ESCENARI IGNORAT DE LA MORT DE MAQUIS: CORRALET D'ESPLÚS

He quedat amb Àngel Murillo d’Esplús per localitzar la pleta (paridera) del Corralet. Ell, amb l’ajuda de Miquel Abat de Sucs, m’ajudaran a descobrir un dels paratges més desconeguts del nostre passat recent. El tema dels maquis està a la cua dels oblits que envolten a la nostra Memòria Històrica.

Resulta que en aquesta cabana – ara només queden algunes pedres i totxos dels murs de les parets – foren encerclats per la Guardia Civil un grup de maquis que segons sembla procedien del sud i pretenien marxar cap al Pirineu. Molts estaven defensant la llibertat contra el franquisme a les terres de Terol.

A conseqüència d’aquesta batuda van morir 5  maquis i van quedar ferits tres. Aquesta dada la recorda l’Àngel que va veure a Esplús el camió que duia els cossos. Ell llavors tindria uns sis o set anys i li va impressionar sempre aquesta imatge. Com va nàixer l’any 1940 caldria pensar que els fets van passar entre els anys 1946 i 1947.

Mai es va saber el nom dels finits menys el suposat presoner que va morir a Saidí. Es deia Cristóbal Pérez, era miner, natural d’Alhama de Salmerón, província d’Almeria. Es tractava segurament d’una partida de guerrillers que, després del fracàs de la invasió de la Vall d’Aran, es van internar en territori espanyol per tal d’organitzar el maquis.

Quina sensació de tristesa vaig sentir davant de l'oblit dels nostres defensors.

Al poble sempre han tingut constància d’aquest incident i es comenta detalls com:

• Els militars els van descobrir segurament perquè algú els devia delatar.
• Un Guàrdia Civil va resulta ferit en una cama. Sembla ser que es va avançar al grup de Guàrdies civils i va ser un blanc fàcil.
• Un dels maquis que descansaven al Corralet va poder escapolir-se dels atacs i es va amagar en un canyissar que havia darrera de la cabana de Petro. Sembla que quedar ferit i amagat allí, però algú el va veure i ho va delatar al policies. Quan va veure que estava encerclat es va lliurar als seus assetjadors. Aquí tenim diferents versions: Una diu que el van fer presoner i l’altra – interpretació de Miquel Abad – podria coincidir amb els fets que detallem a continuació.
  
• L’encarregat de Monte Julia (o de Sant Miquel) que s’anomenava Escalona va anar a la taberna de Suquets i va estar “pavonejant” que havia matat a un maqui que havien fer presoner. Ho havia fet arrossegant-lo per terra amb el cavall. Cal pensar, però, que van haver altres enfrontaments a la rodalia com a Ventafarines, o a la Casa Gran de Vencilló. Es veu que el van sentir alguns esquerrans del Suquets que li van propinar una bona pallissa. A conseqüència de la batussa rebuda l’encarregat va acabar morint.

Com localitzar les restes de la cabana?

Sortim d’Esplús en direcció a Albalate de Cinca (A-1239). En el km. 11,5 (uns dos quilòmetres passats Esplús) trobem la Sequia de la Encomienda d'Esplús i deixem la carretera i agafem un camí de terra a mà esquerra que voreja la sèquia.

2,7 km. Trobem una passarel·la vers a l’altre costat de la sèquia. A l'esquerra hi ha un munt de terra on havia hagut la cabana de Petro (coordenades UTM 31T  x=272202  y=4626924 ) al costat hi ha el canyissar on es va amagar el maqui escapolit.

Continuem pel costat per la vora del canal.

3,5 km. Travessem de nou la sèquia per una passarel·la. Davant veiem una balma sota una roca. Ens dirigim vers la roca. Ens adonem que aquest era l’emplaçament de la paridera del Corralet. A l’esquerra hi ha un mur de pedra amb totxos que correspondrien a les restes de la cabana on van passar els fets, dalt explicats. Coordenades UTM:31T  x=272389  y=4626102 

CAMINADA A TRENC D'ALBA

(Reflexió personal enlloc de les descripcions que m'agraden fer)
Avui he anat a la Caminada popular Trenc d’Alba que organitza el meu “tocaIo” Joan Ramon Gonzàlez. Sempre es capaç d’ensenyar-nos detalls de la ciutat, que tan bé coneix i explica. La caminada té la singularitat de començar a primera hora del dia, quan surt el sol, i l’atalaiem des del baluard de la Reina de la Seu Vella. Matinar m’ha permès tenir unes imatges de la Seu Vella captivadores.

Com és el 80 aniversari del Front del Segre i la Batalla de Lleida en Gonzàlez ha tingut la brillant idea de dedicar la caminada a recórrer els escenaris de la Guerra Civil de la nostra ciutat. Primer hem visitat el refugi aeri de la Seu Vella, després del niu de metralladores del Camp de Mart, el del pou de gel amb les seves 22 espitlleres i per acabar el darrer niu del darrere de la llar d’infants. Els principals elements del turó de la Seu Vella.

En baixar passem per la caserna de la Guardia Municipal, on havia l’antic xalet de Regions Debastades dels anys vint que es van carregar fa uns anys sense tenir present l’interès històric de l’edifici. Van deixar en un racó la llinda de la porta principal que roman mig oblidada.

Ens hem enfilat cap a la Mitjana on en Ramon Vilalta ens ha explicat que continua treballant per la recuperació del camí tradicional de Lleida a Corbins que sembla que pren una nova embranzida. Esperem poder tornar a fer-lo aviat recuperat.

Després ens desplacem vers el polígon del Segre on visitem els dos nius de metralladores i les trinxeres que vam localitzar no fa gaire temps. Per tornar hem agafat el camí de la sèquia de Fontanet i hem passat per l’antic molí de Servia que roman engolit per l’herbassa mentre va ensorrant-se poc a poc.

Finalment han agafat la banqueta del riu per pujar al castells de Templers a Gardeny. Jo, a Pardinyes, he deixat la colla per anar a casa de pare.

Ha estat una travessa molt agradable per la bona companyia i les propostes que surten parlant amb la gent tot caminant: un record pel Juanjo Garra, el rellotge de les Basses d’Alpicat que resta oblidat quan abans havia estat un símbol, la recuperació del camí de Corbins, la proposta de fer un reconeixement a Jesús Vidal com impulsor de la defensa de la Mitjana com espai natural que ha esdevingut un parc urbà, el pulmó de la ciutat...

COMIAT D'ESTIU: TUC GRAN DE LA SENDROSA

Segurament pel calendari, aquesta serà la meva darrera sortida a Pirineu a l'estiu. He escollit un cim de la llista dels 100 cims - perquè m'ajuda a sortir de casa. De fet fa anys vaig passar pel coll i el vaig veure un cim imponent (ara no sé si cal batejar-lo amb l'adjectiu Gran). He fet bivac - també serà el darrer de la temporada - a la vora del cotxe prop del Banys de Tredós. Per cert és el lloc per portar una noia a passar una nit i quedar bé, o molt bé. Jo solet i fent un bivac i fruint dels estels del cel. Qui no es conforma és perquè no vol. Del cim destacaria la seva superba visió sobre les muntanyes de l'entorn. Impressionant.
Característiques tècniques:
Valoració: Excusió que ens permet descobrir un bell mirador del nostre Pirineu.
Dificultat: Moderada. Bona part del recorregut es fa per sender. El tram inferior costa de trobar. Jo he fet alguna variant no interessant.  La principal dificultat és el desnivell. La cresta de dalt exigeix posar les mans però no presenta dificultat.
Distància: 12,4 km.
Desnivell: 1100 metres
Temps: 5 hores 31 minuts
Descripció de l'itinerari:
Al parquing de la Muntanyeta 8(1745 .m.) hi ha un cartell que indica que està prohibit l'accés a la pista fins al 15 de setembre... llàstima... la pista està perfecta però es claríssim que és un negoci pels taxistes.
Agafem la pista i amunt. Recordo haver passat per aquí amb esquí de fons (fa 31 anys).
30 min. (he pujat ràpid doncs tenia fred) A l'esquerra hi ha unes taules amb bancs. Una mica més enllà hi ha pont sobre el riu. És el lloc on deixar la pista i agafar una antiga pista que poc a poc es va estrenyent i puja per la vora del riu. Hi ha alguna fita i alguna marca de pintura vella vermella. Poc a poc l'antiga pista va esdevenint un sender.
41 min. Arribem a un rierol. El camí primer el travessa però poc després va pujant pel mig de l'aigua. Tram poc evident on cal anar amb cura per no perdre el sender.
1 h 07 min. Fem cap a una esplanada  on el sender pràcticament és inexistent. A més si volem tornar per aquí hem de posar molta atenció per la tornada.
1 h 11 min. Per l'esquerra s'incorpora el sender que puja del refugi de Colomers. El sender ara esdevé ample i sempre problemes d'orientació.
Aviat tenim davant la silueta del tuc de la Sendrosa.
1 h 50 min. Tinc una estranya temptació (no recomanable, millor seguir el camí fins el coll). Es arribar al tuc sense haver de passar pel coll i abandono el camí. Ara pujaré per tarteres i herbassar amb mates de nadius.

Finalment m'encaro vers una canal herbosa on comença la cresta.
2 h 23 min. Surto a la cresta on retrobo les fites. Per la cresta puja un corriol amb nombroses fites. Es puja sense dificultat encara que de vegades cal agafar-se a la roca.
2 h 54 min. Assoleixo el cim del Tuc Gran de la Sendrosa (27062m.). La visió es espaterrant. Es veu a vista d'ocell els llacs de la vall de Colomers i la de Saboredo. Els cims destaca el tuc de Ratera, de Colomers, la Creu de Colomers, la Punta Alta, els Bessiberris, el Mulleres, la cresta del Russel a l'Aneto, el pic del Malpas, Mauberme, Mont-Valier, el tuc de Mill o de la Bolanguera, el Port de la Bonaigua, Marimanya, Certescan, pics de Saboredo, Subenuix, Peguera,.. i els dic de memòria.
Retorno per la carena fins el colh deth Tuc Gran de  la Sendrosa (3 h 28 min - 2451 m.). Com tinc la sensació que serà la darrer pirinenca d'estiu decideixo enfilar-me al turo que tinc davant. De fet, l'he estat mirant mentre baixava i veig que hi ha una petita línia entre els matolls que em permetrà pujar amb comoditat. Primer va per l'esquerra de la  paret per passar després per un collet (fita) i vorejar una paret. Vaig seguint el corriol entre herbes fins arribar al cim.

3 h 41 min. Tuc de Pishader (2539 m.). Davallo fins al coll i després agafo el camí de pujada i refaig el camí que he fet a l'anada.
5 h 31 min. Torno a estar a l'aparcament.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

11a CAMINADA POPULAR FESTA MAJOR DE TUIXENT: ELS PINS MONUMENTALS DE L'ARP

Tinc la sensació d'haver fet la feina bé. Un any més hem organitzat la Caminada popular de la Festa Major de Tuixent i vull creure que la gent ha quedat contenta de la diada.
Sense cap mena de dubte, aquesta satisfacció ha estat possible gràcies al bon rotllo que manifestava tothom. La gent és agraïda de mena.
Ara queda oblidat aquell dia que la tempesta em va fer abandonar el marcatge del circuit en sentir els llamps propers.
Sempre em quedaré amb l'estranya sensació - i que em costa d'entendre - on els pins i les pedres en van suggerir que aquesta Caminada havia d'estar dedicada a la persona que millor coneixia els bolets de la contrada i amb qui havia esquiat per una estació d'esquí que ha canviat molt, en aquell temps que tots ens saludàvem en creuar-nos. Estic parlant, com no, del Toni Balaguer amb qui vam trescar per aquests topants feia tan temps i que ara restarà només en el món dels meus records més estimats. Tinc la sensació de ser afortunat d'haver-se creuat la meva existència amb la seva.
La proposta recorria els pins monumentals que amaga la muntanya de l'Arp. Són segurament els pins negres més grans de Catalunya - si més no, coneguts. El pi Avi fa més de 5,4 metres d'amplada i pel coster hi ha altres exemplars que fan patxoca.
Perdoneu que aquest post sigui molt personal. La descripció del recorregut la trobareu en aquest bloc a excursió pels pins de l'Arp .
 Em permetré donar-vos unes senzilles dades: Hem estat 57 excursionistes. 25 havien pujat expressament de Torrefarrera i 5 eren companys de la ZER del Solsonès. La caminada ha estat amenitzada per les aportacions d'en Lluís de Cal Roseta que ens ha explicat l'experiència de Gósol i els pobles del Berguedà que han ideat un sistema per aprofitar l'energia del bosc que actualment roman oblidada.
Un plaer sentir-lo. Esperem poder anar el proper estiu a Gósol a veure l'aprofitament de la fusta que es fa a la comarca veïna per aprendre una mica de com podem millorar el nostre entorn d'una forma racional.
Finalment, i per acabar, GRÀCIES A TOTS/ES que m'heu fet avui una mica més feliç.
( I com no, agrair al meu net Quim que m'ha acompanyat, carregat damunt de sa mare, en la seva primera excursió).

SIURANELLA: TERRITORI PERDUT PELS EXCURSIONISTES

He anat d'excursió pels vols de Siurana i crec que és un territori que hem perdut els excursionistes de sola de bota i que ens han pres els escaladors. Totes les parets estan plenes de parabolts. tothom escala i ens mira d'una forma estranya, com si estiguéssim fora de lloc. Potser és una sensació personal però que ve d'un escalador mediocre...

Fora percepcions personals la volta a la Siuranella pel grau de la Covassa és una meravella per les sensacions.
Característiques tècniques:
Valoració: Excursió molt interessant per descobrir país.
Dificultat: Moderada. Hi ha algun tram amb el sender no gaire evident. El grau de la Covassa requereix descendir una curta llastra.
Distància: 5,2 km.
Desnivell: 510 metres
Temps: 2 hores 32 minuts
Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:

Aparco al km. 4,6 de la carretera que puja de Cornudella a Siurana en un petit espai per a dos vehicles. A l'esquerra a l'altre costat de l'asfalt hi ha un cartell que ens indica el sender. Baixada dreta que recórrer un camí tradicional ben empedrat.

3 min. Travesso el barranc de l'Estopinya (628 m.).

5 min. Davant del Pilar del Cargol, impressionant, abandono el sender i exploro dues agulles que van ser les primeres escalades que es van fer per la zona i que ara romanen oblidades pels escaladors moderns. Recorregut personal.

32 min. Retorno al camí principal, sota del Pilar del Cargol.
35 min. Bifurcació de camins. Per l'esquerra va el sender que davalla de la Siuranella per on tornarem nosaltres. Anem a la dreta.
44 min. Pas elevats que ens dona entrada al barranc de les Fontscaldes. Davant tenim la característica Olla.
47 min. Seguim una estreta feixa (a l'Olla) que queda tallada i hem de baixar a buscar el barranc.
52 min. Trobem una bassa i hem de saltar-hi dins per continuar per l'extrem.
53 min. Font Caldes, curiosa font que resta dins d'una caseta - segurament una captació d'aigua - dins hi ha un túnel que ens duu a la déu. Coordenades UTM: 31T  x=327058  y=4570350
De darrera de la font surt el camí que durant els primers metres està molt esbrossat. Cal anar amb cura per seguir-lo.
58 min. Bifurcació. Una fita m'indica un sender poc fressat a mà esquerra que seguiré.
 El sender costa de seguir i s'acaba perdent entre l'espessorall de  vegetació. Veig que hi ha un carrerany que tira amunt.
1 h 12 min. Arribo a una coveta d'uns tres metres de fondària. És un indret ben curiós. Retorno pel camí d'anada.
1 h 18 min. Torno a ser a la cruïlla que ara segueixo per la dreta.
1 h 22 min. Faig cap de nou al barranc que segueixo per la llera. Hi ha algun toll que tinc que voltar. En aquest tram trobo força fites.
1 h 29 min. Per l'esquerra surt un corriol que segueixo, abandonant el barranc.
Hi ha algun tram que no es veu gaire clar el carrerany, però no hi ha problema d'orientació doncs em dirigeixo cap a un marcat coll.
1 h 35 min. Surto a un camí més fressat amb marques blanques i verdes primer i després blanques i grogues.
1 h 38 min. Faig cap al coll de la Vaca (745 m.). Les marques blanques i grogues baixen cap al Grau Tallat mentre que les blanques i verdes van a l'esquerra cap al grau de la Covassa. Agafo aquesta darrera opció. Abans veig que hi ha un corriol que puja a una mena d'agulla que hi ha damunt del coll que es l'indret més alt de la contrada (766 m.). Hi pujo i baixo en 4 minuts, només cal fer una petita grimpada per assolir-lo, però té una panoràmica superba.
1 h 42 min. Retorno al camí al grau de la Covassa. Hi ha un cartell.

1 h 56 min. Inici del grau. Descens fort per un corriol entre cingles.
2 h 06 min. Arribem a la Covassa. Hi ha un feixa que ens permet fruir d'una bona visió de Siurana encinglerada. Tornem a la Covassa (com el seu nom indica es tracta d'una balma de grans dimensions). Hem d'agafar un sender que surt a la dreta que davalla per una llesca de roca. Es tracta del grau de la Covassa. Coordenades UTM: 31T  x=326731  y=4570083. Continuem davallant.
2 h 08 min. Enllacem amb el camí de Baix la Siuranella. Cartell. Anem a l'esquerra. Anem contornejant els espadats de la Siuranella (Cingles del Titi).
2 h 14 min. Un corriol davalla a la dreta a la carretera.
2 h 25 min. Passem per la vora de la font de l'Aubergada.
2 h 29 min. Travessem el barranc de les Fontscaldes. Remuntem per l'altre vessant.
2 h 32 min. Ens incorporem al camí d'anada que ara seguim en direcció contrària. Passem per sota del Pilar del Cargol.
2 h 35 min. Travesso el barranc d'Estopinyà i tiro amunt.
2 h 37 min. Surto a la carretera on he començat l'excursió.
Decideixo vorejar unes roques que tinc davant i anar a buscar l'agulla Maleïda que fou també una de les primeres escalades de la zona.
8 min Trobo una corda per on remunto un pas que hi ha entre les roques caigudes i l'agulla del Sable. Davallo i trobo l'agulla Maleïda separada de la del Sable. M'hi arribo a veure com comença (10 min.)
Miro com es puja i em torno (18 min.).

El track de la sortida el podeu obtenir:

Powered by Wikiloc

11a CAMINADA POPULAR DE LA FESTA MAJOR DE TUIXENT

Un any més preparant la caminada de Tuixent. Enguany quan caminem pels boscos de l'Arp trobarem a faltar l'empenta d'en Toni Balaguer que tantes vegades els havia trescat buscant bolets. No podem organitzar la caminada sense recordar el nostre estimat amic que tristament ens ha deixat. Sempre els boscos ens el recordaran.

En aquesta edició volem pujar fins les pinedes de l'Arp per mostrar-vos els pins monumentals que amaguen les pinedes de l'Arp. És un recorregut espectacular que segur que us agradarà.
Com cada any ens esmercem per organitzar-vos una caminada per fruir i passar una bona estona els dies de la festa major de Tuixent.
Característiques tècniques:
Valoració: Recorregut molt interessant.
Dificultat: Baixa
Distància: 5 km.
Desnivell: 200 metres
Temps: 2 hores

INICI:
A les 9 h sortirem de la plaça de Cadí de Tuixent.
A les 9 h 15 min ens retrobarem a Coll de Port
A les 9 h 25 min. arribarem a les pistes d'esquí de Tuixent-Lavansa.
Ja veieu, en aquesta edició fem un canvi logístic. Potser millor que primer us poseu en contacte amb nosaltres. Oficina de Turisme de Tuixent: 973 370030 - museu@trementinaires.org.
Descripció de l'itinerari:
Sortim del Pla de l'Arp (1940 m.) i ens encarem vers el mirador de l'Arp.
5 min. Mirador de l'Arp on ens podem delectar-nos amb la visió vers la vall de Lavansa.
Passem per davant del refugi de l'Arp i agafem el camí de les raquetes d'hivern marcat amb pintura blau i groc.
15 min. El sender davalla fins una barrancada que hem de remuntar.
18 min. Fi de la pujada una fita ens indica que hem d'abandonar el camí per enfilar-nos muntanya amunt (esq.).
20 min. Sortim a la pista que travessem. Davant tenim un cartell que ens indica la ruta a seguri.
Sender poc evident. És una llàstima que la Generalitat hagi pagat per una feina tan mal feta doncs si heu de seguir la ruta per les estaques que hi ha a terra ... esteu perduts. Seguiu les fites i cintes que hem anat posant.
22 min. Trobem el primer pi monumental. Coordenades UTM: 31T  x=377678  y=4673626. De fet anirem navegant cercant pins negres rellevants, és una activitat prou interessant, perquè el marcatge que es va fer resulta impossible de seguir.
24 min. Nou arbre monumental. Coordenades UTM: 31T  x=377658  y=4673599.
27 min. No exemplar. Coordenades UTM: 31T  x=377623  y=4673526
32 min. Nou pi monumental. Coordenades UTM: 31T  x=377567  y=4673311

40 min. Arribem al pi anomenat l'Avi i segurament el més monumental. Coordenades UTM: 31T  x=377436  y=4673077.
Seguim amunt.
43 min. Encara albirem un pi monumental prou interessant. Ara el nostre camí gira a l'esquerra.
50 min. Trobem tres cartells informatius al voltant dels pins: els llamps, la regeneració dels pins ... Darrer exemplar que visitarem: Coordenades UTM: 31T  x=377771  y=4673076
56 min. Sortim a una pista per on passa un circuit d'esquí de fons. Fem cap a un coll amb una visió excepcional sobre la Tossa Pelada. Anem baixant.
1 h Abandonem la pista i caminem pel mig de la pineda, resseguint el circuit del Bosc que costa de seguir ara a l'estiu.
1 h 09 min. A la dreta del camí queda l'avenc del Circuit amb  una fondària de 30 metres encara que roman obstruït i podria ser encara més fons. Cavitat explorada pels membres del Grup Espeleològic de Lleida.
1 h 10 min. Sortim al tallafoc. Descendim per ell.
1 h 27 min. Aparcament de l'estació d'esquí de Tuixent-Lavansa on hem començat la travessa.

Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

ASCENSIÓ AL TIAN SHAN: 30 LET BLKSM PEAK

En el post anterior he explicat el trekking que vam fer pel Kirguizistan però els companys del Centre Excursionista de Lleida vam voler fer una muntanyeta de 4000 metres i aixi ho vam programar amb l'agència Bon viure. Primer volíem ascendir al Przhevalski peak però finalment en assemblea en el menjador del campament del llac Ata-Kol vam decidir que pujaríem a una muntanya més interessant que teníem davant.
La muntanya tenia nom. Penseu que al Tian Shan hi ha força muntanyes que no tenen aquesta qualitat. La nostra fita, a més, tenia 4000 metres, circumstància que va fer que molts més companys s'animessin a pujar-hi.

El nom de la nostra fita és: 30 let BLKSM peak. Aquest nom impronunciable correspon a unes sigles que podríem traduir com Pic del 30 aniversari de la Joventut Comunista del Kirguizistan.
Us volia fer una descripció de la nostra modesta aventura.
Descripció del recorregut:
Sortim del campament que tenim establert a la ribera del llac Ata-Kol (3580 m.). El llac Ata-kol el podríem traduir del kirgs com llac dels Colors

doncs sembla que segons els raigs del sol canvia de color. Jo sols el vaig poder veure en color turquesa i veritablement és una visió superba en veure'l envoltat de muntanyes de 4000 metres i geleres. Tot un tresor per les meves retines.
Anem pel camí d'accés al campament cap al sobreeixidor del llac.
28 min. Ens situem en la sortida de llac. Es pot saltar per les pedres si teniu les cames llargues i una mica d'empenta (o el guia Vadim us dona la mà), si no us traieu els pantalons i les botes i passeu per l'aigua.
Anem flanquejant la muntanya per un corriol que travessa una tartera. No es gaire evident.
50 min. Ens situem sota una marcada canal que puja per una tartera on hi ha un corriol prou evident però costerut. El campament està precisament a l'altre vessant. Alerta, hi ha una barca a l'altre costat que ens podria haver deixat el cap del
campament i segurament hagués estat més emocionant.
Puguem per la canal amb esforç.
1 h 18 min. Coll Panoràmic (3769 m.). El nom no us ha d'estranyar gens doncs davant tenim una visió espectacular. Davant tenim el cim del Karakol i de Jigil que tenen més de 5000 metres. Però hi ha una munió de cims que estan pendent de tenir un nom.

Ens encarem per la tartera de la dreta, en línia recta, no hi ha sender però el nostre guia va fent passos curts fermant el pedruscall. Estic segur que el darrer es deu trobar una autopista. a mesura que pugem els trams verticals augmenten i ens decantem a la dreta cercant el millor pas.
2 h 18 min. Sortim a una canal i pugem definitivament a la cresta (3961 m.). Trobem la primera fita. Anem a la dreta superant els diferents ressalts que ens queden. No són passos difícils (F+) però estem a 4000 metres i els moviments són més lents i no tots estem acostumats a trescar per terreny tant abrupte. Al llarg de la cresta anem trobant ara fites.
3 h 18 min. Finalment veiem el cim que està envoltat per una petita congesta de neu que li dona color. Estem a 4083 m.
Baixem pel camí de pujada. Ens prenem tot el temps del món. Li comento al guia que m'avanço al sobreeixidor del llac doncs em vull banyar doncs al matí ja he agafat el sabó, la tovallola, la roba per canviar-me. Hi arribo, estenc tota la roba sobre la pedra per canviar-me al sortir, la tovallola, el sabó... em posa a l'aigua i en aquell precís moment comença a pedregar amb força... Em seco com puc, em poso els calçotets nous i em poso la capellina i recogeixo corrent la roba a la motxilla. Quan arribo al campament amb la capellina i, pràcticament a pel, les companyes que han anat a veure la cua d'una glacera es posen a riure... no sé perquè, és la solució més practica quan està plovent: Salvar la roba ...

El track de la sortida que va fer en Jordi Llaberia:

Powered by Wikiloc