dimecres, 7 de novembre de 2018

ARESTA AL CASTELL DE SANT SALVADOR DE CAMARASA

Davant de Camarasa, a l'altre costat del riu, hi ha el tossal de Sant Salvador on trobem les restes del castell homònim. Albirem des de Camarasa una aresta que puja decidida vers el cim. Té una orientació sud i és una línia ben bonica que m'atreia des de feia temps. Avui que tenia la tarda festa he decidit anar-hi.
És un terreny d'aventura on cal grimpar alguns passos i trescar sense camí però tinc la sensació d'haver fet un recorregut diferent i original.
La baixada la faig pel camí que descric en una excursió inèdita que ara ja està publicada en el llibre Excursions per la serra de Mont-roig i muntanyes veïnes.
Característiques tècniques:
Valoració: Recorregut aventurer, sense sender, cercant el millor pas. No portar pantalons curts.
Dificultat: Entre mitja-alta doncs hi ha passos on cal grimpar. La roca és millor del que pot semblar en un primer moment.
Distància: 5 km.
Desnivell: 310 metres
Temps: 2 hores
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Aparco el cotxe a la vora del pont de l'Escalera en el km. 11 de la carreta que uneix Sant Llorenç de Montgai i Camarasa (LV_9047). Deixo la carretera i agafo un camí que surt abans del pont, a tocar de la paret del Pont. Aviat a mà esquerra veig una petita balma d'uns quatre metres de fondària.
8 min. Per l'esquerra s'incorpora un camí. És per on baixaré. Segueixo per la pista. Al fons podem albirar l'ermita de Sant Jordi en el cap de la serra. Després atalaiarem el poble de Camarasa a l'altra riba.
12 min. Deixo a mà esquerra l'entrada a una casa. Hi ha retolat el nom d'El Planell. De fet anem pel camí del Planell.
16 min. Bifurcacions de pistes. Deixem el camí i ens enfilem per unes plantes d'olivers abandonades. Pugem pels marges de pedra que han anat caient. Pugem per una feixeta que puja a l'esquerra de la roca.
Ens encarem vers la propera carena.
23 min. Sortim a la carena. A l'altre vessant hi ha la carena de la Cresta del Conill més altiva.
M'enfilo entre pedres que eviten la vegetació.
25 min La carena s'aplana i forma una mena de petit coll. Per la dreta marxa un sender que segurament va a una vella planta situada al centre de la paret. Em permetria aproximar-me al peu de la paret però vull pujar per l'aresta. Vaig a cercar la segona carena. Cal grimpar a l'entrada per accedir-hi. Coordenades UTM: 31T  x=323470  y=4638312
Hi ha algun tram més dret. La roca és conglomerada i a primer cop d'ull no es gaire de fiar però ha estat prou ferma. Més amunt serà roca calcària. Arribo a un petit mur (32 min.) on he de tornar a grimpar. Coordenades UTM: 31T  x=323427  y=4638344.
35 min. Arribem a una nova collada. Veiem davant una agulla. Ens anem enfilant per una nova aresta amb les mateixes condicions anteriors: grimpar entre blocs de pedra, ara calcària.Tota l'estona frueixo d'una excepcional visió sobre el poble de Camarasa.
43 min. Arribem a la suposada agulla que resulta ser un contrafort de la carena. Anem caminant fins una aresta que procedeix de la nostra esquerra. Pugem per una canal dreta, potser es tracta del pas més compromès que hem fet fins aquí.Coordenades: 31T  x=323263  y=4638433
Fins aquí la vegetació no havia arribat a molestar, encara que millor anar amb pantalons llargs, però ara les mates ens fan cercar el millor pas i pujar pels blocs.
58 min. L'aresta perd verticalitat i esdevé més planera. Anem caminant per les pedres.
1 h 02 min Pas estret que em recorda el pas de Mahoma de l'Aneto encara que reconec que li he posat molta imaginació.
1 h 08 min. Trobo dos blocs i decideixo passar entre un i l'altre encara que aquí com en altres llocs sempre puc buscar passos menys obligats. Tram espectacular. Davant tinc un altre bloc al que pujo, ja davant del castell. El pas més compromès de tota la travessa el tinc en baixar d'aquesta pedra. Encara que la podria vorejar. Enfront tinc el mur del castell i el camí d'ascens.
Arribo a la bretxa que hi ha sota del castell i passo al vessant est. Hi ha unes escales picades en la roca. Assoleixo les restes del castell (554 m. - 1 h 12 min). Visió excepcional sobre la serra de Mont-roig i la de Sant Jordi. Reprenc el camí de tornada. He de revoltar tot el castell i agafar un sender entre vegetació.
1 h 14 min. Em situo al coll que hi ha en el vessant oest del castell. Per la dreta hi ha el camí que puja al tossal de Sant Salvador. Feia uns anys no estava ni marcat i en canvi ara és molt evident.Segurament la publicació de la guia hi ha servit.
Baixo pel camí encara que el sol em dona de cara i no sempre és evident. Caldria fer un camí de muntanya?.
1 h 24 min. Cruïlla. A la dreta veig una fita que marca un camí que puja recte amunt. Per aquí em vaig enfilar fa anys i no havia enllaç amb el cim encara que potser caldrà tornar-hi a passar doncs cada vegada hi ha més gent i més corriols per la zona
1 h 32 min. Collada (407 m.). Al costat hi ha unes penyes amb una curiosa creu roja pintada. El sol em dona als ulls i m'enfilo al turó de la vora cercant el camí.
1 h 34 min Trobo restes d'unes trinxeres que devien correspondre a l'exèrcit franquista. El camí va per la dreta.Coordenades UTM: 31T  x=322705  y=4638434
1 h 41 min. Collada (345 m.). A la vora hi ha una cabana i la pista que puja al coll de l'Orenga. Agafo un camí que surt per l'esquerra. Quan hi vaig passar fa uns 4 anys era un corriol esborradís però ara és una autopista.
1 h 51 min. Passo per la vora de la cabana del Balaguer.
1 h 53 min. Surto al camí del Planell per on he passat en començar l'excursió.
2 h 01 min. Arribo al pont de l'Escalera on he començat la travessa.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

