diumenge, 21 de maig de 2017

FERRATA DE CALA MOLI (SANT FELIU DE GUIXOLS)

Feia temps que tothom em parlava de la Ferrata de Cala Molí a Feliu de Guíxols i em cantava les seves meravelles. Jo em resistia dient que estava molt lluny,  finalment m'he decidit a anar-hi.
La veritat l'entorn és superb. Primer de tot la roca és un granit rosat que te'l menjaries a mossegades. Després anar a tocar de l'aigua del mar té un encant especial especialment per la gent de secà. Una mica és com anar a PortAventura però sense pagar entrada.
La via està superequipada amb material d'acer inoxidable doncs la salabror del mar és molt corrosiva i podria fer malbé la instal·lació. Crec que ja la van tenir que tanca un cop per algun problema de manteniment. Ja veieu tot meravelles.
Tot no. Diguem les coses pel seu nom. Cal fer cua i a les fotos sempre surt gent que no és de la nostra colla. Vam tenir sort que els del davant anàvem ràpid i no ens vam haver d'esperar gaire. Moltes empreses d'aventures fan aquí el seu arròs. Ara es poden fer unes fotos bestials jugant amb les colors...
Característiques:
Valoració: PortAventura de la ferrata marina. Cal anar-hi.
Dificultat: K3 
Desnivell: 25 metres.
Distància: 580 m.
Temps: 5 minuts (anar) - 2h 30 arrapats - 5 minuts (tornada)
Accés:
Crec que el millor és disposar d'un GPS i direccionar-lo cap a Sant Feliu de Guíxols al carrer Sicília al núm. 39. Arribareu i aparqueu com pugueu, si feu una mica tard estarà ple de cotxes que ja estan fent la ferrata. De fet ja us podeu posar el "traje" al cotxe.
Aproximació:
Busqueu el mirador de les Triadores i allí heu d'agafar el camí de Ronda (GR-92). El seguiu durant uns 5 minuts i a la dreta hi ha el baixador cap a la ferrata. Primer us trobareu el camí de tornada que puja per l'esquerra. Vosaltres avall per la dreta. El baixador es fa per una cable de vida a cercar el nivell de l'aigua.
Descripció:
Poca descripció es pot fer. Anar seguint els ferros que van vorejant una entrada al mar i a vosaltres us toca anar superant els passos agafats als ferros.  Val a dir que hi ha algun pas que cal agafar-se a la roca. Personalment valoro molt aquest fet encara que el ferratistes purs no ho passen tan bé.
Al primer tram, hi ha un pas que en diuen de la Prenyada on heu de superar una roca que surt una mica. La trampa està que sota hi ha una presa de peu però no s'arriba a veure gairebé. Així que alerta. Així aneu fruint i patint passant ponts tibetants (en passareu 5, n'hi ha un que és un tronc). De la primera sortida de roca al mar retorna i llavors hi ha una escapatòria.
El segon tram és més compromès. Consisteix principalment  en fer una altra burxa vers al mar i retornar. Primer us toca baixar uns metres i continuar el flanqueig. Hi ha un moment que tira en fora i cal fer força de braços. No em canso de recomanar ancorar-se als esgraons i descansar. De fet havia un moment que anava d'esgraó en esgraó amb la baga per no tenir que fer força de braços.
Anem superant passos tibetants i flanqueigs per la roca fins arribar a la sortida. En algun moment d'aquest comentari he estat una mica àcid però he de reconèixer que vaig passar una bona estona.

dimarts, 9 de maig de 2017

CICLE GEORGE ORWELL: SERRA D'ALCUBIERRE

Segona sortida del cicle dedicat a la figura de George Orwell. En la primera ens vam dedicar a visitar el que vam anomenar front d'Osca (Sietamo i la ciutat aragonesa). Avui la nostra intenció és traslladar-nos a Alcubierre.
La primera fita és pujar al monte Irazo (605 m.) . George Orwell en el seu llibre Homenatge a Catalunya l'anomena monte Pucero. Està situat en el km. 34,6 de la carretera A-129 entre Leciñena i Alcubierre. Es puja per una pista. Dalt s'han reconstruït les trinxeres, els refugis i els bivacs que van fer anar els soldats del POUM. Bona feina feta pel Govern aragonès recuperant la Memòria Històrica. Havia força gent trescant per les trinxeres. Es denominada Ruta Orwell.
No cal ser cap gran estratega militar per comprendre que era un emplaçament molt precari doncs estava dominat pel Puig Ladron que queda molt més alt i que domina també la carretera que hem seguit per venir.
La segona fita del dia va ser pujar al Puig Ladrón (700 m.). En el km. 33,5 de la A-129 surt una pista que seguim costa amunt fins a l'aparcament. També es conegut com cerro Sant Simón on va haver una cruenta batalla on els soldats de la columna Macià - Companys van fer un atac sorpresa i van captura aquesta posició causant un centenar de baixes entre els falangistes. Els rebels es van organitzar per la recuperació d'aquest tossal tan estratègic i van aconseguir la seva fita fent també una gran mortaldat entre els soldats d'ERC. Al cim hi ha una creu recordant les baixes fascistes però tristament no hi ha un altre monument recordant les víctimes de l'altre costat.
En un trencall hem vist una indicació cap a unes trinxeres a l'esquerra i després de visitar el Puig Ladrón baixem a visitar-les. Primer es tracta d'una trinxera amb una cabana que domina el sector de la carretera però darrera de la primera línia. Després trobem un altre monument, aquest més petit recordant els caiguts per l'España fascista.
Aquest molt més petit. D'allí surt una trinxera de comunicació que ens permet assolir la cota 661 m. on hi ha una recula de trinxeres però aquestes a diferència de les anteriors estan en el seu estat original després de 80 anys d'oblit. Hi ha una visió privilegiada, però clar no es un lloc tan turístic.
Baixem a la pista asfaltada i podem visitar els refugis de les tropes. Cal destacar un habitacle molt gran reconstruït amb lliteres. Hi ha una font amb dipòsit.
El temps se'ns tira al damunt doncs volem anar a veure el Centro d'Interpretació y estudios de la Guerra Civil en Aragón de Robles com a cloenda del cicle.
Després un bon dinar en un restaurant si més no curiós amb tot de motos d'època.

