LLITERA INTENSA: DE LA PRESA DE SANTA ANNA A BALDELLOU I CAMPORELLS

Avui la Carme d'Alfarràs ens fa una proposta pels pobles de la Llitera. No hi ha forma de resistir-se a una temptació com aquesta. Darrerament tinc una certa inclinació vers aquests verals que m'eren tan desconeguts i que tanta potencialitat excursionistes tenen.
La travessa és lineal. Nosaltres tenim la sort que la Carme té contactes i en la Fundació Crisalida té coneguts que ens tornaran fins a la presa. Inicialment la idea era tornar caminant però la segona opció ha estat molt bé.
Part de l'èxit de l'excursió ha estat el bon rotllo que ha hagut entre els que formàvem el grup. Ens hem trobat molt bé i la sobretaula s'ha fet eterna dient i dient tonteries i rient.
Característiques tècniques:
Itinerari molt interessant doncs permet descobrir racons tan interessants com la cova de Salga i els congosts de Baldellou i de Camporrells.
Dificultat: Mitja. Senders que generalment coincideixen amb senders locals. Cal preveure com retornar a l'inici de l'excursió.
Distància: 15,4 km
Desnivell: +550 metres - 250 metres.
Temps:4 hores 13 minuts
Descripció de l'itinerari:
Aparquem a la presa de Santa Anna (409 m.). La visió del conjunt ja és impressionant.
Pugem uns metres no gaire evidents (caldria posar una fita) i ja trobem un sender molt interessant que passa per sota de la cinglera on l'altre dia ens vam quedar tallats venint per dalt.
15 min. Arribem a un coll (452 min.). Deixem a la dreta una  curiosa formació que anomenen la Punta de la Malera. Hi ha un camí que baixa cap a l'embassament. Anem a l'esquerra i amunt.
35 min. Arribem a un petit grau. El coneixen com el pas del Buc. Coordenades UTM; 31T  x=299218  y=4640435 No presenta cap dificultat. Sortim a la carena i anem a l'esquerra i amunt.
48 min. Fem cap a punt més enlairat de la contrada (676 m.). No té un món malgrat ser un indret prominent. En l'entrada de l'altre dia hi vaig posar Mirador de la Malera. La boira ens impedeix veure tot l'espectacle però hi vaig estar no fa gaire i recordo la dilatada panoràmica sobre la contrada.
En un diedre hi ha una placa metàl·lica penjada en la paret que recorda una italiana que va morir en aquest indret (està una mica amagada).Malgrat no fruir de la dilatada perspectiva fem un mos.
Continuem pel vessant contrari, ara baixant.
59 min. Arribem a una pista que ressegueix una línia elèctrica. Anem a la dreta.
1 h 02 min. Agafem un trencall a l'esquerra. Anem per un sender local pintat de color verd i blanc.Itinerari seguir per anar a la cova de Salgar.
1 h 04 min. Sortim a una pista. Anem a la dreta, tot baixant.
1 h 06 min. Abandonem la pista i agafem un sender a l'esquerra que segueix la línia de la llum. Sender molt ben indicat amb cartells i estaques.
1 h 20 min. El camí davalla vers una impressionant barrancada.
1 h 23 min. Abandonem el camí principal i agafem un trencall que s'enfila muntanya amunt. Aviat trobem unes cadenes que ens ajuden a pujar fins a l'entrada de la cova de Salga. Comento amb els companys que sembla una immensa vulva. Al peu hi ha una escala de fusta que ens permet ascendir-hi.
 Coordenades UTM: 31T  x=297633  y=4641259
Baixem amb cura de la balma que no tindrà més d'una dotzena de metres.
1 h 35 min. Retornem al camí principal.
1 h 37 min. Sortim a una pista. Anem a l'esquerra. Aviat ja veiem al fons el poble de Baldellou.
1 h 45 min. Cruïlla. Anem a l'esquerra.
1 h 55 min. Trobem un trencall a l'esquerra que es dirigeix a la teuleria. Sobre el mapa sembla més curt. Nosaltres anem a la dreta.
2 h. Travessem el barranc del riu. Una mica més enllà trobem un braç de l'embassament. Més amunt la pista estarà asfaltada.
2 h 12 min. Bifurcació de camins. Anem a l'esquerra.
2 h 13 min. Bifurcació ara a la dreta i entrem a la vila de Baldejou que roman instal·lat damunt d'una llarga carena. El carrer principal és prou atractiu.
2 h 20 min. Bar, situat al costat de l'església. Hi ha un superb mirador sobre el congost que properament visitarem. Baixem pels carrers que fan cap a l'inici del poble venint de Castellonroi.
2 h 26 min. Bascula. Agafem una pista que abandona el poble per la dreta. És també un sender local ben senyalitzat.
2 h 41 min. Per l'esquerra marxa el sender cap a Nacha. Continuem per la dreta.
2 h 43 min. Travessem un curiós aqüeducte.
2 h 47 min. Espectacular estretament del congost on cal superar uns pilots de ciments i agafar-nos a un cable. Coordenades UTM: 31T  x=295480  y=4644677.
Seguim el barranc enllà. Ara es torna més ample.
3 h. Bifurcació. Recomanem anar a la dreta, seguint el barranc. Arribem a una segona cascada formada per una represa del curs de l'aigua. Si sou valents, a la dreta hi ha una misteriosa entrada entre l'aigua de la cascada que us permet arribar a una sala, petita, on hi ha el control de la presa. Després de veure aquest racó amagat. Tornem a la cruïlla.
3 h 10 min. Bifurcació. Ara agafem el sender costerut que tira decididament amunt.
Passem per la vora del petit pantá i seguim el barranc.
3 h 20 min. Sortim a la carretera. Anem a l'esquerra. Travesem l'espectacular congost de Camporrells. Un racó molt concorregut pels escaladors de la zona.
3 h 31 min. Un cartell ens indica que hi ha un sender que ens duu a Camporrells i podem abandonar l'asfalt.
3 h 47 min. Sortim a una pista. Anem a l'esquerra.
4 h. Bifurcació. No trobem cap indicador. Anem a la dreta i sortim a la carretera. La propera vegada intentaré pujar per l'esquerra doncs potser m'estalvio l'asfalt. No hi ha cap indicació.
4 h 06 min. Passem a tocar d'una granja i sortim a la carretera de Baldellou a Camporrells.Anem a l'esquerra.
4 h 13 min. Arribem a Camporrells. Anem a dinar al forn de pa de la Crisalida, un tros de cel ideal per acabar la caminada.