diumenge, 28 d’octubre de 2018

POBLES BOMBARDEJATS: MAIALS, CASTELLDANS I LES BORGES BLANQUES

Justificació: La cooperativa La Baula vol recuperà "l'esperit del 2 N (dos de novembre) de 1937" on la ciutat de Lleida va ser bombardejada per les forces sollevades. Davant de l'estupor per la mort de 250 lleidatans, entre ells força criatures del Liceu Escolar, la ciutat va declarar que era una data que no oblidaria mai. Tristament actualment només es celebra un acta oficial que consisteix en un modest lliurament d'un ram de flor al monument. La Baula ens va proposar a les entitats memorialístiques de la ciutat que féssim algun acte per recordar la tan significada data.
Nosaltres com excursionistes el que vam pensar que calia organitzar una sortida. Hi ha nombrosos pobles de la Demarcació que van patir bombardeig a més de la capital i vam pensar en fer un itinerari per algun d'aquestes viles. Enguany hem visitat Maials, Castelldans i Les Borges Blanques. El proper any haurem de visitar uns altres pobles.
Primeres anotacions: Malgrat el mal temps ens hem quedat sorpresos per l'acollida que ha tingut l'activitat doncs en total hem mogut una cinquantena de participants encara que no tots han fet tot el recorregut. A Maials hem comptat amb la col·laboració d'una vintena de companys/es, a Castelldans, un parell i a Les Borges Blanques, cinc que ja hem inclòs en el còmput general.
Col·laboració: Aquesta activitat no hagués estat possible sense la col·laboració de bons amics com Francesc Sales de l'Ateneu maialenc la Capitonya, en Josep Voltà de Castelldans que va contactar amb en Josep Bellet que amb els seus 96 anys ens ha recordat l'impacte dels bombardeigs en el seu poble. A Les Borges Blanques ens reben en Miquel Andreu i Marc Macià de la Comissió ciutadana de la Memòria de Les Borges Blanques.

Descripció de l'activitat: Maials.
Quedem amb en Francesc davant de l'ajuntament. A l'església veiem un parell d'impactes en la façana. Semblen obusos però des del riu (front franquista) no arribarien. No crec que siguin canonades. Per la qual cosa caldria anar pensant en impactes produïts en l'atac feixista de finals de desembre del 1938 (Ofensiva final).
Pugem pel poble fins un mirador excepcional on hi ha una senzilla placa que recorda les víctimes del bombardeig del 12 d'octubre. Van ser 12 maialencs. Va haver un altre mort en bombardeig amb una altra víctima.
Seguidament anem al barri del Calvari que era el lloc on van buidar les bombes les avions feixistes que venien de la batalla de l'Ebre i no havíen pogut tirar sobre l'exèrcit republicà i feren sobre la població civil. Actualment aquest racó de la vila encara resta en runes. Algú va dir que de jove hi havia jugar per aquest indret i quan va anar a Corbera li va recordar quan era petit i jugava per aquest entorn.
Gràcies per les explicacions d'en Francesc que també ens va aportar gravacions que estan fent per recollir els records dels padrins i padrines sobre la Guerra Civil. Molt bona feina.
Vam comentar que en el cementiri falta una placa recordant els soldats morts en l'hospital que havia instal·lat a cal Segura i a la Senyoria (actual Centre de dia).
Per més informació consultar aquí.
Castelldans:
Com fa fred decidim fer un café al bar Europa de Castelldans on trobem a en Josep Bellet que està fent la partida de domino. Té 96 anys però té una memòria privilegiada i ens explicarà els bombardeigs de Castelldans. Va ser bombardejada 22 vegades la vila. Principalment els atacs es van produir durant l'Ofensiva Final del desembre de 1938. Entre Cogul i Castelldans van haver fort enfrontaments (hi ha un monument italià recordant aquests combats).
Pugem al castell de Castelldans on trobem un búnquer que defensava un altiu post d'observació. En un dels atacs van morir uns habitants del poble (crec recordar que tres) i dos soldats que estan enterrats en el cementiri vell del poble però no hi ha cap làpida que recordi l'emplaçament. En Josep, que llavors tenia 14 anys va ser l'encarregat d'enterrar-los i recorda perfectament la ubicació.
Agrair de tot cor la feina feta per Josep Voltà que ens ha facilitat aquesta superba aproximació al nucli de Castelldans.
Les Borges Blanques:
Anem al cementiri de Les Borges Blanques on ens esperen en Miquel Andreu i Marc Macià amb altres companys de la Comissió ciutadana per la Memòria. Anem a la fossa on estan enterrades les víctimes de la Guerra Civil. Hi ha plafons informatius del Memorial Democràtic que ens indiquen l'indret i una explicació. Els nostres companys ens expliquen detalladament els bombardeigs que van patir a Les Borges.
Ara anem cap al poble. A la pujada trobem el refugi de cal Gineret que ocupa un antic molí de la casa. Aquí tenim ocasió de veure un vídeo explicatiu de la Guerra Civil a Les Borges. Dura 8 minuts però es molt il·lustratiu i impactant. Per tot el poble hi ha una ruta indicada amb plafons del Memorial Democràtic explicant la vida en aquells moments.
Anem a la plaça de les Escoles de la República que és el solar que ocupa l'antiga escola republicana que fou bombardejada el 2 d'abril de 1938 i on van morir alguns alumnes i mestres. Al costat hi ha el pavelló Francesc Macià.
Anem al Terrall. A l'entrada hi havia hagut la biblioteca pública bastida per la Mancomunitat i ensorrada en part pels bombardeigs però que el règim franquista va preferir ensorrar per oblidar aquesta conquesta social dels borgencs. Les pedres foren aprofitades per un constructor que les va aprofitar per construir casa seva. Les Borges Blanques va tardar més de 25 anys a tenir una nova biblioteca pública.
A l'esquerra del Terrall hi ha un monument dedicat a les víctimes de l'holocaust nazi i com ens ve de pas no podem estar-nos de contemplar-lo. És de l'any 1990.
Finalment volíem veure el refugi del bar Slàvia però aquesta ocasió no el podem visitar.
Sense cap mena de dubte, gràcies amics de la Comissió ciutadana de la Memòria per compartir els encants del vostre poble.

