diumenge, 5 de febrer de 2017

BATALLA DE L'EBRE: CIM DE LA MORT I EL PUIG DE L'ALIGA

Tal com he explicat al post anterior de la punta Targa i el vèrtex Gaeta avui ha estat un dia de molt mal temps. Finalment m'he decidit anar a fer aquestes dues excursions. La pujada al cim de la Mort i el Puig de l'Àliga ha estat una excursió molt curta però calia fer-la doncs ja havia estat en els altres cims de la batalla de l'Ebre.
Primer de tot cal diferenciar el puig de l'Àliga amb la sortida que vaig fer a la Punta de l'Àliga també molt propera.
Característiques:
Valoració: Proposta interessant per recórrer escenaris de la batalla de l'Ebre encara que durant el recorregut només trobarem un tram de trinxeres.
Dificultat: Baixa.
Desnivell: 190 m.
Distància: 5  km. 
Temps: 1 hores 16 minuts
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Sortim del coll de la Font (465 m.) i agafo una pista que puja cap a llevant. Hi havia hagut un abocador de runa i els primers metres no tenen gaire encant.
10 min. Abandono la pista i agafo un corriol que surt per l'esquerra. Hi ha marques blaves en forma de ferradura que m'acompanyaran bona part de la travessa.
12 min. Arribo al cim de la Mort (483 m.). Des d'aquí dalt es domina el poble de Gandesa i va ser un dels emplaçaments més propers que es va assolir en l'ofensiva de la batalla de l'Ebre encara que cal recordar que ha haver combats en el cementiri de Gandesa. Cal entuir els combats que es van produir en aquesta carena on per una part els republicans defensaven al posició per la nostra dreta mentre que els sollevats intentaven recuperar-la atacant per l'esquerra.
M'ha sorprès l'excepcional visió que tenim des d'aquí de la serra de Cavalls, Mola d'Irgo, la serra de Pàndols i el Puig Cavaller. Continuo per la carena que va contornejant les elevacions per l'esquerra i per la dreta (aquí tapat del fort vent).
26 min. Coll. Deixo per un moment el sender i m'enfilo a un turó que hi ha a la meva dreta. Travesso trinxeres que envolten el turó.
28 min. Assoleixo el cim del Puig de l'Àliga (482 m.) on trobo una fusta clavada al cim amb un curiós dibuix. Retorno al coll saltant diferents línies de trinxeres.
Ara em toca anar baixant. Aviat arribo a un camp d'ametllers i oliveres on trobo un camí carreter.
40 min. Abandono les marques blaves amb forma de ferradura que se'n van per un corriol a l'esquerra i segueixo el camí carreter.
42 min. Surto a la pista principal que segueixo a la dreta. Davant tinc el coll per on vaig passar quan baixava de la serra de Cavalls i vaig remuntar cap a la Mola d'Irgo. Vaig per la pista principal que recorre la vall de Carroves. Hi ha força masets escampats per les vores.Al final observo una curiosa sènia que pujava l'aigua d'un pou.
55 min. Travesso la carretera de Gandesa al Pinell de Brai. Aviat per l'esquerra surt un camí carreter que agafo. Faig cap a una planta d'ametllers i oliveres. Vaig seguint un corriol que puja per l'esquerra d'una barrancada.
1 h. Arribo a l'Àrea de pic-nic de la Fonteta que travesso. Creuo la carretera que davalla a la Fontcalda i pujo un camí carreter costerut. Vaig pel GR-171 que vaig recórrer fa molts anys.
La pista acaba esdevenint un camí. Per la dreta hi ha la carretera que puja paral·lela.
1 h 16 min. Arribo a la pista on tinc el cotxe aparcat.
Aproximació:
En la carretera C-43 de Gandesa al Pinell de Brai en el km. 12,1, passat el coll de la Font hi ha un trencall a la dreta, direcció al Pinell on aparquem. L'itinerari comença en el mateix coll agafant una pista que surt en el sentit contrari del'aparcament.
Per obtenir el track:
Powered by Wikiloc

BATALLA DE L'EBRE: PUNTA TARGA - VÈRTEX GAETA

Avui feia un dia de gossos. Al Pirineu. nevava, a la resta de Catalunya aigua i després vent. He decidit que tenia que sortir i saber cercar l'objectiu bé. Primer he anat a veure el Vèrtex Gaeta i la punta Targa per després quan ja havien passat els núvols anar al cim de la Mort i la punta de l'Àliga recorrent escenaris de la Batalla de l'Ebre.
Reconec que havia llegit molt del Vèrtex Gaeta i de la punta Targa però no ho sabia situar en el mapa. M'imaginava un terreny diferent. M'agradat molt recòrrer aquest espai encara que fou en cotxe i una mica d'aigua i molt de fang.
Vertex Gaeta:
"3a Contraofensiva franquista: del vèrtex Gaeta a Corbera d’Ebre
A les 9,00 del matí, i durant tres hores, l’artilleria i l’aviació franquista van castigar les línies republicanes entre Vilalba dels Arcs i Gandesa. Alhora, els embassaments es tornaven a obrir, i les aigües creixien per endur-se els ponts de l’Ebre i deixar sense subministraments l’avantguarda republicana.
Acabat el bombardeig els batallons de la 74a Divisió del coronel Arias Jimenez es llençaven al atac sobre un front de prop de 10 quilòmetres. Al seu davant hi havia la 60a Divisió del major Manuel Ferrándiz i la 135a Brigada.
Els combats es van allargar durant vuit dies, fins el 27 d’agost, quan l’ofensiva va començar a paralitzar-se. En aquest temps les tropes franquistes van aconseguir avançar prop de quatre quilòmetres en direcció a la Fatarella, ocupant el vèrtex Gaeta (cota 548), i Corbera d’Ebre."

El Vèrtex Gaeta com podeu veure va ser un emplaçament molt important on es va vessar molta sang però malgrat això no hi ha cap record pels combats fratricides que es van produir en aquest indret. Aquí també les Brigades Internacionals es van encarregar de defensar aquesta posició.
Com arribar-hi:
Anem per la carretera de la Fatarella a Vilalba dels Arcs per la carretera TV 7333, En el km 4,3 observem a la dreta venint de la Fatarella un modest turó. Es tracta del vèrtex Gaeta o Tossal de la Gaeta. Em va sorprendre que fos tan poc destacat i comportes tants atacs i contratacs. Aparco a l'esquerra en un trencall prou ample per aparcar sense cap problema. 
Descripció de l'itinerari:
Pujo per un camí carreter que em duu al Mas de Ca Tisiell. Creuo uns camps d'ametllers i m'enfilo amunt ara sense camí. El meu objectiu és arribar al vèrtex geodèsic que s'aixeca damunt d'una destacada torre. La torre del vèrtex (548 m.) té potser 5 metres d'alçària i escalo agafant-me pels esgraons de ferro. Constitueix una autèntica ferrata sense línia de vida.
Pujo dalt esperant poder veure algun monument de la Guerra Civil. Res.
Baixo avall i ressegueixo el tossal. Aviat trobo línies de trinxeres i algun pou de tirador però tot està colgat de vegetació. Enfangat torno al cotxe. 
Tinc la sensació d'haver caminat per terreny dels perdedors de la guerra. I després em pregunto perquè cal un Grup de Recuperació de la Memòria Històrica. 
Temps: Entre anar i tornar cal posar-hi uns 25 minuts de visita.
Quatre Camins - punta Targa:
Segueixo la carretera cap a Villalba dels Arcs. 
En el km 8 trobem la cruïlla de Quatre Camins. Crec que va ser l'extrem més a ponent que va arribar la república en els combats de batalla de l'Ebre. Es dpnà la circumstància que la cota punta Targa va ser encomanada conquerir-la al terç de requetes de la Verge de Montserrat que estava format per catalans - el català era la llengua habitual de comunicació - on anaven molts que s'havien passat de band. Bé, doncs el dia de l'atac no van ser reforçats per cap altra unitat com estava inicialment previst i practicament el terç va desaparèixer sota els trets dels republicans. Algú va veure una doble intenció. L'endemà amb totes les forces sollevades es va ocupar la punta. En el poble de Villalba hi ha un museu dedicat als carlins a la casa Coll
En la cruïlla a Villalba hi ha el Via Crucis per la pau. Antigament havia hagut una creu feixista però actualment s'ha modificat per una creu més moderna. Hi ha una escultura metal·lica que respira més desig de pau. A l'esquerra de la carretera hi ha la punta Targa (480 m.) que ha estat respectada de les explanacions de terreny. Aquí acaba el via cruci i hi ha un monument de l'any 1968 referent als caiguts requetes. Aquí tinc la sensació d'estar en un escenari dels guanyadors de la Guerra Civil que han pogut honorar els seus morts.

dissabte, 4 de febrer de 2017

CERCANT BÚNQUERS PER LA NOGUERA ALTA (COMIOLS, ARTESA DE SEGRE, FORADADA)

Va haver uns anys que em vaig dedicar a buscar búnquers i més búnquers per les terres de ponent. No sé els que vaig arribar a localitzar però en tenia un bon grapat.
Avui el dia és insegur, de fet bona part de l'excursió ha estat plovent. Crec que era la millor opció que podia fer. Buscar búnquers que d'alguna manera m'havien comentat però que no havia estat mai.
Búnquer de Comiols:
El primer objectiu del dia és anar al búnquer de Comiols que em va comentar un alumne, Pol Carrera, fa un bon grapat d'anys. La seva descripció era molt correcta malgrat només tenir 10 anys.
En el km. 28 de la carretera L-1412b d'Artesa de Segre a Tremp agafem un trencall a l'esquerra vers el poble de Comiols.
Als 150 metres, mig amagat pels arbres, hi ha un senzill monument dedicats als habitants de Comiols. No té res d'especial però val la pena aturar-nos i contemplar aquesta senzilla raconada.
Als 300 metres trobem una instal·lació tancada de plaques solars. La pista es bifurca. A la dreta la pista va a cal Ribera i a l'esquerra al poble de Comiols; una pintura ens ho indica "poble vell". Aparco el cotxe aquí.
Vaig vorejant la tanca metàl·lica i a la dreta observo dins del recinte el búnquer al que no podré accedir. Té dues espitlleres encarades vers la carretera i es pot observar perfectament la motllura dels sacs terrers que el devien de camuflar. Com a mínim no l'han malmés.
Coordenades UTM 31T 342493  - 4656001
Decideixo anar a posar el nas al poble abandonat de Comiols. Segueixo la pista que davalla.
20 min. Una fita, a mà esquerra, m'indica l'antic camí al poble de Comiols. Aviat el sender esdevé carener, espectacular entre dues barrancades, tram molt agradable visualment doncs la carena es va estrenyent. Anem a la punta d'una mena de llança.
27 min. Primeres cases de Comiols (950 m.), abans d'entrar-hi per l'únic carrer, hi ha una pleta on puc observar un finestral natural que comunica amb l'altre vessant de la muntanya. Vaig contemplant les cases enrunades, m'encaro vers la torre de guaita prominent que es troba en el centre del llogarret. La panoràmica des d'aquest paratge és captivadora especialment cap al sud amb una impressionant visió cap a la conca del Segre. En algun moment he de passar per un carrer-corriol prou estret - penseu que el terra estava moll -.
36 min. Arribo a l'església de Sant Romà en l'extrem de la proa del vaixell. És una construcció restaurada amb gust, de fractura romànica. Penso que val la pena fer l'excursió a Comiols. Crec que es podria arribar a fer un pessebre.
Sorprenentment la porta de l'església es pot obrir i puc accedir al seu interior que està net i arranjat.
Sobre l'altra hi ha un llibre de signatures. Fa anys que no signo als llibres dels cims però hi poso un parell de línies expressant la meva sorpresa en visitar aquest racó que no espera tan interessant.
Veig que pel vessant sud arriba una pista i decideixo seguir-la per canviar el camí. La pista va revoltant per sota el turó.
46 min. Veig un corriol que ascendeix de nou al poble i m'enfilo amunt.
48 min. Torno a estar al llogarret de Comiols i segueixo la carena per on he vingut.
A l'esquerra hi ha la bassa de l'Oró, al costat de la pista.
1 h 28 min. Torno a estar a la cruïlla on he deixat el cotxe.
Baixo per la carretera recordant els búnquers que vaig localitzar a Montmagastre. Al costat de la carretera n'hi ha en un marge que hi ha a l'esquerra.
Artessa de Segre: El Castellot.
A Artesa de Segre vull pujar doncs ja temps vaig pujar recordo que al cim del Castellot havia molt formigó i crec que seria un indret ideal per bastir-hi un punt d'observació de les forces republicanes. Hi torno a pujar però si que hi ha formigó però va ser per aixecar l'escultura del Sagrat Cor que actualment no destaca entre les antiestàtiques antenes. No trobo un emplaçament d'arquitectura bèl·lica però si es recomanable la pujada a aquest modest cimal doncs en estar separat d'altres muntanyes properes ofereix una visió molt interessant del Montsec, de la serra de Sant Mamet, la serra de Munt, Montmagastre, la serra de Grialó,..
El búnquer de Marcovau:
En el km. 46,1 de la carretera de Lleida a Artesa de Segre hi ha l'accés a mà dreta - direcció Artesa - al poble de Marcovau. Aparquem a l'altre costat de la carretera, hem passat no fa gaire el canal d'Urgell. En el mig d'un camp a tocar de la carretera hi ha el búnquer, segons l'època de l'any el búnquer està amagat pels conreus.
No es pot accedir a l'interior doncs està colgat de terra. Es pot veure dues espitlleres encarades cap a la carretera.
Coordenades UTM: 31T 336985 - 4637894
El búnquer del Serrat de les Forques:
Pugem al poble de Foradada. Per arribar-hi cal agafar un trencall a l'esquerra en el km 45,5 de la carretera C-26 de Lleida a Artesa de Segre.
Un quilòmetre més amunt trobem el poble de Foradada. Tal com indica la toponímia en els penyals de dalt del poble hi ha un pont natural o forat damunt de l'antic castell.
Nosaltres aparquem abans d'entrar al poble en una cruïlla de camins que van a Alòs de Balaguer i a Montsonis. Hi ha un cartell de la Memòria històrica que ens indica el camí a seguir.
4 min. Arribem al búnquer que ha estat excavat i netejat encara que es podia haver tret part del terra que hi ha entre espitllera i espitllera.
Es pot observar les motllures dels sacs terres que el camuflaven i que van server per bastir-lo. Es pot entrar per darrera. Està format per dues espitlleres encarades cap al poble de Foradada. En el seu interior encara es pot observar part del terra encimentat on estaria ubicada la metralladora. Al costat, colgat de terra sembla que hauria un amagatall que està encara colgat de terra.
Coordenades UTM: 31T 335344 - 4638021
L'observatori del Serrat de Mirambo:
En el km 42,7 de la carretera C-26 de Lleida a Artesa de Segre hi ha una bifurcació. Agafem el trencall de la dreta en direcció a Artesa de Segre. Recte anem a la Torre de Fluvià. Agafem un trencall que surt més a l'esquerra. El nostre objectiu és un modes tossal que domina la carretera.
A 1 km. trobem una granja. De fet podríem deixar el cotxe en qualsevol indret abans i anar directament al tossal però cal travessar un camp de terra campa, per evitar-ho arribem a la granja on aparquem.
Seguim una pista que surt a l'esquerra, vorejant el camp. Quan acaba el camp tirem muntanya amunt i sortim a un altre camp que voregem. Anem pujant sense camí per la serra.
17 min. Assolim el cim del serrat de Mirambó (492 m.) on hi ha la base del que podria haver estat una torre de guaita d'una datació molt díficil. Segurament aquest indret d'observació havia estat utilitzat durant la Guerra Civil. A la base del mirador-torre es veu una excavació que podria correspondre a una cabana.
Coordenades UTM: 31T 333427 - 4635984


dimecres, 18 de gener de 2017

LA COVA DEL LLADRE AL MONT-ROIG

Fotografia de l'Antoni Satorra
M'ha calgut tres intents per trobar la cova del Lladre en el vessant nord del Mont-roig. He hagut de convèncer a l'Antonio Satorra perquè m'hi dugués (amb ell ja vaig anar en el segon intent). Ell ja l'havia localitzat i anavem amb el track. De fet és una cova força amagada, recomanable anar amb el track... espero que després d'aquesta ressenya vosaltres la trobeu abans que jo.
Avui estàvem sota l'amenaça d'una onada de fred però per la gent de Lleida quan diuen fred amb sol ens suen fins les dents. A dins de la cova, però havia un canvi de temperatura que mai havia notat, s'estava de meravella.
No m'agrada gaire entaforar-me pels forats de la terra però de vegades cal anar-hi per veure les meravelles de la natura.
Descripció de l'itinerari:
Arribem amb el cotxe fins al coll de Porta (818 m.) en el cor de la serra de Mont-roig, la pista ha estat arranjada recentment i es pot pujar sense gaires problemes amb un vehicle normal.
Hi ha una tanca que impedeix l'accés al refugi del Pletiu de l'Extrem (generalment oberta, però la pista ja no està tan bé).
Seguim la pista caminant.
30 min. Després d'una corba i, en pujada, la pista fa un gir de 90º graus a la dreta (2,1 km.). Una fita ens indica l'indret que hem d'abandonar-la. Anem per l'esquerra avall.
Baixem per un coster. Anem sortim el millor pas entre la vegetació (coscoll i romaní). Anem baixant per un contrafort de la muntanya sense baixar a cap barrancada.
43 min. Inici d'una canal, on trobem alguna fita, que baixem decididament. A la part inferior ens trobem amb el coscoll i pocs metres després a la dreta sota un cingle trobem la cova (48 min.)
Coordenades UTM: 31T  x=322416  y=4641203 Altura: 634 metres.
La cova no és gaire llarga (113 m.) però té formacions força interessants. Cal passar alguna gatera - embrutar-nos - el pas més interessant és ressalt on cal superar un metre d'alçària. El pas té una bona justificació doncs s'assisteix a la sala més interessant de tot el recorregut.
Retorn: 52 min
Temps total: 1 h 40 min. sense incloure la visita de la cova.
També se la coneix com a cova del Pastor doncs diu la llegenda que s'hi havia trobat un pastor assassinat al seu interior.
Aproximació:
Sortim de Vilanova de la Sal en direcció a l'ermita de Montalegre i estació de tren. Poc després la carretera es bifurca i anem a la dreta.
3,2 km. Arribem a la Collada de Llorenç per on puja l'antic camí a Sant Llorenç de Montgai.
4,4 km. Revolt a la dreta vers l'ermita de Montalegre. Nosaltres anem recte. La pista empitjora. Passem per la base de la cinglera de Mont-roig.
6,2 km. Coll de Porta (818 m.) espectular mirador on aparquem. Track de l'excursió:
Powered by Wikiloc

divendres, 30 de desembre de 2016

EXCURSIONISME DE RECERCA: ROCA DE MONTEGUIDA


Quan fèiem la guia del Boumort de Manel Cortés, la millor guia de la zona, encara que tampoc té competència doncs és la única, em va recomanar l'excursió a la roca de Monteguida. Malgrat el seu consell he tardat més de 10 anys en anar-hi.
La roca de Monteguida és un contrafort de la serra de Carreu, situat davant del tossal de Gallinova, però malgrat aquesta circumstància no limita la seva privilegiada panoràmica cimal.
L'excursió la proposo surtin d'Abella de la Conca (itinerari núm. 44) i tornant per llevant (itinerari núm. 45). L'inici és una mica salvatge reservada a excursionistes avesats a orientar-se amb facilitat per antics camins perduts i matollar.
Característiques:
Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la roca del Monteguida, una raconada superba, que esdevé una atalaia privilegiada per contemplar els contorns.
Dificultat: Moderada. Encara que cal tenir present que molta estona anirem sense un camí definit i cal saber orientar-se entre l'espessorall.
Desnivell: 750 m.
Distància: 9,6 km. 
Temps: 3 hores 54 minuts
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Abans d'arribar al poble d'Abella de la Conca (913 m.) aparquem doncs al poble és difícil aparcar-hi en els seus carrers estrets. Està estintolat al recer de la roca del Castell. Hi ha cases bastides sota una balma.
Pugem a l'església romànica de Sant Esteve, una meravella arquitectònica on traure'ns el barret. Recordar que fa uns anys Eric el Rojo, va robar el retaule però anys més tard va tornar-lo, deixant obertes totes les suposicions.
Agafem un corriol que passa pel costat del dipòsit (6 min.) i prenem un senderó. Aviat perdem el caminoi, però l'anem retrobant quan menys ho esperem. Hi ha un bon reguitzell de fites que ens ajuden a seguir el rastre. Penseu que la zona està plena de vies d'escalada, però els escaladors no són homes de marcar gaire els camins doncs tenen el cap posat en superar passos acrobàtics. Pugem Els Clotassons. Si mireu bé a l'esquerra hi ha una sèrie d'agulles separades de les parets (Magaró, Arços, Viella - encara que els mapes no es posen d'acord de la localització nosaltres seguirem el mapa del Boumort de ed. Piolet).
27 min. Arribo a un coll (1077 m.) que hi ha entre la roca de Magaró i la roca d'Arços (atenció el mapa de l'ICC la situa malament). A partir d'aquest punt he perdut el camí i les fites però tinc molt clar que he de pujar al coll que hi darrera de la roca d'Arçòs, el coll de Juvell. Segueixo un corriol entre branques que han obert els animals.
Detall del camí empedrat
37 min. Coll de Juvell (1137 m.) al peu de la roca de Magaró. Deixo darrera la vila d'Abella de la Conca. Davant tinc una altra collada. Baixo per la dreta i aviat trobo un rastre que, poc a poc, em se confirma com l'antic camí. Travessa alguna tartera. Vaig trobant alguna fita. Per la dreta puja una paret calcària que barra el pas.
53 min. Arribo al coll de Cal Perdiu (1137 m.). Antigament en aquestes rodalies havia hagut una masia. He trescat per les feixes dels camps de l'antiga casa. De fet no arribo al coll doncs el corriol m'ha fet guanyar més alçada i el supero per damunt.
M'enfilo per la dreta doncs la paret no és tan elevada. La sort és dels tontos i trobo una altre sender que puja. Aquest està empedrat i ben conservat. És el camí del Grau (1 h. 3 min.)
Coordenades Inici del grau UTM: 31T  x=340908  y=4669905
Serra de Sant Corneli i Serra Llarga
És un tram molt agradable que permet superar la cinglera amb comoditat. De fets ens duu a uns antics camps actualment abandonats.
Aquí l'itinerari de la Guia gira a la dreta. Jo, decideixo abordar de front la cinglera que és molt tombada. Pujo per rasclers de roca calcària sortejant la vegetació i pujant amunt. No anar-hi amb pantalons curts.
1 h 26 min. Trobo un mur que supero amb l'ajuda de les mans.
Coordenades UTM: 31T  x=340808  y=4670246.
1 h 32 min. Observo que la punta Serrat de Virolla o Sarvús (com apareix en algun mapa encara  que la gent del país desconeix) l'he deixada a la dreta. Crec que és una bona alternativa a la proposta del Manel Cortés.
Davallo vers uns camps que queden als meus peus i progresso sense cap dificultat per la barrancada de Monteguida. Em sembla albirar les restes d'una antiga casa entre els martes dels camps.
Observo la serra de Sant Corneli on la primavera de 1938 van haver forts combats entre els feixistes i les forces republicanes que van eixir de les Collades, ben properes.
Pujo barranc amunt.
1 h 56 min. Surto a la carena. Davant tinc els cingles de la serra de Monteguida. Observo una canal molt evident per on hauré de pujar.
2 h 06 min. Em situo a la base de la canal i m'enfilo amunt sense cap problema.
Coordenades UTM: Canal: 31T  x=341021  y=4670912
2 h 10 min. Surto dalt de la carena del Monteguida. Observo davant el Pedraforca, Port del Comte, muntanyes que em són molt familiars. Observo la carena de Carreu i Carranima. No he pujat mai a aquesta serra però la trobo molt familiar. Al fons, sant Gervàs, el Montsec,..
2 h 15 min. M'enfilo al punt més alt de Monteguida (1557 m.), protegit per alts cingles vers a llevant. La panoràmica és molt dilatada, et pots extasiar amb les muntanyes que contemplo.


Vaig seguint la carena vers el nord. A la dreta l'estimball, a l'esquerra el boixaguer.
2 h 31 min. Trobo una fita que m'indica un baixador. És el pas del Manjo per on baixo amb comoditat aprofitant una osca en la paret.
Coordenades UTM: 31T  x=341013  y=4671490
2 h 39 min. Arribo a la collada del Trumfo (1461 m.). Davant tenim els cingles de Gallinova que és un extrem de la serra de Carreu. Veig un indici de senderó que puja amunt. Quan fa anys vaig fer la carena de Gallinova recordo haver vist per dalt aquest baixador.
A la collada de Trumfo arriba una pista que segueixo tirant a mà dreta (est).
2 h 55 min. Cruïlla de camins. Veig un corriol que tira avall i el segueixo fent drecera.
Trobo la mànega que proveeix d'aigua de la font del Reguer cal Toa que he deixat a la dreta.
3 h 03 min. Surto a la pista que segueixo avall.
3 h 07 min. Faig una nova drecera a mà esquerra. Als pocs metres torno a la pista principal.
3 h 48 min. Torno a entrar al poble d'Abella de la Conca que ara travesso observant les cases i corrals arrambats a la paret.
3 h 54 min. Aparcament.
El track de la sortida:


Powered by Wikiloc

dimarts, 27 de desembre de 2016

COLLEGATS: PER LA FERRATA DE LA PARET DE PESSÓ A LA GEGANTA DORMIDA


Feia temps que tenia aquesta excursió planejada i avui he tingut ocasió de fer-la. No m'ha defraudat.
Segurament quan havia fet la ferrata, generalment de baixada després d'escalar el cingle de Pessó, trobava que a la ferrata li faltava alguna cosa. Arribar dalt d'una carena i quedar-se així crec que és poca cosa. La fita més propera és la mítica roca de la Geganta Dormida. Cal saber navegar entre carenes i matolls però és una sortida que omple encara que entenc que mai serà una clàssica.
Característiques:
Valoració: Proposta molt interessant que permet assolir la Geganta adormida des de la carretera de Collegats.
Dificultat: Alta. No tant per la ferrata sinó perquè tresquem tota l'estona sense sender, amb difícil orientació. La pujada al tossal de l'Àliga exigeix grimpar.
Desnivell: 700 m.
Distància: 7,8 km. 
Temps: 4 hores 46 minuts
Itinerari no circular.
Descripció de l'itinerari:
A l'aparcament (573 m.) prenem un sender que remunta amunt vers un coll que veiem a l'esquerra. Una torre ens indica el nostre primer objectiu.
20 min. Arribem al coll (708 m.). Deixem el sender principal que va al monestir de Sant Pere de les Maleses i agafem un corriol que s'encara cap a la paret.
23 min. Es situem al peu de la paret i veiem la corda i la cadena. Damunt nostre tenim tres graons de plàstic de color taronja que ens permeten superar un petit tram molt vertical.
Coordenades UTM 31T  x=338038  y=4682990
Superat aquest primer tram la pujada es fa menys feixuga. Pugem per unes cordes i cadenes.
Arribem a un replà i girem a la dreta per anar a buscar una marcada canal.
Ens entaforem en la canal. Hi ha algun tram una mica dur. Arribem a uns 6 graons de plàstic que estan una mica separats i ens obliguen a estirar.
Finalment sortim de la canal i pugem una trentena de metres per un mur tombat amb una cadena.
48 min. Fi de la ferrata en un replà d'una ampla carena.
Coordenades UTM 31T  x=338038  y=4682990
Val a dir que no es tracta d'una ferrata pròpiament dita sinó un camí equipat que fan anar els escaladors quan acaben les vies de la paret. O sigui res de cable de vida. No el considero pas fàcil encara que ara amb els graons de plàstic es puja i baixa amb més facilitat. Recordo que fa uns anys vaig preferir muntar un petit ràpel abans que baixar el primer tram vertical (extraplomat, potser) de l'inici.
Segueixo pel sender a la dreta que va a frec de la paret de Pessó que és emprat pels escaladors.
55 min. Decideixo abandonar el sender i enfilar-me muntanya amunt.
Davant tinc una penya d'un to rogenc. La vorejo per la dreta (est).
De fet per evitar la vegetació a l'anada puja a l'extrem de la roca amunt. A la tornada baixaré per la vora sense pujar-hi.
1 h 05 min. Supero un petit grau que em deixa damunt de la roca rogenca.
Coordenades UTM: 31T  x=338038  y=4682990. Segueixo per la carena. Vaig buscant el tram amb menys vegetació. Val a dir que a la baixa he tingut molts moments la sensació que seguir un sender.
M'encamino vers una fondalada. Tot cercant sempre el millor pas.
1 h 14 min. Supero la vallada i m'enfilo per un coster. Observo que està ple d'antigues feixes que indiquen que antigament aquest coster pedregós havia estat conreat. Segurament pujaven de Perecalç.
Pujada feixuga.
Trobo un ramat petit de cabres a les roques que hi ha a l'extrem superior.
1 h 30 min. Giro una mica a l'esquerra per superar una feixa de roca. Coordenades UTM: x= 337431 y= 4684015.
1 h 40 min. Arribo al cos de la Geganta Adormida (1186 m.). La visió sobre el Pirineu, l'estany de Montcortes, Perameu, la Conca de Tremp és excepcional. Davant tenim el cap de la Geganta que s'anomena Tossal de l'Aliga. La pujada es veu una mica compromesa. No és el primer ressalt que tenim damunt del coll sinó que està darrera protegit per un mur de roca que ara ha esdevingut calcària, fins ara era conglomerada.
Baixem cap al collet de Jornet que separa el tossal de l'Àliga i la Geganta Adormida.
Baixant trobo un antic sender que davalla fent ziga-zagues picades a la roca. Devia de ser el camí que anava a les feixes que abans he trobat.
1 h 50 min. Collet Jornet (1131 m.). amb una visió espectacular. Segueixo el camí cap a Peracalç.
1 h 59 min. Abandono el sender i m'enfilo per la dreta vers les estribacions del tossal de l'Àliga. He decidit provar sort per una feixa que puja pel darrer doncs la canal central m'ha semblat massa exposada.
Es puja prou bé encara que tinc que fer us de les mans. Hi passen força animals que arribem a fer un corriol. Estic a punt d'assolir la carena però giro a l'esquerra doncs m'adono que no estic enfront del punt més alt (2 h 11 min.).
Hi ha trams d'espessorall que em fan buscar el millor pas. Damunt meu tinc la carena, cerco el pas més estret per assolir-la.
2 h 21 min. Assoleixo la carena (1299 m.) per pujar-hi he hagut de fer una petita grimpada. Cal recordar el pas doncs tornarem per aquest mateix indret. Coordenades UTM x= 336736 y=336736.
Vaig per la carena que en un primer moment és plana. Els voltors juguen pel cimal del Tossal de l'Àliga. Potser n'hi ha un centenar.

Puc pujar per la carena o per una canal que hi ha a la dreta. Finalment em decideixo pujar per la carena. Està formada per llastres calcàries que m'exigeix anar amb cura, sense ser difícil. Personalment ho graduaria de II+ d'escalada.
2 h 37 min. Surto a un coll on acaba la grimpada. Ara vaig caminant. Per l'esquerra puja un senderó que puja de Peracalç sense cap dificultat aparent.
2 h 42 min. Assoleixo el cim del tossal de l'Àliga (1318 m.) amb una visió superba.
Baixo pel camí de pujada. Primer miro d'evitar els punts més complexos de la carena i descendeixo per la canal però observo que la canal gira a l'esquerra abans d'arribar de nou a la carena així que per una osca torno a pujar a la carena però ja he superat els passos més compromesos.
Baixo seguint els meus passos.
3 h 18 min. Collet Jornet. Retrobo el camí vell que miro de seguir el màxim d'estona. Ja un moment que el perdo però en molts moments tinc l'indici de passar per un corriol antic.
Ara baix seguint la fondalada abaix.
3 h 34 min. La barrancada queda tallada. Vaig uns metres a la dreta i trobo un grau per on baixo. Coordenades UTM: x= 337230 y= 4683947
Vaig a la dreta anant a cercar un contrafort on es troba la ferrata. M'ajuda a orientar la visió del barranc de l'Infern.
4 h 02 min. Trobo el camí que fan anar els escaladors i que va pels cingles de Pessó.
4 h 08 min. Arribo a l'inici de la ferrata.
4 h 28 min. Faig cap a la part inferior de la ferrata i em dirigeixo vers el coll on trobo el sender que va a Sant Pere de les Maleses.
4 h 46 min. Carretera.
Accés:
En el km. 299,5 de la carretara N-260, o Eix Pirinenc, entre els dos túnels de Collegats hi ha un aparcament a mà esquerra pujant on caben tres o quatre vehicles. Per accedir venint de La Pobla de Segur cal arribar-nos fins al cap de l'altre túnel on podem baixar i aparcar a la dreta, doncs una línia continua ens impedeix fer el gir.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc





dimarts, 20 de desembre de 2016

ENTRANYABLE 58è PESSEBRE DE MUNTANYA A LA TORRE D'ESCUMÓ

Un any més posant el pessebre a la muntanya. És una tradició que em fa molta il·lusió anar veient com van passant els anys i seguim la tradició. Potser ara no hi ha tants vailets com quan anava amb les meves filles, ni hi ha tant jovent però de totes formes fa molta il·lusió poder-me trobar amb un bon grapat de companys i companyes a la muntanya. És un d'aquest dies que fas anar més la llengua que les cames.
El lloc triat és sensacional. La torre de l'Escumó o dels Moros és un emplaçament idíl·lic del nostre estimat Montsec. El camí per on hem pujat el vam localitzar ja farà massa anys el Jordi Guivernau. Encara recordo la seva foto a la vora de la Torre. El dia va ser un privilegi pensant amb les boires de Lleida.
Ens hem arreplegat al forn d'Àger i després al Càmping per pujar després tots en professor fins alpoble de l'Ametlla del Montsec. No vaig preguntar al Josep Lluís però seríem un centenar d'excursionistes.
Característiques:
Valoració: Itinerari genuí per descobrir racons del nostre estimat Montsec.
Dificultat: Baixa. Trobar l'inici del sender pot resultar un xic complicat de trobar.
Disnivell: 470 metres
Distància: 9,4 km. 
Temps: 2 hores 52  minuts 
Itinerari d'anada i tornada.

Descripció de l'itinerari:
A l'entrada del poble de l'Ametlla (548 m.), situat als peus de la muntanya més superba de les terres de Lleida, agafem una pista que surt a la dreta i passa per davant d'una granja. Anem pel camí del Montsec -més clar ni l'aigua - o camí Reial d'Àger a Tremp. Anem pel GR-1
17 min. Arribem a les runes de cal Retjoa (costen distinguir) i poc després trobem una cruïlla de pistes. Agafem la de l'esquerra. De fet ja veiem al fons la Torre d'Escumó presidint el paisatge.
23 min. Hi ha un trencall que va a l'esquerra cap a un camp. La colla, presidida per en Josep Lluís Gàzquez, segueix la pista però jo vaig al camp doncs la vegada que vaig anar amb el Jordi Guivernau hi vaig anar per aquí doncs porto el track i em fa il·lusió passar per on vaig anar amb el meu bon amic que la muntanya em va arrabassar fa ja 10 anys.
A l'altre costat del camí trobo una ziga-zaga picada a la roca que mostra clarament que el camí antic anava per aquí. Els companys han tirat per la pista amunt i després han anar a la dreta. Jo he fet una mica de drecera.
25 min. Surto al camí per on ells pujaran.
31 min. Passo per la vora del corral de Raudonar de Coixet que roman abandonat i sobtat de tants caminants que hi passin pel costat.
Anem pujant en diagonal a la muntanya.
46 min. Travessem el barranc de les Ribes del Mosset i el sender tira més decididament amunt. Va traçant unes belles ziga-zagues que fan la pujada més llevadora. Com es veu que anem per un camí antic que sap fer bona traçada.
1 h 17 min. Surto a l'esplanada d'Escumó (885 m.). Dalt de la torre ja han arribat els que han pujat amb cotxe.
Faig el darrer tirapits.
1 h 24 min. Assoleixo la base de la Torre d'Escumó amb una extensa panoràmica sobre l'embassament de Camarasa, la serra de Mont-roig, la serra de Sant Mamet, el coll d'Orenga, el Montsec de Rúbies - fins hi tot es veu el poble -, amb el Manel comentem les canals que cauen damunt del pla de l'Escumó: Canal de la Coscolla, pas de l'Emilio. la canal Gran ... més enllà el feixant de les Àligues...
Ara a dinar. La majoria prefereixen dinar a cal Cavaller però un petit grup preferim estar-nos aquí dalt doncs la perspectiva és millor i volem fruir del sol.
Per baixar vam estar: 1 h 28 (més que a la pujada)
Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc