RUTA DELS MAQUIS DE PONENT: BALDELLOU A LA BASSA NOVA

Avui he tornat a cercar el camí que hem de seguir quan fem la ruta dels maquis de ponent. L’altre dia vam anar de Sucs fins a la Bassa Nova. Per estratègia de vehicles ens era més interessant començar per Baldellou cap a la Bassa Nova encara que segurament el dia que fem la ruta ho farem en direcció contrària. Vaig amb el Caseret d’Alfarras – en Josep Maria Llena – l’Alfonso i Sílvia que coneixen molt bé el territori.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió lineal que uneix diferents emplaçaments relacionats amb fets dels maquis.
Dificultat: Mitja
Distància: 27,1 km.
Desnivell: +700 metres - 250 metres.
Temps: 5 hores 51 minuts
Descripció de l’itinerari:

A l’entrada de Baldellou agafem una pista que surt en direcció sud-oest, a l'esquerra de la carretera d'accés a la localitat. Hi ha marques blanques i vermelles del GR – 23.. Anem passant per grangers i camps. Fa molt fred, potser estem a -6 graus. Els camps estan ben gebrats.

7 min. Travessem un rierol.
11 min. Travessem el barranc de Vinyes. Entrem en un camp i la nostra pista esdevé un sender.

18 min. S’uneix per l’esquerra el camí que procedeix de la cova de Salga (veure Excursió a la cova de Salga des de la font de Santa Anna). Hi ha algun tram força dret.

22min Collet. Deixem una formació rocosa a mà esquerra. Anem planejant.

Nou collet. Punt més alta de l’excursió. Anem baixant pel coster contrari.

Cruïlla. Per l’esquerra va el sender cap a la cova de Salga. Per la dreta a Castellonroi. Cartell.

42 min. Arribem a una collada. Per l’esquerra baixaríem a l'embassament de Santa Anna. Anem per la dreta. Som al pla de Mules.

56 min. Nova collada. Per l'esquerra baixa el camí a la font de Santa Anna. Ens encarem vers el Montpedró on hi ha l’ermita de Sant Salvador vers ens encarem.
58 min. Sortim a una pista més important. Tirem a l’esquerra amunt.

Arribem a una plaça per aparcar. D’aquí surt el sender cap a l’ermita. Pugem per unes escales de fusta.

1 h. Deixem el camí a l’ermita i agafem el sender que surt per l’esquerra que és conegut com camí de l’Obac. Va arran de cingle. És molt agradable encara que va pujant i baixant.

1 h 08 min. Deixem a la dreta un camí costerut que puja a l’ermita pel camí del Bubu que anem seguint de baixada.

1 h 16 min. Baixada molt sobtada. En el tram inferior va girant a la dreta.

1 h 29 min. Enllacem amb el camí del Iogui que puja a l’ermita. Anem a l’esquerra avall.

1 h. 36 min. Arribem al camí inferior del tossal de Montpedró, ja a tocar la carretera. Anem a la dreta.

1 h 43 min. Fem cap a una pista que seguim a l’esquerra.

1 h 45 min. Sortim a la carretera que va a l'embassament de Santa Anna.Seguim cap abaix.

1 h. 48 min. Deixem l’asfalt i agafem un trencall que surt a la dreta i va a buscar el tub del sifòn del Canal de Catalunya i Aragó que creuem per sota.

1 h. 54 min. Sortim a la carretera que travessem. Tornem a passar per sota del tub. Anem paral·lels a la carretera.

2h. Agafem un pujador que surt a l’esquerra.

2 h. 04 min. Revolt. Deixem el sender principal i anem a la dreta. Ens encarem vers un barranc. Abans havia hagut un pont però ara cal baixar una mica com podem. Travessem la barrancada i pugem a l’esquerra.

2 h 08 min. Fem cap a una pista. Anem a l’esquerra amunt.

Bifurcació. Anem a l’esquerra (seria millor anar a la dreta).
2 h.  14 min. Sortim a la carena superior i fem cap a una pista principal. Aviat abandonem la pista principal carenera i agafem un camí cara avall per la dreta.

2 h. 27 min. Sortim a un camp que travessem. A l’altre extrem trobem una pujada sobtada que ens duu dalt d’una carena. Trobem una pista que seguim.

2 h 53 min. Anem  trobant fites que indiquen el límit municipal que coincideix amb el de Catalunya i Aragó.
3 h 04 min. Ens incorporem a una pista asfaltada.

3 h 12 min. Sortim a la carretera entre Alfarràs i Albelda. Agafem per la dreta un camí que puja per uns ressalts que fa un sobreeixidor del canal.