dimarts, 23 d’octubre de 2018

XXIVa DIADA DEL CAMÍ DE MUNTANYA: EL PAS DE LA SAVINA


Enguany no hem pogut enllestir tal com voldríem el sender. Hem d’entonar el “nostre” mea culpa. Resulta que no hem tingut prou temps per acabar degudament la feina. Ara, hem treballat de valent, i ha quedat el camí molt millor que no pas estava.
El problema ha vingut que vam decidir arranjar el camí tres setmanes abans i no hem tingut temps material per fer bé la feina. Ara, tal com he dit abans, el camí ha guanyat molt. Properament haurà un cartell que indicarà l’entrada al camí i la comunitat excursionista tindrà una bona opció per anar a caminar i per un lloc tan encisador com el Pas de la Savina que tots coincidim en dir que és un petit Congost de Montrebei però més salvatge.
Si no el coneixeu, no us perdeu l’ocasió de conèixer-lo. A més del cartell, hem evitat una zona molt perillosa on havia un pas estret que cada vegada anava minvant més i algun dia, algú hi cauria. Hem fet un baixador dret, però més segur. Hem de posar una corda per facilitar una mica la baixada. En el pas de la Savina hem posat un passamà per poder caminar amb seguretat. Encara que l’acció definitiva serà posar unes làmines damunt de les bigues de ferro ja que les fustes travesseres estan podrides. Ja fa anys que passo posant els peus als ferros i no trepitjant les fustes.
La nostra actuació s’havia de dividir en tres espais:
1.- El camí que va per la part inferior, a tocar del riu.
2. – L’enllaç del camí inferior amb el superior.
I 3.- La tornada pel camí de dalt (coll de la Roca Foradada).
Bé, en el primer tram hem netejat molt la vegetació, però hi ha trams molt obacs i la vegetació és frondosa. En el segon, hem fet una actuació parcial, crec que ara serà menys perdedor doncs en aquest tram no havia camí i el que es va fer fa anys (la colla del Pep Godoy) va ser posar una sèrie de fites per fer un bon pas. Hem posat més fites, netejat el brancatge i posat alguna cinta en els arbres. Pitjor estava. En el tercer tram no hem pogut fer res encara que no estava tan malament. Demà en Caseret agafarà uns quants expedicionaris i arranjarà el sender.
Personalment m’agrada més el dissabte que és el dia de treballar de valent doncs l’endemà és el dia de la “puesta de blanco” que és el diumenge. Avui ha hagut molt bon ambient: En Josep Sierra i Antoni Satorra han posat el pal on posarem el
cartell – en Santi Seró està malallt i no ha pogut acabar l’obra - i han netejat el primer tram del camí, n’Antonio Trilla i la Joana Llop han fet anar la desbrossadora i han netejat el tram de la pujada del pas de la Savina, demà continuarà treballant, en Ramon Pach ha posat el cable del pas, i demà, la corda de la baixada. En Josep Maria Llena - en Caseret -, en Joan Nadal, en Ferran Pera, Modesto i jo hem tret herbes especialment del tram de l’enllaç. M’ha fet molta gràcia que aquests darrers membres érem els mateixos que l’any passat vam treballar en el camí Planer i ens hem autoanomenat la Brigada Team. No sé si el camí ha quedar millor – que si –
ara ens ho hem passat molt bé.
He de reconéixer que hi ha haver un problema amb el restaurant que quedavem per esmorzar doncs en el paper posava una cosa i en l'aparcament de les vuit vam quedar que anàvem a un altre i això va generar algun petit despite. Per la part que em toca demano perdó ... encara que el problema és la gent que vol passar-se de llestos i no venir a l'hora convocada.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

