EN EL COR DEL PARC NACIONAL: EL PIC DEL PORTARRÓ

L'atzar em va permetre tenir un dia lliure a la meva estada al refugi Mallafré. Vaig haver de cercar un pla per rentabilitzar el dia. Vaig creure que pujar al Portarró pel vessant del Pallars era una bona proposta que a més podria complementar amb l'ascensió al pic del Portarró.
Un encert doncs els camins per on passa la Carros de foc estan farcits d'excursionistes així que per cercar la tranquil·litat es millor aquest itinerari, encara que també trobareu gent però en la justa mesura.
A més a més, aquest recorregut ens permet fruir d'una de les millors panoràmiques de les muntanyes que formes el Parc doncs està situat en el centre i té prou alçària per gaudir d'una destacada visió.

Característiques:

Valoració: Excursió molt interessant que amb poc esforç podem fruir de valent del plaer de l'alta muntanya.

Dificultat: Baixa. Orientació molt evident doncs anem sempre per sender ben fressat.

Desnivell:  800 metres

Distància: 10 km.

Temps total: 3 hores 15 minuts. 
Descripció feta des del refugi Mallafré des de l'aparcament del Parc caldria afegir dues hores més en total.
Descripció de l'itinerari:
Surto del refugi resseguint la pista que es va bastir quan el dictador Francisco Franco va venir as inaugurar el Parc Nacional de Sant Maurici - Aigüestortes per allà els anys cinquanta del segle passat (1955). Curiosament, sembla que el Parc vulgui amagar la fundació feixista doncs no he trobat per internet cap referència. Que consti que la primera proposta de Parc la va fer la II República 25 anys abans.

El dictador va pujar, precisament, a caçar, i per aquest motiu es va fer aquesta pista que enllaçava l'estany de Sant Maurici amb el del Llong. Diuen, males llengües, que en el Portarró el Generalísimo va provar punteria i va caçar isards. Prèviament li havien lligat alguns exemplars per si Franco errava els trets i, havia un súbdit amagat darrera d'una roca, que havia d'aviar els animals en el supòsit que el dictador no tingués el dia, ell que era responsable de quasi un milió de morts.. També parlen que com la pujada en jeep per aquells coster, darrera anava la Collares, nom amb el que es coneixia a la dona del feixista, Carmen Polo de Franco i no parava de resar demanant a Déu que els hi dones suport en aquest difícil tràngol de pujar al Portarró.
4 min. Trencall a l'esquerra que duu a la vall de Monestero. Continuem per la pista que voreja l'estany de Sant Maurici. Anem en mig d'un bell bosc d'avets.

17 min. Travessem el rierol que baixa de Subenuix.
21 min. Deixem a l'esquerra el sender que puja per la vall de Subenuix.
38 min. Deixem a la dreta el camí que va al refugi d'Amitges i al Mirador de Sant Maurici. Ens anem endinsant per la vall de Portarró.
54 min. La pista, que en alguns punts ja s'ha convertit en un sender, traça unes marrades que podem adreçar.
1 h 14 min. Arribo al Portarró (2424 m. ) on hi ha l'estanyol del Portarró. La pista davalla cap a la vall de Sant Nicolau. Agafo un sender que surt a la dreta.

El corriol va traçant giragonses per pujar amb suavitat encara que la pujada requereix posar-nos-hi de valent.
1 h 44 min. Pic del Portarró (2736 m.) amb una visió dilatada de les muntanyes properes. Destacaria el Gran Tuc de Colomers, el Peguera, el Subenuix, Amitgues, Saboredo ... des d'aquí dalt atalaio també els llacs de Sant Maurici, el Llong, Amitges, Dellui ... tan de plaer a un preu tan regalat... només una mica de suor.
Retorno pel mateix camí però aviat comença a ploure i allargo la passa.
3 h 15 min. Torno a estar al refugi Mallafré (1950 m.).

Per obtenir el trac de la sortida:

Powered by Wikiloc

TOUR DEL MONTBLANC (10): LAC BLANC - CHAMONIX

Si heu llegit l'entrada anterior sabreu quin era el meu estat. Al matí em vaig aixecar millor i vaig esmorzar alguna cosa lleugera.
Vam sortir amb tranquil·litat doncs continuava plovent. En mig de la boira vam anar trobant el sender de tornada que surt del refugi enllà. Ho dic perquè al mapa sembla que cal tornar endarrere a buscar el camí.
Vam estar una hora baixant fins arribar a les pistes d'esquí de la Flegere (1 hora). Les instal·lacions que veiem no funcionaven i vam témer durant uns instants que haurien de baixar caminant. Tots estàvem d'acord que acabàvem en aquest punt el nostre Tour doncs no tenia cap interès continuar en mig de la pluja. Finalment vam pujar una pista d'esquí i vam veure que el telecabina principal sortia d'aquell indret. Vam anar al bar i vam recuperar forces.
El telecabina ens va costa 14 euros - com a la pujada - i ens va deixar a Les Plaz on vam haver d'agafar un bus urbà (3 euros) que ens va deixar a l'entrada de Chamonix on teniem la nostra Gite d'etape La Tapie. Com encara era molt d'hora estaven fent la neteja i ens vam tenir que "assecar" com va poder.
Vam dinar en un selfservi que no em va ajudar gaire a passar el mal de panxa doncs com estava mig bé vaig menjar com un llop. A la nit ja no vaig sopar. Alguns van anar a fer una reglette. D'altres, encara farts, vam anar a un concert de jazz africà. Vam tenir la sort de trobar-nos al Xavier Masot que estava per allí amb la familia.
L'endemà, de matí, el camí de tornada cap a casa amb les seves 11 hores de viatge.
Desnivell: - 400 metres.
Com va ploure tampoc vaig poder fer cap foto...

TOUR DEL MONTBLANC (9): TRE LE CHAMP - LAC BLANG DIA HORROBILIS

En l'altra entrada ja he insinuat perquè aquesta va estar un dia horribilis. Va ser horrible no tan per la pluja que ens va acompanyar tot el dia sinó perquè no em trobava bé. Em feia mal la panxa i això em generava un malestar general. El Jordi, el Paulino, l'Agust i el Ramon Pere tampoc es trobaven gaire bé. Podríem pensar que es tractava d'una passa, de vegades penso en algun producte que em va sentar malament o el fred que vaig agafar el dia anterior pujant al col de la Balme. El que sigui, però jo estava molt fotut. A la Ramona li feia mal el turnell. Ja veieu quin plan. Però calia pujar al refugi del Lac Blanc per no perdre la reserva. Vaig pensar en tornar-me cap a Chamonix però la temporada d'estiu m'assegurava que no podria trobar lloc per dormir. Així que vaig decidir tirar amunt encara que vaig haver de parar un munt de cops per refer-me del cansament.
A la sortida de la carretera de Tre le Champ posa que fins al refugi hi ha 2 h 45 min. Jo hi posaria 3 hores pel desnivell. Nosaltres vam estar 4 hores. Hi ha un punt clau en la travessa que són la superació d'unes escales que ajuden a superar un mur. Potser són un centenar de metres que cal superar en tres trams diferenciats. Es puja sense cap dificultat però com estava plovent i feia fred cal afegir un grau més de complicació tècnica.
Quan vaig arribar al refugi del Lac Blancc (2353 m.) em vaig estirar al primer llit que vaig trobar. Després va venir una noia del refugi i em va dir l'habitació que em tocava i vaig estar allí totes les hores que vaig poder. Crec que primer ni em vaig despullar - ni traure les sandàlies -
Per sopar vaig baixar i vaig prendre un plat de sopa de verdura i vaig tornar a l'exili de l'habitació. L'endemà ja em trobava molt millor.
Durant tot el dia no vaig fer ni una foto doncs va estar plovent les 24 hores. L'endemà vaig veure algunes fotos del refugi amb la panoràmica del massís del Montblanc. Era un lloc encisador però durant la nostra estada tot era núvols i aigua.
Desnivell: 900 metres.

TOUR DEL MONTBLANC (8(: TRIENT - TRE LE CHAMP

Avui ens toca tornar a entrar a França i sortir de Suïssa pel col de la Balme. El problema és que dalt farà molt fred i jo, de primer, no em tapo. Vull fer-me el matxote però vaig agafar un mal estar al cos (o va ser algun menjar, o va ser una passa que rondava pel grup) però el dia següent em vaig trobar molt malament. No avancem, però, esdevinemts.
A la sortida de Trient hi ha un cartell que indica les dues formes de pujar al col de la Balme. Per on anem nosaltres són dues hores però per la dreta són cinc. En Paulino no es dona compte del cartell i va per la dreta però com ell és un vehicle toterreny no té cap problema...
Ahir a Trient ens vam trobar amb un senyor que feia trenta anys que havia emigrat d'Extremadura a Suïssa. Se'l veia feliç cuidant els seus nets i el seu hort que ens va ensenyar amb orgull. Ens va arribar a convidar a fer una cervesa a casa seva ... mantenia el to mediterrani en mig de les muntanyes alpines.
Travessem el poble de Trient per la vora del riu i després el llogarret de Peuly. Llavors agafem una pista que aviat esdevé un sender costerut que va dibuixant ziga-zagues jolives enmig del bosc.
En sortir del bosc tracem una llarga diagonal a la dreta que ens situa per sota del coll encara que no l'arribo a veure doncs hi ha boira.
50 min. Bordes que deixem sota del camí que torna a traçar ziga-zagues.
2 h 15 min. Cruïlla de camins. Per la dreta hauria de pujar el Paulino. El Tour del Montblanc va recte però és millor anar a l'esquerra.

2 h 18 min. Col de la Balma (2202 m.) on hi ha un bucòlic bar de muntanya. Ara entrem a França i abandonem Suïssa. Alerta en el bar hi ha una padrina, menuda, però amb fort caràcter. Com fa molt de fred tothom vol prendre alguna cosa calenta però com ella no hi dona l'abast tracta la gent a vaqueta.
Malgrat el mal temps decideixo anar a coronar els cims propers. Hauré de fer una bona practica del GPS doncs no s'hi veu res de res entre la boira, el vent i el fred. Primer pujo la Tete Balmé (2321 m.) i seguint la carena enllà pujo a la Croix de Fer (2345 m.) on segons el mapa hi ha molt bona panoràmica però avui no toca doncs només hi ha boira. Torno a passar pel pic de la Balme però baixo per una altra carena i faig una mica més de volta.
En total he estat una hora per fer el tomb pels cims. En bon temps no crec que hagués estat més de mig hora.
3 h 15 min. Col de la Balme. Prenc un xocolate calent.Com fa tant mal temps els companys/es decideixen baixar per una pista directa i només l'Agust i jo decidim continuar íntegrament el Tour.
Voregem la muntanya i entrem a unes pistes d'esquí per on davallem fins deixar la boira.
3 h 45 min Col de Possetes (1997 m.) on hi ha l'opció de baixar directament a Tre le Champ o pujar a les Aiguilletes de Possetes. Agafem l'opció que puja a la muntanya que va per la dreta. Anem seguint un llom carenenr.
4 h 15 min. Aiguilletes de Possetes (2201 m.) que constitueix un cim prou interessant amb una visió excepcional vers les Aiguelles de Mesure. Seguim la carena en el sentit oposat.
4 h 20 min. Cruïlla. Per l'esquerra baixa un sender cap a la Tour. Seguim per la carena. Hi ha algun tram molt bell. Hi ha força escales de fusta que ens ajuda a perdre alçada amb facilitat. A la dreta tenim el col des Montets.

TOUR DEL MONTBLANC (7): RELAIS D'ARPETTE - TRIENT

Avui ens toca ascendir a la Fenetre d'Arpette que és el punt més alt per on passa el Tour del Montblanc. Té alguna cosa de pujada mítica amb els seus 2665 m. i els seus mil de desnivell d'una tirada. El que si he de reconèixer és el seu ambient d'alta muntanya que té tota la travessa amb agulles i cimals inaccessibles.
De fet es tracta d'una variant doncs l'itinerari original no arriba a la vall d'Arpette sinó que va voltant la muntanya pel nord. Però, sincerament la proposta d'ascendir per la vall d'Arpette és molt interessant.
Primer anem per una vall plana, un antic glaciar, on hi ha unes vaques immenses que arrosseguen unes esquelles pesades. Aquí a Suïssa tot és gran, fins hi tot els comptes bancaris.
1 h 15 min. Trencall a l'esquerra que va al col d'Ecandies per on baixar l'Alta Ruta que va seguir el Paulino. Anem a la dreta. La pujada esdevé feixuga doncs hi ha molta pedra que ens impedeix dur un par regular. Al peu del coll hi ha una tartera on cal anar amb cura per no perdre les nombroses marques. A la part de dalt hi ha una canal herbosa amb una munió de senderons. Cal saber agafar dels millors el menys pendent.

2 h 18 min. Fenetre d'Arpette (2665 m.). No podem anar a fer cap cim proper doncs tot el terreny és costerut. Esperem a la colla que ja estan acostumats a pujar un desnivell diari de mil metres.
La baixada cap a l'altre vessant és també abrupta i sobtada. Els ulls se n'hi van cap al glaciar de Trient que representa com cap el canvi climàtic ja que estem relativament a prop.
2 h 58 min. Passem per la vora d'una cabana perduda en la muntanya emplaçada en un paratge idíl·lic. Continuem baixant.
4 h 04 min. Chalet dels Glaciers (1583 m.) on hi ha un gran moviment de gent. Dinem en un racó on trobem una noia simpàtica valenciana que està treballant al Col de Forclaz i ens explica que al matí ha hagut un concert de música africana a la contrada.
Per sota del Chalet agafem una sèquia planera que anem seguint. Sembla el camí del Regatell de Tuixent. Segurament la sèquia deu anar al Col de Forclaz.
4 h 24 min. Agafem un trencall que baixa al poble de Trient.
Travessem un parell de cops la carretera fins sortir al poble. El nostre hotel La Grand Ouse és un hotel antic que ha estat reciclat com a alberg. El tracta és molt agradable i a la seva terrassa s'està de meravella.
Hi ha una rentadora i una secadora encara que jo no me n'assabento i rento a mà.

TOUR DEL MONTBLANC (6): REFUGI ELENA - RELAIS D'ARPETTE

Avui ens toca abandonar Itàlia i entrar a Suïssa on l'impacte dels preus cars ens va colpejar els nostres estalvies doncs portàvem 50 francs suïssos pels tres dies següents i ens els vam gastar en el primer dia.
Durant el recorregut vam agafar un bus que ens va cobrar 12 francs (12,9 euros) per fer 15 km!!!
Sortim del refugi Elena (2016 m.) per un sender que s'enfila pel darrera. Primer és una pista que va fer llaçades prou humanes.
1 h. Grand Col Ferret (2537 m.) on entrem a Suïssa. Al fons atalaiem el Cerví (hi ha algú que ho qüestiona) i el Monte Rosa. Darrera ens queda el Mont Dolent que fa veritablement por.
Des del coll vaig a l'esquerra a buscar un pas que va al col petit Ferret on amago la motxilla i m'enfilo cap al Tete de Ferret. Forta pujada herbosa però en anar sense la motxilla sembla que volis.
1 h 20 min. Tete de Ferret (2714 m.) amb una panoràmica excepcional sobre el Mont Dolent i la resta del massis del Montblanc. Al fons es pot veure el refugi Elena a Itàlia i la vall de Veny per on vam entrar a Itàlia fa uns dies.
1 h 36 min. Grand Col Ferret. La baixada no es manifesta sobtada i anem baixant prou còmodament. Hi ha algun tram on es pot fer drecera però els ramaders suïssos estan posant tanques per evitar el pas dels excursionistes.

2 h 21 min. Arribem a la Peule que és un bar/refugi al mig de la muntanya. Els companys fan un cafè i els hi cobren 4,50 euros. Ni que fons la plaça de Sant Marcos de Venècia!!! encara que l'emplaçament és molt idíl·lic. Continuem ara per pista amb alguna drecera perfectament indicada encara que aquí a Suïssa la senyalització no es va amb els rombe groc tombat amb les lletres TMB. Fins hi tot les marques de GR aquí són diferents doncs posen una ratlla blanca més damunt de la vermella (blanca - vermella - blanca).
3 h 06 min. Llogarret de Ferret (1705 m.) on comença la carretera. Fins aquí arriba el bus així que ens esperem. Hi ha un cartell amb els horaris de pas.
Aquests dies se'ns ha empegat en Felip, que és un senyor gran de la Normandia, que no comprenc gaire bé quan parla francès però porta els horaris en paper. Tot correcte.