PER LA SERRA D'ALTERA (CAP DE PONT DE SANT OISME)

Divendres al vespre ha plogut i el company em diu que millor no anar demà a escalar així que he de buscar-me un pla alternatiu. De sobte em va pel cap tornar a fer l'itinerari que faig publicar al llibre Excursions pel Front del Pallars. Veig com el temps ha colmatat el camí que ara en alguns indrets està ben emboscat però és un itinerari superb per veure que era el cap de pont de Sant Oïsme. Si ho voleu comprendre des de la perspectiva del segle XXI, no es pot arribar a comprendre mai però des de la visió d'uns militars que volen defensar la carretera que va a la Val d'Aran i des de dalt d'un contrafort de la muntanya es domina perfectament i per aquest motiu han de fortificar plenament aquest indret amb casamates de pedra que malgrat el pas de 80 anys encara restes intactes.
La separació del front republicà i el feixista és de poca metres i podem anar d'un altra sense gaire esforç.
Característiques tècniques:
Proposta molt interessant si us interessa descobrir la passió per la Guerra Civil i entendre l'absurd de les guerres.
Dificultat: Mitja. La pujada pel front franquista es fa sense camí.
Distància: 8,6 km
Desnivell: 500 metres
Temps:3 hores 47 minuts
Descripció de l'itinerari:
Sortim de la carretera C-13, abans del km. 66, a tocar del càmping Zodiac on aparquem i agafem una pista que surt a la dreta.
2 min. Bifurcació de la pista. Anem a l'esquerra planejant.
5 min. La pista esdevé sender. No sempre el camí serà evident doncs hi ha molta vegetació que l'arriba a tapar.
7 min. Un corriol baixa cap al torrent. Anem amunt tot contornejant el barranc de Montnar.
35 min. Estret. Hi ha una cabana militar al costat. Coordenades UTM: 31T  x=324222  y=4651834
En aquest punt havia el front feixista que resseguia un marcat contrafort. Seguim el camí, després ens enfilarem pel coster que ens sorprendrà les autèntiques dimensions del cap de pont de Sant Oïsme.
1 h 05 min. Arribem a uns camps. Ens enfilem vers un coll que queda a la nostra dreta. Tram perdedor doncs hi ha força corriols.
1 h 12 min. Collada (574 m.) on trobem una pista. Anem a l'esquerra. Estem en l'antic camí de la Baronia de Sant Oïsme a Perauba.
1 h 24 min. Per l'esquerra surt un camí (fites) per on ens enfilem. Hi ha força fites però no sempre és evident. En algun punt ens cal grimpar. Anem voltant la muntanya per la dreta.
1 h 32 min. Tossal de Santa Margarida (678 m.) on trobem la base d'una torre de guaita que està terriblement modificada pels bombardejos que va patir durant la guerra civil. Si mirem detalladament veiem algun tram de trinxera. Darrere hi ha algun mur que correspon a l'antiga ermita romànica. Tot és un caos de pedres esberlades. Ens trobem en el punt elevat del front republicà que controlava el cap de pont de Sant Oïsme franquista.
La visió sobre la contrada és sorprenen. Davant tenim el Montsec de Rúbies on hi havia un altre cap de pont.
Retornem sobre els nostres passos fins al pas estret del front franquista. Abans d'arribar-hi observem que es tracta d'una cinglera d'una trentena de metres. Damunt ja veiem les
casamates que poblen tota la muntanya.
2 h 30 min. Estem en l'inici del Cap de pont de Sant Oïsme. A l'esquerra, muntanya amunt anirem trobant tot de casamates penjades en l'abisme per protegir aquest emplaçament. Anem sense camí, tot pujant dret amunt i abocant-nos cap al precipici buscant la imatge més sorprenent.
Anem pujant pel coster sorpresos. He ascendit molts cops però sempre en quedo meravellat.