3 h. 16 min. Sortim a una bifurcació. Davant tenim un pont per on passa el canal de Catalunya i Aragó. Decidiu si voleu passar per dalt o per sota. Nosaltres decidim anar per dalt. Anem a la dreta. Arribem al canal.

3 h. 30 min. Per la dreta surt el canal d’un túnel. Anem per la dreta i travessem la carretera per damunt del pont, a la vora del canal.

3 h 35 min. A l’altre costat anem per la banqueta del canal que seguirem una bona estona.

4 h. 19 min. Passem a tocar d'una industria de gas. Passem per sota d'un pont.
4 h. 25 min. Deixem a la dreta el camí de la Llitera, més ample.
4 h 27 min. Agafem el proper trencall a la dreta.
4 h 31 min. Deixem al costat la torre del Guillermo.

4 h. 36 min. Travessem la carretera d'Almacelles a Alfarràs (L-902) en el km. 12 . Veiem un cartell cap a la casa Dalfo.
4 h. 39 min. Trencall. Anem a la dreta.
4 h 31 min. Deixem al costat la torre del Barber.

4 h 38 Passem per davant d’una masia abandonada i construïda en tres fases ben diferenciades.Cruïlla anem recte.
4 h. 47 min. Casa Dalfo on havien acollit maquis. Actualment és una casa dedicada al turisme. Retornem sobre els nostres passos.
4 h 56 min. Tornem a situar-nos a la casa de les tres fases constructives. Agafem un camí que surt a la dreta que va a uns camps. Aviat queda el camí tallat per una porta però nosaltres passem igualment per la vora.

5 h 02 min. Passem per una nova casa abandonada.

5 h 08 min. Sortim a una tanca que ens barra el pas. Anem a l’esquerra i sortim a un camp de noguers que anem travessant.

5 h 16 min. Sortim a la carretera. Anem a la dreta. Tram molt avorrit i llarg.

5 h 51 min. Arribem a la Bassa Nova.

Powered by Wikiloc

PORTAR EL MONTSEC EN EL COR: DESCENS DE ROCA LLISA

Rapel muntat per baixar per Roca Llisa

Mai com avui m'ha dolgut descobrir una raconada del Montsec, la meva estimada muntanya, però he hagut de fer "tripas corazón" i explicar-vos un tresor, Roca Llisa, damunt de la font de les Bagasses. És un terreny inhòspit, feréstec totalment salvatge però d'una bellesa total. Crec que cal posar uns metres de cadena per poder superar uns 50 metres de paret tombada per poder fer tot el recorregut sense problemes. Em caldrà voluntaris per pujar els trams de cadena. Si esteu interessats deixeu-me un comentari en acabar l'article. Si acabo el projecte algun any serà un recorregut molt atractiu del Montsec com ara ho són la canal de l'Embut o la Feixa del Montsec...però hi ha feina. A diferència dels anteriors aquí tot és més salvatge.
La contrada la vaig descobrir quan vaig recórrer el barranc que puja de la paret de l'Isard fins la Pedrera de Meià.
Per fer el recorregut he hagut de fer un rapel de 50 metres penjant d'una bona savina.
Descripció de l'itinerari:
Aparquem a la font de les Bagasses. En la carretera en el km. 70,3 de la carretera C-13 de Camarasa a Tremp. Esteu en el cor del Montsec.
Tirem un centenar de metres endarrere i per ponent surt el camí que puja al llogarret abandonat de Rúbies. La carretera mig se'l va menjar. No hi ha cap indicació i costa una mica d'identificar. Faltaria un cartell. Puja per una mena de canalera.

16 min. Abandono el camí i marxo per l'esquerra. Damunt meu tinc una roca destacada. Els primers metres sembla que marxa per allí un sender però aviat es veu engolit per la vegetació. Cal cercar l'indret més evident que marxa per l'esquerra del bosc. M'encaro planejant vers el barranc.
24 min. Un cingle ens impedeix baixar al barranc. Pujo arran de la cinglera.
29 min. Deixo sobre meu una altra roca i trobo un bon baixador al barranc.
33 min. Arribo al fons del barranc de Rúbies. Està gelat però el vaig remuntant amb cura per la roca gebrada.