L'autobús ens agafa i ens deixa a Orsieres però ja ens diu que d'aquí una hora sortirà el mateix bus cap a Champex i que podem deixar allí les motxilles. Un tracte molt correcte. La majoria d'usuaris que agafa a Ferret estan també fent el Tour del Montblanc i els hi dona la informació detallada. A Orsieres comprem una mica de menjar.
A Champex hi ha quatre parades - que es veuen en el monitor del bus - . La segona última correspon al centre del poble i és on hi ha els serveis de botigues i restaurants. Mentre que la darrera és on hi ha el sender que puja a la Relais d'Arpette. La diferència entre una i altra parada és poca cosa. No crec que arribi ni a 5 minuts. Nosaltres no ho sabíem i vam parar a la darrera però vam baixar a l'anterior per dinar i acabar de comprar.
Quan anem a reprendre el camí torna a ploure i ens estem esperant una estona doncs creiem que serà una petita tempesta d'estiu. Estem molta estona esperant però finalment ens podem les capelines i comencem a caminar .... llavors para de ploure.
El sender - hi ha una carretera asfaltada que hi puja - surt a la dreta de les instal·lacions mecàniques d'unes pistes d'esquí.
Durant una estona anem per la banqueta d'una sèquia però sense gaire avís el nostre sender abandona la sèquia i s'enfila per l'esquerra. És l'únic lloc en tota la travessa que he hagut de traure el GPS per veure per on va el camí. Més amunt sortim a una pista forestal i poc després agafem un sender que s'enfila per un barranc dret.
3 h 40 min. Relais d'Arpette (1619 m.) que és un indret encantador. Al fons veiem el col d'Escandis per on va passar el Paulino quan va fer una variant de la Alta Ruta amb esquís. Potser és el lloc on vaig sopar millor. Vaig poder fer una fondue de formatge que estava de muerte. Tan de muerte que potser em va fer mal a l'estómac.
Desnivell: + 900 - 1000

TOUR DEL MONTBLANC (5): REFUGI BERTONE - REFUGI ELENA

Ens aixequem i està plovent. Això ens obligarà a prendre la decisió de no pujar per la carena i coronar el Tete Bernada i passar pel Pas entre dues Saults. Hem d'agafar l'opció que va flanquejant la muntanya que resulta menys interessant. Personalment, recomano, si fa bon temps i esteu forts fer l'opció primera però aquí explicaré la segona.
Sortim amb les capelines posades del refugi Bertone (1989 m.) amunt. Als 5 minuts hi ha el trencall per anar per la carena o flanquejant. Agafem l'opció de l'esquerra que va planejant. Anem veien la vall de Ferret que passa per sota. Anem passant diferents bordes penjades en la muntanya amb els animals, principalment vaques, que pasturen amb l'herba ben verda mentre que a casa nostra ho fan ja amb l'herba resseca pel sol.
2 h. Refugi Walter Bonatti (2022 m.) al que arribem després d'un darrer tirapits. Del refugi sortim per dalt i trobem l'enllaç amb la variant carenera. De fet del refugi Bonatti també es podria baixar a la vall i continuar per carretera.
En algun moment ja podem veure el refugi Elena al fons de la vall. I així, podem intuïm que una profunda barrancada ens talla el pas i caldrà baixar al fons de la vall.

3 h. Cabana d'Arruova Damon (2009 m.) on hem d'iniciar el llarg descens a la vall de Ferret.
3 h 26 min. Fons de la vall de Ferret (177 m.) on hi ha un bar i una munió de gent passejant. Cal tirar uns 50 metres vall avall fins trobar un pont i creuar el riu. Fins aquí arriba un bus.
3 h. 30 min. Abandonem la pista i agafem un sender que s'enfila amunt. de fet podríem continuar per la pista i fent molta volta arribar també al refugi Elena com fan molt ciclistes. Hi ha algun tram prou dret.
4 h 12 min. Refugi Elena (2058 m.). La terrassa del refugi sembla el mercat de Calaf amb gent de totes les nacionalitats fent-se fotos de grup.
Desnivell: +400 - 400