3 h 02 min. Arribo dalt del turó que queda encinglerat també cap al sud. Aixeco el cap cap al nord i veig la carretera de la Vall d'Aran pel port de la Bonaigua a la perfecció. Comprenc per que l'ocupació d'aquest terreny esquerp encara que em costa de creure que els franquistes poguessin defensar-lo davant l'empenta dels republicans.

Baixo cap al camí, refent el camí d'anada, una mica per dins i evitant ara la visió de les casamates.
3 h 21 min. Arribo al camí inferior per on he anat a l'anada. Vaig a l'esquerra.
3 h 47 min. Arribo a l'aparcament del càmping Zodiag on he començat l'excursió.





Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

RUTA DELS MAQUIS: 2A ETAPA DE LA BASSANOVA A BALDELLOU

Aquest diumenge hem fet la segona etapa del que hem anomenat Ruta del Maquis de les Terres de Lleida per descobrir un dels aspectes més fosc de la nostra història recent.
Ha estat un èxit perquè la previsió del temps era molt dolenta i en canvi hem tingut un dia brillant.
Els aspectes organitzatius s´'han pogut resoldre perfectament per la bona voluntat de la gent i l'esforç del Soci de Juneda que s'ha dedicat tot el dia a fer-nos de taxi pujant i baixant a la gent. Sense ell no hagués estat possible la ruta. De vegades no ens donem compte que l'aspecte més important d'una sortida no és el caminar sinó organitzar detalls tàctics com el de transportar els excursionistes del punt d'acabament a l'inici en una sortida lineal.
Característiques tècniques:
Ininerari pensat per enllaçar els diferents indrets de les terres de ponent on tenim constància del pas dels maquis encara que segurament van passar per molts altres indrets però que ja mai arribarem a descobrir.
Dificultat:Mitja encara que hi ha trams que es va sense sender.
Distància: 25,6 km
Desnivell: + 660 metres - 450 metres
Temps:5 hores 22 minuts
Itinerari linial
Descripció de l'itinerari:
Comencem la caminada en el km. 12 de la carretera L-902 que va d'Almacelles a Alfarràs. No sortim de la Bassanova on vam acabar el dia anterior doncs hi ha una recte de 3 km. que no ens aporta res en una etapa prou llarga.
Agafem el trencall a l'esquerra cap a la casa Dalfo.
7 min. Torre del Llibert.
13 min. Finca de Canes (torre). Girem a l'esquerra.
18 min. Torre del Dalfo. Ens expliquen que havia hagut un cobert darrera de la casa on havien dormit els maquis. En alguna ocasió havien anat a la casa a demanar menjar que els hi donaven (no queda clar si per por o per convenciment). Anaven molt armats i sempre es movien de nit.
A la casa Dalfo ens ensenyen un petit gran tresor. Un pot on havia material dels maquis que van deixar-se a la Roca.Diners, detonadors, metralla, tapes de pots de munició, una medalla de la Mare de Deu ...Tot dins d'un pot metàl·lic.
Sortim de Dalfo per mig de camps (alerta cal travessar una sèquia) per anar fins a la Roca.
42 min.  Sortim a la pista que va d'Almenar a Albelda - Tamarit. Veiem al fons la torre del Montcasi on es reunien els maquis de la contrada. Anem a la dreta.
47 min. De sobte en mig del pla surt una roca, que esdevé un punt significatiu en la contrada.Arribem a la Roca. Cal travessar un camp de blat, uns 20 metres, però cal tenir tota la consideració amb el pagès. En la part superior hi ha un forat que fou emprat en el temps dels maquis com indret on deixar missatges per comunicar-se. El pot que hem trobat a cal Dalfo fou trobat precisament aquí. Coordenades UTM: 31T  x=293811  y=4632878
Seguim el camí vers llevant.

55 min. Passem per davant de la torre de Santa Maria que també havia acollit maquis durant la postguerra.
Seguim endavant.
1 h 02 min. Arribem a la carretera L-902 que travessem.
1 h 12 min. Cruïlla de camins. Anem a l'esquerra.
1 h 18 min. Travessem un pont per on passa el canal de Catalunya i Aragó. Girem a l'esquerra. Anem pel costat del canal que en algun indret passa per un túnel.
2 h. Agafem un trencall a la dreta per continuar per la vora del canal que forma un pont sobre la carretera a Albelda. Paratge curiós.
2 h 08 min. Ens arribem fins a tocar el túnel d ela conducció que procedeix de l'embassament de Santa Anna. Per l'esquerra podem veure el canal que procedeix de l'Essera que s'ajunten en aquest indret. Agafem un sender que surt del darrera. És un camí prou interessant que va vorejant la muntanya.

2 h 15 min. Sortim a un camí asfalta. que pràcticament no seguim. Agafem un sender que surt paral·lel. Més amunt travessem el camí i ens enfilem per un senderó que fan les motos.
2 h 22 min. Sortim de nou a una pista que seguim a l'esquerra.
2 h 30 min. Davant tenim una pedrera i decidim anar per l'esquerra una mica sense sender. Tram molt perdedor i amb un cert esperit d'aventura. Caldria cercar un millor pas.
2 h 45 min. Finalment sortim a un pista que seguim.
2 h 49 min. Com ens coneixem el terreny, abandonem la pista i anem al recte per una fondalada.
2 h 56 min. Camí que recorre la fondalada que travessem. Davant mateix trobem un camí que seguim.
3 h 06 min. Sortim a una pista que seguim a l'esquerra que seguirem força estona.
3 h. 33 min. Sortim prop de la carretera N-230 a la Vall d'Aran. Passem per sota d'un sifó que forma el canal que procedeix de l'embassament de Santa Anna.
Cerquem un tub que ens permet passar per sota de la carretera.
Passat el tub tirem amunt a l'esquerra per travessar de nou el sifó i enfilar-nos amunt.
3 h 44 min. Sortim a la carretera d'accés a la central de Santa Anna que seguim amunt.
3 h 48 min. Abandonem la carretera i agafem un camí carreter que surt a l'esquerra. Aviat el tornem a deixar per agafar un sender que surt a la dreta i que va vorejant per la base la muntanya del Montpedró.
4 h 06 min. Arribem a la font de Santa Anna on dinem. El grup es parteix en dos. Uns van a buscar el cotxe, doncs aquí tenim el Soci, mentre que la resta decideix tirar fins a Baldellou.
Pugem pel camí que puja a l'ermita de Sant Salvador que puja pel darrera. Hi ha algun tram dret i descarnat on cal anar amb cura. Hi ha alguns que prefereixen agafar un trencall que surt per la dreta.
4 h 18 min. Coll situat a l'Obaga de l'ermita. Trobem una pista que seguim per la dreta, ara baixant.

4 h 32 min. Pla de les Mules. Per la dreta puja una altra pista. Seguim recte.
4 h 35 min. Nou trencall a l'esquerra que davalla a Castellonroi. Anem recte.
4 h 45 min. Coll. Per l'esquerra surt el camí que va a la cova de Salga. Durant la baixada hi ha algun indret molt pendent on cal anar amb cura.
5 h 22 min. Arribem a Baldellou.

EL MONTSEC ACROBÀTIC: CANAL DE L'EMBUT I EL SEU BAIXADOR

A última hora decideixo organitzar una sortida pel Centre Excursionista de Lleida i trio que sigui la pujada de la Canal de l'Embut del Montsec d'Ares. Diuen que han posat una cadena en el tram inferior on vaig deixar desequipat perquè d'aquesta forma fos un bon filtre d'entrada. Baixaré pel mal anomenat coll de l'Os, nom que ningú reconeix a la vall. Sempre he preferit anomenar-ho el Baixador de la Canal de l'Embut. La previsió del temps era perfecte però ens hem trobat la boira.











Característiques tècniques:
Proposta molt interessant. És tracta d'una ideal perfecta per uns paratges corprenedors, protegits per cadenes.
Dificultat: Mitja - alta doncs cal remuntar agafant-nos a cadenes i anem per trams aeris. La baixada no es fa per un sender traçat.
Distància: 4,2 km
Desnivell: 600 metres.
Temps:2 hores 30 minuts
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Aparquem al peu d'una tartera. Els cotxes es poden aparcar a la vora de la pista. Veig que hi ha un camí marcat. Collons!!! abans pujàvem com podíem. El camí puja per una canal costeruda (de fet, quan no havia camí, dibuixàvem una diagonal que era menys costeruda).
20 min. Arribem prop del cingle. Anem a la dreta. Observo a l'esquerra una fita que potser em duria al baixador de la Canal de l'Embut.
Anem a la dreta.

25 min. Arribem a l'entrada de la canal de l'Embut.  Hi ha dos trams de cadena instal·lat. Jo no vaig posar mai aquest tram doncs crec que és el pas més difícil de la canal i si es superava aquest tram tenies l'èxit assegurat. Ara el criteri ha estat un altre... Es puja sense dificultat fent una mica de força de braços i amunt. Després un petit flanqueig a la dreta. Jo vaig voler mantenir l'estil i no vaig fer anar el ferro.
Coordenades UTM: 31T  x=316306  y=4656587
Ara estem dins de l'embut. Anem caminant. Llàstima que la boira no ens permeti fruir de la cinglera impressionant que tenim davant.
Quan la roca es posa una mica dreta, trobem un nou tram de cadena, molt més fàcil. Arribem al Feixant del Montsec, que un dia d'aquest haurem de repetir. Anem a l'esquerra i seguim la feixa. Hi ha, potser, algun tram aeri. D'alguna forma estem sortint de l'embut. En l'extrem trobem un punt baix de la cinglera per on ens enfilarem abandonant el Feixant.
Trobem uns nous trams de cadena de bon fer.  Finalment hi ha algun tram on hem de grimpar.
1 h 07min. Sortim a la carena cimal (1568 m.). Tota la carena es plena de antenes de comunicació. Cal aquesta contaminació visual?? Algunes, a més, estan en desus.
Anem a l'esquerra (ponent) tot perdent la vista al Pirineu encara ben nevat.
1 h 14 min. Pista. Baixador de la canal de l'Embut per on baixarem després però ara seguim fins al cim més alt del Montsec d'Àger.
1 h 29 min. Assolim el cim del Santalís (1675 m.) amb un vèrtex.
Fem un descans i decidim que podem anar a dinar a Lleida i celebrar la diada de la festa major.
Retornem a buscar el baixador de la canal de l'Embut.
1 h 41 min. Baixador de la Canal de l'Embut Coordenades UTM: 31T  x=315923  y=4656743
Aquí trobarem tres trams de cadenes que ens han d'ajudar a baixar. Informació més concreta Aquí.
El camí no sempre està tan definit però es va baixant. El tram final es una mica dret i assalvatjat però es baixa.
2 h 30 min. Aparcament.
Aproximació:
A Àger agafem la pista asfaltada que puja al coll d'Ares. En la graonada mitjna agafem la pista, en força bon estat, que va a Colobó. Aparquem en una tartera prou evident on hi ha el camí que hi remunta a la canal de l'Embut.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

GR-92: DE L'AMPOLLA - A L'AMETLLA

Fa uns anys quan estava convalescent d'una intervenció vaig anar a l'Ametlla. Vaig fer un tram del camí de ronda i vaig dir que tornaria. Han hagut de passar 7 anys per tenir ocasió de poder completar el recorregut que aquell cop per prudència vaig saber deixar pendent.
L'estratègia per fer l'excursió és summament senzilla. Deixo el cotxe a l'estació de l'Ametlla, agafo el tren que surt a les 10:03 i em paro a l'estació de l'Ampolla. Ara només cal tornar per la vora del mar a buscar el vehicle.
L'excursió es superba, doncs permet descobrir un encant de cales petites i sense ningú. Em vaig permetre el luxe de banyar-me tres cops. L'aigua estava encara molt freda però feia molta calor. Vaig tenir la sort que la previsió del temps no era bona i vaig trobar molt poca gent.

No estava gaire pintat en els primers trams porpers a l'Ampolla, encara que tampoc havia gaires dificultats d'orientació. En la part central havia més dubtes eoncs hi ha força corriolets però aquí es poden localitzar algunes marques blanques i vermelles que ens ajuden a orientar-nos amb facilitat. Portava el track al GPS però en cap moment hi vaig arribar a dubtar.
No us passo una descripció detallada dels temps doncs vaig fer nombroses parades per fruir de l'entorn.
Vaig trobar vestigis de la Guerra civil i de la postguerra com era un refugi militar, l'emplaçament de dues bateries que defensava la costa mediterrània.
La localització de l'Ametlla s'arriba a desitjar doncs es troba després d'un marcat cap però vas mirant i remirant a veure si la trobes.
També passes per una petita entrada de mar. Ara hi ha un camí que escurça el recorregut però l'altre cop que vaig fer el recorregut no es podia passar i vaig fer una bona volta.
Alerta!!! les millors cales estan tocant a l'Ampolla, així que potser es podria fer el recorregut a la inversa i així acabar banyant-te ja prop de l'Ampolla. Mentre que a l'Ametlla les darreres cingleres queden molt tallades i no es pot accedir.
Em queda pendent el tram fins a Hospitalet de l'Infant que també té, diuen, racons potents, però evitaré els mesos d'estiu.
Característiques tècniques:
Travessa molt interessant. Ideal convinar amb el tren.
Valoració: Excursió molt interessant que no pot faltar en cap llibreta  excursionista. 
Dificultat: Baixa - mitja (per la llargada)
Distància: 19  km.
Desnivell: Inapreciable. Descens a les platges i caletes.
Temps:4 hores 22 minuts.
Itinerari lineal


Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

1a ETAPA RUTA DELS MAQUIS: SUCS - BASSA NOVA

Hi ha projectes que són molt potents. El que aquí explicaré té la intenció de dibuixar una ruta que recorri els principals emplaçaments que coneixem del pas del maquis per les terres de ponent.
Seran 4 etapes:
1a Sucs - Bassanova (28 d'abil).
2a Bassanova - Baldellou (19 de maig).
3a Baldellou - Tolva (2 de juny)
4a Tolva - Coll del Vent (16 de juny).
Avui ha estat un èxit, quasi morim d'èxit... érem 35 caminadors. El principal problema ha estat compaginar la tornada de cotxes que ha estat possible a que el Miquel de Sucs, en Guillermo Viu i la Montserrat Solé han fet de taxistes. Moltes gràcies companys.

Hem sortit de Sucs (descripció detallada de la sortida) i hem agafat el camí a Almacelles. A la Casa Gran de Sucs havia Mari Homar que ens ha fet una llarga dissertació al voltant del tema dels maquis. Aquí  a la Casa Gran de Sucs (casa del latifundista del moment)  es va allotjar una bandera de la Legió per controlar el pas dels maquis que passaven des del Pirineu francès fins al Maestrazgo. Passaven per llocs deshabitats com aquests topònims que eren erms. Anem pel Regal de la Casa Gran.
Creuem l'autovia de Lleida a Osca com el cel és molt net aprofito per assenyalar alguns cims del Pirineu i explicar la ruta que seguirem fins a Saganta.

Travessem la via del tren i finalment fem cap a la carretera que seguim en direcció a Lleida fins a arribar al trencall que ens duu fins a la Sant Joan de Déu. Abans era el mas del Llaó on explico la meva història personal familiar. Dedico les meves paraules a la meva mare que era la protagonista i ens va deixar fa 8 mesos. Espero ser digne d'honorar la seva memòria explicant el secret de la seva vida que no em va confessar quan jo tenia ja 49 anys. Faria 70 anys que tenia guardat el secret que per casa seva havien passat maquis i ella anava de torre en torre comunicant que l'endemà passarien alguns guerrillers.
Tot seguit ens hem encarat vers el tossal de Caperutxa (352 m.) a tocar del llogarret de la Saira. Dalt hi ha les restes d'un castell medieval i un antic poblat ilergeta però avui no tocava. En Miquel ens ha explicat la resistència republicana davant l'avanç feixista. En aquest turos va haver una forta resistència. En una fossa propera hi ha les restes de dos brigadistes internacionals polonesos. Els padrins encara recorden que de joves venien a buscar metralla i restes de bombes en aquests topants.
Abans de la Saira els companys del Col·lectiu a les trinxeres ens han portat un refrigeri molt complert. Gràcies de tot cor. Ara només ens queda seguir el canal durant uns 5 km. i baixar a la Bassa Nova o Cafetín d'Almenar on acabem la travessa.
Ha estat un dia fantàstic. Un dia rodó.

XVIa OFENSIVA CONTRA L'OBLIT: HOMENATGE ALS MAQUIS

Els companys del Col·lectiu a les trinxeres tenen la deferència d'organitzar les seves jornades d'homenatge als maquis el dissabte abans de la ruta dels maquis. Gràcies per la deferència i la possibilitat de treballar en xarxa.
Al matí hi ha la presentació d'un llibre per part de l'escriptor anglès Chris Ealhan al voltant de la figura de Josep Peirats. Ens va fer una brillant exposició amb la ironia anglesa.
Després Mireia Boya presenta un audiovisual al voltant de l'ocupació de l'Aran per part dels maquis. Genial.
Després un debat al voltant de la Recuperació de la Memòria Històrica. El 50 % de les intervencions són de membres del Grup.
El dinar alegre i divertit amb bona companyia.
A la tarda anem a veure el Corralet d'Esplús on van matar a sis maquis la Guàrdia Civil. Veure enllaç. Hi deixem un mocador negre i roig en record d'aquells defensors de la República. Hi posem una pedra tots al damunt. El problema és que són una seixantena de persones amb 15 cotxes. Som massa gent per moure'ns pel camp. Som una corrua de vehicles.

Al Corralet parla en Miquel Abat i Antonio Moles. L'acte queda molt bé.
En passar per Esplús i com ser el sentit llibertari de la colla crec que és interessant para davant del balcó on a l'estiu de 1936 es va declarar el comunisme llibertari a Esplús com en altres pobles de la Llitera amb nombroses col·lectivitzacions que van ser el mirall per a molts projectes utòpics posteriors. També és un petit homenatge personal al meu tiet padrí Ramon Radigales Raluy que des d'aquell balcó va fer passar Esplús a la història llibertària.

Llàstima que quan hem parat la seixantena de companys la gent del poble ens han mirat amb cara estranyada i desconeixen la singularitat del seu poble.
Finalment hem anat al pou de Ventafarines on hem tingut una moguda per poder aparcar els cotxes. Nous parlament explicant els detalls necrològics d'aquesta fossa. Alguns volien xafar la creu i el "yugo y las fechas".

Al dinar ens han donat el premi Puny alçat per la feina que estem fent com a Grup de Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida. La veritat m'ha fet emoció.A nadie le amarga un dulce... Gràcies companys del Col.lectiu a les Trinxeres.