36 min. Abandono el barranc i començo a remuntar un coster desproveït de vegetació. No entenc el motiu d'aquesta clariana doncs és pedregós però aquesta feta no justifica la manca de vegetació. Veig molts ginebrons secs, penso en una possible malaltia però també en un incendi. A la carena, pel vessant oposat he vist algun roure amb la soca cremada.. M'enfilo amunt.
38 min. Trobo un mur de pedra que sustentava un antic camí. Coordenades UTM: 31T  x=325297  y=4655285. Vaig tirant amunt, com el terreny està desproveït de mantell vegetal pujo relativament bé encara que es un coster prou pendent.
55 min. Faig cap a la carena. Observo el baixador de Roca Llisa. Primer vaig a l'esquerra (oest) però veig que hi ha un bon pas a la dreta i retorno sobre les meves passes (1 h 02 min.). No dubto que no es pugui baixar per l'esquerra però sembla més espectacular i directe per la dreta.
Vaig per una aresta aèria.
1 h 17 min. Trobo un baixador en la carena que hem duu a una feixa bruta amb algun pas penjat.
Coordenades UTM: 31T  x=325101  y=4655145. Tram de mal passar.

1 h 32 min. Veig que hauria una altra opció per baixar de la carena grimpant. M'ho apunto per una altra vegada. Ara vaig molt carregat amb dues cordes a la motxilla i el material de descens. Coordenades UTM: 31T  x=325219  y=4655097. Supero un pas estret sobre la cinglera i començo la feixa superior del pas de la Roca Llisa. Impressionant però no difícil. Trobo un rusc d'abelles. Crco una savina on munto un rapel de 50 metres. Baixo per la placa de la Roca Llisa. Crec que es pot escalar fàcilment però quan ho vaig intentar anava sol. Penso que es pot posar cadena que quedarà més xulo.
Arribo a peu de placa i començo a recollir les cordes. Pot quedar bé.
Trobo un rastre de corriol que davalla per evitar un contrafort de la cinglera. Aviat torno a estar a la feixa arran de paret.
1 h 55 min. (sense incloure el temps de rapel): Vaig caminant per una agradable feixa amb un cingle impressionant. Trobo una corda penjada al mig de la paret d'un intent de via però ja va temps. Miro d'anar el màxim de temps per la feixa.
2 h 12 min. Trobo una paret plena de vies d'escalada d'alta dificultat - al menys per a mi - amb una indicació verda. El camí cada vegada és més evident.

2 h 18 min. La feixa s'acaba i trobo una corda per baixar. No em fa gaire gràcia doncs es veu vella però. Més enllà n'hi ha una altra, aquesta està més vella. No vull baixar però finalment ho he de fer. Amb més temps farem una instal·lació millor o cercarem una solució més segura.
Supero un pas estret.
A mesura que m'apropo a la carretera potser hi ha més vegetació i el senderó és més salvatge però la visió dels cingles propers és molt bella.
2 h 42 min. Arribo a la carretera a tocar del km. 70 de la C-13. Estic a tocar de la paret de l'Isard on tants lleidatans vam aprendre a escalar.
2 h 47 min. Torno a estar a l'aparcament de la font de les Bagasses.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

LES CRESTES DE MONTPEDRÓ - SANT SALVADOR DE CASTELLONROI

Avui he anat a fer la cresta que puja a l’ermita de Sant Salvador de Castellonroi en solitari. M’he quedat encisat de trescar-la. És una meravella a tocar de casa i que desconeixia. No serà la primera vegada que la faré doncs penso portar als companys, no m'agrada quedar els tresors per a mi sol...

La seva dificultat per un excursionista experimentat és baixa però crec que per una persona que no està avesada a trescar per la roca li pot comprometre una mica. L’avantatge d’aquesta cresta és que no hi ha verticalitat, i és un plaer grimpar per roques i roques. Hi ha algun pas prou entretingut i on cal anar amb curar. Us agradarà. Travessa curta però ingeniosa.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió ideal per combinar trescar amb grimpar.
Dificultat: Mitja alta.
Distància: 6,5 km.
Desnivell: 350 metres
Temps: 2 hores 22 minuts
Itinerari circular.

Aproximació:

En la carretera de Lleida a Vielha N-230 en el punt quilomètric 30,4 agafem la carretera vers la presa de Santa Anna.

0,3 km. Deixem el trencall de la dreta a la base de la central i anem al poblat, esquerra.

1,5 km. Aparco a la dreta. Per l'esquerra surt una pista que seguiré.

 Descripció de l’itinerari:

Segueixo la pista. Als 100 metres s’incorpora per la dreta el sender per on retornarem. Al fons veiem el poble de Castellonroi en la carena d'un tossal. A la nostra dreta el tossal del Montpedró que anem voltant.

9 min. Una fita indica un sender que va a buscar el sender que puja de Castellonroi. Poc evident la continuació. Anem per lo Solanet.

17 min. Arribo al fons d’un barranc. Agafem un trencall a la dreta. Passo per la vora d’una granja.

22 min. Per la dreta surt un ramal. És el que sender que des de Castellonroi puja a l’ermita.

min. Ens incorporem a una pista més important. Davant tenim la torre Buiret que, dia a dia, es va ensorrant. Anem a la dreta.

28 min. En un revolt deixem la pista i agafem un camí carreter que s’endinsa en una planta d’oliveres. Vaig al fons del camp i agafo un sender que surt per l’esquerra. Arribo al fons del barranc i m’enfilo per la carena. Veig una mica de sender que m’indica que vaig per la direcció correcta. Inici: Coordenades UTM: 31T  x=296562  y=4639713

34 min. Primera dificultat seriosa de la cresta. Hi ha una fissura que hem de resseguir. Potser hi ha alguna altra solució però aquesta és més elegant. Coordenades UTM:31T  x=296604  y=4639664

A mesura que anem pujant van augmentat la dificultat. Cal emprar les mans per superar algun pas que no passa d’una dificultat que en escalada no sobrepassa el II+. Són passos poc mantinguts. En la part mitja trobem marques blaves que ens ajuden a resseguir el recorregut.

Hi ha algun punt on la cresta esdevé aèria i cal anar sortejant diferents blocs.

56 min. Arribem a un diedre d’uns 3 metres que ens exigeix pujar amb fermesa. Dificultat III+.

Coordenades UTM: 31T  x=296781  y=4639549

1 h 03 min. Hi ha un mur d’uns 10 metres, de ben segur el tram més mantingut, per on hem de trescar però presenta nombroses preses. Coordenades UTM: 31T  x=296821  y=4639514

 La Cresta ara esdevé més planera i sense gaire dificultat. Superat un monticle veiem al fons l’ermita de Sant Salvador.

1 h 32 min. Per l’esquerra puja el camí tradicional a l’ermita. Uns metres més amunt hi ha uns pals que són les restes d’uns cables que es van emprar per arranjar l’ermita.

1 h 43 min. Arribem a l’ermita de Sant Salvador de Castellonroi. La muntanya també és coneguda amb el nom de Montpedró (667 m.). Antigament havia hagut un castell que controlava tota la contrada. Podem veure l’embassament de Santa Anna, el Pla de Lleida (diuen que els dies clars des d’aquí dalt es pot albirar el campanar de la Seu Vella), el Montsec d’Ares i d’Estall, els Picons, Montdevi.... Hi ha un plafó orientatiu.

Baixo per camí del Iogui que fou un noi que es va dedicar a arranjar aquest sender que descendeix pel vessant sud-est de la muntanya.

1 h. 46 min. Per l’esquerra marxa el sender del Benseny que baixa originalment pel vessant nord de la muntanya.

1 h 53 min. Indret costerut que ens obliga a desgrimpar fent anar les mans. Coordenades UTM:31T  x=297761  y=4638643

2 h 04 min. Per la dreta marxa el camí de del Benseny. Continuem recte avall.

2 h 11 min. Arribem al fons de la muntanya. El camí es bifurca. Anem a la dreta. Trencall a l’esquerra que ens surt a la pista d’anada.

2 h 22 min. Arribem a l’aparcament completant la volta a la muntanya.

Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

LA CANAL FERREMINI AL MONTSEC DE RUBIES

Mil cops m'encanto mirant els mapes; és una petita dèria que tinc. L'altre dia veig que a la vora de la pujada a la Portella Blanca de Rúbies hi ha una canal que duu el nom de Ferremini. Feia temps que me la mirava sobre el terreny, ara l'havia d'anar a visitar. Avui he decidit anar-hi amb una colla d’amics i amigues però com els aprecio massa, els he dit que puguin pel camí del GR a la Portella Blanca i que dalt ja ens hi trobaríem mentre jo exploraria la canal.

Aproximació:

Agafem la pista a Rúbies que surt en el km. 3 de la carretera de Vilanova de Meià a l’Hostal Roig (L-913) Allí agafem la pista. Deixem a l’esquerra el trencall a l’Ermita de Meià. Després deixem el camí al pas de Nerill, després el pas del Camí Ramader, el Gran Ample... finalment trobem el pas del Reguer. Uns metres abans surt a l’esquerra la pista a la Cabroa. Hi ha una bassa que recull l’aigua del reguer.

Descripció de l’itinerari:

El track no m'ha anat bé per la qual cosa he de deixar en blanc el temps de la travessa. Són aquelles coses que porta les noves tecnologies...

Hem deixat el cotxe a la pujada del Pas del Reguer i anem per la pista a Rúbies. Tram avorrit però necessari.

min. Coll de la Creu (1170 m.). Davant tenim el llogarret de Rúbies que apareix davant nostre amb un tros del Montsec d’Ares i el Pirineu. Encisador.

min. Arribem a Rúbies ( 1140 m.) només resta en peus la capella romànica. Encara queda alguna casa en peus, però a mig de caure com cal Batlle on de jove havia dormit. Al costat hi ha les restes del que sembla una torre de guaita que havia a la contrada.

min. Arribo prop del cingle de Migdia. Abandono el camí i m’enfilo per la dreta. Hi ha un bon corriol que deuen de traçar els escaladors de la zona.

min. Abandono els corriols que continuem per la dreta i decideixo enfilar-me amunt. Deixo passar una primera canal i m’enfilo per la segona que és més oberta. Trobo un carrerany. En algun moment es perd i tinc de saltar algun marge emboixegat, encara que pensava que trobaria trams pitjors.

min. Pas estret entre roques. Veig que hi ha unes escales de pedra per facilitar la pujada. Impressionant.

Femur humà que vaig
 trobar per la canal

min. Quan supero el pas el corriol gira a l’esquerra i puja decididament a dalt. Poc després la canal s’eixampla.

min. Surto a la carena. Veig unes escales bastides en la roca que també supera un pas estret. Al costat tenim una construcció de la cruenta Guerra Civil. Corresponent a l’exèrcit republicà. Les forces rebels estaven a uns dos-cents metres cap a la Portella Blanca. Aquí va tenir lloc un dels combats més terribles en l’ocupació feixista de Catalunya. Es va trenca el front el 23 de desembre de 1938. Demà farà 80 anys. Es va trencar el front en el Montsec de Rúbies, al cap de Pont de Balaguer i en el Cap de Pont de Seròs. Vaig al Puig del Migdia on he quedat amb els companys.
Decideixo pujar al Tossal de Migjorn (1465 m.) entre la Portella Blanca i la canal de Ferremini.

min. Retornem a la nostra sortida a la carena. No agafem la pista que trobem sinó que anem per la carena. S’ha obert un corriol amb alguna fita escadussera. Anem caminant per la carena principal amb el cingle a la dreta, un plaer sobrehumà. Anem trobant restes de trinxeres malmeses en una repoblació forestal que aquí dalt no va reeixir.

min. Arribem al Tossal de les Torretes, com he anomenat sempre, o de la Torreta (1667 m.). Continuem per la carena ara baixant.

min. Arribem a un primer coll (1612 m.) i tirem carena avall pel vessant sud, dreta del caminant. Trobem algunes fites amb marques de pintura groga. Aviat perdem les marques però després les anirem retrobant. En algun moment anem tirant a la dreta doncs el fons del barranc està encinglerat. Hi ha algun tram on cal anar amb compte, encara que la principal dificultat són les carrasques.

min. Sortim a la pista i a l’indret on hem deixat el cotxe.

PELS 10 NIUS DE METRALLADORES D'ESPLUGA CALBA

Avui la colla hem volgut anar a les Garrigues a buscar indicis de la Guerra Civil doncs en Manel Cortés ha localitzat alguns nius de metralladora. En el meu llibre ITINERARIS PEL FRONT DEL SEGRE apareixen dos nius de metralladores en la carretera de l’Espluga Calva a Fulleda però avui hem trobat vuit defenses més. Ha estat un plaer anar amb els companys i companyes que els hi encanta el plaer de cercar elements bèl·lics com a base per aprofundir en el coneixement de la guerra fratricida.

Ens situem en el km. 12,1 de la carretera que va de l’Espluga Calva a Fulleda (LV-2014) hi trobem el primer niu de metralladores a tocar de la carretera, damunt d’un marge de pedra. Està encarat vers la carretera. Curiosament té l’entrada en la mateixa direcció que l’espitllera (¿?). La construcció correspon a l’exercit republicà bastit segurament per presoners que estaven en el camp de treball d’Els Omellons i Fulleda (que desconeixíem però un pagès ens en va parlar) Coordenades UTM: 31T  x=334506  y=4593876

Pugem uns 50 metres per un camí carreter i sota veiem un nou niu de metralladores. És petit, quadrat i encarat vers la carretera encara manté la fusta de la carcassa de la finestra. Encarat com tots els d’avui vers la carretera. Coordenades UTM: 31T  x=334460  y=4593865

En la mateixa línia però més alt hi ha una altra formació de característiques totalment assemblat a l’anterior. Coordenades UTM:31T  x=334467  y=4593840

