FERRATA DE LA CASCADA DE SORROSAL

Avui he tornat a fer una ferrata. Aquest cop ha estat la ferrata de la Cascada de Sorrosal a Broto.. El seu principal encant és que va a la vora de la cascada homònima i hi ha un moment que passem per una mina que ens duu a l'inici del segon tram de la cascada. Cal reconeixer que el recorregut és força original encara que estem més estona en cotxe que movent-nos.
Fitxa tècnica:
Valoració: Ferrata prou interessant per l'originalitat del recorregut.
Dificultat: K3
Aproximació: 5 minuts.
Temps recorregut: 1 hora 30 minuts.
Retorn: 20 minuts.
Desnivell: 125 metres
Recorregut: 2,1 km.
A l'estiu cal pagar 2,5 euros per fer-la.
Dades tretes de la pàgina https://deandar.com/ferratas/via-ferrata-broto
Descripció de la via:
Des del mateix poble de Broto ja es veu el barranc de la Cascada de Sorrosal. Cal travessar el riu i agafar un carrer a l'esquerra per trobar un aparcament on deixem el cotxe.
Ara ens cal anar caminant per un sender turístic encimentat que ens duu a la cascada (5 min.). Travessem el rierol de la cascada i ja tenim la caseta de pagament.
El trimer tram va pujant per uns ressalts poc interessants i poc mantinguts. Finalment ens cal fer un flanqueig caminant a la dreta - passem per sota d'una cascada - i arribem a una escala llarga amb diferents trams - i queia una mica d'aigua - que ens duu al túnel on hi ha el tram més interessant. Quan vam anar nosaltres hi passava aigua encara que no és l'habitual. Cal portar un frontal encara que jo me'l vaig deixar i el vaig passar a les fosques i amb aigua. Calia fer ramonage.
Sortim a la cascada de dalt. Hi ha bastants barranquistes que baixen pel ràpel de la cascada. Senzillament impressionant.

Ara seguim el barranc i passem un pont tibetà. Arribem a la part de dalt d'una altra cascada, més petita on com fa molta calor em rento el cap per refrescar-me.
El proper repte serà pujar per un mur vertical però amb abundants grapes. Per acabar fem una feixa fàcil que ens duu al Balcó de Broto amb una visió superba sobre el poble.
Ara només ens queda baixar per un sender empedrat i en uns 20 minuts tornarem a estar a l'inici de l'excursió.

EN BTT A L'AERÒDROM D'ALFÈS

Avui l'Associació Cultural Àgora i el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida ha organitzat una sortida en BTT i cotxes particulars per anar a visitar l'aeròdrom d'Alfès (que en documentació franquista era denominat també de Vimfaró i d'Albatàrrec). Han assistit 60 excursionistes i ha estat un èxit.
A l'arribada teniem una taula amb aigua i nectarines (facilitades per la càmera del Baró). Llavors la gent que anaven en cotxe visitaven el polvorí però resulta que s'ha espatllat el grup electrogen, però en Jordi Cebolla ha demostrat que és un home amb mil recursos i ha aconseguit un altre grup electrogen per il·luminar les visites posteriors.
Després ens hem retrobat tots dalt a l'Aeròdrom i hem anat a veure el dipòsit de l'aigua amb la inscripció VIVA REVOLUCION original de la seva construcció l'any 1937.
Seguidament ens hem arribat a la unitat antiaèria que dona damunt dels barracons dels soldats republicans i el dipòsit de gasoil. Curiosament la guia, la Míriam no hi baixa a explicar-ho perquè està dins del terme de Lleida i no volen tenir problemes amb el regne de taifes Àngel Ros.

Posteriorment hem tornat a agafar els cavalls de dues rodes per anar a veure el polvorí. Hem fet dos grups. Els que no entraven hem pujat a veure l'altra unitat antiaèria i els he parlat una estoneta de la Guerra Civil. I després hem fet el canvi.
Feia molta calor però crec que ha estat un acte entranyable.

DE RUBIO A SANT JOAN DE L'ERM

Avui dins de les sortides en autocar del Centre ens ha tocat anar del poble de Rubió a Sant Joan de l'Erm passant pel Port del Cantó. Volíem pujar al pic de l'Orri però la pluja ens ha dit que millor que hi pugéssim un altre dia. Érem 47, inclouen a en Joan Carmona d'Àger que ha fet l'excursió d'anada i tornada doncs era la única forma que podia compartir l'excursió amb nosaltres. Tot un "detallassu" de companyonia.
Recordeu que aquesta sortida forma part d'un cicle de 4 sortides que han d'enllaçar Sort, la capital del Pallars Sobirà amb La Seu d'Urgell, capital de la comarca de l'Alt Urgell. La primera va ser el passat 2 d'abril de Sort a Rubió.  Dir-vos també que hem proposat aquest recorregut perquè sigui un tram del proper GR3.
Cal agrair a tothom el bon rotllo que hi ha com a grup, especialment un dia de pluja on sempre hi ha més tensió.
Característiques:

Valoració: Excursió molt interessant, encara que resulta una mica curta. 

Dificultat: Baixa. 

Desnivell: + 500 m.  -400 m.

Distància: 12 km. 

Temps: 3 hora 11 minuts.

El Joan fent d'aprenent de torero

Descripció de l'itinerari:
Sortim de bar-restaurant que hi ha abans de Rubió (vessant pallarès) per un camí descendent per enllaçar amb el que puja de Llagunes.
5 min. Arribem al sender i girem a l'esquerra passant per sota de la carretera. Hi ha algun tram on el sender està fet malbé per la construcció de la carretera que va damunt nostre.
15 mni. Travessem el rierol de les Comes per una palanca. Caminem entre prats i no sempre és evident el carreranys adient.
50 min. Arribem al Port del Cantó (1718 m.) en la partió d'aigües entre el Pallars i l'Alt Urgell. agafem una pista que tira cap al nord. Als pocs metres trobem un cartell. Agafem un viarany poc evident en els primers metres que surt recte amunt - atenció cartell ens desorienta una mica - i no anem per la dreta seguint una sendera més evident.
La pujada és prou ferma. Anem entre bosc.
1h 30 min. Arribem a Prat Muntaner (2044 m.) que constitueix una àmplia prada. A l'esquerra veiem les antenes del pic de l'Orri. De totes formes el camí carreter que s'intueix, surt per la dreta. Les vaques venen a veure'ns i els urbanites els hi fan fotos. Em costa creure que siguin un objecte fotogràfic preuat però com en tot hi ha per tots els gustos.
Anem per la pista.
1 h 51 min. S'incorpora la pista d'esquí de fons per la dreta. La pista ara és més ampla. Travessem la serra Seca.
2 h 08 min. Trencall a l'esquerra que baixa al refugi de les Comes per on també podem retornar a Rubió.
2 h 14 min. Trencall a l'esquerra que puja al pic de l'Orri. Fem una mini assemblea i decidim que avui no toca.

2 h 21 min. Mirador de la roca Senyalada (2010 m.) on volia fer la foto de grup però l'aigua ens ve a veure i apareixen els xampinyons de les capellines de colors dels excursionistes que ens tapem de l'aigua. Ens acompanyarà la pluja fins arribar al refugi de la Basseta.
2 h 32 min. Trencall a l'esquerra que va a les instal·lacions de Portaine.
2 h 35 min. La Culla (1926 m.) amplia collada on cal estar amatent doncs hi ha un bon reguitzell de bifurcacions. Saltem la Culla i anem a buscar el tallafocs on trobem el sender de l'itinerari de raquetes que ens va directe al refugi de la Basseta.
3 h 11 min. Arribem al refugi (1710 m.) on podem dinar i acabem aquesta etapa de la travessa.
Per obtenir el track de l'excursió:

Powered by Wikiloc

JARDINS GEORGE ORWELL A L'HOSPITAL DE SANTA MARIA DE LLEIDA

No sempre tot ha de ser anar a la muntanya (a no??). Diumenge, 28 de maig, amb motiu que l'escriptor britànic George Orwell va estar ingressat durant una setmana a l'hospital de Santa Maria. Estava defensant la república i la revolució quan una bala li causa una ferida mortal al coll. La sort li va salvar encara que el seu fill diu que el seu pare li deia que la mala sort va ser ser ferit.
L'acte va estar molt bé va començar amb música de Jordi Cebolla i Montse Micuesa. Després una presentació de l'acte per part de la Lluïsa Huguet que dona entrada a la historiadora Conxita Mir que va glosar sobre la figura de George Orwell i com la societat civil ens avancem als polítics que sempre estan pendents dels vots.Finalment vam traure una bandera de les Brigades Internacionals que tapava l'artístic plafó que havia fet en Ramon Pach. Érem uns 70 assistents.
Va ser un acte entranyable on tot, estranyament, va sortir bé. Estic molt orgullós de pertanya al Grups de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida.

MUNTANYES DESCONEGUDES: PICS DE MÀNIGA I COVILS

L'any 2003 vaig pujar amb el Pau Salla al pic de Màniga (i no ho recordava). Ho tenia apuntat a les meves llibretes i he trobat tota la informació de com havia fet l'excursió ... és greu. Alzheimer? No recordar una excursió!!!
Bé, aquella vegada vam sortir de Burg i vam baixar per la carena fins al Faro però avui he pujat per la pista més amunt i he pogut arribar fins al pic de Covils. Les excursions, per sort,  no sempre són iguals. Primera sortida de la temporada estiuenca al Pirineu.



Característiques:

Valoració: Itinerari força interessant que ens permet assolir els pics de Màniga i de Covil que es poden coronar fàcilment per la vall de Virós però aquí és una excursió més complerta.

Dificultat: Mitja. Cal tenir present el desnivell i que molta estona es va sense sender. Atenció a la pujada al coll de Màniga que cal agafar bé.

Desnivell:  900 m.  

Distància: 12 km. 

Temps: 4 hora 24 minuts

Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
En el revolt de la pista agafo un camí carreter que surt de la mateixa corba. Aviat travesso un primer rierol.
4 min. Tanca agafada amb una cadena amb un mosquetó, sistema prou original fins que algú s'ho endurà. Una mica més enllà deixo el camí i em vaig enfilant per un sender. A la pujada vaig pels prats i pels senders perdedors però a la tornada enganxo molt bé el rastre.
Trobo narcisos i carreretes (moixernons) però no m'estic de recollir-ne doncs serà un dia molt calorós.
35 min. Supero un contrafort i veig l'imponent coll de Màniga. No sé per on agafar-lo. L'altra vegada sembla que no vaig tenir tants dubtes. El sender va per l'esquerra orogràfica - dreta mirant des del prat - i fa 14 anys hi vaig pujar sense cap problema de localització, en canvi aquesta vegada no ho veia clar i com anava molt a l'esquerra he fet un tirapits amunt, per la meva esquerra. He hagut de saltar ginestes i algun ginebró. Pujada molt dreta. A la baixada he anat per l'altre costat i una meravella encara que anava per un corriol perdedor.

1 h. 20 min. Surto a la carena (2355 m.) i continuo la forta pujada per la carena que cada cop és més dreta.
1 h 40 min. Assoleixo el cim del pic de Màniga (2514 m.). M'esplaio mirant les muntanyes del voltant. Un plaer pels sentits: Al sud, el pic de l'Orri,

muntanyes de Comiols, serra de Sant Gervàs, Montseny de Pallars, el Montoroio, la pala Pedregosa, el pic de Mainera, el Peguera, el Pui de Lleràs, el pic de Fonguero, el port de la Bonaigua amb el Pui de la Bonaigua, els pics de Marimanya, el pic de Quenca,  Mont Valier, Mont-roig, Certescan, Baborte, pica d'Estats, Broate, Pic de Lavans, Roca Entravessada, Comapedrosa, el pic de Saloria, Pessons, Tossa Plana de Lles, Montorull, pic Negre, el Puigmal, el Moixeró, el Cadí, la serra del
Verd, Port del Comte, la serra de Turp, Aubens ... Ja veieu la panoràmica justifica amb escreix pujar-hi. Descripció feta de memòria.
Veig al fons el pic de Covil i m'hi dirigeixo.
1 h 55 min. Arribo al punt més baix de la carena (2385 m.) i començo a remuntar. De fet, a la tornada en aquest punt abandonaré la carena per anar a buscar el coll de Màniga.

2 h 17 min. Assoleixo una cota (2541 m.) que penso que és el Covil. Esmorzo però finalment em trobo amb una colla que vénen del Salòria que em diuen que estrictament parlant el cim és un turó més llunyà. Així que he d' arribar-m'hi.
2 h 35 min. Arribo, ara si, al cim secundari de Covil (2573) que es troba en la mateixa línia divisòria que comença al Salòria i que baixa fins al pic de Màniga (fins al Faro) amb el que vaig anar amb el Pau.

Veig per la toponímia que hi ha molts noms relacionats amb el ferro: Meners, Ferri i és que aquí dalt hi ha força ferro com puc veure en algunes roques i fins hi tot en alguns corriols que he vist mentre pujava pels prats de sota. Recordem que estem en la vall Ferrera. Un cop arribo al pic de Covil ara em toca retornar. Vorejo per sota la cota secundària i arribo al punt més baix de la carena (3 h 02 min.).
Traço una diagonal cap al coll de Màniga. Vaig per un terreny esquerp i pendent però podria ser pitjor. Em retrobo amb els 4 excursionistes que venen de fer el pic de Màniga, després de fer el Salòria. Estan fent la llista dels 100 cims.
3 h 27 min. Coll de Màniga (2293 m.). M'encaro cap al barranc i aviat trobo un corriol que va per l'esquerra avall. És un sender que baixa sense grans estridents. Fa de bon baixar - i hagués fet de bon pujar si no m'hagués anat per l'altre costat. Hi ha alguna pedra posada vertical per indicar algun pas.
3 h 41 min. Ja estic pràcticament avall. Aquí em trobo amb una cruïlla doncs hi ha un antic sender que puja per la dreta del Cap del Ras de la font Negra. Aviat surto al prat. Costa més de seguir el corriol però es baixa prou bé.
4 h 24 min. Arribo al cotxe (1795 m.)

Accés:
Agafo la carretera a la Vall Ferrera i només començar agafo la carretera a Tírvia.
2 km Tirvia. Agafo el trencall cap a Burg i Farrera que hi ha a l'entrada del poble.
Aviat a mà dreta hi ha el trencall a Monesclado i Glorieta. Vaig per la carretera principal.
6,7 km. Llogaret de Burg que travesso.
8,1 km. Farrera. A l'entrada veig un cartell cap a Os de Civit. Aquí comença una pista que està prou bé encara que hi ha molts clots fets per rodades dels cotxes per la qual cosa pot ser compromesa amb fang.
9,6 km. En un revolt molt marcat a la dreta hi ha el trencall cap a les bordes de Burg. Continuem per la pista principal.
11,4 km. Revolt molt marcat a la dreta (de fet és el tercer que hem fet) on aparquem el cotxe. A l'esquerra comença un camí carreter on comença l'excursió.
Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

FERRATA DE CALA MOLI (SANT FELIU DE GUIXOLS)

Feia temps que tothom em parlava de la Ferrata de Cala Molí a Feliu de Guíxols i em cantava les seves meravelles. Jo em resistia dient que estava molt lluny,  finalment m'he decidit a anar-hi.
La veritat l'entorn és superb. Primer de tot la roca és un granit rosat que te'l menjaries a mossegades. Després anar a tocar de l'aigua del mar té un encant especial especialment per la gent de secà. Una mica és com anar a PortAventura però sense pagar entrada.
La via està superequipada amb material d'acer inoxidable doncs la salabror del mar és molt corrosiva i podria fer malbé la instal·lació. Crec que ja la van tenir que tanca un cop per algun problema de manteniment. Ja veieu tot meravelles.
Tot no. Diguem les coses pel seu nom. Cal fer cua i a les fotos sempre surt gent que no és de la nostra colla. Vam tenir sort que els del davant anàvem ràpid i no ens vam haver d'esperar gaire. Moltes empreses d'aventures fan aquí el seu arròs. Ara es poden fer unes fotos bestials jugant amb les colors...
Característiques:

Valoració: PortAventura de la ferrata marina. Cal anar-hi.

Dificultat: K3 

Desnivell: 25 metres.

Distància: 580 m.

Temps: 5 minuts (anar) - 2h 30 arrapats - 5 minuts (tornada)
Accés:
Crec que el millor és disposar d'un GPS i direccionar-lo cap a Sant Feliu de Guíxols al carrer Sicília al núm. 39. Arribareu i aparqueu com pugueu, si feu una mica tard estarà ple de cotxes que ja estan fent la ferrata. De fet ja us podeu posar el "traje" al cotxe.
Aproximació:
Busqueu el mirador de les Triadores i allí heu d'agafar el camí de Ronda (GR-92). El seguiu durant uns 5 minuts i a la dreta hi ha el baixador cap a la ferrata. Primer us trobareu el camí de tornada que puja per l'esquerra. Vosaltres avall per la dreta. El baixador es fa per una cable de vida a cercar el nivell de l'aigua.
Descripció:
Poca descripció es pot fer. Anar seguint els ferros que van vorejant una entrada al mar i a vosaltres us toca anar superant els passos agafats als ferros.  Val a dir que hi ha algun pas que cal agafar-se a la roca. Personalment valoro molt aquest fet encara que el ferratistes purs no ho passen tan bé.
Al primer tram, hi ha un pas que en diuen de la Prenyada on heu de superar una roca que surt una mica. La trampa està que sota hi ha una presa de peu però no s'arriba a veure gairebé. Així que alerta. Així aneu fruint i patint passant ponts tibetants (en passareu 5, n'hi ha un que és un tronc). De la primera sortida de roca al mar retorna i llavors hi ha una escapatòria.

El segon tram és més compromès. Consisteix principalment  en fer una altra burxa vers al mar i retornar. Primer us toca baixar uns metres i continuar el flanqueig. Hi ha un moment que tira en fora i cal fer força de braços. No em canso de recomanar ancorar-se als esgraons i descansar. De fet havia un moment que anava d'esgraó en esgraó amb la baga per no tenir que fer força de braços.
Anem superant passos tibetants i flanqueigs per la roca fins arribar a la sortida. En algun moment d'aquest comentari he estat una mica àcid però he de reconèixer que vaig passar una bona estona.

CICLE GEORGE ORWELL: SERRA D'ALCUBIERRE

Segona sortida del cicle dedicat a la figura de George Orwell. En la primera ens vam dedicar a visitar el que vam anomenar front d'Osca (Sietamo i la ciutat aragonesa). Avui la nostra intenció és traslladar-nos a Alcubierre.
La primera fita és pujar al monte Irazo (605 m.) . George Orwell en el seu llibre Homenatge a Catalunya l'anomena monte Pucero. Està situat en el km. 34,6 de la carretera A-129 entre Leciñena i Alcubierre. Es puja per una pista. Dalt s'han reconstruït les trinxeres, els refugis i els bivacs que van fer anar els soldats del POUM. Bona feina feta pel Govern aragonès recuperant la Memòria Històrica. Havia força gent trescant per les trinxeres. Es denominada Ruta Orwell.

No cal ser cap gran estratega militar per comprendre que era un emplaçament molt precari doncs estava dominat pel Puig Ladron que queda molt més alt i que domina també la carretera que hem seguit per venir.
La segona fita del dia va ser pujar al Puig Ladrón (700 m.). En el km. 33,5 de la A-129 surt una pista que seguim costa amunt fins a l'aparcament. També es conegut com cerro Sant Simón on va haver una cruenta batalla on els soldats de la columna Macià - Companys van fer un atac sorpresa i van captura aquesta posició causant un centenar de baixes entre els falangistes. Els rebels es van organitzar per la recuperació d'aquest tossal tan estratègic i van aconseguir la seva fita fent també una gran mortaldat entre els soldats d'ERC. Al cim hi ha una creu recordant les baixes fascistes però tristament no hi ha un altre monument recordant les víctimes de l'altre costat.
En un trencall hem vist una indicació cap a unes trinxeres a l'esquerra i després de visitar el Puig Ladrón baixem a visitar-les. Primer es tracta d'una trinxera amb una cabana que domina el sector de la carretera però darrera de la primera línia. Després trobem un altre monument, aquest més petit recordant els caiguts per l'España fascista.

Aquest molt més petit. D'allí surt una trinxera de comunicació que ens permet assolir la cota 661 m. on hi ha una recula de trinxeres però aquestes a diferència de les anteriors estan en el seu estat original després de 80 anys d'oblit. Hi ha una visió privilegiada, però clar no es un lloc tan turístic.
Baixem a la pista asfaltada i podem visitar els refugis de les tropes. Cal destacar un habitacle molt gran reconstruït amb lliteres. Hi ha una font amb dipòsit.
El temps se'ns tira al damunt doncs volem anar a veure el Centro d'Interpretació y estudios de la Guerra Civil en Aragón de Robles com a cloenda del cicle.
Després un bon dinar en un restaurant si més no curiós amb tot de motos d'època.