diumenge, 7 de maig de 2017

AUTOCAR DEL CEL: DE SORT A RUBIÓ


Avui hem començat la travessa de la Noguera Pallaresa al Segre, o el que és el mateix, de Sort, capital del Pallars Sobirà i La Seu d'Urgell que ho és de l'Alt Urgell. És un projecte de 4 etapes que farem mensualment amb l'autocar del Centre.
Característiques:
Valoració: Itinerari molt interessant que ens permet enllaçar Sort amb el poble de Rubió, el més alt de Catalunya. Segurament per aquí passarà el darrer tram del GR-3
Dificultat: Mitja. 
Desnivell: + 1050 m.  -100 m.
Distància: 15 km. 
Temps: 3 hora 55 minuts.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de Sort per una mena de polígon que hi ha un camí que passen pels prats de la vora del riu. Paratge totalment pla i que sorprèn en un entorn tan de muntanya.
5 min Passem per la vora de la borda de Ritort on hi ha instal·lacions d'empreses d'aventures que tan s'han generalitzat per la capital pallaresa.
Prats de les Vernedes. Nosaltres anem un xic elevats.
24 min. Cruïlla de camins. Per la dreta hi ha un trencall que va a l'Hostal Nou. Nosaltres agafem un sender que puja barranc amunt. Tenim el riu del Cantó a la nostra vora. Anirem passant d'una riba a una altra creuant passarel·les. El riu baixa amb força. Tram molt agradable. Anem seguint marques grogues. El sender acaba convertint-se en un camí carreter.
57 min. Atenció, punt on ens podem confondre amb facilitat. La pista s'enfila amunt mentre que nosaltres hem d'agafar un sender, primer no gaire evident, que continua per la vora del riu.Quan vaig anar l'altra vegada hi vaig posar una fita que ara m'ha servit per localitzar el sender.
1 h. 04 min. Tornem a travessar el riu de Cantó per una doble passarel·la.  El sender continua per l'esquerra.
1 h 29 min. Sortim a una pista que va de Vilamur (al nord del barranc) a Puiforniu (al sud del barranc). Seguim per l'esquerra pujant.
1 h 39 min. Abandonem la pista principal que s'enfila a Vilamur i agafem un trencall, menys fressat a la dreta. El camí continua fent marrades ascendents.
1 h 53 min. Arribem al punt més alt i iniciem el descens.Anem per la roureda del Sastre.
2 h 22 min. Sortim a la carretera que va al poble de Sorriguera que tenim davant nostre. Anem a la dreta i avall.
2 h 28 min. En un revolt de la pista agafem un trencall a l'esquerra. La carretera travessa el riu i remunta cap a Puiforniu i Tornafort que hem vist en la muntanya de la dreta.
Passem arran d'una font que deixem a la dreta.
Aviat abandonem la pista principal i anem a la dreta, amunt, travessant el rierol.
2 h 38 min. Passem per la Mola del Sastre. Dalt trobarem les basses que suministraven la força de l'aigua per moure la mola. Cartell explicatiu.
2 h 48 min. Arribem al poble de Llagunes on dinem. Ens obren el bar del poble per nosaltres.
Passem per davant de l'església del poble i sortim per l'esquerra del poble per un camí carreter que surt de la vora d'una font gran.
3 h 04 min. Passem a la vora d'una primera borda. N'anirem trobant més. Sota, en el barranc veig uns voltors que també estan dinant a la font de Canemassos.
3 h 12 min. Esplanada de les Peces on hi ha una petita cabana de pastor. Al fons ja veiem el Port del Cantó.
3 h 30 min. Fem cap a la carretera al Port del Cantó i anem a la dreta amunt. L'asfalt fa un marcat revolt en el km. 265.
3 h 33 min. Agafem una pista a la dreta.
3 h 35 min. Arribem a la borda de Caplloc, refeta però manté l'estructura tradicional: en la part de sota pels animals i la superior com a vivenda provisional. Revoltem la casa i darrera trobem un sender que anem seguint.
3 h 45 min. El torrent del barranc de Fener envaeix el sender. L'altre vegada que vaig venir, que baixava molta aigua, vaig tenir que sortir per un corriol de la vora.
3 h 51 min. El sender cap al pot del Cantó continua per sota del poble de Rubió. Nosaltres ens enfilem per un corriol cal al mirador de Rubió on ens espera l'autocar.
3 h 55 min. Arribo al mirador de Rubió (1667 m.)en el km. 263,6 de la carretera de Sort a Adrall N-260
Per obtenir el track de la sortida:



Powered by Wikiloc

dilluns, 1 de maig de 2017

PER LA CARENA DEL PUIG DE MONTANA BAIXADA PEL CAMÍ D'ESMORRIADORS I PEL CAMÍ DE LA FONT DE LA MORELLA

Font de l'Os
Recordo en un viatge a Grècia un noi que em va comentar que coneixia tota Europa menys Polònia i no sé quin altre país. Jo li vaig dir que jo era de Tuixent (estrictament parlant no ho sóc) i encara no em coneixia el terme. Per a prova, avui he trobat dos camins i us asseguro que em faig un fart de caminar per tots els topants del poble però em considero que encara no el conec tot com avui s'ha demostrat...
Així ha estat: He pujat pel camí de la Teuleria vella (Veure Caminada Popular de la Festa Major 2016). Passada la Teuleria vella vaig veure un sender que s'enfilava per l'esquerra i avui he anat a posar-hi el nas i m'he emportat una bona sorpresa.
He pujat per la carena del Puig de Montanya i he sortit a la pista forestal per on baixàvem durant la caminada però, recte amunt surt un camí amunt molt interessant que em permet arribar amb comoditat fins sota de la font de l'Os.
Agafo la pista a coll de Port i agafo el camí de l'Esmorriador fins la font del Prat de Morella on trobo un camí que ja havia localitzat aquesta tardor buscant bolets i que fa de bon fer. Tot un plaer.
Característiques:
Valoració: Proposta molt interessant que permet descobrir topants amagats de la nostra muntanya. 
Dificultat: Mitja. Doncs anem per indrets sense senders i cal ser una mica intuïtiu.
Desnivell: 550 m. 
Distància: 10 km. 
Temps: 3 hora 35 minuts.
Descripció de l'itinerari:
Surto del poble de Tuixent de la plaça de la serra del Cadí i agafo el carrer descendent que surt de la vora de la font del Coll.
3 min. Surto a un carrer de les Escomes que volta per fora el poble. Agafo un camí amb marges de pedra als costats.
5 min. Travesso la carretera a La Seu d'Urgell. Hi ha bancs a la vora del camí. Al poc arribem a un cruïlla per la dreta surt el camí ral que anava a Solsona que actualment és el GR-7. Continuem recte.
10 min. Sortim a la carretera a Solsona que creuem. Ens enfilem vers una granja. Abans d'arribar-hi agafem un sender a la dreta.
20 min. Sortim a la carretera. A l'esquerra surt el sender que puja als Planells de Sastró. Anem una cinquantena de metres per la carretera. Creuem el pont del Regatell sobre el riu de Mola.
24 min. Font del Regatell. Agafem una pista que s'enfila muntanya amunt.
28 min. Abandonem la pista i agafem un camí per l'esquerra que entra en un prat. L'anem seguint per la vora del camp.
39 min. Arribem al barranc de la Teuleria que seguim per l'altre vessant amunt. Anem pel sender de més amunt, menys fressat. L'inferior va als camps.

Puig de la Montana
50 min. A la nostra esquerra hi ha les restes de la vella Teuleria, a tocar d'un cingle. Encara queden moltes teules velles pel terra. Es pot veure les bigues que aguantaven l'estructura de l'edificació i al fons hi ha una balma que de ben segur va emprar el teuler abans de la construcció. Segons ens va dir en Lluís de cal Canari la teuleria va deixar de funcionar abans dels anys 40.
Segueixo el sender que continua barrnanc enllà.
55 min. Arribo a un petit barranc. El sender no es gaire evident. Baixa uns metres. L'antic camí que vull seguir tira amunt fent llaçades. Es veu que fa anys que ningú el segueix. Cal anar amb cura per no perdre'l.
1 h Perdo el sender malgrat els esforços per no perdre'l. Vaig pel bosc que està prou esclarissat. Dalt, a la dreta,  veig una pedra destacada cap on em dirigeixo.
1 h 07 min. Arribo a la roca (1363 m.) Coordenades UTM: 31T  x=382811  y=4674742. M'adono que he arribat a una carena que segueixo sense gaires problemes cap amunt (nord). En algun moment sembla que hi hagi passat algun camí encara que he cercar el millor pas entre el boix.
1 h 21 min. Arribo a la roca del Puig de Montana (1424 m.) Coordenades UTM: 31T  x=383065 y=4674574.Constitueix una roca que es supera per una canal d'un parell de metres sense problemes. Damunt es pot observar un pobre pi que va nàixer en mig de la roca.
Continuo per la carena que sembla més oberta.
1 h 32 min. Surto a la pista per on va el camí de la Teuleria vella que vam netejar l'estiu passat. Enlloc d'agafar la pista que baixa veig que davant surt un camí carener. El camí ara és molt evident.
1 h 44 min. Surto a un rossec de desforestar. Per aquí pujo quan vaig a la font de l'Os. Tiro amunt. Aviat trobo les fites que havia posat l'estiu passat i vaig pujant per un tram molt dret. Cal contornejar algunes pedres.
1 h 51 min. Font de l'Os (1583 m.) La font està arranjada i l'aigua cau en un tronc. Segons la llegenda popular aquest nom vendria perquè en aquest indret van matar el darrer os de la contrada.  Segons sembla un caçador havia matat la mare d'un osset i aquest petit ós es va acostumar a la presencia humana  i sempre rondava pels voltants de la font fins que un caçadors que desconeixia la docilitat de l'animal el va matar i els plantígrads van desaparèixer de la nostra vall. Coordenades UTM: 31T  x=383450  y=4673824.

Per damunt va la pista que va de la Plana al Coll de Port, la seguim per la dreta amunt.
1 h 57 min. Esplanada que baixa del coll de la Moixa. Seguim per la pista.
2 h 07 min. En un marcat revolt a l'esquerra de la pista surt a la dreta el camí de les Estelades o de l'Esmorriador. A falta de confirmació sembla ser que aquí havia un cable que transportava la fusta de la serradora de Tuixent a la Coma. És un camí inèdit i prou evident. Ahir el vaig marcar amb cintes i poso els dos neofits a seguir les marques per veure si es perdent.
Font del Regatell
2 h 40 min. Sortim a una pista que forma una mena de placeta. Anem a l'esquerra.
Passem el barranc de la Font de la Morella i seguim la pista.

2 h 47 min. Deixem la pista i ens endinsem per un corriol que comença al costat d'una pedra. Fem cap a un prat per on passem arran per la dreta.

2 h 50 min. Agafem un corriol que davalla al barranc de la Morella.
2 h 54 min. Caseta on hi ha la font del Prat de la Morella que roman tancada. Aquí es canalitza l'aigua que subministra el dipòsit de Tuixent. Només quan baixa molt aigua sofregeix i es pot beure. Anem per la dreta per on baixa un sender paral·lel al barranc.
3 h 07 min. Sortim a la carretera a Solsona. Davant havia el cortal de Senillers del que només queden les 4 parets.
3 h 11 min. Font del Regatell, per on hem passar en pujar al barranc de la Teuleria. Ara fem el camí en sentit contrari.
3 h 35 min. Plaça de la Serra del Cadí.
Per obtenir el track:

Powered by Wikiloc

VIA NORMAL A L'AGULLA DE COLL DE PORT

Vista des del cim.
Tinc un bloc d'escalada on penjo les meves escalades (Escalades per a tontos)però crec que el que he fet avui, tot just ratlla la línia de l'escalada, així que he pensat que era millor posar-ho al meu blog d'excursions.
Descripció de l'itinerari:
A 300 metres abans d'arribar a Coll de Port en la carretera C-462 que uneix les viles de La Coma i Tuixent hi ha l'agulla de Coll de Port. En la seva base hi ha una zona d'escalada esportiva. És la roca més altiva de les que hi ha al voltant. Fa un any hi mig hi vaig pujar pujant escalant per l'esquerra de la paret. però un cop al cim em va sembla que el rapel només estava equipat amb un clau així que avui (un any i mig després) m'he decidit a pujar-hi en solitari doncs no trobava un company a qui enganyar.
He aparcat al peu de l'agulla i he pujat per un antic camí que pujava per on ara hi ha un tallafoc fins un collet i he tirat a l'esquerra fins situar-me al meu de la paret (9 min.).
Allí he començat els preparatius que en escalar en solitari no era pas fàcil doncs cal prendre totes les garanties de seguretat i encara més.
Pujo per una canal amb pins que tenen dificultat d'arrelar-se doncs creixen damunt la roca. Tram herbós. (II+).
Arribo al tram estrictament rocós i vaig a l'esquerra a buscar un petit sostre de (IV+) però no me les veig amb seguretat i torno als arbres i estudio pujar per una canal de blocs que tinc damunt meu remuntant els primers metres per la paret (III). No té gaire dificultat però el fet d'anar sol sempre és una mica més exposat.
Finalment arribo al cim hi poso dues anelles per poder rapelar amb seguretat i trec el clau. En total hauran estat 15 metres escalats però els he fet un parell de cops. Un altre dia pujaré fins aquí dalt per intentar obrir una via que pugi des de la base però ara són fruites d'un altre paner.

dimecres, 26 d’abril de 2017

NO SEMPRE TOT ÉS LEGAL: FEIXA DEL PONT PENJAT A LA PRESA DE CAMARASA

Quan surto de la presa de Camarasa trobo un cartell que prohibeix el pas, però jo he entrat per un indret que on no hi ha cap cartell. Crec que l'obligació d'aquest blog és explicar excursions interessants i la d'avui ho és encara que tingui aquest punt d'il·legal. Quan sortia em pensava que estarien els mossos d'esquadra esperant-me.
Avui volia pujar a una gran balma que hi ha sota del Pas Amagat però no he trobat la forma d'arribar-hi doncs tot estava molt esbrossat. He baixat per la feixa del Cinquet mirant-me una feixa que em semblava que podia enllaçar el pont Penjat amb la presa de Camarasa. I ves per on que em trobo un excursionista vestit de vermell que comença l'itinerari. M'espero que el faci. De fet li arribo a indicar en un punt que se n'anava amunt. Quan veig que ha arribat a la presa de Camarasa m'hi poso jo. Quan acabo ell també m'indica que la porta de sota està tancada i puc sortir directe sense haver de tornar per la feixa.





Característiques:
Valoració: No m'ha agradat que no em deixin entrar al costat de la central de Camarasa. Avui he aconseguit passar i descobrir la cara amagada de la lluna.
Dificultat: Mitja- Alta. Cal grimpar i passar passos aeris. Per la feixa no hi ha camí.
Desnivell: 350 m. Pujant i baixant escales.
Distància: 3 km. 
Temps: 1 hora 16 minuts.
Descripció de l'itinerari:
Agafo el xiroi camí que voreja la mini central d'Alòs de Balaguer i la penjada passarel·la que passa arran de cingle. Si teniu ocasió podeu anar cercant per l'altre costat l'itinerari que farem entre els penya-segats.
5 min. A la dreta surt el sender que puja per la Feixa del Cinquet. Nosaltres continuem recte.
8 min. Pont penjat. Travessem el riu Segre. A l'altre costat del riu, agafant-nos a un dels tirants del pont remuntem un parell de metres i cerquem un corriol que surt a mà esquerra.
Anem per un senderó penjat en la paret fins arribar a una canal per on hem de pujar entre la vegetació. Sortim a la paret i remuntem un tram aeri fins que ens tornem a posar dins de la canal.
14 min. Fem cap dalt de la canal. Ara la única dificultat serà la vegetació que de vegades ens tapa el camí. De totes formes hem de posar cura on posem el peu i, de tant en tant, ens hem d'agafar a la paret. Podeu duu unes tisores per tallar el brancatge.
24 min. Sortim al camí que puja de la central a la resclosa. Anem a la dreta, amunt.
36 min. Arribem a la porta que tanca l'accés a la carretera que passa per la resclosa. Una mica abans hi ha unes escales que baixen a la base. No ens podem perdre l'ocasió de veure la central des d'avall.
43 min. Arribem a la base de la resclosa de Camarasa. Recorda que en el seu moment va ser la segona més alta del món i la més alta d'Europa. Per saber-ne més.
53 min. Faig cap al camí de dalt. En algun moment vaig pensar que podria haver un camí que de la base de la central em portes a la central però no ha estat així que amunt.
Com he vist a la sortida que estava en una zona restringida he cregut que els meus ulls havien de ser els vostres ulls. Així que després de passar l'entrada d'aigua he decidit baixar a la central.
57 min. Agafo les escales que baixen cap a la central.
1 h 02 min. Arribo a la porta superior de la central però veig que no arriba a la base de la central així que després de fer unes fotos torno a pujar cap a dalt.
1 h 07 min. Torno a estar en el camí superior i retorno a baix. Passo un parell de túnels.
1 h 12 min. Deixo a l'esquerra la feixa al pont Penjat per on he passat. Continuo per les escales.
1 h 16 min. Arribo a la central de Camarasa. Creu-ho el pont i trobo que la porta està oberta. Arribo a l'aparcament del Dispensari i veig que no hi ha els mossos d'esquadra.
Accés:
En el km 44,7 de la carretera C- 13, passat el poble de Camarasa, agafo un trencall a la dreta abans de travessar el pont de l'Illa o del Pastor.
Carretera estreta.
2 km. Aparcament del Dispensari. L'entrada a la central està abans del pont. Caldria anar a veure si  la porta està oberta.

Per obtenir el track:

 
Powered by Wikiloc

diumenge, 23 d’abril de 2017

PEL CAMÍ DE LA MINA DE BAUXITA

Segurament aquest serà el camí que farem durant la caminada de la Festa Major de Tuixent. L'objectiu és ensenyar-vos on estan les mines de Bauxita del nostre poble.
No penseu pas que es tracten de grans excavacions sinó que van fer unes cates per veure si el mineral era rentable. Sembla ser que eren bones però el cost de l'extracció era massa car doncs encara no havia carreteres asfaltades per traure el mineral fora de la vall i van romandre abandonades i oblidades.
Característiques:
Valoració: Recorregut molt interessant per descobrir un racó del nostre patrimoni mineral.
Dificultat: Baixa. El tram de sender que no es tan evident segurament farem una campanya per netejar-lo a l'estiu.
Desnivell: 250 m. 
Distància: 6,8 km. 
Temps: 1 hora 56 minuts.


Descripció de l'itinerari:
Ens trobarem a la plaça de la Serra del Cadí a les 9h del matí i anem a buscar la font del Coll i agafem el carrer que baixa cap a les afores de la vila.
3 min. Travessem la carretera.
5 min. Deixem el camí principal i agafem un trencall que baixa avall. Cartell indicador. Anem per un dels camins recentment netejats.
9 min. Passem pel costat del Molí Vell. La Mercè ens explica que era propietat d'una Societat formada per 7 famílies. Actualment tots els propietaris viuen fora del poble i tenen els poders traspassats els de cal Esteve.
11 min. Passem el pont sobre el riu de Mola. Seguim el GR 7 que segueix el camí ral a Solsona.
19 min. Sortim a la carretera a Solsona que travessem i seguiem el sender que surt a l'esquerra.
21 min. Travesem un camí carreter.
25 min. Sortim a una pista. Anem a la dreta avall.
31 min. Tornem a sortir a la carretera que travessem i anem una cinquena de metres a l'esquerra.
Agafem la pista que davalla cap al Carreu.
40 min. Passem per davant de la masia del Carreu. Tirem avall.
48 min. Per l'esquerra baixa el sender al pont de la Venseca. Continuem per la pista.
51 min. Revolt molt marcat de la pista a la dreta. Abandonem la pista per agafar un ramal que surt recte.
54 min. Al peu d'una pilona de la llum deixem el sender més evident i agafem un trencall a la dreta que s'endinsa vers un camp. Cal posar cura en no malmetre l'herba.
1 h 06 min. Revolt del camí carreter . Agafem un sender que surt recte.
1 h 07 min. A l'esquerra albirem el que segurament seria un indret de càrreca del mineral. Coordenades UTM: 35T 380280E 4676354N
A l'esquerra veiem una cata de mineral. Veiem restes de bauxita escampats pel terra.
1 h 12  min. Arribem al fons del barrnc. Travessem a l'altre costat i trobarem tres cates més i una zona de runam.
Coordenades UTM: 35T 380192E 4676348N
Coordenades UTM: 35T 380159E 4676361N
Coordenades UTM: 35T 380184E 4676405N
Baixem pel barranc.
1 h 14 min. Fem cap a la pista al Moli de Fórnols. Anem a la dreta cap a Tuixent.
1 h 24 min.  Cabana al costat del camí.
1 h 29 min. Cruïlla. Per la dreta s'incorpora la pista que baixa del Carreu. Si es vol fer la versió curta es podria venir per aquí doncs el trencall del punt 39 min. d'aquesta descripció està a tres minuts a la dreta.
1 h 43 min. Pont de Venseca que creua el riu de Mola. Poc després deixem la pista i agafem el camí que surt a la dreta, tot pujant.
1 h 46 min. Sortim a la carretera a la Seu d'Urgell que travessem. Pugem per unes escales de fusta.
1 h 51 min. Entrada a les primeres cases de Tuixent.
Pugem pel carrer del Santaló amb la font del Serni,
1 h 54 min. Arribem a la plaça Major amb la font . Pugem pel carrer del Coll.
1 h 56 min. Fem cap a la Plaça de la Serra del Cadí on hem començar la travessa.
Si voleu obtenir el track de la sortida:


Powered by Wikiloc