Però, no acaba aquí la nostra aventura, resulta que més amunt però podem pujar tirant per la dreta i arribar-nos a una nova construcció bèl·lica. Està embardissat, el sostre va ser volat (per obtenir ferralla?). Potser per estar més enlairat podria tractar-se d’un post d’observació. Més amunt no hem trobat més vestigis. Coordenades UTM: 31T  x=334479  y=4593834

Anem 0,5 km. més endavant. Aquí trobem un altre niu de metralladores a la nostra esquerra. El seu propietari ha decidit posar unes plantes ornamentals per decorar l’indret. Té forma de L. Tots els nius de metralladores que hem localitzat tenen les entrades colgades de terra que impedeixen entrar amb comoditat. Coordenades UTM: 31T  x=334642  y=4593503

A l’altre costat hi ha un camí carreter que agafem. Als 50 metres hi ha una cabana de volta prou interessant amb una sitja que recull l’aigua. A l’altre costat del camp veiem al pagès que està collint olives. Creiem adient anar a parlar amb ell. Ens descobreix nous elements militars que explorarem.

Li pregunto com era que en van bastir tants búnquers en aquesta contrada. Li comento que a Els Omells de na Gaia havia un camp de treball. Ell ens informa que havia un altre a Fulleda i que estaven allotjats a l’església del poble. Parla de 500 presos. Em comenta que va tenir molta sort doncs els feixistes van entrar per darrere ja que si haguessin pujat per la carretera hagués hagut una gran mortaldat ja que els republicans s'haguessin defensat en aquestes defenses. Segurament els franquistes tenien informació d’aquestes defenses.

També ens diu que al costat hi ha la roca Tomasa on hi ha picats tres petits bassals per recollir l’aigua. El seu pare havia posat trampes pels pardals amb una llosa i una bastó i quedaven allí atrapats. En la part baixa veiem que hi ha canalons traces en la roca per recollir l’aigua. Coordenades UTM: 31T  x=334541  y=4593643

Tornem a la cabana del començament i damunt hi ha un niu de metralladores enlairat. Coordenades UTM: 31T  x=334604  y=4593499

Com tenim bona informació ens tirem al monte cap a munt per veure si trobem un nou niu de metralladors que està malmès. Està bastit a redós d’una roca que ocupa l’espatlla del niu. L’espitllera estaria malmesa, també encara a la carretera però més enlairat, i costa d’identificar. Coordenades UTM: 31T  x=334650  y=4593415

En Manel Cortés em comenta que el seu fill Albert va trobar un altre niu que nosaltres no vam saber localitzar.

Uns metres més amunt trobem una línia de trinxeres que seguim i s’acaba perdent. Tirem més amunt per si trobem alguna altra construcció doncs podria ser que hi fos. En el cim trobem un post d’observació (Coordenades UTM: 31T  x=334650  y=4593415) i una trinxera prou profunda i dibuixada en forma de Z. Al costat hi ha una peanya on segurament hauria hagut una bandera.

Baixem a la carretera i tirem per la carretera ( m.) i a la dreta trobem un altre niu de metralladores a uns 120 metres de la carretera. Coordenades UTM:31T  x=334757  y=4593402

Tornem al niu anterior, el de les floretes. Agafem un camí a la dreta. Arribem a un revolt que surt a l’esquerra. No l’agafem sinó que tirem recte una cinquantena de metres i trobem un nou ni de metralladores. Quin dia portem!!! Coordenades UTM: 31T  x=334744  y=4593530

En Josep Maria creu que la línia de defenses ha de continuar i continua caminant en la direcció que dúiem. Als 100 metres, en una clotada on hi ha una trinxera, i per damunt hi ha una nova construcció defensiva perfectament conservada i envoltada de vegetació. Coordenades UTM: 31T  x=334856  y=4593526

Aquí acabem les nostres troballes.

Per obtenir el track i waypoints de la sortida:

Powered by Wikiloc

LA FEIXA (FEISA) DE XIRIBETA (XIRIVETA - GIRBETA) EQUIPADA PER AL TURISME EXCURSIONISTA

Avui en Ramon Pach ens porta d’excursió. Sabem que és tot un plaer anar a la muntanya amb un personatge com en Ramon que tresca i retresca per tots els racons fins dissenyar un itinerari ideal com el d'avui. Ens porta a Xiribeta on fa un temps vam localitzar una feixa que ara han reequipat – ell ja ho va equipar - amb una visió més comercial, ara pot ser un itinerari turístic. La feixa surt del costat de la impressionant ermita del Congost. És prou ampla amb un petit passamà fins arribar al barranc de Lliterà on hi ha una altra cadena... bé, us ho explicaré més detalladament.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió molt interessant. Si es vol es pot escursar a la sortida en acabar la feixa podeu tirar amunt a buscar el castell de Xiribeta. 
Dificultat: Baixa. En la nostra proposta hi ha un tram sense camí.
Distància: 11,7 km.
Desnivell: 640 metres
Temps: 3 hores 18 minuts
Itinerari circular.

Aproximació:

En el km. 86,2 de la carretera N-230 a Viella prenem una carretera asfaltada a la dreta. Un modest cartell de fusta en direcciona cap al llogarret de Girbeta o Xiribeta.

3 km. Arriber a Xiribeta (620 m.). Aparquem al costat de l'església en l'extrem més meridional del poble on trobem una original escultura que representa un arbre de ferro amb una placa solar en la seva capçada.

Descripció de l'itinerari:

De davant de l'església de Xiribeta prenem un sender cap a l'ermita de la Mare de Déu del Congost. Hi ha un cartell indicatiu. Baixem pel vessant meridional entre els antics carrers seguint unes marques blanques i grogues.

4 min. Sortim a una pista i poc després deixem a l'esquerra la font i poc després abandonem la pista i prenem l'antic sender marcat amb estaques. Caminem entre marges de pedra dels antics camps actualment erms.

24 min. Arribem a l'ermita de la Mare de Déu del Congost (568 m.) que domina el pas del riu sobre el congost de Mont-rebei. Situació privilegiada en un contrafort de la muntanya, tot just abans de l'estretor del Congost. A l'entrada de l'ermita un cartell ens indica el corriol que puja fins a la important torre de guaita de Xiribeta que estava comunicada visualment amb la resta de torres que envolten la contrada i que ens recorden les lluites entre els cristians i sarrains per aquests verals ara farà mil anys i que va omplir la contrada de castells i torres defensives.

L'esglesiola de la Mare de Déu del Congost ha estat restaurada amb goig. Es pot entrar al seu interior on hi ha una imatge de la Verge.

Coordenades UTM: 31T 309359E 4663564N 568 m.

Al costat de l'ermita s'inicia una feixa. Hi ha un cartell que ens indica que ha estat reequipat i senyalitzat.  (Ei, que com ja us vaig dir ho va equipar en Ramon Pach). La seguim a l'esquerra  (oest). Trobem unes primeres restes que sembla que tancaven el pas. Anem localitzant pletes abalmades sota l'impressionant cingle que tenim damunt, tot tenint present que als nostres peus hi ha una altra cinglera. Aquestes pletes segurament amaguen el que foren restes d'antics habitatges perfectament protegits i encarats a migdia.

El pas és prou ample fins que arribem a una cadena que protegeix un pas estret (30 min.). En l'excursió que vaig fer el 2012 vaig rapelar per anar al nivell inferior.

46 min. Arribem al barranc de Lliterà on hi ha un tram de cadena i uns esgraons (una mica absurds). En el plafó de l'inici l'anomena pas de la Lluga. El camí que han dissenyat puja a buscar la torre de Xiriveta però per nosaltres queda una mica curta ka sortida. Preferim travessar el rierol, ara amb força aigua, i seguim per la carena de la muntanya del costat, ara sense camí però de bon passar. La visió del contorn és espaterrant però la boira avui ens privarà d’aquest plaer.

1 h 06 min. Abandonem la carena per un corriol marcat amb dues fites que ens encara avall. Seguim un corriol perdedor.

1 h 14 min. Barrancada. Girem a l’esquerra.

1 h 16 min. Trobem un antic camí que baixa fent ziga-zagues (Coordenades UTM: 31T  x=307392  y=4662931)

1 h 18 min. Enllacem amb un altre camí empedrat. Anem a la dreta, per un camí empedrat proper al cingle.
1 h 24 min. Arribem a casa Pociello que està bastida sota un cingle impressionant. Resta malmesa però amb cura podem visitar el seu interior. Us impressionarà el forn a l’entrada, les alcoves i una terrassa impressionant que s’obre cap a la vall d’Alzamora en el vessant nord del Montsec. Per l’altre costat de la casa surt el camí cap a Montgai.

1 h 28 min. Travessem una pista.

1 h. 33 min. Travessem una nova pista que duu al poble de Montgai però anem a buscar el camí vell.

1 h 36 min. Primera construcció de Montgai. Val a dir que el poble vell va ser malmès per construir unes lletgíssimes cases noves, que estan a mig acabar, on volien instal·lar – diuen males llengües – un hotels de luxe però la crisi els va agafar de ple... Calia malmetre les cases velles?

1 h 39 min. Arribem a l’església del poble. Una petita meravella romànica.

1 h 45 min. A l’esquerra hi ha una curiosa surgència d’aigua que proveïa d’aigua Montgai. Està ara tot plena.

1 h 51 min. Visitem l’altra casa. Més amunt encara hi ha un altre monstre construït lletgíssim. Encara n’hi ha un altre que només té l’estructura metàl·lica. El camí vell baixava arran del cingle, era el carrer únic de Montgai però malmès. Ens encarem vers el cingle del poble on havia hagut les antigues cases.

1 h  57 min. Trobem un grau que surt a l’esquerra del poble. Coordenades UTM: 31T  x=306340  y=4662925

2 h. Sortim a la carena de damunt del cingle. Baixem per l’esplanada.

2 h. 04 min. Enllacem amb l’antic camí a Xiribeta. Anem a l’esquerra. Anem travessant diversos cops la pista.

2 h 40 min. Creuem a gual el torrent de Lliterà. Anem primer per la pista per després anem seguint trobem el camí tradicional que va entre marges.

3 h 18 min. Arribem al llogarret de Xiriveta i tanquem l’excursió.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

PELS BUNKERS DE CUBELLS (I)

Hi ha dies especials on en principi no esperes gaire cosa i tot surt redó. Avui la colla hem quedat amb la Núria Grau i el Josep Maria per ensenyar-nos uns nius de metralladores que han localitzat. S’estan patejant els turons de la contrada buscant i trobant vestigis de la Guerra Civil. Diuen que en tots els tossals hi ha restes prou rellevants.

Hem visitat dos indrets però ens han demanat que no fem públics els paratges doncs es troben dins de finques particulars i els hi pot molestar que vagi excursionistes encuriosits. Respectarem aquest criteri i no farem una descripció detallada de l’accés.

El primer tossal és poc rellevant. És curiós com un emplaçament tant fortificat i en canvi destaca poc destacat. Aparquem al costat del turo. No hi ha un camí definit. Arribem al niu de metralladores núm. 1 (Coordenades UTM:                                              ). Es troba totalment destruït només podem veure l’entrada que forma un angle amb totxana. Al voltant hi ha un munt de formigó escampat segurament volat per aconseguir ferro de l’estructura. En algun moment em plantejo si es tracta d’un niu o d’un refugi

principalment perquè no es veuen les espitlleres. Primerament dubtava que fos un niu de metralladores doncs no estava encarat al front, si no que protegeix la part del darrera.

Anem girant a l’esquerra i trobem una línia de trinxeres que aviat es diversifica. Trobem el niu de metralladores núm.2 (Coordenades UTM:                                                   ). Està en part amagat sota una roca.

Pugem al cap del turó i ens trobem amb una construcció republicana malmesa núm. 3 (Coordenades UTM:                                                                        ). Està encarada vers el cap de pont de Balaguer (Merengue). Dubtem si es tracta d’un punt d’observació o sols un niu de metralladores. Al costat podem veure un petit refugi que presenta una doble entrada. Al costat hi ha un altre forat.

Baixem a un nivell inferior i trobem el darrer niu de metralladora núm. (Coordenades UTM:                                                          ). Es tracta d’un vestigi també volat però encara ens queda un passadís per on sortir a una trinxera fonda que va resseguint la muntanya. Al costat hi ha un refugi antiaeri amb l’estructura de V encara que és molt estret i no podem entrar-hi.

Ens desplacem cap un altre turó. Allí trobem l’ermita de Sant Bartomeu de P...., encara que popularment se l’anomena Ermita Rònica, que està en part malmès doncs hi falta la meitat de la construcció. Diuen que les seves pedres foren sostretes per refer les esglésies de Cubells però no podem detallar el moment en que fos malmès. És conserva la part que correspondria a l’altar i l’absis. Curiosament la volta és d’arc apuntat. Al costat havia hagut el castell de Bensa. A l’esquerra hi ha un refugi amb un forat que feia funció de xemeneia (Coordenades UTM: ). Pugem al cimal del tossal. Hi ha algun mur que em fa sospitar que es tracta de restes de l’antic castell.

A l’extrem del tossal podem trobar una nova construcció que ens recorda la que hem visitat en el turó anterior (núm. 3) doncs es troba en un emplaçament elevat com si es tractés d’un punt d’observació o un niu de metralladores o d’artilleria (Coordenades UTM:                                         ).

I per acabar, tornar a agrair a la Núria i al Josep Maria que m’han descobert aquests petits grans tresors. Espero de tot cor poder continuar ensenyant-me més elements. I felicitar-vos per la feina que feu....

Us preguntareu perquè apunto les coordenades i no les apunto doncs molt fàcil. Aquest és el meu blog on apunto les meves sortides i m’apuntaré aparat les coordenades que no les puc fer públiques.