dimecres, 13 de novembre de 2019

PELS BUNQUERS DE BELLVIS

Pel matí ha estat plovent i he hagut de trencar els plans que tenia. Sorprenentment a la tarda s'han aixecat els núvols i he hagut de buscar un pla B per estirar les cames. L'objectiu ha estat anar a veure els búnquers que hi ha davant del poble de Bellvís. Ja els vaig visitar quan vaig fer el llibre ITINERARIS PEL FRONT DEL SEGRE. Vaig llegir al diari que els havien adecentat (agost 2019) i he decidit fer d'inspector d'obres.
La veritat és que no he trobat gaire millora. Pensava que hauria plafons informatius i codis QR. Home, si que els han netejant, han posat sacs terrers per donar més sensació .. però no gaire cosa més.Ara això no trau que valgui la pena fer un tomb per la contrada.
Situació: A l'entrada de Bellvís venint de Bell-lloc hi ha una rotonda que travessa el canal de la sèquia tercera del canal d'Urgell on hem d'aparcar. A l'esquerra hi ha 4 restes: un primer al costat d'uns arbres - fa uns anys no el deixaven casi veure, un segon mig colgat i només es veu a nivell del terra el gros formigó, un tercer que correspondria a un refugi antiaeri (potser l'element millor) i al costat el darrer element que correspon a un altre búnquer.
Si anem per la dreta trobarem dos vestigis de búnquers.






dilluns, 11 de novembre de 2019

CERCANT NOUS PASSOS PEL MONTSEC DE RUBIES: PAS DEL TOSSAL DE LES TORRETES O DE LES FEIXES

 M'arriba un correu que em pregunta si conec un pas que hi ha a la dreta - mirant del sud - del tossal de les Torretes (hauria de ser de la Torreta doncs actualment només hi ha una). Afirmo que només conec el del Reguer. En Ermengol Gimeno em diu que n'hi ha un altre pas, força interessant, que denomina de les Feixes, ja que segons la cartografia és el nom més proper. Jo preferiria anomenar-lo Pas del tossal de les Torretes. Així que quan tinc un moment em vaig a explorar -  fer visita d'obres que fem els jubilats, el pas - ja que l'Ermengol té la deferència de passar-me el track.
Deixem la furgoneta a la cruïlla de la pista a Rúbies que puja de Vilanova de Meià pel santuari de Meià i la pisa que puja pel barranc de la Cabroa, a la vora de la cabana del Pere.
Característiques tècniques:
Proposta molt interessant que permet descobrir una aportació d'un amic d'internet que ha trobat un pas per accedir al tossal de les Torretes, cap del Montsec.
Dificultat: Baixa. Encara que hi ha trams sense camí ben definit i cal anar intuint el millor pas.
Distància: 7,2 km.
Desnivell: 480 metres.
Temps:  2 hores  17 minuts.
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Seguim la pista a l'esquerra (cap a Rúbies).
4 min Barranc del Reguer (1273 m.).
8 min Cruïlla. Anem a la dreta per la vora d'un camp. Cartell que indica el camí del Reguer.
11 min Cruïlla. Anem a la dreta en pujada.
13 min Nova bifurcació. Anem a l'esquerra. Estem en les Planelles.
16 min Darrera bifurcació. Anem a la dreta. Pot sembla molt complicat de seguir aquesta descripció però el millor és seguir el criteri racional. Dalt veieu la cinglera de les Freixes i hi ha un indret on aquesta perd la verticalitat. És per allí per on hem d'anar. Muntanya amunt i amb reductora.
Arribem a l'extrem d'un camp i agafem un corriol que surt per l'esquerra i amunt.
Damunt nostre albirem una mena d'agulla. El sender passa per darrera.
24 min Una lleixa rocosa barra el nostre pas. Fa estona que l'albirem però quan hi arribem veiem que no és gaire vertical i la passem per on volem. Coordenades UTM: 31T  x=329918  y=4653950.
El sender no arriba mai a ser evident però si que es pot anar seguint amb cura.
50 min Arribem al pas del Tossal de les Torretes o de les Feixes. Es tracta d'una osca que ens recorda la Portella Blanca. Pas curiós i interessant. Imprescindible pels enamorats del Montsec.
Coordenades UTM: 31T  x=329583  y=4654346 altura: 1642 metres. Podem algunes fites per indicar l'indret.
Dalt està tot gebrat. Val a dir que fa fred. Molt de fred. És el primer dia d'un nou hivern. I pensa que a l'estiu estàvem desitjant el fred. I ara que el tenim damunt ja demanem la calor.
Anem a l'esquerra tot seguint una pista.
56 min Assolim el tossal de les Torretes (1677 m), el vèrtex geodèsic més alt del Montsec.
Refem el camí. Passem per la vora del pas de les Torretes.
1 h 09 min Per l'esquerra (nord) surt una pista. Continuem per la pista. Continuem per la carena.
1 h 24 min Arribem al baixador del Reguer (1612 m.). Prosseguim per la carena.
1 h 34 min Tossal del Mirapallars (1672 m). Només 5 metres de diferència amb el tossal de les Torretes.
1 h 41 min. Grau Ample (1595 m). Hi ha una pista que davalla per l'esquerra però nosaltres seguim per la dreta (sud) un corriol que els primers metres no és massa evident.
1 h 58 min Sortim a un camí carreter que voreja un camp. Anem a la dreta.
2 h 04 min Voregem la font del Flequer que dona lloc a una bassa. El camp està conreat d'alzines tofoneres. Sortim a la pista principal. Anem a la dreta.
2 h 08 min La pista gira a la dreta i fa una mica de marrada. Decidim anar al recte seguint l'instint salvatge.
2 h 17 min Arribem a la cruïlla del barranc de la Cabroa on hem començat l'itinerari.
A la baixada decidim aturar-nos al poble de Perauba i ens permetem fer-vos un repte. Arribar al castell de Perauba i fer una foto com aquesta. Caldrà lluitar amb els esbarzers i tenir un bon sentit d'aventura. Ara no us decebrà la volta que podeu fer voltant el castell. Envieu-me la foto please.

Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

dilluns, 4 de novembre de 2019

PELS VOLTANTS D'ALMATRET


Em llevo i veig que està plovent (aquesta no era la previsió del temps que havien fet). He de cercar un pla B urgentment. Vaig que deixarà de ploure aviat pel sud. Agafo el cotxe i m'encaro cap a baix una mica sense saber gairebé on vull anar.
En passar per Torrebesses vaig a veure l'església  que va matar el fred.  El terra està moll però ja no plou. Encara podré aprofitar el dia.
La història de l'església inacabada de Torrebesses és prou interessant.. Resulta que l'or verd (oli) donava molts beneficis al poble i van decidir fer una església nova i deixar la vella església romànica de Sant Salvador a la part alta del poble que se'ls havia fet petita. Van pensar tenir l'església més gran de les Garrigues (el poble actualment està a la comarca del Segrià). I van començar el seu Amets (1) però l'hivern de 1869-70 va fer una gelada que va malmetre les oliveres i el projecte va quedar "en agua de borrajas" i van deixar l'edifici tal com estava doncs se'ls va acabar els diners per fer aquella gran construcció que havia de ser l'enveja de tots els pobles veïns.
(1) Amets és una paraula en basc que podríem traduir com somni, desig, utopia.
Tiro avall i quan estic prop de Maials decideixo anar a veure els Cingles de la Pena d'Almatret ja que de la darrera vegada que hi vaig estar, hi ha hagut força millores de l'entorn.
En la carretera Maials a Almatret en el km. 10,6 agafo un trencall a l'esquerra (cartell)
1,8 km Trencall a l'esquerra.
2,5 km. Trobem una nova bifurcació, ara a la dreta. Per l'esquerra s'incorpora una pista que procedeix del poble d'Almatret que també està senyalitzada. Tot l'entorn es troba colonitzat pels nous gegants que farien tenir por al valent cavaller don Quixot: els Molins aerogeneradors d'electricitat. Hi ha gent que els critica estèticament. Perdoneu, però a mi m'agraden visualment, encara que modifiquen l'entorn natural. Crec que és el peatge mínim que hem de pagar per poder tenir a casa un ordinador i poder fer entrades com aquesta.
3,8 km. Fi de la pista. Uns metres abans hi ha una incorporació d'un sender que puja de la mina Espanyola i una trinxera de la Guerra Civil. Corresponen a un punt d'observació que havia aquí instal·lat per controlar l'ofensiva de l'Ebre.
Hi ha trams de trinxeres, búnquers i llocs d'observació amb dues entrades. Un entorn molt interessant que cal visitar. L'empres Terra Enllà l'ha arranjat i fet turístic.  Personalment prefereixo l'encant salvatge que tenia fa uns anys. Mentre hi sóc ve prou gent a visitar aquest bell entorn.
Encara em queda temps i decideixo anar al Puntal dels Escambrons; alguns diuen que és la muntanya més alta del Segrià. Sempre he tingut les meves reticències sobre aquest aspecte doncs els Escambrons té un pilar del vèrtex geodèsic d'uns quatre metres i llavors superaria artificialment al tossal de Montmaneu que té una bella silueta de muntanya mentre que el Puntal dels Escambrons és una gran esplanada que no es mereix la categoria de ser l'Everest del Segrià.
Miro el mapa de l'Institut Català de Cartografia i veig que posa que en la mesura cartogràfica actual el Montmaneu mesura 494 m mentre que el Puntal dels Escambrons sols 493 m. Ja tenim nova polèmica...
Per arribar al Puntal dels Escambrons sortim del poble d'Almatret per l'esquerra pel carrer de Sant Joan. En una bifurcació de camins on hi ha una creu de terme posem el comptaquilòmetres a O i anem seguint les anotacions encara que no cal perquè el camí està perfectament senyalitzat. En totes les cruïlles trobem cartells indicadors.
0,4 km Central elèctrica que recull l'electricitat dels aerogeneradors que veiem per tot arreu.
0,8 km. Per l'esquerra surt una bifurcació que davalla vers Riba-Roja.
1,6 km. Mirador de Riba-Roja: Panoràmica superba sobre el riu Ebre amb la central d'Ascó ben propera visualment i les muntanyes del sistema litoral com a teló de fons. Com nosaltres estem alts la  perspectiva és bestial.
3,5 km. Cruïlla. Per l'esquerra hi ha el camí al Puntal dels Escambrons i a la dreta, el ramal que va a la Fita de les tres províncies.
4,9 km. Vèrtex geodèsic del Puntal dels Escambrons que està bastit en un pilar d'uns 4 metres. Per ascendir-hi hi ha uns esgraons que ens permeten pujar fins al cimal. Ara la visió no es gaire privilegiada doncs hi ha força pins que ens tapen la visió. Potser és millor anar a un mirador que hi ha uns trenta metres enllà. Es tracta del mirador de la Presa on ens podem esglaiar una estona atalaiant les muntanyes properes i el riu Ebre a la base. Racó captivador.
Un quilòmetre abans hi ha un indicador a la Fita de les tres províncies. Em fa gràcia anar a aquest topant. Tiro 1,4 km endarrere i arribo a la cruïlla anterior. (6,3 km). Vaig ara a l'esquerra.
8,2 km Cruïlla. Anem a l'esquerra.
8,3 km S'acaba el camí asfaltat. Pista de terra.
8,4 km. Cruïlla. Anem a la dreta.
10,5 km. Trencall a la dreta. Aparquem el cotxe.
Seguim la pista ara caminant.
10,6 km. A l'esquerra trobem una fita que indica la partió de terme de les províncies de Tarragona, de Saragossa i de Lleida. Una pilona de pedra ens indica l'indret exacte. És una curiositat geogràfica encara que no podem fruir d'una bella panoràmica de l'entorn. Una mica em decep després de fruir de bells miradors com els anteriors.


Si voleu completar la visita, podeu anar a veure l'ermita de Sant Joan, a tocar del cementiri, on hi ha una visió superba  on s'arriba a veure la ciutat de Lleida (cal però una mica d'imaginació). Al costat hi ha un monument recordant les víctimes del bombardeig del 12 d'octubre de 1937.
També observeu que dins del cementiri i davant de cada làpida hi ha una porta de vidre i alumini que protegeix la làpida. L'ermita fou reconstruïda després d'un incendi però té una estructura que ens recorda les esglésies romàniques.
També podeu veure les nombroses cases de pedra del poble. Moltes tenen un codi QR amb informació. I finalment heu d'anar a veure el pou de gel a l'extrem ponenti del poble.

dilluns, 28 d’octubre de 2019

COL.LOCACIÓ PLACA TINENT REPUBLICÀ AL LLOGARRET D'ORRIT


Avui hem fet un acte emotiu. Hem volgut recordar la figura d’un tinent republicà que va nàixer en el llogarret d’Orrit, un petit nucli que fou abandonat per allà els ans 60 del segle passat i que ara va caient poc a poc les seves cases.
Si voleu saber la seva interessant biografia heu de venir el 22 de novembre al Centre a les 20 h en Lluís Colomes ens l'explicarà.
El fet d’honorar la memòria una persona modesta que visqué els esdeveniments més dramàtics de la Guerra Incivil és una circumstància impactant.Va morir d'esclerosi múltiple a la presó de l'hospital provincial de Lleida.
Divendres es va parlar de suspendre l’activitat però finalment vam decidir fer-la avui. Ens hem agrupat 11 persones. N’esperàvem més gent però sempre hi ha imponderables que han limitat l’assistència de més persones.
L’activitat està organitzada pel Fem Terreta i el Grup de Recuperació de la Memòria del Centre Excursionista de Lleida. Quedem a les 10 h al poble de Sapeira on ens espera en Lluís Colomes que esdevindrà el nostre guia local. Durant tot el recorregut ens anirà explicant detalls il·lustratius que posen llum sobre els aspectes més fosc de la història (maquis, repressió, ... arribem a parlar de la tercera carlinada). Ja veieu un passeig al voltant de la nostra història més desconeguda. Hi ha mols aspectes que ja s'han perdut per sempre més però encara ens queda gent que s'entesta en posar llum en la foscor.
També visitem la font de Prats que està uns metres apartats del camí principal; uns xops ens xivaten la seva localització. Era l'única que no es gelava a l'hivern i les mullers de Sapeira havien de baixar fins aquí a rentar la roba.
Finalment arribem a Orrit (paraula aguda, no plana com molts de nosaltres erróniamente pronunciem ) on la majoria de les cases estan ensorrades. Una d’aquestes cases és casa Solà on va nàixer en Francesc Nadal Barrabés. Aquí posarem una placa per recordar la seva memòria. També posem un codi QR que va a la nostra pàgina com a grup on hi ha la informació de la seva biografia.
Finalment, foto de grup i somriures. Tornem caminant cap a Sapeira. Com tenim gana anem una mica més ràpid. Dinem al costat de l’església de Sapeira a la part alta de la vila. Hi ha molt bon ambient. Segurament ajuda el vi de la Terreta. Més tard anem al celler de la casa Jumperna on bevem mistela i vi ranci casolà. Tot un detallàs amb el nostre amfitrió en Lluís.
Part de l'encant d'aquest tipus d'excursions és que d'elles surten noves propostes que ja explicarem.

COL.LOCACIÓ CARTELLS CAMÍ TRAGO - PRESA DE CANELLES


El divendres 25 d’octubre, els la colla decidim anar a posar els cartells del Camí de muntanya passat. Els dies 12 i 13 d’aquest mes van estar netejant i arranjant el camí que va de la presa de Canelles al llogarret abandonat de Tragó. Havia dues possibilitats: El camí superior de la Roca Foradada – que va per dalt - i el del Pas de la Savina – arran de l’aigua (alerta si l'embassament de Santa Anna està ple, no es pot passar).
Vam anar per la pista de Tragó. Quan acaba la pista vam posar el primer cartell que ens informa que el poble està a 5 minuts i la presa de Canelles està a 1 h 30 min. Es de bon posar perquè no cal traginar gaire material des del cotxe fins al cartell.
El segon està en la bifurcació entre el camí que va de la presa de Canelles (a l’esquerra) i el que va a Montdeví (o al coll de Campell), per la dreta. Vam posar el pal però el cartell encara l’hem de posar, ja que ens van deixar de fer-lo. De fet no en els vam deixar. Me’l vaig deixar de dissenyar (cal saber sumir les pròpies responsabilitats). Ara cal reconèixer que puja fins a dalt el ciment, l’aigua, els cartells, els materials de treball va ser un “xic” dur. He d’agrair al Josep Maria Llena (Caseret), Antonio Cots, Antonio Trilla, Santi Seró i Lluís Taberner la bona feina que van fet pujant tot l'embalum.

Encara ens quedava un tercer cartell, el de la cruïlla del camí del pas de la Savina i Roca Foradada. Però aquest el posàvem penjat en un arbre – no em vingueu amb aquella tonteria de pobrets arbres, els arbres quan se’ls hi clava un vis no pateixen com ho fem nosaltres, urbanites.
Vam agafar el Caseret i jo i vam anar fins a la cruïlla i vam col·locar el cartell de la bifurcació. Vam tornar cap al cotxe amb la satisfacció de la feina ben feta. Crec que, de tant en tant, dedicar uns dies a la comunitat està molt bé. No tot ha de ser fer el nostre desig egoista de fruir de la muntanya.

diumenge, 20 d’octubre de 2019

RECORREGUT PEL CEMENTIRI DE LLEIDA

Avui a la tarda hem anat al cementiri de Lleida on la Regidoria de Drets Civils organitza un recorregut comentat pels espais de Memròria Històrica que hi ha. El Centre també intervé com a coordinador.
La xerrada ens la duu en Joan Segués i visitem els espais:
1. Víctimes de la repressió revolucionària.
2. Víctimes dels bombardejos.
3. Combatents i civils morts durant la guerra.
4. Víctimes de la repressió franquista. I des d'allà es farà referència al plafó que hi ha al carrer Almeria i a la paret dels afusellaments.
5. Intervenció dels anys '80, modificada al 2010, dedicada a tots els afusellats.
6. Deportats als camps de concentració (amb la intervenció de Josep Serra).
Han assistit més de 100 persones. Ha estat un acte social molt interessant gràcies a les explicacions d'en Segués i el fet de poder-nos retrobar tanta gent interessada en el tema.

PER LES ERMITES DE FALSET

L'atzar em fa estar a Falset. Tinc un moment i pregunto on puc anar. A les ermites de Sant Gregori i Sant Cristòfol al peu de les Torres d'Altafalla em diuen.
Es tracta d'una excursió curta, però molt interessant. Diria que està com a concentrada en un pot petit. No crec que estigués més de dues hores caminant.
Aparco en una àrea que hi ha en el km. 843 de l'antiga N-420a que és la carretera que surt de Falset en direcció a Reus.
Segueixo el sender que surt de l'extrem de l'aparcament.
Aviat arribo a les restes de l'ermita de Sant Antoni. Pujo més amunt i trobo sota una gran balma l'ermita de Sant Gregori. Tot l'entorn té aquest color roig com la Mare de Deu de la Roca de Mont-Roig del Camp o el castell de l'Escornalbou (afloraments de gresos rogencs del Triàsic Inferior). Té un mirador excepcional que justifica la visita. En la part de la balma hi ha uns forats naturals que captiven la meva atenció.
Continuo per un sender que s'enfila amunt després del mirador. Està marcat amb pintura blanca i verda de sender local (encara que deu ser un itinerari no recorregut). Vaig pujant amunt.
Cruïlla de camins. Amb cartells indicadors. Pujo a la dreta cap a les Torres.
Em trobo en l'anomenat el Grau de les Torres que ens exigeix emprar les mans però no presenta gaire més dificultat. El camí es veu molt trillat.
Al costat hi ha una cabana de pedra que denominen cabana de volta quan estrictament parlant no es tracta d'una cabana de volta. No presenta gaire interès.
Surto a un coll on trobo en una pista. Tant tibar a munt i surto una pista més amunt, això desanima.
La pista em duu a unes torres de comunicació molt antiestètiques.
Segueixo per la carena enllà, fins a trobar una roca solitària que em recorda a la roca de Trolltunga als fiords norueccs Més enllà hi ha la roca més elevada on no vaig poder ascendir encara que la vaig voltar passant per sota de les pedres.
Retorno i desfaig el grua de les Torres, de baixada exigeix posar-hi més cura.
Arribem a l'enllaç que he esmentat abans. Vaig ara cap a l'ermita de Cristòfol. Primer faig cap a una pista on trobo una nova cruïlla.
M'encarem vers l'ermita de Sant Cristòfol que està derruïda. Una mica més enllà trobem la cova de Sant Cristòfol, prou curiosa on hi ha una imatge del sant i força elements decoratius.
Refaig el camí d'anada a la pista per on baixo fins a l'aparcament. Una volta prou interessant.