TRESCANT PEL TOSSAL DEL POBRE

En Diego Aranega em comenta que hi ha uns vestigis que creu que podrien tractar-se de restes de la Guerra Civil a casa nostra. El tema m'interessa i creuem agendes. Decidim anar-hi avui. Ens acompanya el seu fill Iago que està fent el treball de recerca al volant del tema dels vestigis de la Guerra Civil a Lleida i en Guillermo Viu.
El tossal dels pobres es troba en la partida de Grealó, prop de la carretera de Tarragona. De fet la situació estratègia del tossal és evident doncs controlava la via de comunicació vers les Borges Blanques. És un turó de fàcil localització des de la carretera.
Com arribar-hi?
En el km. 83,7 de la carretera N-230 agafem un trencall a mà dreta. Anem per la vora del canal fins trobar un pont per travessar-lo i canviar de costat. Anem a l'esquerra i seguint uns 100 metres més fins poder aparcar amb comoditat.
Què trobarem?
Estem en un jaciment arqueològic amb una protecció integral. En la part de dalt veiem uns murs que corresponen a una construcció de finals del Bronze fins a l'edat del Ferro, o sigui, correspondria a una instal·lació dels nostres estimats ilergetes. També hi ha restes que correspondrien als romans.
Però si voleu descobrir vestigis de la Guerra Civil trobareu dues línies de trinxeres que estan encarades vers la carretera. La ubicació té tota la lògica militar (la lògica menys lògica). Son unes restes prou interessants per ser protegides i ho comuniquem a la Paeria perquè ho inclogui en el catàleg de bens a protegir.

Així que hem fet una modesta excursió on hem assolit un modest tossal de 242 metres però hem descoberts més vestigis bèl·lics i hem fruit d'una excepcional visió sobre el nostre entorn. No tot han de ser gran ascensions.


CIMS PER LA LLIBERTAT: PEDRAFORCA


Reflexions personals
A les presons de casa nostra hi ha polítics tancats injustament. Per Europa hi ha exiliats que no poden tornar amb garanties. Tots ho sabem, fins hi tot els espanyols més carrinclons. La Unió Europea reconeixerà les errades judicials de tot plegat. Llavors hauran de sortir els presos al carrer i retornaran a Catalunya.
No són independentista, però no m’agrada viure en un estat com l’espanyol que permet aquestes injustícies i que li agrada creure’s les seves pròpies mentides.
Per aquests motius avui he decidit participar a la iniciativa Camí per la llibertat. Cada cim representava un polític. Crec que el Pedraforca representava a la Meritxell Borràs. Aviat la llista per inscriure’s va quedar plena. Crec que al Pedraforca podien apuntar-se 500 excursionistes.
Avui a Gósol érem un munt de muntanyencs que volien ascendir al cim per mostrar el nostre malestar. He observat que molts no eren excursionistes habituals- encara que també havia el maquinorro que puja corrent - i que es prenien
la pujada al Pedra com un repte personal i esdevenia la gran gesta. És bo que gent no habitual s’emmeravellint amb la muntanya. Com a federació ens hauríem de plantejar el perquè de tot plegat. Molts van a la muntanya però només 40.000 estan federats. Es calcula que un milió de persones van d’excursió anualment.
Així la gent no hi cabíem al cim del Pollegó Superior. La majoria no sabien que aquest és el nom de la punta més alta del Pedraforca ni que havien altres puntes rellevants. Encara que he vist gent al Pollegó Inferior o al Fals Pollegó Inferior. Quan he fet el Pollegó Superior (2 h 20 min. ) he pensat anar al Calderer. He arribat a la primera cadena i la veritat és que estava la roca humida (hi havia boira) i he decidit tirar-me endarrere.
M’he menjat l’esmorzar al peu de la cadena esperant que millores el temps. Res. Decideixo baixar i llavors em trobo dos nois que van al cim de la vora, no sabien el nom. Els hi he dit que havien de pujar per unes cadenes i la roca estava molla. Llavors he reculat i els he acompanyat. Crec que som els únics que avui hem pujar al Calderer. 700 persones al Pollegó i tres al Calderer i dos que no saben ni el nom del cim que han pujat.
A l'Enforcadura es feia l'acte principal. Parlaments que no se sentien, cantem l'Estaca i els Segadors. Cal felicitar als organitzadors , el Club d'Esquí del Berguedà, que s'han esforçat perquè tot anés correctament. Hem hagut de passar 4 controls de registre de pas de pujada i de baixada i una cinta amb el número al braç.

Ha estat una manera diferent d'anar a la muntanya, potser menys d'aventura però més solidària.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

PREPARACIÓ CAMÍ DE MUNTANYA: DESBROSSAMENT PAS DE LA SAVINA

Un any més tornem a activitat de recuperar un camí. Enguany ens hem adormit una mica i ens hem posat tard a la feina. Bé, estrictament parlant el que ha passat és que hem avançat la data de fer-lo.
Sabeu que es tracta d’un dels racons més entranyables del nostre pre-pirineu. No cal dir que us esperem el 20 i 21 d’octubre per continuar netejant-lo i celebrar la Diada del Camí de Muntanya. Aquest any la responsabilitat del dinar de germanor recau sobre el club Alfaventur i farem el dinar a Ivars de Noguera. Si voleu venir penseu a apuntar-vos al CEL al telèfon 973242329. El dinar està subvencionat per la  Vegueria doncs, des de fa uns anys,  la Diada del Camí de Muntanya la fem coincidir amb la Festa de la Vegueria per acollir més personal.

El pas de la Savina sempre l’acabem comparant amb el Congost del Montrebei. El pas de la Savina és menys llarg, però és més salvatge, més autèntic. És el germà petit però més simpàtic. És un pas poc transitat – per això fem el camí – i encarat al nord  hem tingut molta feina per netejar el tram doncs el bosc és extremament exuberant . Per veure la descripció podeu mirar l’entrada Pas de la Savina
De fet cal veure el terreny i pensar que enguany no podem fer tot el sender que volÍem fer doncs no tindrem temps. Crec que la millor opció és enguany fer el tram fins al pas de la Savina i la propera anyada farem el tram que no hem pogut acabar enguany. En Josep Maria Llena em parlava d’habilitar un tram amb esgraons per enllaçar-ho amb el llogarret de Tragó. Seria molt bona feina que haurà d’esperar el canvi de calendari.
Dissabte, 20, posarem dos passamans i un cartell a l’inici del recorregut.
Avui hem estat en Josep Maria Llena d’Alfarràs, en Joan Urti de Balaguer, el Ramon Pach, Anna Escue, Paulino Grau  i jo de Lleida.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

PELS ESCENARIS DE LA BATALLA DE SERÖS

Avui he quedat amb la colla d'amics de Serós per cercar un itinerari que enllaci els principals elements bèl·lics de la batalla de Serós amb la intenció d'organitzar una caminada el proper 25 de novembre.
Ha resultat més fàcil del que pensàvem. Hem començat la caminada al Pont de Serós, per passar després pel Molí de la Barca o del Llum, seguidament hem passat per la basílica paleocristiana de Bovalar. Després una mica d'aventura, cercant el millor pas per pujar als nius de metralladores del camp del Ros. Per baixar hem seguit uns corriols que entre camps de fruiters ens han dut davant del Molí. Ja veieu un bon itinerari per capbussar-nos en el Cap de Pont de Serós, ara que farà 80 anys de la batalla de Serós.
La caminada tindrà l'atractiu de que haurà parades on diferents persones ens explicaran l'esdeveniment bèl·lic, així com una possible visita del Molí.
Característiques tècniques:
Valoració: Recorregut ideal per endinsar-se en el menut Cap de Pont de Serós.
Dificultat: Baixa. Pràcticament sempre per pista o sender.
Distància: 8 km.
Desnivell: 110 metres

Temps: 1 hora 26 minuts
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
Sortim del pont vell de Serós, també anomenat Pont president Masia doncs el va inaugurar l'any 1932. Es troba en la carretera que va de Serós a Maials  C-45) una mica abans del km. 14. Hi ha una entrada a mà dreta amb un senzill monument.
El Pont de Serós va ser un element transcendental per comprendre la batalla de Serós del novembre però també l'intent de recuperar-lo en l'ofensiva republicana del maig de 1938 i en l'Ofensiva final sobre Catalunya del desembre de 1938. Ja veieu un pont amb un munt d'història.
Del pont seguim la carretera vella.
5 min. Passem per sota de la carretera nova i davant tenim l'edifici del Molí (coordenades UTM 31T  x=284684  y=4592260)- que potser podrem veure per dins - on es va acollir el post avançat de l'exèrcit sollevat. En la paret encara es poden veure els nombrosos impactes que va rebre dels republicans. Seguim per una pista asfaltada amunt.
8 min. Una bifurcació surt a mà dreta i fa cap a la carretera. Anem a l'esquerra.
10 min. Per la dreta s'incorpora el camí per on baixarem en acabar la caminada.
13 min. Arribem a l'aparcament del jaciment de Bovalar, (Coordenades UTM: 31T  x=285101  y=4592412), un importantíssima basílica visigòtica que fou descoberta en obrir-se les trinxeres de l'exèrcit sollevat.Seguim per la pista entre arbres fruiters.
20 min. Arribem a l'entrada d'una finca privada, però hi pugem doncs tenim permís. Continuem per la direcció que dúiem.
25 min. S'incorora per l'esquerra una pista que puja del barranc de Bovalar. Continuem amunt.
28 min. Sortim a dalt de la serra. Bifurcació de la pista. Anem a l'esquerra.
35 min. Abandonem la finca de fruiters per una pista que surt a mà esquerra. Travessem una cadena. Davant tenim una bella vall vers la que ens dirigim.
37 min. Cruïlla. Anem a l'esquerra entre secants.
41 min. Deixem a l'esquerra, sobre nostre, el mas Gran de Mallol mig enrunat.
42 min. Abandonem la pista de terra i travessem un camp. Davant tenim un niu de metralladores però resta dissimulat pel terreny.
45 min. Arribem al primer niu de metralladores que resta complert amb una entrada lateral i dues espitlleres. Entre espitllera i espitllera hi ha el número 6. Fora es poden seguir dues línies de trinxeres que correspondrien a una posició republicana. Coordenades UTM: 31T  x=286121  y=4591240).
Seguim entre camps a la serra del davant. venint per la pista hem pogut veure un forat que va causar una explosió que el va malmetre el seu frontal.
Anem entre camps seguint unes feixes.
49 min. Arribem al niu de metralladores del Ros (Coordenades UTM:  31T  x=285869  y=4591230) amb una estructura molt assemblada a l'anterior encara que aquest fou "petat" per la voladura d'un explosiu en el seu frontal i no es pot veure si estava format per dues espitlleres. Segurament fou destruït en els combats del desembre del 39. Atravessem uns camps vers la carretera que tenim propera.
51 min. Sortim a la carretera vella.
53 min. Abandonem la carretera vella i agafem un baixador que mena  a un camp fruiter per on anem vorejant-lo. Finalment el nostre corriol el travessa i surt a una pista que tira amunt. Nosaltres continuem per la vora del camp però, ara, pel vessant contrari.
1 h Sortim a l'antic camí de Serós a la Granadella. Passem pel costat de dos coberts. Anem avall.
1 h 03 min. Bifurcació de camins. Anem a la dreta. Als pocs metres agafem un sender que surt a l'esquerra. En els primers metres no es gaire evident.
1 h 07 min. Sortim a un camp d'arbres fruiters que voregem per la dreta. Si anem per l'esquerra podrem veure una cabana de volta que hi ha a l'altre costat de la carretera.
1 h 13 min. Fem cap a una mena de collet on trobem un camí carreter que davalla decididament.
1 h 16 min. Sortim al camí asfaltat que hem seguit per anar a Bovalar. Anem a l'esquerra.
1 h 21 min. Tornem a passar pel Molí.
1 h 26 min. Arribem de nou al pont de Serós on hem començat la travessa.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc