diumenge, 3 de setembre de 2017

IVa TROBADA TRANSFRONTERERA AL COLL DE MALREM

Avui hem fet la trobada transfronterera que fem cada anys amb els senderistes francesos, encara que enguany els francesos - molt informals - no s'han presentat a la frontera. Però si que una seixantena de senderistes catalans ens hem trobat al coll de Malrem per on passa el GR.83 transfronterer i ens hem passat una bona estona.
Característiques:
Valoració: Excursió curta, del tipus social. On hem parlat més que fer anar les cames.
Desnivell:  600 metres
Distància: 7,3 km.
Temps total: 3 hores 15 minuts. 
Descripció de l'itinerari (segons temps de l'organització):
Sortim del bell llogarret de Beget (586 m.). Segurament guanyaria el premi al poble més bonic del nostre Pirineu doncs totes les seves cases han estat arranjades amb pedra i mantenint l'estil de muntanya. La seva església sota l'advocació de Sant Cristòfol i el seu altiu campanar - que em recorda els de la vall de Boi - reforcen aquesta modesta opinió meva del poble més bonic del Pirineu. La circulació rodada està restringida en el nucli i cal aparcar a l'entrada. Avui l'aparcament està abarrotat d'excursionistes de la FEEC.
Pugem pel GR 83 fins al mirador de Puigmal amb una bella panoràmica vers el poble. Hem pujat per un camí empedrat amb marrades que ajuden a guanyar alçària amb facilitat.
1 h Coll de Golfreu (969 m.). Al costat hi ha un oratori dedicat a Sant Antoni. Hem sortir a una pista que ara travessem i agafem una que puja amunt.
1 h 22 min. Cingle Blanc. Deixem la pista i enfilem un sender que puja a mà dreta. Passem per algun faig prou interessant per la gent d'interior.
1 h 44 min. Arribem al coll de Malrem (1133 m.) en la línia fronterera francesa. Fem el dinar i la FEEC fa un parlament, el qual tristament ens perdem doncs ens hem arrecerat del vent i només hem pogut assistir al final de l'acte.
Molt bon ambient, acabem de dinar. El Paulino ha portat vermut (blanc i negre), melò, figues, tot tipus de fruita ... i una pedra.
Després de dinar, avall i cap a casa.

AUTOCARS DEL CEL: DE CASTELLBO A SANT JOAN DE L'ERM

Avui hem fet la 3a sortida del Cicle de Sort a La Seu d'Urgell amb l'autocar del Centre. Hem estat 42 excrusionistes.
1a etapa: De Sort al llogarret de Rubió
2a etapa: De Rubió a Sant Joan de l'Erm
i avui hem fet de Castellbó a Sant Joan de l'Erm. De fet he canviat l'ordre i he fet l'excursió de pujada per si trobàvem el Sant Greal i especialment doncs ens anava millor, perquè sinò ens quedava una etapa curta i, a més a més, podíem afegir, opcionalment la visita de Sant Joan Vell.
Característiques:
Valoració: Excursió que enllaça el poble de Castellbó amb el refugi de la Basseta passant pel nucli de Turbiàs. Interessant.
Desnivell:  800 metres
Distància: 12 km.
Temps total: 3 hores 13 minuts. 
Descripció de l'itinerari: (Alerta els temps són orientatius doncs en anar amb un grup tant nombrós ens hem d'esperar molta estona).
Sortim del poble de Castellbó (791 m) per un sender indicat amb un cartell que hi ha en la carretera.
5 min. Arribem al costat de l'antic colomar que domina el poble. El sender va planejant seguint segurament una conducció d'aigua.
18 min. Arribem a un camp i hem de travessar el riu per una palanca.
Sortim a la carretera i tirem amunt.
27 min. Abandonem l'asfalt pujant per un sender a mà esquerra. Cartell
1 h 07 min. Arribem al poble de Turbiàs i ens reagrupem a la vora de la xiroia església.
Sortim a la carretera a la dreta i en el barranc agafem el camí que puja.
1 h 21 min. Sortim en una clariana. Ara el camí es marca a la dreta. Però quan vaig venir jo a reconèixer el camí venia per dalt. Així que decidim pujar pista amunt. Val a dir que el camí de L'últim catar - que més o menys venim seguint - ara passa per Sant Andreu mentre que fa un any passava per la pista amunt. Crec que respon a criteris comercials doncs segurament hi ha algun allotjament a Sant Andreu. Per anar a Sant Joan és més curt per dalt.
Atenció! Abans d'enfilar-vos val la pena tirar la pista avall (5 min.) i observar una cabana recoberta de pedres. Val la pena arribar-s'hi travessant un camp.
1 h 28 min. Dolmen de la Cabana del Moro. Es pot observar la llosa superior i les laterals que han estat recobertes per pedres que amaguen el prototip de dolmen.
Coordenades UTM: 31T  x=362238  y=4693775 alt 1279 m.
Retornem a la cruilla, i malgrat el cartell cap al refugi de la Basseta, tirem amunt. Aviat trobarem les marques grogues que hem trobat durant tot el recorregut.
1 h 41 min. Abandonem la pista i agafem un sender que tira amunt. Més amunt es tornarà a convertir en una pista i finalment en un nou sender que passa per un joliu bosc de pi roig molt agradable.
2 h 10 min. Travessem unes torres de la llum que baixen de la Culla.
2 h 23 min. Sortim a una pista i tirem amunt.
2 h 25 min .Coll de l'Eix (1677 m.) important cruïlla de camins. Anem per la dreta. Entrem a les pists d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm. Fins aquest indret he baixat molts cops esquiant.
2 h 28 min. Cruïlla de pistes. Agafem la que puja (cartell).
2 h 38 min. Arribem a un tallafocs on entrecreuem amb una pista que seguim a la dreta.
3 h. Santuari de Sant Joan Nou amb una estructura curiosa, a mi m'agrada especialment el campanar.
3 h 13 min. Arribem al refugi de la Basseta (1701 m.) encara que molta gent l'anomena refugi de Sant Joan de l'Erm, molt acollidor, emplaçat en un paratge idíl·lic. Dinem a les taules de fora.
Després de dinar comento si algú vol continuar l'excursió anant a Sant Joan Vell. Potser em passo dient que és un indret tel·lúric i màgic, clar amb aquesta propaganda tothom hi vol anar. Així que hi hem d'afegir 9 km. a l'itinerari i 1 h 50 min. més anant per la pista d'esquí - ara convertida en una pista de terra - que em duu per primera vegada amb l'aspecte terrós a Sant Joan Vell.
Per obtenir el track (encara que no és un track meu):

