diumenge, 23 d’abril de 2017

PEL CAMÍ DE LA MINA DE BAUXITA

Segurament aquest serà el camí que farem durant la caminada de la Festa Major de Tuixent. L'objectiu és ensenyar-vos on estan les mines de Bauxita del nostre poble.
No penseu pas que es tracten de grans excavacions sinó que van fer unes cates per veure si el mineral era rentable. Sembla ser que eren bones però el cost de l'extracció era massa car doncs encara no havia carreteres asfaltades per traure el mineral fora de la vall i van romandre abandonades i oblidades.
Descripció de l'itinerari:
Ens trobarem a la plaça de la Serra del Cadí  a les 9h del matí i anem a buscar la font del Coll i agafem el carrer que baixa cap a les afores de la vila.
3 min. Travessem la carretera.
5 min. Deixem el camí principal i agafem un trencall que baixa avall. Cartell indicador. Anem per un dels camins recentment netejats.
9 min. Passem pel costat del Molí Vell. La Mercè ens explica que era propietat d'una Societat formada per 7 famílies. Actualment tots els propietaris viuen fora del poble i tenen els poders traspassats els de cal Esteve.
11 min. Passem el pont sobre el riu de Mola. Seguim el GR 7 que segueix el camí ral a Solsona.
15 min. Sortim a la carretera a Solsona que travessem i seguiem el sender que surt a l'esquerra.
21 min. Travesem un camí carreter.
23 min. Sortim a una pista. Anem a la dreta avall.
25 min. Tornem a sortir a la carretera que travessem i anem una cinquena de metres a l'esquerra.
Agafem la pista que davalla cap al Carreu.
31 min. Passem per davant de la masia del Carreu. Tirem avall.

dilluns, 17 d’abril de 2017

25na MARXA DE LA VALL DEL LORD: SANTUARI DEL LORD I RETORN PER LA VALL DE TORRUELLA

La Montse i la Josefina com no callen han estat detingudes per la benemèrita Guàrdia Civil.
Ja va 25 anys que munten la caminada popular de la Vall del Lord. Això és moral doncs començar és fàcil però el que costa és mantenir-se. Enguany erem 1719 excursionistes. La veritat és que fent-t'ho tans anys costa trobar alternatives i enguany hem repetit força trams. L'organització perfecta encara que de la nostra colla aquesta ocasió han anat poques persones: Carles, Josefina, Montse i jo. A més del Ramon i l'Àngels de cal Fulgenci i el Víctor i la seva companya de cal Martí.
Des d'aquí felicitar als organitzadors per la feina ben feta. M'he perdut poques edicions espero poder fruint de les vostres caminades.
Descripció de l'itinerari:
Sortim per la plaça del Mur i ens encarem cap al torrent de Les Salines, travessem el serrat de La Torreta i fem cap a les Valls i el bosc de la Torreta. Finalment sortim a la carretera al Santuari on hi ha el primer control.
Ara ens toca anar per la carretera (podríem haver pujat pel roc Foradat) i passem prop del coll de la roca Sobirana però abans agafem un sender que puja cap al tossal de la Vall-llonga - fa anys ja hi vam passar més al nord - però no arribem dalt sinó que tornem a la carretera i ara cap al Santuari. La pujada és ferma però el camí és mol portador.
Pensava que dalt hauria l'esmorzar però hem baixat pel grau de Solort o de Sant Jaume. A mitja alçada han fet un mirador en memòria a Josep Cases que fou un dels motors de la Caminada i l'any passat ens va deixar.
L'esmorzar - el millor de l'excursió - és abaix a tocar de la casa de Sollord (etimològicament sota del Lord) on una parella de tres de la Guàrdia Civil ens espera. És tot un muntatge que té un to de la Cubana.
Després de posar-nos entre costelles la llonganissa i un traguet anem a buscar el camí que puja per sota del Santuari (vessant sud). Recordo les excursions que hem fet anant per l'altre costat de la barrancada.
Tercer control on hi ha el cafè, el tallat i el carajillo. I encara ens queda una nova pujada fins a la carretera al Monestir.
Quan estem dalt ens toca seguir la carretera cap al túnel i l'ermita de Sant Serní del Grau o de Vilamantells on hi ha el quart control. Podem visitar l'interior de l'esglesiola.
Ara ja només ens toca baixar per GR cap al poble de Sant Llorenç on ens espera un regal ben especial.
Resulta que ens obsequien amb un llibre on recull un resum de les 25 caminades. Per obtenir el track de la caminada:
Powered by Wikiloc

LES IMPONENTS FONTS DE LES FEUS

Aquesta setmana santa ha estat una passada. Tothom pujava a les Feus (localisme de la forma Deus). Una deu és una font, o surgència. Fa anys havia pujat a l'estiu i la veritat és que no era res de l'altre món però aquests dies era una autèntica passa. Per les Feus surgia l'aigua amb tota la seva força. El brama de l'aigua es sentia des de lluny.
Val a dir que hi ha dues boques a visitar.
Tradicionalment s'havia dit que els Feus baixaven plenes quan havia una llevantada i podia ser que plogues al vessant de la Coma i no ploure al de Tuixent (nord) i les Feus baixaven amb tota la seva força.
De fet en aquests dies crec que les Feus baixaven plenes pel desgraç de la neu que s'acumula dalt de la Serra Verd que alimenten l'aqüifer que brolla aquí. Cal fer un cop d'ull, abans d'arribar als cingles superiors per entendre una mica millor com va el tema.
Característiques:
Valoració: És un espectacle veure com bramen les Feus. 
Dificultat: Mitja. El sender no és sempre evident. Hem posat cintes blanques i segurament aquest estiu el netejarem.
Desnivell: 200 m. Nosaltres vam deixar el cotxe a l'area dels Planells del Sastró però es pot pujar fins a la font de l'Aigueta.
Distància: 4 km. 
Temps: 1 hora 17 minuts.

Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'aparcament que hi ha a l'Area dels Planells de Sastró on hi ha un itinerari botànic molt interessant que no us heu de deixar passar en una altra ocasió. De fet es pot pujar més amunt amb el cotxe però crec que es bo estirar una mica les cames. Anem per la pista amunt.
10 min. Deixem a la dreta la pista que puja a la Plana.
20 min. En un revolt molt marcat a l'esquerra podem veure a la dreta i damunt la font de l'Aigueta (1403 m.). Un cartell ens indica a les Feus 20 min.
En aquest punt hi ha la caseta de la captació d'aigua per al poble de Tuixent.
Coordenades UTM: 31T  x=385165  y=4675820
A la dreta de la casa de l'Aigueta surt un corriol planer. Hi ha alguna cinta blanca penjada en algun arbre. El corriol s'encara vers un barranc que tenim a la dreta.
26 min. Uns metres abans d'arribar al barranc hem d'abandonar el senderó i seguir una fita que hi ha sobre nostre que ens duu uns metres més amunt i baixem al torrent. A l'altre extrem de la torrentera ja veiem la primera boca de les Feus.
30 min. Ens situem a sota de la surgència. Per arribar-hi cal fer una petita grimpada opcional per l'esquerra per arribar al naixament.
Coordenades UTM: 31T  x=385144  y=4675674
Ara ens toca anar a buscar la segona boca. Està sota, en una vall lateral que des d'aquí no es veu.
Hem de baixar i travessar el rierol. Baixem pel costat oposat.
34 min. Abandonem el torrent i ens enfilem per l'esquerra (tall dret): Més amunt trobem un corriol que puja a buscar un cingle. Ara anem a la dreta fregant la paret (vegetació). Si  baixa molta aigua, veureu que el soroll que sentiu ara ja no depen del barranc d'on veniu sinó de la nova font.
42 min. Veiem davant la nova surgència. Per arribar-hi cal remuntar-la pel damunt i baixar un parell de metres agafant-nos als arbres i amb cura.
A l'abril del 2017 baixa unes 5 vegades més d'aigua que la boca primera. El soroll era ensordidor. Sortia l'aigua amb tota la seva força barranc avall.
Coordenades UTM: 31T  x=385070  y=4675615
La tornada la fem pel mateix camí però ara que ja sabem el camí podem anar més ràpid.
Accès:
Un quilòmetre abans d'arribar a Tuixent procedent de Solsona hi ha el pont del Regatell amb la seva font, Allí surt una pista que s'enfila vers el coll de Mola i Gósol. Prenem aquesta pista que va de bon passar.
3 km. Planells del Sastró amb una font, taules, bancs i un jardí botànic.
Per obtenir el track:



Powered by Wikiloc

dilluns, 10 d’abril de 2017

PELS CINGLES DE SANT JORDI

Hi ha excursions de les quals no esperes gaire cosa però finalment resulta que és un gran recorregut. Això és el que m'ha passat amb l'itinerari d'avui. M'ha sorprés immensament la visió que tenia des de dalt de la paret de Sant Jordi cap al congost del Segre, ara en diuen de Mu, quan jo tota la vida l'hi havia dit del Segre.

Característiques:
Valoració: És Espectacular. Hi ha un tram amb una vegetació esponerosa que t'arriba a amargar i una tornada molt llarga per pista però és una sortida que està plenament justificada.
Dificultat: Mitja. Encara que cal estar avessat a trescar per trams sense sender i amb vegetació.
Desnivell: 720 m.
Distància: 17,1 km. 
Temps: 5 hores
Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
Surto de la cruïlla que va cap Alòs de Balaguer per on tornaré. Vaig direcció a l'ermita de Sant Jordi.
10 min. Cruïlla. Per l'esquerra la pista va cap a les Coves (cartell). Nosaltres cap a l'ermita. La pista fa uns revolts que podem adreçar per un corriol que sembla obert per motos i BTT's.
39 min. Deixo a l'esquerra l'accés a l'ermita de Sant Jordi que deixo a un centenars de metres. Si ho heu estat mai val la pena arribar-vos doncs fruireu d'una visió panoràmica excepcional.
43 min. A l'esquerra tinc un gran corral i a la dreta, a dos-cents metres hi ha les restes de l'ermita vella de Sant Jordi (cartell). Tiro endavant.
46 min. A l'esquerra hi ha l'entrada al forat del Bullidor de Sant Jordi amb un cartell informatiu.
51 min. Arribo a un camp que mena a una petita vall suspesa. Abandono la pista i travesso el camp avall doncs ara està erm. A l'esquerro deixo el pujador al Tossal de Sant Jordi i la baixada al pont Penjat.
Baixo per la vallada. El camí carreter que va per sota dels camps esdevé un sender fitat.
54 min. Cruïlla de camins.Per l'esquerra surt un corriol que puja al tossal de Sant Jordi. Avall seguint la vallet el sender al pas Amagat i el sender més evident tira amunt i és el que prenem amb un munt de fites.
1 h 9 min., Sortim dalt de la cinglera i podem albirar les parets de la serra de Carbonera i el riu Segre al fons. Instal·lació per rapelar la paret que utilitzen els escaladors per anar a escalar. A partir d'ara el sender no és tan evident però encara anem trobant fites.
1 h. 14 min. Mirador excepcional (693 m.). Seguim per la carena observant els estimballs que tenim als nostres peus.
Arran de cingle es pot caminar amb força normalitat però el problema és quan hem de travessar una fondalada on no hi ha cinglera i hem de travessar l'espesorall. Hi ha moments que les carrasques són més altes que jo. Costa seguir una línea recta digna doncs cal anar per l'indret millor.
2 h. Trobo un pont de roca que està arran de la paret que forma una mena d'embut cap avall. Es tracta d'una curiositat geològica entre cova i forat.
Coordenades: 41º54'22.4"N 000º54'36.3"E alt 609 m.
Continuo per la carena.
2 h 05 Arribo a les darreres elevacions de la cinglera i decideixo baixar cap a la vall que s'ha obert a la meva dreta. La baixada sembla terrible per la vegetació però vaig seguint alguna tartera, rentiscleres i, en la part baixa sembla, que la vegetació és més oberta.
Arribo en antics camps erms. Hi ha marges de més de tres metres d'alçària.
2 h 37 min. Arribo a una cabana enrunada. Al costat hi ha una fita que indica un sender que no està gens malament per on baixo amb comoditat. Hi ha algun tram de cinta vermella que m'ajuda a reseguir-lo amb comoditat.
2 h 42 min. Surto a un camp conreat i vaig tirar avall seguint el camí carreter.
2 h 50 min. Bifurcació de camins. Vaig pel de l'esquerra que va a un camp que vaig vorejant. El de la dreta passava per uns masos que hi ha dalt.
Passo per la vora de l'Estret del riu on hi ha un cingle abaumat que a la base té una petit cavitat. És la darrera elevació de la serra Carbonera.
3 h 15 min. Cruïlla de camins (277 m.). Per la dreta el camí puja a Camarasa i a l'esquerra va al proper poble d'Alòs de Balaguer. Cartell. Així que amunt.
La pista remunta fent llaçades.
3 h 46 min. Bifurcació de pistes. Veig mirant la cartografia que podia haver anar per la pista menys fressada que puja per l'esquerra però vaig per la més ampla que va per la dreta planejant.
4 h 02 min. En un revolt a l'esquerra abandono la pista i agafo un corriol que surt recte cap al coll que veig davant. Sembla un corriol obert per les motos i BTT's.
4 h 07 min. Surto a la pista que només travesso.
4 h 14 min. Surto de nou a la pista i ja estic al coll (625 m.). Ara comença la baixada.
Aviat trobo un sender que baixa per l'esquerra.
4 h 24 min. Surto a la pista que vaig seguint tot descendint. Passo per la vora d'antics camps conreats.
Deixo a l'esquerra la Bassa del Coll
4 h 30 min. Nou trencall a l'esquerra que agafo.
4 h 36 min. Surto a la pista.
4 h 43 min. Cruïlla. A l'esquerra vaig cap a Camarasa, per on vaig, i a la dreta cap a Cubells segons m'informa un cartell.
5 h. Arribo a l'aparcament (382 m.).
Aproximació:
A l'entrada del poble de Camarasa agafo la carretera que va a Cubells (cartell) i la segueixo per la per fora del poble.
0,7 km. Ja en les afores del poble, agafo el darrer carrer que entra a Camarasa. Em duu a la font. Un cartell m'indica la pista que puja a l'ermita de Sant Jordi. Al començament la pista està asfaltada i té trams ben pendents.
2,9 km. Cruïlla de camins. Un cartell marca a la dreta la pista que va a Alòs de Balaguer per on tornarem. Agafem el trencall de l'esquerra que puja a l'ermita de Sant Jordi.

Per si voleu el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

diumenge, 9 d’abril de 2017

LA VIA FERRATA DEL MONTSANT

El recorregut de la ferrata del Montsant és una excursió molt completa doncs exigeix una caminada per arribar al peu de la paret contornejant un conjunt de blocs que ens exigeixen fer uns passos atlètics. Arribem a la paret i ara ens toca tibar. La via està perfectament equipada.
Fa 4 anys havia arribat a estar tancada per falta de manteniment. Recordo haver passat el pont tibetà que estava molt fluix i ballava que feia pànic. Fa poc la van tornar a obrir i constitueix un exemple de ferrata lògica que ens permet pujar fins la carena cimal de la serra de Montsant i baixar després pel grau de la Grallera que segurament és el més factible.
Característiques:
Valoració: Una excursió completa de muntanya: caminar, fruir de la ferrata, assolir la carena cimal i baixar pel camí tradiconal del grau de la Grallera.
Dificultat: K3. Hi ha passos on cal tibar doncs els esgraons estan una mica separats. El pas més espectacular és el pas tibetà que uneix una agulla amb la paret.
Desnivell: 250 m. de ferrata - 160 metres caminant.
Distància: En total 6 km. dels quals 1,7 són d'aproximació i 3,5 de retorn.
Temps a peu de la paret 40 min.
Temps estimat de la ferrata: 50 min.
Temps de tornada: 1 h.
Itinerari circular.
factible.
Descripció de l'itinerari:
Ens situem en la part superior del poble de la Morera i agafem un sender de petit recorregut cap a l'esquerra. Cartell que ens indica la via Ferrada. Anem planejant.
20 min. Un cartell ens indica que hem de deixar el sender i agafar un corriol que puja per la dreta. Hi ha trams costeruts. En la part superior hem de contornejar alguns grans blogs que ens obliguen a mirar on posem els peus. Hi ha alguna grapa esparsa.
40 min. Arribem al peu de la via ferrata. Hi ha un cartell informatiu.
El primer tram puja per un mur vertical amb força grapes per anar pujant. Quan arribem dalt ens cal fer una petita desgrimpada agafant-nos a una cadena.
Anem a l'esquerra fins situar-nos al peu d'una esbelta agulla a la que hem d'ascendir. Dalt ens trobem amb un pas tibetà d'uns 10 metres amb un contacte entremig. És el pas clau de tota la via.
Després ens anem cap a l'esquerra, de nou, caminant. Sembla que la via ja hagi acabat però ens falta un altre mur per on hem d'ascendir. Hi ha un petit flanqueig d'un metre, segurament innecessari però posat per fer la pujada més atractiva. En la part de dalt, quan la paret tomba una mica hi ha uns trams de cadena per on hem d'anar pujar.
Sortim a la carena de la Serra Major hi ara hem d'anar seguint el camí cap a la dreta que està perfectament fitat. Va per la carena fins que davalla a buscar la clotada per on davalla el camí del grau de la Grallera que era el pas més accessible per anar del poble de la Morera als plans cimadals del Montsant.






Aquí teniu un video que he trobat a youtube que us podrà donar una imatge més real de la ferrata del Montsant.

dijous, 6 d’abril de 2017

DE LLAGUNES AL PORT DEL CANTÓ

L'altre dia mirant un mapa de l'editorial Piolet del Salòria vaig marcaven un camí que pujava molt bé de Llagunes al Port del Cantó. El mes que ve he de dur una excursió de Sort al Port del Cantó que vaig fer la primavera passada i vaig pujar per la carena de Freixa i aquesta opció em va sembla molt més interessant, així que em vaig pujar a fer-la. Durant tota l'excursió de pujada em van acompanyar una parella de gossos que finalment es van quedar al Port del Cantó amb una parella que se'ls va emportar més amunt.
Característiques:
Valoració: Itinerari molt agradable que passa bona part del recorregut per camins tradicionals i que no estan encara massificats.
Dificultat: Baixa
Desnivell: 410 m.
Distància: 6,1 km. 
Temps: 1 hora 33 minuts
A combinar amb l'itinerari que puja de Sort al Port del Cantó.
Descripció de l'itinerari:
Sortim del poble de Llagunes per la part de darrera on hi ha una destacada font. Seguint una pista que s'inicia a la vora.
10 min. Passem pel costat d'un corral. Hi ha una pista que puja cap a la carretera però nosaltres anem recte.
20 min. Esplanada. A l'esquerra hi ha una cabana petita. Com és un espai obert veiem ja al fons el Port del Conté que és el nostre objectiu. A la dreta hi ha un amagatall.
35 min. Sortim a la carretera i anem a la dreta. L'asfalt fa un revolt molt marcat a l'esquerra on hi ha el punt quilòmetric 265 de la carretera N-260. Poc després agafo un trencall a la dreta.
46 min. Borda de Caplloc que te l'estructura tradicional de dos nivells. En el pis inferior era destinat als animals mentre que el superior era per habitar-hi les persones mentre treballaven temporalment en els camps allunyats dels nuclis. El teulat està arreglat.
Un cop he passat la casa la pista esdevé un sender. Durant tot el camí aniré trobant marques grogues encara que sembla que van estar posades de tornada ja que en veure més al tornar.
Vaig per l'antic camí tradicional, esdevé un sender encisador.
1 h. Com ha plogut molt em trobo el vial anegat d'aigua i el tinc que abandonar per poder tirar endavant. Això passa entravessar el barranc de Fenerllarg.
1 h 04 min. Em trobo sota el Mirador de Rubió o de la Vall de Siart. Segurament quan faré la sortida amb autocar pujarem per aquí doncs farem esperar l'autocar al bar de Rubió (1 h 09 min.).
Segueixo caminant cap al port del Cantó.
Hi ha algun tram estret i pendent, una mica més enllà hem de travessar uns blocs de pedra que semblen que van caure quan fan fer la carretera.
1 h 16 min. Palanca per travessar el rierol del port del Cantó.
Ens incoporem a uncamí més ample que s'encara decididament al Port.
1 h 35 min. Arribem al Port del Cantó (1718 m.).

dimecres, 29 de març de 2017

SEGUINT ELS PASSOS DE GEORGE ORWELL A LES TERRES DE PONENT (1)

Aquest diumenge hem començat el cicle de sortides al voltant de la figura de l'escriptor George Orwell i el seu pas per les terres de Ponent.
Primer ens vam dirigir a Sietamo que era on estava el comandament republicà que dirigia les operacions vers la ciutat d'Osca.
No podíem començar millor. Primer vam anar a les restes del Palau del comte Aranda que quedar desfer no tan pels combats que es van produir a Sietamo. Recuperada pels milicians sinó per  Regions Debastades que es va vendre les pedres. Sietamo va ser ocupada i alliberada tres cops.
Darrera de l'església vam veure els impactes dels combats. Els falangistes es van parapetar en l'església on van acabar morir. Encara es pot veure una placa amb inscripcions feixistes a l'entrada de l'edifici.
Després vam anar al bar la Rosaleda (o la Arboleda) i ens van ensenyar el refugi antiaeri. Molt interessant.
Finalment a la sortida del poble direcció a Osca vam veure una indicació vers unes trinxeres que devien fer els milicians un cop es va ocupar definitivament Sietamo i esperant un possible atac dels franquistes que no es va arribar a produir mai.
Després ens vam traslladar a la ciutat d'Osca amb la guia privilegiada de Guillermo Viu que ens va fer de cicerone. Vam anar a veure l'exposició Orwell toma el caf'e en Huesca.Ideal per descobrir alguns detalls del nostre protagonista del cicle.
Per acabar l'activitat matinal vam anar al parc de los M'artires por la Libertad dedicat a les mes de 500 víctimes que va causar el feixisme entre la gent que va romandre a l'Osca assajada pels milicians. Els feixistes es van encarnitzar amb els anarquistes que no van voler prendre les armes i van decidir quedar se a la ciutat pensant que el cop d'estat passaria i que com a molt serien engarjolats.
Encara vam tenir ocasió d-anar a veure el mur on van afusellar a  Galan i Garcia que van protagonitzar l'aixecament a favor de la república el 12 d'abril de 1930.
El millor del dia, per a mi, va ser el dinar doncs vam fer una taula rodona i vam parlar de tot i de res però feia goig escoltar els companys i veure com ells escoltaven les meves disseccions. Una taula i sobretaula molt animada.
A la tarda teníem previst anar a Tierz però ens van advertir que havia molt de fang i no podríem veure les construccions bel.liques. Vam decidir que nom-es pujaríem a Estrecho Quinto no hi ha una creu franquista dedicada als falangistes que van resistir en aquesta posició mentre que la resta de colpistes estaven fortificant la ciutat aragonesa que ja no veuria la victoria dels milicians. Insistir que George Orwell en el seu llibre Homenatge a Catalunya defensa, crec que es l'únic lloc que ho he llegit, a les milícies doncs amb la seva ràpida actuació van impedir l'avanç feixista vers a Catalunya.
I ja per acabar, una trucada del Guillermo, i un noi d'Estadilla, Adrian, ens ensenya unes construccions bel.liques magnifiques que corresponien a la defensa de la línia del riu Cinca. Tristament no es van fer anar mai doncs la retirada del front d'Aragó va ser molt precipitada.