PICS DE DELLUI I MARIOLO, ESTIMAT PIRINEU DE CASA

Després de molts anys he tornat a la Vall Fosca. Ha estat un plaer retrobar-me amb els pics de Dellui i Mariolo. L'any 1990, vaig fer una de les meves primeres sortides al Pirineu i vaig ascendir als pics de Subenuix i Morto pujant per la vall de Sant Maurici. Ja em vaig fixar en aquestes cotes però em quedaven massa lluny. Ha calgut que passin 28 anys per reeixir en el meu estrany desig.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió d'alta muntanya per a col·leccionistes de cims. Perquè aquests no estan a la llista dels 100cims de la FEEC?
Dificultat: Moderada. Només tenen el problema del desnivell.
Distància: 17,9 km.
Desnivell: 1460 metres
Temps: 8 hores
Descripció de l'itinerari:
Voregem la tanca de la subestació de Sallente i anem seguin el camí que volta el llac. Hi ha una petita baixada que ja no fem,
ja que ens encarem a passar per sota de la primera torre de la llum.
17 min. Trobem el primer tram de sirga que marxa a l'esquerra per una llastra de roca en diagonal. En sec no presenta cap dificultat.
El camí no és en cap moment evident però si es va posant compte tampoc presenta cap dificultat, llàstima que no hagin posat alguna fita que ens permetria veure el sender més enllà dels nostres nassos. Anem per l'esquerra d'una profunda canal que seguim de lluny.
35 min. Segon tram de sirga.
51 min. Estany Gento (2150 m.). Ens incorporem al camí principal. Anem cap al telefèric tot passant per la vora del nou hotel i de la caseta d'informació de l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes (56 min.)
Anem per un camí molt marcat i evident.

1 h 02 min. Trencall a l'esquerra cap a la collada de Rus tot seguint el GR 11.20. Anem per la dreta.
1 h. 21 min. Trencall a l'esquerra cap a l'estany Tort. Anem pel camí dels Carros de foc.
1 h 27 min. Arribem a la riba de l'estany Tort (2270 m.). Anem vorejant-lo encara que anirem pujant i baixant sense entendre gairebé perquè.
2 h 15 min. Travessem l'estany Tort que està represat al mig i canvien de vessant.
2 h 33 min. Estany de Cubieso (2290 m.). Ja veieu quasi un hora caminant i no hem guanyat gaire desnivell. Encara que molta estona hem estat pujant i baixant.
2 h 40 min. Abandonem l'estany de Cubieso i el camí que puja a la collada dels Gabatxos i agafem un sender que tira amunt per una canal. Cartell.
2 h 57 min. Abans de la pujada definitiva a la collada de Dellui decidiexo vorejar per l'esquerra.

3 h 20 min. Ens situem en una collada (2666 m.) entre els pics de Dellui i Mariolo. Ara crec que és millor acabar de pujar a la collada de Dellui, fer el cim del Dellui, anar a aquest coll , coronar el pic de Mariolo, i si es vol, retornar a la collada i enllaçar de nou al camí. No com ho he fet jo.
Pugem per la carena prou ampla i de bon fer cap al pic Mariolo. Val a dir que dalt la cresta s'estreny i cal anar amb una mica de cura. En cas de complicar-nos la vida només cal baixar un parell de metres pel vessant esquerra i es passa prou bé.
3 h 52 min. Cim del Mariolo (2856 m.). La panoràmica és excepcional.: A la Vall Fosca, el pic de les Costes de funest record, el pic de Filià o de Pallassos, la pica Cervi, el Corronco, els pics de Pessons, el pic de Comamarja, on vaig estar fa tres setmanes i em va recordar aquest racó que tenia en el calaix,  darrera el Turbó, la Penya Montañesa, el Cotiella, els Posets (mig enterbolits per la calitja), Castanesa, Vallhivierna, pics de Llausets, pic dels Anglios, pics de Russell, Aneto, Maladeta, tuc de Mulleres, Punta Senyalada, Cresta del Besiberri (destaca el Nord altiu), punta Harle, Comales Bienes, Punta Alta, Pala alta de Serrader, tuc de Contraig, Creu de Colomers, tuc Blanc, tuc de Colomers. A França, el Mauberme, i mont Valier.Més propers: el pic del Portarró, Bergús, Ratera, Saboredo, Amitges, Bassiero. Més propers, Subenuix, Morto, Peguera, Saburó, Mainera, Pala Pedregosa,  Montorroio, Montsent de Pallars...

