccions municipals) no vam poder posar-les. Vam decidir que fariem una caminada per anar-les posant.
I ahir va ser el dia. Aquestes stolpersteine es posaven en els domicilis on van viure els deportats als camps d'extermini nazis que encara tenien familiars vius i coneguts. Va ser impressionant sentir les declaracions de les famílies que recordaven la figura dels deportats. No em fa vergonya dir que vaig arribar a plorar en algun moment.
Deixeu-me explicar com anava la cosa.
Anàvem passant pels diferents domicilis i es posava la llamborda mentre un alumne de secundària llegia una petita biografia. Després si algun familiar volia deia unes paraules. Acte seguit la Montse Micuesa i el Pep Tort interpretaven una cançó (diferent en cada llamborda i relacionada amb la persona homenatjada) i en Pep comentava la peça. Gràcies Montse i Pep. De nou vareu demostrar-nos lo gran que sou. Al mateix moment la gent posava flors. El grup de Recuperació de la Memòria Històrica del CEL vam comprar 20 ramets amb les flors republicanes i les anavem posant a les llambordes. Tot un detall.
Penseu que dissabte, vam tenir 43º de temperatura. Ja veieu menys fred vam tenir de tot. A la caminada va assistir molta gent especialment per les stolpersteine centrals on movíem més de 150 persones.
Com sóc excursionista vaig apuntar-me al meu GPS el recorregut que ara us penjaré i us comentaré per si algun dia voleu fer el tomb.
Descripció del recorregut:

La primera llamborda és tot un repte excursionista. Hem d'arribar a la torre dels Barbarroja. Espero saber-ho explicar bé.
Agafeu el camí de Montcada. Si, home si, el que passa pel tanatori i per davant de l'escola Espiga.
2 km cap a l'horta de Lleida.
Trencall a l'esquerra.
2,5 km. Travesseu un canal de rec.
2,9 km. Trencall. Anem a la dreta.
3 km. Arribeu a la torre de Barbarroja. Si us presenteu educadament segurament us permetrant arribar a l'entrada de la casa on trobareu la stolpersteine dedicada a la figura d'en Peret Barbarroja. Potser és més fàcil si us poso les coordenades UTM: 31T  x=299349  y=4613829.

Ara anem al carrer Martí Gralla. No sabeu on és? Aneu al carrer Rosa Parc (que tampoc ho sabeu??) doncs és la nova denominació del carrer Alcalde Recasens. El carrer que uneix Lleida amb el Seca de Sant Pere i carretera cap a Llívia. Doncs passada la benzinera del Secà només us cal passar dos carrers i a l'esquerra teniu ja el carrer Martí Gralla. Allí trobareu la llamborda de Domènec Miñano. Coordenades UTM: 31T  x=302531  y=4610962. Alerta que segurament la canviaran de vorera i la posaran en començar el carrer. Canvis de l'urbanisme local.
Ara ja ho tenim més a prop. Anem a l'avinguda Príncep de Viana (perdoneu però trobo també trist que una ciutat republicana com és Lleida dugui el nom de Príncep de Viana). Anem al núm. 37 i trobareu la llamborda dedicada a Josep Estrada. Coordenades UTM: 31T  x=302459  y=4610536.

Ara tornem al carrer Sant Ruf amb la cruïlla amb Príncep de Viana i al núm. 23 trobareu la stolpersteine dedicada a Manolo San Martín. La seva filla(no em voldria confondre) vinguda de França va llegir un text recordant al seu pare. Impressionant, va arribar a commoure'm quan parlava del nen rus que va morir als camps d'extermini i que no va tenir l'oportunitat de sobreviure a aquella massacre organitzada pels humans contra els humans. Quan dolor acumulat!!!
Aquí els caminants que lluitàvem contra la calor era una munió.

La següent parada va ser al carrer Democràcia, núm. 11 on ens esperava en Miquel Pueyo - el nou batlle de la ciutat - i Gemma Domènec - Directora General de Memòrial Democràtic - que es van voler sumar a l'acte. No entro en política però és un detall a agrair. Espero tenir molt bones relacions amb el nou ajuntament. La regidora que s'encarregarà dels temes de Memòria Històrica, Sandra Castro ens va acompanyar des del començament (encara que en les darreres no la vaig veure). Aquesta stolpersteine està dedicada a en Ramon Alandi.Coordenades UTM: 31T  x=302459  y=4610536

Ara ens tocava l'acte oficial a la Paeria. Parlaments i, molt especialment, aigua pels caminants. Tot un detall.
Vaig aprofitar per dir que encara faltava posar 30 llambordes més a la ciutat de Lleida i 250 a la nostra demarcació. I és culpa dels polítics locals que no hagi una làpida - ara les stolpersteine estan bloquejades per les nombroses demandes - on correspongui. A la feina!!!
Va costar traure a la gent de la frescor i l'aigua de la Paeria però vam haver de pujar al carrer Canyeret núm. 18 on vam posar la llamborda a Josep Casas. Coordenades UTM: 31T  x=302310  y=4609918. La calor era insuportable.
La propera estava situada ben a prop també, al núm. 8 en record a Pau Pinós. Vaig tenir ocasió de parlar amb la seva filla que em va explicar el bombardeig del 2 de novembre de 1937.
Ara ens tocava baixar al carrer Cavallers per les pasarel·les del carrer Cavallers. Aquí posaríem una de les llambordes més emocionants doncs corresponia a Enric Curià. La seva filla, la Teresa,  ha lluitat per la memòria del seu pare. En la imatge la podem veure llegint i plorant. Si no us emocioneu, sou de pedra, no us mereixeu el do de la vida. Ara, després de 75 anys, té el reconeixement merescut. Potser massa tard.
Estem al carrer Cavallers, núm. 46. Coordenades UTM: 31T  x=302026  y=4609746.
Ara cap al carrer Sant Martí, núm. 6, on vam posar la llamborda en memòria a Josep Teixidó. Era curiós veure com tots compartíem l'estreta ombra per aixoplugar-nos del sol. Coordenades UTM: 31T  x=302015  y=4609934

Quan baixem passem per davant de la plaça Cervantes. Al costat hi ha el carrer Joan Baget, num. 1. En el començament del carrer hi ha la llamborda que vam posar el 20 d'abril en memòria de Miquel Sol, aquesta llamborda va tenir l'honor de posar-la l'escultor Gunter Demning. Coordenades UTM:  31T  x=302015  y=460993.
Baixem tota la rambla d'Aragó. Després de la humiliació de les obres d'art de Sixena, l'ajuntament hauria d'haver tret aquest nom, temporalment, i posar Rambla de les obres de Sixena... fins que Aragó demanes  perdó per les aberracions que va dir dels catalans que les van comprar i restaurar legalment.
A l'alçada del carrer Canonge Brugulat vam pujar fins al núm. 22. on hi ha la llamborda a la memòria de Josep Pach que era la darrera de la nostra caminada.
És el tiet d'en Ramon Pach amb qui comparteixo una gran amistat, muntanyenca - i més - amb qui he tingut algunes de les millors converses de la meva vida. Ell va parlar i va també entendrir els nostres "encalorits" cors.
Per acabar agrair la bona feina feta pel Josep Serra i la Pilar Nadal de la Paeria que van fer possible aquesta bella jornada de Recuperació de la Memòria Democràtica.
He comptat 10 km. Aquí podeu obtenir el track que vaig fer:

Powered by Wikiloc

EL CAMPIRME: LA MUNTANA DE LA GUERRA

He pujat 4 vegades al Campirme però he anat combinant diferents opcions. Una vegada vaig tirar la carena al nord fins assolir el Ventolau. Una altra venia per la carena oposada pel sud per Montalto. L'altra vaig fer la normal però amb raquetes.
Avui he descobert una altra manera de pujar-hi (encara que no ho he fet) doncs he volgut continuar una carena lateral que puja fins al pic de la Cima que està damunt de les pistes d'esquí de Tavascan. Es podria baixar per un coll lateral i així es podria fer un tomb molt interessant.
Característiques tècniques:
Excursió imprescindible en qualsevol carnet excursionista. Enllacem història amb excursionisme. La panoràmica cimal em va tornar a sorprendre.No incloc la variant d'anar al pic de la Cima, opció molt personal.
Dificultat: Moderada
Distància: 10,3  km
Desnivell: +900 metres
Temps: 4 hores 35 minuts.
Itinerari linial.
Descripció de l'itinerari:
Sortim del refugi de la Pleta del Prat (1740 m.) pel marge dret de les pistes d'esquí. Hi ha un parell de plafons informatius que ens ajuden a orientar-nos. Anem pujant pel torrent de Mascarida. El telecadira ens queda a mà esquerra. Anem entre ginestes.
35 min. Deixem el barranc de Gavàs - per on puja els remuntadors d'esquí - i per on baixaré en una propera sortida al Campirme ... i ens enfilem per la dreta per assolir una collada.
1 h. Arribem a una esplanada (2140 m.) on he comptat fins a 14 cabanes malmeses pel pas dels anys. Segurament era un assentament dels soldats republicans durant la Guerra Civil doncs no és normal trobar tant escampall de petites construccions. Coordenades UTM 31T  x=352682  y=4726021. A la vora hi ha un pal per mesurar el gruix de la neu.
Anem pujant per la vall. Camí molt evident.
1 h. 40 metres Arribem a l'estany de Mascarida (2320 m.). En alguns mapes el denominen també estany del Diable però en els cartells posa que aquest darrer es troba 5 minuts més amunt.
Ara ens queda un bon tirapits doncs pugem per una mena de canal situada a l'esquerra del circ que tenim davant.
2 h. Collet de Mascarida (2442 m.) que ens obra una gran esplanda que seguirem.
No cal anar a la dreta seguint el tall de l'aresta si no que anem tirant recte amunt amb una tendència a l'esquerra.
Trobo un grup de sordmuts que m'acompanyen. Són megasimpàtics i estan molt forts. Es veu que van d'excursió molt sovint.
2 h, 45 min. Assolim el cim del Campirme (2633 m.) on hi ha un vèrtex geodèsic, encara que potser hi ha un contrafort amb la mateixa alçada. El turonet està ple de cabanes que acollien els soldats republicans. Cap al vessant oest podem veure una línia de trinxeres. Són l'exponent més septentrional del Front del Pallars. L'ascensió justifica plenament l'esforç per poder recordar aquest detall de la nostra història més recent. Penseu que aquest emplaçament fou ocupat durant l'hivern.
Segurament els companys sordmuts que m'han acompanyat desconeixen aquesta dada històrica que ajuda a comprendre millor el territori.
La visió des d'aquí dalt és superba: El tuc de Peguera, el Subenuix, el Montardo, els Bessiberris, l'Aneto i la Maladeta, Mont-Valier, Certescan, la pica d'Estats, el Monteixo, el Salòria ... i parlo de memòria.
Baixo cap al collet de Mascarida però més orientat cap al vessant oposat.
3 h 03 min. Collet de Mascarida (2442 m.). Decideixo baixar al coll que tinc sota i anar al modest cim del pic de la Cima que es destaca en una carena lateral.
3 h 13 min. Arribo a un coll (2353 m.) que em permet baixar a les pistes d'esquí de Tavascan. Penso que seria una bona opció per fer un tomb circular al recorregut clàssic lineal que hauré d'explorar un altre cop.
Segueixo per la carena, ara amunt.
3 h 25 min. Assoleixo el cim de la Cima (2456 m.). Torno pel camí per on he vingut. Hem trobo una parella que pugen de les pistes d'esquí i em diuen que han vingut per aquí perquè es pensaven que no trobarien a ningú. És el que té anar per la muntanya poc habitual. També deu pensar el mateix la perdiu nival que aixecat mentre anava per la carena.
3 h 51 min. Torno a estar al collet de Mascarida i baixo a l'estany homònim i refaig el camí d'anada.
5 h 21 min.  Refugi de la Pleta del Prat on acabo la travessa.