Powered by Wikiloc

dijous, 31 d’agost de 2017

360 GRAUS AL CAPOLATELL DE BUSA

Vull atansar-me al Capolatell, mal anomenat popularment la Presó de Busa, per veure una antiga via d'escalada que hi pujava per l'oest al Capolatell i va ser la primera via oberta del Solsonés. Només volia veure com començava. Quan he acabat l'excurió m'he adonat que he fet un tomb prou interessant i inèdit al Capolatell on tothom hi puja venint del pla de Busa quan hi ha altres possibilitats.
Característiques:
Valoració: Excursió original que ens permet assolir el Capolatell d'una forma més original.
Dificultat: Mitja, Encara que tot el recorregut es fa per sender hi ha moltes cruïlles. El tram de la feixa és optatiu i no apte amb persones amb vertigen.
Desnivell:  1200 metres
Distància: 14,1 km.
Temps total: 3 hores 56 minuts. 
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Agafo el sender que surt muntanya amunt. Cartell.Guanyo alçada entre boscos.
15 min. Passo el grau de Llobeta on el sender dibuixa una marrada entre roques.
Arribo a uns antics camps.
25 min. Casa Llobeta (1020 m.) en un estat lamentablement penós.Cal recordar al baixar que cal passar per davant de la casa doncs de vegades hem agafat un corriol que surt abans de la casa i mena a uns camps erms.
28 min. Passo prop de la casa Capdevila de Llobeta. Una mica més amunt hi ha la esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria que malgrat esser romànica ens deixarem caure. Sortim a un camp de alzines plantades per fer tofones. Voregem el cap.
32 min. Sortim a una pista. Anem a l'esquerra i amunt.
34 min. Deixem la pista i agafem un corriol a mà dreta.
38 min. Per l'esquerra s'incorpora el sender que davalla del Grau del coll de la Creu. Continuem per la pista. Cada vegada la pista esdevé menys fressada i hi ha algun moment que ja s'ha convertit en un sender.
51 min. Eixamplament de la pista i punt en on acaba. Per la dreta puja el camí al grau de l'Areny per on baixarem en acabar l'excursió. Per l'esquerra surt un senderó menys fressat que voreja la muntanya per l'esquerra.
57 min. Arribo a un roure. Abandono el camí i vaig a explorar per dalt fins arribar al peu de la paret del Capolatell i arribar on comença la via Torras - Nubiola que puja per una marcada xemeneia. Vaig a l'esquerra però trobo un sender i decideixo descendir-lo fins retrobar-me el roure i marcar els temps correctament.(35 min. no inclosos en la descripció).
1 h 01 min. M'incorporo al sender que puja directament de casa Llobeta (punt 38 min. d'aquesta descripció). Vaig a la dreta i amunt en mig d'un bosc màgic carregat d'energia. Posaré el mòbil a veure si es carrega.
1 h 19 min. Per l'esquerra sembla que s'incorpora un altre camí. Continuem amunt.
1 h 37 min. Nou trencall que puja per l'esquerra. Atenció uns metres més amunt surt el trencall cap al Grau del coll de la Creu però me'l salto. El sender va per una feixa impressionant. El camí està prou ben marcat.
1 h 46 min. Pas estret i aeri on cal passar amb cura.
1 h 52 min. La feixa rocosa s'ha acabat i ara vaig per un tram herbós amb el cingle als meus peus. Després de pensar-m'ho crec que no té sortida i prefereixo tirar endarrere. No em sap greu doncs ha estat un tram molt agradable però tampoc és necessari prendre riscos innecessasris.
2 h Trobo el trencall que puja al grau. M'enfilo amunt.
2 h 04 min. Surto al mirador del coll de les Creus (1327 m.). Excepcional visió sobre Sant Llorenç de Morunys, Port del Comte i la serra del Verd.
Em dirigeixo al Capolatell pel camí de l'esquerra.
2 h 14 min. Palanca del Capolatell o de la Preso. Ara és metàl·lica però quan vaig passar la primera vegada eren dos troncs lligats. Feia por passar-hi i ens vam haver d'encordar.
S'anomena popularment la Preso perquè duran la guerra del Francès en aquest indret eren tancats els presoners. Quan havien passat se'ls treia els troncs i no teniem forma de sortir-ne. Alguns desesperats es tiraven als precipicis i cridaven de Busa a Paris.
M'arribo fins l'extrem del Capolatell fins poder arribar al punt més alt (1311 m - 2 h 22 min). Passo per la vora de l'avenc del Capolatell. Retorno per un camí més proper al cingle fent un itinerari circular.
2 h 27 min. Torno a passar la palanca de la Presó.
2 h 36 min. Arribo al mirador del coll de la Creu. Tiro camí enllà. Em plantejo pujar al pic de Cogul però veig que faré tard i decideixo anar cap al Pla de Busa.
2 h 43 min. Abandono la pista i agafo un carrerany que surt a la dreta. Potser el podria haver agafat abans.
2 h 46 min. Faig cap a una tanca que protegeix uns camps i tinc que vorejar-la. Tiro avall. Recordar que aquí al Pla de Busa va ser el primer lloc d'Espanya on es va atacar la primera constitució liberal del país. Era la constitució de Càdis, coneguda popularment com la constitució de la Pepa, per ser aprovada aquest anys i també que va ser una constitució que va durar molt poc temps doncs va arribar el rei autoritari Ferran VII que aviat la va suprimir. I pensar que li deien Ferran VII, el Deseado, i de poca cosa va servir doncs amb ell va començar el segle més convuls per no saber passar dels drets feudals als drets igualitaris. Perdoneu els comentaris.
2 h 51 min. Arribem a l'extrem del camp. Per la dreta surt el camí del Grau de l'Areny. De fet podríem haver escurçat abandonant abans la pista.
2 h 56 min. Abandonem la pista i agafem un sender que surt a la dreta. Baixem per les esmolades pedres del grau de l'Areny que van estar malmeses en una riuada.
3 h 14 min. Sortim a la pista per on hem pujat. En el punt 51 min. d'aquesta descripció. Baixo pel camí de pujada.
3 h 35 min. Casa Llobeta.
3 h 56 min. Aparcament de les cases de Posades on he començar el recorregut.
Accés:
En la carretera que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys quan es voreja l'embassament de la Llosa del Cavall. A mà esquerra hi ha les Cases de Posades. Cartell. A la dreta hi ha un aparcament amb un cartell informatiu cap a la serra de Busa.
Per obtenir el track:


Powered by Wikiloc



SERRA DEL VERD PER LA CANAL VELLA

L'altre dia em vaig quedar molt impressionat pels Cingles de les Feus i avui volia pujar pels Avets per veure si podia travessar-los i arribar al Pui del Tabaco a l'altre extrem però la veritat és que no he pogut perquè m'ha agafat por. Ja ho explicaré. Llavors he decidit no perdre el temps i pujar per la Canal Vella o, també coneguda, com canal de la Gerbera tardana.
És una excursió molt interessant, intensa i diferent - encara que per aquesta canal vaig baixar a la primavera del 2005 - per baixar he preferit fer-ho per la Tartera del Verd i les Collades.
Característiques:
Valoració: Excursió reservada a exploradors del món salvatge. La pujada de la canal Vella requereix moral. Ara, combinació d'itineraris molt original.
Dificultat: Alta, la pujada es fa sense sender.
Desnivell:  1200 metres
Distància: 11,7 km.
Temps total: 5 hores 05 minuts. 
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Deixo el cotxe en el barranc que puja a la Plana i segueixo el camí a la Plana. Veig que està encara força ben conservat. Això vol dir que la gent el fa anar. Fa uns anys vam fer una acció de marcatge del sender i es nota.
30 min. Arribo a la Plana. Passo pel costat del refugi forestal. Veig que la font no raja en aquest estiu tant sec. Agafo una pista que surt a l'esquerra i amunt.
45 min. La vista es bifurca. Agafem la que surt recte en un revolt molt marcat. La de la dreta puja a les Collades.
1 h. Canal Vella (1635 m.), molt evident a la nostra dreta. Continuem per la pista que ara empitjora.
1 h 10 min. S'acaba la pista. Fa 12 anys faig pujar per la dreta amunt. Avui vull anar flanquejant.
El terreny és molt vertical. Si que és herbós però fa por doncs està envoltat de cingles. Decideixo tirar aviat endarrere.
1 h 22 min. Torno a estar a l'inici de la pista i tiro avall. Penso que per aprofitar el dia puc pujar per la canal Vella i prenc aquesta determinació. Tiro pista avall.
1 h 31 min. Canal Vella o de la Gerbera Tardana és una canal ampla, desproveïda d'arbres que segurament els allaus deuen arrossegar avall. Hi ha trams herbosos però també hi ha tartera. Així que la pujada és una mica saber pujar, poc a poc, i guanyar alçada per l'indret menys fressat. De vegades pels arbres, de vegades per l'herba però sempre fent ziga-zagues doncs la canal és molt dreta.
Hi ha ramat d'isards que es queden astorats quan em veuen doncs al·lucinent veiem el ruc que arriba a ser els humans pujant per aquests costers. Els puc contemplar una bona estona.
2 h. 36 min. Surto a dalt de la carena. Hi ha una fita del terme municipal. En un cantó hi ha una G de Gósol mentre que en l'altre hi ha una JT de Josa - Tuixent.
Coordenades UTM: 31T  x=385339  y=4674333 2091 metres.
Davant meu s'exten un prat molt agradable. En algun moment estic temptat d'anar a la dreta i pujar per la carena però pujo per una vall molt agradable.
2 h 52 min. He continuat per la vall herbosa. Veig a l'esquerra la pista que puja al Cap del Verd. En un coll decideixo tirar-me a l'esquerra per pujar a una petita cota de la carena.
2 h 54 min. Arribo a la cota secundària. Al fons veig Tuixent i la seva vall. En el collet que tinc a l'esquerra surt el sol el dia 2 de febrer, dia de la Candelària, segons em va explicar la Lourdes del Carreu. M'encaro cap al vèrtex.
3 h 05 min. Arribo al Cap del Verd (2282 m.) amb una visió excepcional sobre el Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca i la serra d'Ensija. M'estaria hores contemplant la panoràmica però he de baixar i he decidit que ho faré per la Tartera del Verd per on veig que puja gent. Cal anar amb cura al començament doncs les fites i les marques de pintura no són tan evidents.
La tartera és dreta i amb el pas dels excursionistes (doncs és un itinerari que va estar marcat amb pintura i fites) està recorregut per moltes colles de muntanyencs i el terra està molt desproveït de vegetació i cal anar amb cura.
3 h 50 min. Fi de la tartera. Anem a la dreta.
3 h 53 min. Arribo al coll de Veís (1856 m.). Per l'esquerra surt el camí que va al coll dels Brulls que arriba a una pista. De fet, a la vall de Tuixent no en diem coll de Veís si no que diem les Collades doncs si es mira bé la muntanya forma tres colls. Estem en el primer d'ells.
4 h 02 min. Arribem a l'altre coll i travessem una tanca metàl·lica. Agafem una pista a l'esquerra i pugem uns metres. Si continuem recte faríem cap a Coll de Port
4 h 07 min. Font de les Collades que està seca. Fins hi tot el toll on fa uns anys es va ofegar una vaca del Joval de Tuixent atrapada en el fang.
Com la pista fa marrades baixem al dret. Seguim per la pista.
4 h 24 min. Abandono la pista per un sender que surt a l'esquerra. És un altre camí on he treballat de valent per recuperar-lo. Finalment sembla que ha esdevingut evident.
4 h 28 min. Font d'Amunt. Segueixo tirant avall.
4 h 41 min. La Plana. Enllaço amb el camí d'anada.
5 h 05 min. Aparcament.
Accés:
Un quilòmetre  i mig abans d'arribar a Tuixent agafo la pista que puja al Coll de Mola. A la vora hi ha la font del Regatell.
2,3 km. Arribo a una barrancada que puja a la Plana. Aparco i a l'extrem trobo les marques del camí que hi puja.

dimecres, 30 d’agost de 2017

SERRA DEL VERD: EXPLORACIÓ PEL MÓN VERTICAL: LES CANALS DELS CINGLES DE LES FEUS

Fa anys un amic de l'estimat i enyorat Xavi Marcos em va comentar que havia pujat pels Cingles de les Feus al cap de la serra del Verd. Em va dir que era tan fàcil que havia pujat amb un gros gos. Van passar els anys però aquesta primavera he anat a les Feus a veure com bramaven i vaig recordar l'heroïcitat del company del Xavi. Així que vaig decidir que exploraria els cingles que hi ha per damunt de les Feus.
Potser abans caldria que us expliqués que són les Feus. Segurament, és una deformació local de Deus (font, surgència). És una font intermitent. Tradicionalment s'ha dit que depen de les pluges de les llevantades. Així pot ser que plogui a la vall de la Coma i no a Tuixent i la font porti aigua. Tinc els meus dubtes al respecte, però tampoc és qüestió de discutir aquí el tema. Aquesta primavera com havia molta neu del desglaç l'aqüífer estava ple d'aigua i sortia amb tota la seva força. Era impressionant. En canvi aquest estiu, sec, no hi baixava aigua.
Característiques:
Valoració: Excursió reservada a exploradors del món salvatge.
Dificultat: Alta, doncs es van per cingles i talls.
Desnivell:  1100 metres
Distància: 13,5 km.
Temps total: 4 hores 58 minuts. 
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Les Feus a la primavera
Em situo a la font de l'Aigüeta que és la que dona aigua al poble de Tuixent. Agafo un sender que surt a la dreta que ha estat netejat.
2 min. Surto damunt del barranc de les Feus. Agafo un corriol que puja uns metres i em permet arribar al peu del barranc. Observo que la font xica de les Feus està seca. Pujo barranc amunt. Trobo un tros de cable que m'indica que per aquest indret baixaven troncs.
Hi ha trams que em cal agafar-me a la roca per superar alguns ressalts però pujo sense gaires dificultat.
Pui del Tabaco
20 min. Bifurcació de canals. Inicialment no li dona gaire importància a aquesta circumstància. Vaig pel costat més important que és per l'esquerra ja que hi ha més parets. Per la dreta es veu més herbós.
25 min. La canal queda tallada per un ressalt extraplomat. Vaig per la dreta i puc superar-lo vorejant-lo.
30 min. Nou tall (1588 m.). Alerta el track que aquí hi ha molts revolts. Miro si ho puc vorejar ara per la dreta on hi ha una mena de feixa, però no ho veig clar encara que tampoc crec que podés superar el pas per damunt. Em vaig per l'esquerra on sembla que és menys vertical. Tram salvatge.
40 min. La paret no cedeix i veig que no tinc pas (1620 m.). Em trobo sota del Pui del Tabaco (no busqueu aquest nom a cap mapa que no hi és, és un nom que fem anar la gent de Tuixent, i amb uns anys).
No em queda més remei que retirar-me i decideixo baixar per una canal pedregosa i lletja.
54 min. Arribo a la canal per on pujava. Decideixo pujar per la canal de la dreta. Aquí em confonc doncs crec que està sota i baixo fins que m'adono que no estava sota sinó dalt i torno a pujar on estic (24 min. perduts).
1 h 18 min. La bifurcació està una metres més amunt, però no l'he vist doncs mira a sota.
La canal és més herbosa i sembla menys complicada encara que més amunt hauré de tornar a fer anar les mans.
1 h 28 min. Nou tall vertical en al paret. Estic una mica desesperat doncs és el tercer intent. Vaig a la dreta per un tram ben emboscat. Aviat agafo una canal terrosa que puja dret amunt. Els arbres no em deixem veure si porta a algun lloc interessant.
1 h 39 min. Pas amagat entre arbres i roques. Hi poso una fita. Puc tornar a la canal uns metres més amunt del tall.
Coordenades UTM: 31T  x=385540  y=4675390 alt 1648 m.
A l'esquerra hi ha un esperó on hi poso el nas i puc veure al fons el Pui del Tabaco a l'esquerra dels cingles de les Feus. Impressionant.
La vall es bifurca de nou vaig per la dreta encara que primer vull superar un mur però al final el tema és complica i vaig per la dreta amunt. Pujo una canal herbosa però sense dificultat.
Veig a sota el Portell de l'Os i ja intueixo que surtiré per dalt.
2 h 26 min. Surto de la canal i poso una fita a la vora d'un arbre sec.
Coordenades UTM: 31T  x=385621  y=4675093 alt 1938 m.
Aviat arribo a una pista de desforestar. Tiro a l'esquerra i avall.
2 h 36 min. Surto a la pista que puja a la serra del Verd al Clot del Prat Salvatge. Decideixo que ja que estic aquí arribar-me al Cap del Verd.
3 h 20 min. Assoleixo el vèrtex del Cap del Verd (2284 m.) amb una visió excepcional. Decideixo tornar pel coll de Mola, o sigui, seguir la pista en sentit descendent.
3 h 54 min. Passo pel Clot del Prat Salvatge on m'hi he incorporat al camí.
4 h 03 min. Portell de l'Os (1916 m.). Segueixo la pista avall.
4 h 18 min. Coll de Mola (1817 m.). Agafo el GR que baixa per l'esquerra cap a Tuixent.
4 h 58 min. Font de l'Aigüeta on he començat la travessa.
Accés:
Un quilòmetro abans d'arribar a Tuixent agafo la pista que puja al Coll de Mola. A la vora hi ha la font del Regatell.
4,4 km. Caseta de la Font de l'Aigüeta on es fa la captació de l'aigua de Tuixent.
Per obtenir el track de la sortida:

Powered by Wikiloc

PELS BÚNQUERS DE LLETÓ: CLAMA LA RECUPERACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI BÈL·LIC

Encara hi ha molta feina per la recuperació de la Memòria Històrica. Fa uns anys un company em va dir que per la zona de Lletó, en el vessant nord del Cadí, hi havia un búnquer. Em vaig a buscar-los. Arribo a un paratge amb una estructura de fusta elevada amb un munt de cartells explicant la vegetació, la panoràmica ... molt bé, però a tocar hi ha un búnquer de la línia P. No hi ha ni un cartell informatiu. Penseu que no puc entrar-hi perquè hi ha un esbarzer que m'impedeix el pas. Que els hi costava posar-hi una indicació i endreçar l'espai. Encara queda feina.Durat el recorregut aniré trobant altres elements bèl·lics...
Característiques:
Valoració: Excursió força interessant per descobrir el nostre patrimoni bèl·lic més oblidat.
Dificultat: Baixa. La majoria del recorregut es fa per camí. Alerta el track no coincideix plenament amb el recorregut aquí descrit. Es pot escurçar no pujant al tossal de Lletó o baixant a cal Pei.
Desnivell:  500 metres
Distància: 10,2 km.
Temps total: 3 hores 04 minuts. 
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Aparco a l'entrada del poble de Vilanova de Banat. La visió sobre la cinglera del Cadí és impressionant. La mirada es nega a moure's, es delecta mirant-la i corrent entre canals i feixes.
Finalment em moc i vaig cap al cementiri. Bé, segurament us ajudarà més si us dic que aneu vers una alta torre que veiem a la dreta. Seguim una pista. Jo vaig agafar el primer trencall que vaig trobar a l'esquerra. Error. Millor anar pel segon trencall. Tornaré pel primer.
15 min. Coll de la Cort (1328 m.). Molt obert. Vaig seguint la pista.
35 min. Damunt veig el turó del Galliner i veig que la pista el va vorejant. Decideixo enfilar-me pel mig del bosc. El tram és dret però es puja prou bé.
54 min. Assoleixo el turo del Galliner (1611 m.) on hi ha una gran plataforma de fusta i un munt de cartells de vegetació, fauna, paisatge. Molt bé. És un indret amb una visió panoràmica excepcional. Abans de marxar veig una estructura de formigó i m'hi arribo. Recoi, és un búnquer de la linea P o del Pirineu que el dictador Franco va instal·lar per defensar-se per un suposat atac de les democràcies europees en acabar la Segona Guerra Civil. Tot el Pirineu va ser fortificat. Es van preveure 10000 búnquers encara que només es van construir la meitat (Si voleu més informació sobre el tema heu de visitar el Parc dels búnquers de Martinet i Montellà).
Coordenades UTM: 31T  x=380374  y=4686578
Baixo per un camí cap a ponent.
1 h. La que faltava. A l'esquerra del camí hi ha les entrades a tres refugis. Tenen l'accés mig colgat de terra i és impossible baixar-hi. Tenen una profunditat d'uns deu metres. Com he dit, el turó del Galliner té una visió privilegiada sobre tota la Cerdanya i la frontera andorrana per la qual cosa caldria pensar que aquí hauria un comandament i un post d'observació al cim que segurament va destruir l'estructura de fusta. Llàstima que no s'hagi dignificat l'entrada als refugis que són prou importants per justificar que hauria alguna cosa més que els soldats del búnquer.
Coordenades UTM: 31T  x=380285  y=4686590
Segueixo avall el camí.
1 h 08 min. Arribo a la Collada Ampla on trobo una pista però l'adreço.

1 h 18 min.Collada de Lletó (1509 m.).No cal tenir gaire bona vista per adonar-vos que en l'altre extrem hi ha un altre búnquer de la linea. A aquest si que puc entrar-hi. Té una estructura senzilla amb dues espitlleres orientades cap a la Cerdanya i la banqueta de la metralladora. El pas del riu Segre estava fortament protegit i es pensaven que els invasors alliberadors passarien per valls laterals com aquesta.
Coordenades UTM: 31T  x=379865  y=4685851
Com tinc ganes d'estira les cames he decidit pujar-me al tossal que tinc davant. Faig un bon tirapits.
1 h 40 min. Assoleixo el cim del Tossal de Lletó (1631 m.) amb una visió superba sobre el Cadí, la seva cinglera i un bosc atapeït on ja he tingut el plaer de "perdre'm" algun cop.
Baixo cap a la Collada de Lletó.
1 h 56 min. Collada on hi ha una cruïlla de pistes. Agafo la que va a la dreta (est).
2 h 02 min. Deixo la pista i agafo un trencall a l'esquerra i visito el llogarret abandonat de Lletó (1458 m.). Hi ha algunes cases que han tingut la sort de ser arranjades però cap al costat de l'església la majoria estan caigudes. Entro a l'esglesiola sota l'advocació de Sant Esteve. De fora té bon aspecte però de dins té un estat lamentable. Al costat hi ha el cementiri on s'imposa l'herbassar. L'entorn arrossegar una profunda sensació de tristesa. Els poetes del segle passat s'inspirarien però jo decideix

o no continuar per la pista sinó tirar entre camps erms fins al casa de cal Pei que veig sota.
Vaig entre prats i erms cercant el millor pas.
2 h 18 min. Arribo a cal Pei. Al costat de la casa abandonda, que en el seu moment devia ser important, ara hi ha un gran cobert. Trobo una pista i la segueixo a l'esquerra.
2 h 35 min. S'incorpora per la dreta una pista. Per aquí puja el GR-150 i el GR-3 però no veig cap marca. Tiro recte.
2 h 53 min. Cruïlla. Vaig a l'esquerra, evitant així entrar al poble de Vilanova de Banat.
3 h 04 min. Entrada a Vilanova on he començat l'excursió.




dijous, 10 d’agost de 2017

EN EL COR DEL PARC NACIONAL: EL PIC DEL PORTARRÓ

L'atzar em va permetre tenir un dia lliure a la meva estada al refugi Mallafré. Vaig haver de cercar un pla per rentabilitzar el dia. Vaig creure que pujar al Portarró pel vessant del Pallars era una bona proposta que a més podria complementar amb l'ascensió al pic del Portarró.
Un encert doncs els camins per on passa la Carros de foc estan farcits d'excursionistes així que per cercar la tranquil·litat es millor aquest itinerari, encara que també trobareu gent però en la justa mesura.
A més a més, aquest recorregut ens permet fruir d'una de les millors panoràmiques de les muntanyes que formes el Parc doncs està situat en el centre i té prou alçària per gaudir d'una destacada visió.
Característiques:
Valoració: Excursió molt interessant que amb poc esforç podem fruir de valent del plaer de l'alta muntanya.
Dificultat: Baixa. Orientació molt evident doncs anem sempre per sender ben fressat.
Desnivell:  800 metres
Distància: 10 km.
Temps total: 3 hores 15 minuts. 
Descripció feta des del refugi Mallafré des de l'aparcament del Parc caldria afegir dues hores més en total.
Descripció de l'itinerari:
Surto del refugi resseguint la pista que es va bastir quan el dictador Francisco Franco va venir as inaugurar el Parc Nacional de Sant Maurici - Aigüestortes per allà els anys cinquanta del segle passat (1955). Curiosament, sembla que el Parc vulgui amagar la fundació feixista doncs no he trobat per internet cap referència. Que consti que la primera proposta de Parc la va fer la II República 25 anys abans.
El dictador va pujar, precisament, a caçar, i per aquest motiu es va fer aquesta pista que enllaçava l'estany de Sant Maurici amb el del Llong. Diuen, males llengües, que en el Portarró el Generalísimo va provar punteria i va caçar isards. Prèviament li havien lligat alguns exemplars per si Franco errava els trets i, havia un súbdit amagat darrera d'una roca, que havia d'aviar els animals en el supòsit que el dictador no tingués el dia, ell que era responsable de quasi un milió de morts.. També parlen que com la pujada en jeep per aquells coster, darrera anava la Collares, nom amb el que es coneixia a la dona del feixista, Carmen Polo de Franco i no parava de resar demanant a Déu que els hi dones suport en aquest difícil tràngol de pujar al Portarró.
4 min. Trencall a l'esquerra que duu a la vall de Monestero. Continuem per la pista que voreja l'estany de Sant Maurici. Anem en mig d'un bell bosc d'avets.

17 min. Travessem el rierol que baixa de Subenuix.
21 min. Deixem a l'esquerra el sender que puja per la vall de Subenuix.
38 min. Deixem a la dreta el camí que va al refugi d'Amitges i al Mirador de Sant Maurici. Ens anem endinsant per la vall de Portarró.
54 min. La pista, que en alguns punts ja s'ha convertit en un sender, traça unes marrades que podem adreçar.
1 h 14 min. Arribo al Portarró (2424 m. ) on hi ha l'estanyol del Portarró. La pista davalla cap a la vall de Sant Nicolau. Agafo un sender que surt a la dreta.
El corriol va traçant giragonses per pujar amb suavitat encara que la pujada requereix posar-nos-hi de valent.
1 h 44 min. Pic del Portarró (2736 m.) amb una visió dilatada de les muntanyes properes. Destacaria el Gran Tuc de Colomers, el Peguera, el Subenuix, Amitgues, Saboredo ... des d'aquí dalt atalaio també els llacs de Sant Maurici, el Llong, Amitges, Dellui ... tan de plaer a un preu tan regalat... només una mica de suor.
Retorno pel mateix camí però aviat comença a ploure i allargo la passa.
3 h 15 min. Torno a estar al refugi Mallafré (1950 m.).

Per obtenir el trac de la sortida:
Powered by Wikiloc