Retornem al coll.
4 h 12 min. Collada. Ens enfilem muntanya amunt seguint la cresta.
4 h 36 min. Pic de Dellui (2802 m.). Baixem per la carena cap a la Collada de Dellui. Hi ha força trams amb un sender. Trobem excursionites que estan fent el Carros del foc que s'escapen a pujar al cim.
5 h 01 min. Collada de Dellui (2577 m.) on ens retrobem amb el Carros de Foc i la gent.
5 h 10 min. Ens retrobem amb el camí que hem abandonat per pujar ràpid al Mariolo. Seguim el camí de pujada.
7 h 02 min. Arribem a l'estany Gento i tornem a baixar pel camí de Sirga doncs el Pere ha perdut el GPS i a veure si el trobem. Anem poc a poc...
8 h. Arribem a l'aparcament (temps estimat).
Track de la sortida:

Powered by Wikiloc

LA SUPERBA SUELA DE LA ZAPATILLA

Avui el Prersi ens porta d'excursió. L'any passat va penjar unes fotos genials de l'excursió a la Suela de la Zapatilla (Candanchú) i jo no em vaig poder estar de dir-li si ens hi podia portar en una sortida col·lectiva. És un bon noi i avui ens ha portat.
Com és una sortida col·lectiva costa molt de prendre temps (i a més el GPS se m'ha espatllat) algú me'n pot regalar un...
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en el port de Somport i anem a l'esquerra a buscar les pistes superiors de l'estació de Cancanchú.
aparquem el més enllà que puguem. Ja veiem davant la Zapatilla.

Observeu el croquis on es veu els primers trams de la Suela de la Zapatilla. Com no vaig apuntar els temps us explicaré els diferents trams per on passarem.

• Travessem les pistes d’esquí de Candanchú, pràcticament sense desnivell.
• Ens encarem vers el peu de la tartera. Podem pujar per la dreta o pel fons de la vall. Aquesta darrera opció és més llarga però permet veure un senzill monument de 6 alpinistes que van morir en la contrada.
• Ens situem en la tartera que ocupa el con de dejecció de la canal. Pujada feixuga, encara que pensava que podia ser pitjor. S’intueix trams de senderó.
• Ens situem al peu d’una diagonal que marxa a la dreta. Hi ha una placa que recorda els primers ascensionistes. Ens posem l’arnes i pugem amunt. Tram senzill si el considerem una via ferrada. Cal pensar en un camí ferrat.
• Sortim de la diagonal, ara ja poc definida i sortim a una esplanada. Anem tirant cap a l’esquerra. Pugem per una canal herbosa que ens duu a una nova tartera. Damunt tenim una lleixa rocosa que constitueix la Suela de la Zapatilla. Busquem una canal molt evident que està al centre de la muralla. Travessem la tartera i ens situem a l’inici de la canal.
  

  
• Nou tram amb cadena. Hem de pujar-hi. Hi ha uns metres força drets i cal anar amb cura. Dues grapes ens ajuden a superar-lo. Dalt trobem una cova. És el lloc més interessant de tota l’ascensió.
• Sortim de la canal i trobem un nou tram de cable de vida per on anem pujant. No té gaire pendent.
• Assolim el cim de la Zapatilla (2225 m.) Davant tenim el pic d’Aspe. En el vessant oposat el Midi d’Ossau s’imposa.
• Baixem per la carena uns metres.
• Trobem un cable de baixada. Passem per una feixa força interessant. Arribem a una mena de coll.
• Baixem vers les pistes d’esquí que tenim sota.
• Anem a l’esquerra fins una mena de coll on abandonem les pistes. Si no voleu fer els ràpels podem descendir per aquí.
• Pugem uns metres fins una segona canal on ja veiem l’entrada de la cova.
• Baixem a l’avenc. Cal posar atenció als darrers metres. Coordenades UTM: 30T  x=700987  y=4738678
• Són tres ràpels: El primer és el més exigent doncs surt força vertical. Hi ha algun moment que llisca. El segon és menys pendent però acaba volat. El tercer en algun moment és estret. Si es vol no cal dur frontal.
• Ara ens cal baixar a la pista que veiem sota. Hi ha un carrerany però finalment acaba en una pendent tartera.
• Un cop en la pista ens orientem cap a l’aparcament per acabar el circuit.

El kapo del Centre diu que hem estat 5 hores 30 minuts caminant doncs deu ser el temps que hem estat...

2000's MÉS ORIENTALS DELS PIRINEUS

El primer 2000 del Pirineu i el Mediterrani

Tot va començar quan fa dos anys vaig anar al Costabona i em vaig adonar que no era el cim més llevantí del Pirineu sinó que havia cims més a l'est a la carena del Canigó. Quins cims eren? Segons el mapa era el Pic Gallinassa encara que sobre el terreny he vist que no era el primer (sinó el tercer) així que fins allí he anat a explorar...
Volia seguir la carena fins arribar al pic dels Setzevents encara que alguns li redueixen la ventada i li diuen el Puig dels tres vents. Com vulgueu, però jo vaig patir fortes ventades i fred quan la previsió no havia previst res.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió llarga per una carena que mai s'acaba però permet pujar als primers 2000 orientals del Pirineu. Una forma diferent de pujar al pic d eSetzevents..
Dificultat: Mitja. És llarga però no pas difícil. Bona part per carreranys.
Distància: 18,4 km.
Desnivell: 1610 metres
Temps: 8 hores 57 minuts.

Descripció de l'itinerari:
Em situo a les mines de Batere (Coll d'Ares - Prats de Molló - La Tec - Montferrer - Corsavi i 19 km. de carretera). Hi ha un refugi en les immenses instal·lacions minaires però vaig preferir dormir una mica més amunt on acabava l'asfalt i preparat per l'ascensió de l'endemà.
Surto per la pista - de fet vaig adreçar - i surto a una esplanada. A l'esquerra hi ha una antiga cabana de pastor enrunada. Vaig seguint les marques de GR. que està molt ben marcat.
14 min. Deixo el trencall a la dreta que puja al puig de l'Estela.

21 min. Passo per una mina. Una mica més amunt hi ha unes balmes que podrien servir d'aixopluc però us puc assegurar que no hi entrareu. No sabeu el motiu? Doncs aneu i m'ho dieu que així deixo una mica de misteri.
30 min. Coll de la Cirera (1731 m.). Abandono el GR i agafo un sender que surt a mà esquerra. Estic content doncs pensava que hauria d'anar tot el dia sense sender i, ben al contrari, tot el jorn aniré acompanyat de sender, més o menys fressat, però per camí encara que en molts casos només és una sèrie de fites.
40 min. El sender s'adreça de valent. El viarany és estret.
1 h 10 min. Veig un punt vermell gros pintat en un vessant i en un altre d'una pedra. Crec que és la indicació per deixar el camí i tirar per una aresta de blocs de granit. La ginesta em barra el pas però baix guanyant metres.
1 h 20 min. Pic del Pel de Ca (2105 m.) que constitueix el primer 2000 de la carena pirenaica de l'exxtrem mediterrani. Una fita em confirma que estic en un modest cim. Continuo la direcció que portava.

1 h 23 min. Arribo a un coll on hi ha una curiosa formació geològica formada per l'amuntegament de pedres. De fet, segurament resulta més còmode arribar al coll i recular per assolir el cim.
Segueixo un corriol fitat que s'enfila muntanya enllà.
1 h 48 min. Pic de Cincreus (2266 m.), poc definit des d'aquí estant en canvi des de prop de l'aparcament es prou destacant. En una fita veig marcada una creu vermella. Retorno al proper camí i continuo carena enllà. Davant tinc el pic de Gallinassa (el que em pensava jo que era el primer 2000) i el veig lluny. És qüestió d'anar amb paciència. Els primers metres són poc costeruts.
2 h 11 min. Assoleixo el cim de la Gallinassa (2461 m.). Ja un vent fred. Veig al fons el Canigó i el puig del Roc Negre que el veig molt lluny. Em plantejo si cal arribar-hi. Paciència i marxar enllà. Ara baixada.
2 h 31 min. Arribo a un coll (2365 m.) i ara em toca remuntar. Veig un corriol que va bordejant les diferents puntes. En diferents moments crec tenir davant el puig del Roc Negre però no dubteu pas, quan el tindreu davant veureu que el teniu davant. El darrer tram es format per una acumulació de blocs de pedra que cal grimpar.
3 h 47 min. Puig del Roc Negre (2714 m.). Baixo pel vessant oposat. Són blocs una mica desagradables i que apareixen en els darrers metres de la cresta, així que miro de baixar uns metres i anar per l'herbassar de millor trepitjar. Hi ha unes taques de neu que he de sortejar i llavors vaig trobant alguna fita (que no pas un viarany).

4 h 16 min. Portella de Leca (2594 m.) on trobo un corriol que davalla vers els Prats del Cadí al peu del Canigó, amo i senyor de la contrada.
I ara, de nou amunt, seguint les fites.
4 h 38 min. Avantcim (2699 m.) Ara mig planejant.
4 h 50 min. Setzevents o dels tres vents - no vindrà d'aquí la ventada - (2731  m.). Ara em toca la tornada que la faré evitant pujant als cims.
5 h 33 min. Portella de Leca. Pujo uns metres i poc després vaig a buscar el sender per on he vingut que evita passar pel Puig de Roc Negre (uns 60 metres per sota). Surto al coll que hi ha darrera on retrobo el sender important. Retorno pel camí d'anada.

6 h 50 min. Estic en el coll que hi ha sota del pic de Gallinassa per evitar pujar-hi vaig contornejant la muntanya. No és un caminar fàcil doncs vaig entre blocs i vegetació.
7 h 16 min. Enllaço amb el camí principal. Evito arribar-m'hi al pic de Cincreus i el vorejo per l'esquerra.
7 h 34 min. Arribo a les fites del camí. Quan arribo al coll d'abans del Pic del Pel de Ca, no passo pel cim sinó que vaig per camí.
8 h 33 min. Coll de la Cirera on em retrobo amb el GR.
8 h 57 min. Arribo a l'aparcament.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

CAÇADOR DE 100 CIMS: PUIG DE L'ESTELA

Puig de l'Estela (a l'esquerra) pujant l'endemà al Setzevents

No estic massa motivat pels 100 cims però em serveix per motivar-me. Volia fer el Puig del tres vents o dels Setzevents i a la tarda aprofito per fer el Puig de l'Estela. I fet a aprofitar el temps, en passar en passar pel coll d'Ares decideixo pujar al coll de Montfalgar. No és un 100 cims però tampoc m'importa gaire.
Descripció itinerari al Montfalgar:
En el coll d'Ares (1513 m.) veig amb tristesa el monument que recorda el pas de cent mil catalans camí de l'exili. Va ser el pas més emprat per fugir del feixisme. Veig que hi ha un camí de la Retirada que baixa cap a Prats de Molló.
Vaig a l'esquerra (est) i veig que hi ha un circuit anomenat la Volta al Vallespir que seguiré. Per cert, tot perfectament marcat amb pintura groga i vermella i força estaques.
15 min. Arribo al cim de Montfalgar (1663 m.). El cim està envoltat de pins i no hi ha vista. Hi ha un vèrtex geodèsic. Aquests elements es posaven en els cims amb bona visió per fer la triangulació dels mapes. Quan es devia de construir no devia haver-hi arbres.
24 min. Torno a estar al coll d'Ares.
Agafo el cotxe i cap a les mines de Betera (Prats de Molló - Le Tec - Montferrer - Corsavi).
A les Mines de Betera hi ha un refugi de muntanya. Jo amb el cotxe pujo una mica més amunt (fins on acaba la carretera asfaltada - 19 km.) doncs vull fer bivac encara que fa molta pudor a animals i decideixo dormir dins del cotxe que com és llarg hi puc descansar prou bé.
Característiques tècniques:
Valoració: Una bona estirada de cames després de tantes hores de cotxe.
Dificultat: Baixa
Distància: 4,5 km.
Desnivell: 270 metres
Temps: 1 hora 12 minuts.
Descripció del puig de l'Estela:

No sé de qui va ser la idea d'incloure aquest cim a la llista dels 100 cims però no li trobo cap interès a part que quan deu de fer un dia clar - no era la meva circumstància- es deu de veure la Mediterrània meravellosament bé. Les sortides del sol deuen de ser espaterrants. Jo pujo entre núvols i l'amenaça de fer-se de nit.
Surto pel GR (1480 m.). La pista gira per l'esquerra. Arribem a una esplanada on hi ha una antiga cabana de pastor enrunada.
6 min. Decideixo abandonar el GR i tirar al recte doncs el Puig de l'Estela és molt evident. No té res d'especial. Veig gangues de les antigues mines de ferro i forats per tot arreu. Per cert la casa dels antics treballadors de la mina és immensa. En un racó hi ha el refugi de muntanya.
31 min. Assoleixo la carena entre cavalls. Vaig a la dreta. Trobo que hi ha un camí marcat amb senyals grogs. Baixaré pel camí.
39 min. Cim del Puig de l'Estela (1778 m.). Estrictament parlant, el cim es troba una mica més enllà i no és el punt més alt però segur que guanya molt en panoràmica. Al fons, els núvols em permeten veure per un moment, un llogarret. Deu de ser Valmanya, segons els mapes.
1 h 12 min. Arribo a la carretera asfaltada on tinc el cotxe.

L'IMPRESSIONANT CAMÍ D'ALINS A TOR

Vaig llegir en un blog que era el camí més impressionant del Pirineu. Ho trobo una mica exagerat però la veritat és que és un camí SUPERB que ens ajudarà a comprendre que Tor és el racó més perdut del nostre Pirineu. Serà la millor manera de comprendre els esdeveniments que allí hi van passar.
Feia molts anys que hi volia anar però la logística era una mica complicada. Vaig aprofitar que el grup de whasapp Lletraferits hi pujava havent llegit el llibre Tor, tretze cases i tres mort i volen conèixer l'escenari. Va ser un jorn rodó amb uns organitzadors que es preocupen perquè tot vagi bé. No pertanyeria mai a un club com aquest on poden acceptar gent com jo. Vaig i enlloc de fer una descoberta del poble i contorns em dedico a recórrer l'impressionant camí d'Alins a Tor. Mireu que ja em van suspendre en l'avaluació que van fer...
Característiques tècniques:
Valoració: Imprescindible per a tot excursionista que estimi el país.
Dificultat: Moderada. Hi ha algun tram aeri on cal agafar-se a un cable. Cal no tenir vertigen.
Distància: 11,8 km.
Desnivell: + 1115 metres - 518 metres.
Temps: 5 hores 54 minuts.
Recorregut linial.
Descripció de l'itinerari:
Passat el poble d'Alins, direcció a Àreu. En el km. 9,4 trobem un cartell que ens indica el camí que hem de seguir, a la dreta (1122 m.). Primer anem una estona paral·lels a la carretera. I després anem pujant dibuixant ziga-zagues en mig del bosc.
32 min. Collada (1344 m.). Comencem a baixar. En un moment trobem un tram de cadena que passem sense cap dificultat. El camí de baixada és molt interessant ja que en la paret hi ha afegida unes filades de roques que es sustenten en l'aire. Visió espectacular sobre la vall de la Noguera del Tor. El camí resulta molt interessant.
1 h 35 min. Arribem al llogarret de Noris (1304 m.), encisador. Durant tot l'any només hi viu una persona, ara a l'estiu hi ha més gent. Hi ha moltes cases arreglades.

Sortim per l'altre extrem del poble. Cal estar atentes.
La pujada esdevé ferma i cal anar amb compte doncs el camí, com bon camí tradicional, va fent marrades i en algun moment ens podem saltar algun revolt. Camí molt interessant.
2 h 25 min. Arribem al coll a 1582 m. Més que un coll es podria parlar de portell entre roques. Canviem de vessant i avall en aquest joliu tobogan.
Baixada impressionant.
2 h 40 min. Pas trencat del camí on hi ha un cable per ajudar-nos a passar. Està trencat perquè el camí s'ha caigut. Anirem trobant altres trams de cable.
2 h 58 min. Estem apunt d'arribar a la carretera però el camí es perd. Cal anar molt amb compte doncs cal remuntar uns metres. Practicament no hi ha fites.
3 h 09 min. Sortim a la carretera. Ara amunt per l'asfalt.
3 h 18 min. Abans de travessar un pont hi ha un sender que tira dret amunt i s'abandona la carretera però vaig parlant amb la Neus i em salto la cruïlla. Faig la descripció per l'asfalt.
3 h 33 min. S'acaba l'asfalt. Agafem un trencall a l'esquerra. Un cartell ens indica que entrem en una propietat privada. Estem en els dominis de Tor. La pista pels cotxes està fatal.
5 h 54 min. Arribem a Tor (1610 m.). Són 13 cases escampades. Una raconada fosca i tenebrosa. Segurament és el poble més amagat que he estat mai. Tot és misteri.

Com encara no estem tots decidim explorar els contorns del poble i pugem a la torre de guaita de la Força de Tor que domina l'entrada d'Andorra pel coll de Cabús. Al costat hi ha un petit mur de pedra que sembla que sigui l'emplaçament de la Guàrdia Civil per controlar el pas dels maquis. Sembla ser que aquests van cremar el poble. Tot va començar quan el Sansa va dir a la Guàrdia Civil que aquells ocupaven el poble. Ells en revenja li van cremar un paller i el foc es va estendre per tot el poble.
Per obtenir el track:
Alerta el primer tram correspon a una altra sortida.

Powered by Wikiloc

ROC DE L'ESTANY XIC: UN NOM LLEIG, PER UN BELL CIM

El Roc de l'Estany Xic pujant al port de Tavascan

Volia anar a mirar la pujada al Port de Tavascan per la Trobada Transfrontera que fem al setembre. Però quan estava a l'estany de Port he vist molt clara la pujada i he decidit anar a un cim que havia pel costat. Després he mirat el nom, el Roc de l'Estany Xic, quin nom més lleig per un cim amb el que he fruit de valent.
Val a dir que encara hi ha força congestes de neu que m'han obligat a fer combinacions que en unes altres circumstàncies no hauria fet. Després he decidit voltat per complert el cim i sortir a l'Estany Xic del Port fent una volta molt complerta. Quan estava al cim tenia la sensació que feia molt anys que ningú pujava a aquest cim.
Característiques tècniques:
Valoració: Força positiva. Tenir la sensació que assoleixes un cim on tens la seguretat que fa anys que ningú hi ha pujat. Terreny d'aventura.
Dificultat: Moderada. Encara que cal tenir present que hi ha paratges exposats com l'herbassar i el rocam de l'aresta.
Distància: 13,9  km.
Desnivell: 1115 metres.
Temps: 5 hores 41 minuts.
Recorregut circular.
Descripció de l'itinerari:
Agafem la carretera que surt del darrera del poble de Tavascan cap a les pistes d'esquí. Penseu que aviat deixem a la dreta la pista que va al Pla de Boavi (no està gaire ben senyalitzat, perquè la gent que ja s'ho sap, ja ho sap... però els que no s'ho saben?).
Passada la borda de Quenca i en un revolt molt marcat surt per la dreta la pista que puja al Port de Tavascan. És una pista on si vas amb compte pots pujar prou bé fins l'aparcament de la font de la Costa. Però jo trobo un ramat de vaques amb el vaquer i no puc passar amb el cotxe així que en un revolt aparco (1484 m.) i pujo caminant doncs avançaré els animals.
18 min. Trencall - no senyalitzat - cap a les bordes de Noarte, a mà dreta. Segueixo per la pista.
29 min. Trencall a l'esquerra cap al refugi del Mont-roig (Pleta Palomera). Segueixo per la pista.
52 min. Aparcament de la Font de la Costa on acaba la pista. Agafem el sender que puja al port de Tavascan. Cartell que recorda el pas de fugitius que passaven per la frontera per lliurar-se dels erros de la guerra.
58 min. Font de la Costa (1830 m.). A mesura que anem pujant ens podem anar adonant del pic de l'Estany Xic que queda a la nostra esquerra (Veure primera imatge). Es pot observar que no es pot pujar amb facilitat per aquest vessant.
1 h 25 min. Arribo a l'estany Xic (2005 m.). Hi ha una cabana i un pot a l'esquerra per on tornaré després de revoltar el Roc de l'Estany Xic. Anem vorejant l'estany que de fet està unit a l'estany del Port. Hi ha alguna congesta de neu que hem de superar.

1 h. 35 min. Deixo el camí que puja cap al port de Tavascan i m'encara cap a una canal que tinc a l'esquerra per on baixa un curt fluvial procedent de l'estany de Montanyero. Hi ha una canal de neu que he de travessar. No resulta fàcil he de pujar els darres metres per la congesta.
2 h 14 min. Corono l'entrada de l'estany de Montanyero. Tot el llac està cobert de neu encara. El volto per l'esquerra. Em trobo encara alguna congesta que es precipita damunt de l'aigua i he de travessar longitudinalment.
2 h 32 min. Arribo pràcticament al coll de Montanyero (2360 m.). L'ascensió final no serà pas fàcil.
Giro a l'esquerra per unes feixes herboses que em duen fins un pas clau (2 h 46 min). Coordenades UTM: 31T  x=355069  y=4731075.
Vaig pujant entre ressalts herbosos - no pujar si el terra està moll - i roques que m'obliguen a grimpar. No és difícil però si exposat. No m'agrada baixar per aquest terreny doncs em costa molt de recordar per on he pujat.Segurament per l'esquerra pujaria amb més facilitat.
3 h 52 min. Arribo a una primera elevació. Ara em toca desgrimpar una desena de metres fins una bretxa. Observo que per la dreta (oest) la bretxa és molt pendent i que hi ha una congesta de neu però és una bona alternativa.

La continuació de la cresta esdevé entretinguda, especialment al començament que és dreta. Més amunt es torna plana però vaig per una aresta estreta per on puc passar amb el precipici als dos costats però puc caminar sense fer anar practicament les mans.
3 h 08 min. Assoleixo el cim del Roc de l'Estany Xic (2491 m.). La visió es destacada i compensa amb escreix l'esforç. Modest però eixerit.
Retorno per la carena per on he vingut.
3 h 22 min. Estic en la bretxa esmentada i m'aventuro per la canal de ponent. És mol dreta i en al part de sota veig una congesta de neu.
En arribar a la neu veig que puc anar per la rimaia. Uns metres més avall la rimaia s'acaba i la decisió millor que trobo és travessar la congesta que és molt estreta. La supero "a horcajadas", les cames obertes com si estigués damunt d'un cavall. Impressionant però pràctic.Diferent. Baixo per l'altra rimaia més oberta però he de fer alguna grimpada. Segurament sense neu es baixa sense cap problema.
3 h 35 min. Surto de la canal. Davant tinc el pic de Mariola i el seu llac. Una de les millors imatges.
Vaig contornejant la muntanya. Anar baixant i voltant. Es camina prou bé.
Cal anar pràcticament fins uns aiguamolls que hi sota. Curiosament trobo sota un sender (encara que jo he anat massa proper al Roc de l'Estany Xic).
4 h 26 min. Palanca sobre l'estany Xic i enllaço amb el camí de pujada.
4 h 45 min. Arribo a l'aparcament de la Font de la Costa i agafo la pista.
5 h 41 min. Arribo al revolt on tinc el cotxe.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

ARRANJAMENT DEL NIU DE METRALLADORES DEL TROS DEL JAUMETO

En Jordi Cebolla ens ha tornat a sorprendre amb el vídeo que va muntar de l'acció que vam fer el passat 10 de juny. Im - presionante...



Observeu com estava en començar l'acció i com queda ... i encara es pot fer més feina.