dimarts, 6 de desembre de 2016

REMOR DE LA BATALLA DE L'EBRE: INTEGRAL SERRA DE CAVALLS

De vegades m'agrada anar sol per la muntanya, especialment quan vaig per vestigis de la Guerra Civil per poder percebre el remor de la tragèdia, per poder-me posar millor en situació.
Quan vaig anar al monument de les Brigades Internacionals vaig veure a l'altre costat un cim prou interessant que va captar la meva atenció. Era la punta de l'Aliga (no confondre amb el Puig de l'Àliga que està situat més cap a Gandesa). Vaig mirar el mapa i vaig pensar que amb una mica de sort podia pujar a la serra de Cavalls i baixar a fer la Mola d'Irto que un dia vaig intentar i vaig haver de fugir per l'espessorall de la vegetació.
Ahir vaig dibuixar-me la ruta al track doncs perdre's per aquestes barrancades pot esdevenir tràgic. Però avui ha estat el meu dia de sort (hauré de comprar loteria) doncs el track que vaig dibuixar coincidia amb camins que ja existien i m'he estalviat molts mals de caps.
Característiques:
Valoració: Itinerari molt interessant doncs permet fer una sortida integral a la serra de Cavalls pujant les puntes de l'Àliga i la Mola d'Irto a més de fer tota la carena de la serra de Cavalls.
Dificultat: Baixa-mitja. Hi ha alguns passos amb cadenes però no presenta cap dificultat tècnicaa.
Disnivell: 700 metres
Distància: 12 km. 
Temps: 4 hores 10  minuts 
Itinerari circular.

Descripció de l'itinerari:
Aparco en el km. 8 de la carretera C-43 de Gandesa a Mora a El Pinell de Brai. Entrada justa a la carretera vella.
Segueixo la carretera vella.
2 min. Deixo la carretera i agafo un sender que surt de la vora d'un barranc.
7 min. Arribo a un grau on hi ha una cadena d'una vintena de metres que permet pujar amb comoditat.
Dalt hi ha un antic cobert. Vaig pujant per marges de pedres d'antics camps abandonats.
19 min. Arribo a una mena de coll /419 m.) i el camí, marcat amb punts grocs, gira a la dreta.
22 min. Trobo un altre tram de cadena que permet passar per una feixa.
A l'esquerra Pàndols, al centre, Cavalls, i entre un i l'altra, la  Mola d'Irto.
27 min. Assoleixo el cim de la Punta de l'Aliga on destaca la visió de la serra de Pàndols i de Cavalls doncs el barranc de Gandesa fa de partió d'aquests dos escenaris de la Batalla de l'Ebre.
Com el camí davalla pel vessant oposat decideixo abocar-me. Aviat trobo un punt d'observatori de la Batalla de l'Ebre. Primer davallo per l'est però giro a l'esquerra per tornar al collet que està sota de la Punta de l'Àliga; baixo seguint les marques grogues i les fites. No sé on em porten però va seguint la meva previsió.
51 min. Deixo el camí principal - que no sé pas on va, segurament a la pista que hi ha sota - i agafo un sender també prou evident que va a l'esquerra.
58 min. Arribo un indret que està ple de refugis malmesos. Aquí devien d'allotjar-se els soldats republicans de reforç per cobrir les cotes altres (perdoneu si sóc un xic agosarat). Em sorpren la quantitat i la fondària d'alguns. Entrar-hi pot ser perillós doncs són de terra i poden caure en qualsevol moment.
Coordenades UTM: 31T  x=290112  y=4546460
1 h.02 min. Passo per la vora d'una cabana.
Primer tram amb cadenes
1 h 06 min. Travesso el barranc dels Bous que seguiré durant tota la pujada. Només creuar-lo agafo un trencall a mà esquerra. M'acompanya un tub negre que baixa l'aigua de la bassa dels Cavalls. A més de les marques de pintura de ferradures blaves que m'acompanyen des de fa una estona ara també trobaré marques blanques i grogues de sender de petit recorregut. El sender més evident baixa cap a una pista.
1 h 21 min. El nostre sender va entre cingles imponents que tenim a dreta i esquerra. No hi ha gaires marges d'escapatòria que seguir barranc amunt.
1 h 39 min. Al costat del camí hi ha la bassa dels Cavalls que forma una petita balma on hi ha la surgència.
Coordenades UTM: 31T  x=290112  y=4546460
1 h 52 min. Surto a la carena de la serra de Cavalls (610 m.). La boira m'impedeix fruir de l'entorn, especialment del vessant nord.
Vaig a l'esquerra i amunt. Aviat trobo un pal que indica el baixador cap a la pista que recórrer la serra de Cavalls pel nord. Continuo per la carena.
2 h 04 min. Assoleixo el vèrtex de la Serra de Cavalls (659 m.) o Punta Redona. Abans hi ha un llibre de registre i un bust. Recordo que fa anys havia més elements. Abans hi ha una creu. Crec que no és un element ornamental gaire adient sabent el que va passar en aquest emplaçament històric.
Anem seguint les marques del GR 171 que va per la carena de la serra de Cavalls. Llàstima que no tingui visió cap a la població de Corbera i les muntanyes que l'envolten per poder comprendre millor els atacs.
Vaig trobant petits emplaçaments.
2 h 19 min. Petit refugi. Anem passant pel algun tram estret, fins i tot arribem a trobar una cadena.
2 h 45 min. Abandonem la part alta de la serra de Cavalls. Passem per damunt d'una línia de trinxeres que protegien el vessant sud-est de la muntanya. Pel vessant oposat ja hi havia un cingle.
En un revolt puc fruir d'una cabra que camina despistada.
2 h  53 min. Arribem a tres curiosos refugis picats en la roca. El camí no hi passa a tocar però val la pena arribar-nos-hi.
Coordenades UTM: 31T  x=288315  y=4547165
3 h. 04 min. Fem cap a un camp que forma una mena de coll (386 m.). A l'altre extrem hi ha un pal. Aquí cal estar alerta doncs el nostre sender no baixa pel barranc si no que hem d'anar per la dreta fins trobar una nova cruïlla de camins. Anem per l'esquerra.
3 h 08 m. Portell, on hi ha un pal de la llum. Agafem un trencall que surt a la dreta. Una fita marca el corriol.
Anem pujant per anar a buscar la Mola d'Irto.
3 h 23 min. Pas estret, segurament picat a la roca, que constitueix l'únic pas viable per ascendir a la Mola doncs està envoltada de cingles.
3 h 28 min. Arribem a l'ermita de Sant Marc en ruïnes. Durant la batalla de l'Ebre era coneguda pels republicans com ermita de Sant Marx.
Continuem per un corriol que surt de l'altre extrem de l'ermita.
3 h 35 min. Mola d'Irto (539 m.). Excepcional visió dels contorns on destaca bona part de l'excursió que hem feta avui. La Mola d'Irto està igualment com la Punta de l'Àliga situada entre la serra de Cavalls i de Pàmpols.
Retornem pel camí que hem pujat.
3 h 51 min. Portell amb el pal de la llum. Agafem el corriol que va a la dreta.
3 h 58 min. Fem cap a la carretera C-43, prop del punt quilomètric 9. Anem a l'esquerra, baixant.
4 h 10 min. Arribem al peu de la punta de l'Àliga on hem començat l'excursió.
Per obtenir el track de la sortida:


Powered by Wikiloc

dimecres, 30 de novembre de 2016

MONT-ROIG: COMBINACIONS PER LA CANAL DE L'AGULLA DELS PELATS

L'altre dia vaig descobrir la canal de l'Agulla dels Pelats i avui he volgut anar a ensenyar-li al meu bon amic Antoni Satorra que com jo s'ha quedat sorprès del pas en la cinglera del Mont-roig que des de la pista no s'arriba a veure.
Com només teniem la tarda i el dia és curt hem preferit deixar el cotxe en un revolt marcat de la pista que puja de Vilanova de la Sal al coll de Porta (31T  x=320044  y=4640252) i el punt horari 1 h 16 min. si pugeu de Sant Llorenç de Montgai caminant (veure itinerari de la vegada anterior).
Aquí farem el camí de pujada que crec que és més interessant.
Característiques:
Valoració: Recorregut molt interessant que ens permet assolir la Pala Alta d'una forma diferent i creativa ja que ofereix diferents propostes.
Dificultat: Mitja doncs cal grimpar per una canal i assolir l'Agulla dels Pelats.
Distància: 4,5 km. 
Temps: 1 hores 27  minuts 
Itinerari circular.
Descripció de l'itinerari:
De l'aparcament prenem un sender que surt en diagonal, fitat.
5 min. Sortim a la pista, al peu de la impressionant cinglera del Mont-roig.
Tirem uns 10 metres a l'esquerra i veiem una fita a l'altre costat de la pista que seguim amunt.
Als pocs metres deixem el camí que va al collet de l'Ermita i agafem un corriol, inicialment poc evident, que surt a la dreta. Ens encarem amunt.
11 min. Pas estret, passem a tocar d'una roca despresa de la paret. Cal emprar les mans per pujar encara que no ofereix cap dificultat. Aviat arriben arran de cingle. Inici de la canal de l'Agulla dels Pelats que tenim enfront a l'esquerra.
13 min. Hi ha un tram de corda que ens permet pujar amb comoditat un ressalt.
18 min. Nou tram de corda. Poc després hi ha una altra corda que potser és el pas més exigent.
21 min. Arribem al coll (888 m.) que hi ha entre l'Agulla dels Pelats i la carena principal del Mont-roig.
Coordenades UTM 320097E 4640417N
Ens permetem el luxe de pujar a l'Agulla ja que ofereix una visió privilegiada de la paret.
Cal grimpar uns metres. La principal dificultat es recordar per on pugem per baixar-hi més tard.
24 min. Cim de l'Agulla dels Pelats (902 m.) amb una visió privilegiada sobre la cinglera. Davallem amb cura al coll i seguim el sender amunt.
30 min. Arribem al camí principal de la carena del Mont-roig. Anem cap a la dreta.
34 min. Passem a tocar de cim de la Pala dels Pelats. Val la pena allunyar-se dos minuts per coronar aquesta punta (923 m.) i tornar al camí. Prosseguim en direcció est. Baixem a una clotada per continuar remuntat de nou.
47 min. Arribem a la Pala Alta (950 m.). Vèrtex geodèsic que indica el punt més enlairat de la serra del Mont-roig. A la vora hi ha una antièstica caseta metàl·lica de color verd. La visió és impressionant. Al nord s'imposa el Montsec que permet contemplar el Pirineu a través de l'osca en al roca del pas de Terradets. En un nivell més baix hi ha les parets del Doll damunt de l'embassament de Camarasa. A l'est el coll de Porta i la resta d'elevacions de la serra. La serra de Sant Jordi esdevé la continuació natural de Mont-roig. Vers el sud la Plana Lleidatana i les muntanyes del sistema litoral (Montsant, serra de Prades). Cap a l'oest els contraforts ponentins de la serra.
Retornem sobre les nostres passes, passant prop de la Pala dels Pelats.
57 min. Deixem a l'esquerra el trencall que davalla cap a la canal de l'Agulla dels Pelats per on hem pujat.
Seguim per la carena cap a ponent.
1 h 05 min. Per l'esquerra surt un corriol que mena al collet de l'Ermita que permet baixar directament cap al cotxe (opció que explora l'Antoni) mentre que jo continuo per la carena.
1 h 09 min. Ermita de Montalegre (868 m.) que domina tota la contrada. Davant hi ha un monument amb una inscripció. Ens decantem cap a ell doncs del seu costat surt un corriol que en els primers metres no és gaire evident.
Anem per una mena de contrafort que ens permet fruir dels cingles que hi ha sota l'ermita.
1 h 17 min. Surto a la pista que segueixo esquerra, avall.
1 h 24 min. Cruïlla de pistes. Agafo el trencall de l'esquerra que mena al coll de Porta.
1 h 27 min. Revolt on hem aparcat el vehicle. L'Antoni ja fa estona que hi és i em comenta que des del collet de l'Ermita ha trobat un sender que va pel peu del cingle fins trobar el sender per on hem pujat a la canal de l'Agulla dels Pelats.

diumenge, 27 de novembre de 2016

FERRATA DE PEÑAS JUNTAS

Teníem un bon plan A que era anar a la ferrata dels Patacons a la Mussara però la previsió del temps no pintava gairebé, així que ahir vam decidir al plan B que era anar a fer L'espolon de la Virgen a Guara. Quan estem esmorzar a l'hotel de Bierge veiem que ha plogut molt, els camps estan inundats d'aigua i ens fa por quan baixem al riu Mascun que hem de travessar. Mentre estem esmorzar en Felix ens diu que hagi a la vora hi ha una ferrata on no cal travessar el riu. Mirem per internet i veiem que és fàcil. Així que passem al plan C. Vist el que ha plogut i plou pel país crec que és la millor opció.
Es tracta d'una ferrata molt fàcil però abans hi ha 3 ponts tibetans que afegeixen una mica més de grau a la ferrata. De fet es podria arribar a fer la ferrata i saltar-se els ponts...
Atenció!! el darrer pont tibetà el vaig trobar molt fluix. Caldria tensar-lo més. Avui estava tot moll i tot relliscava; això afegia una mica de grau.
Descripció de la ferrata:
Accés:
Hi ha dues opcions. Nosaltres vam entrar al poble de Bierge (a-1227) i vam anar seguint els cartells.
En el km. 1,9 hi ha una baixada molt forta. Uns metres abans hi ha un petit aparcament a la dreta.
També es pot venir, sense entrar a Bierge, agafant un trencall que hi ha passat el cementiri de Bierge i dona a la pista que bé del poble. La pista està en bon estat. Alerta de no llençar-se amb el cotxe costa avall doncs l'aparcament no està indicat.
Aproximació:
Seguim la pista en sentit descendent.
6 min. Cartell informatiu. Per la dreta va el camí per on tornarem en acabar la ferrata o l'opció per fer la ferrata i no els ponts tibetans.
10 min. Trencall. Anem a la dreta i avall. A terra hi ha un cartell esborrat. En una foto d'una altra web he vist que posava: Recte a Aviego i a la dreta a la ferrata.
13 min. Arribem al riu Isuala. Anem a la dreta. Ja veiem l'estructura d'un pont tibetà.
16 min. Inici del Pont.
Descripció de la ferrata:
El primer tram té uns 6 metres de llargada. Ideal per ambientar-nos a caminar com uns funambulistes.
En acabar ens toca un muret dret d'uns altres 6 metres prou vertical. Un cop dalt ens tocarà baixar a buscar el nou pont tibetà.
I ara és de 25 metres. Així que caldrà prendre-s'ho amb molta calma. El pas del segon al tercer pont exigeix baixar a una roca i pujar al tercer. És de 8 metres però la veritat és que estava una mica fluix i tremolava (el pont i jo). Al final em feia una mica de pujada.
Un cop hem superat aquest pas fem cap a la ferrata. Per l'esquerra arriba el camí que baixa de la cruïlla del min. 6. Pugem per la paret que té molta grapa i es puja fàcilment. Anem amb tendència a l'esquerra. Als 45 minuts sortim de la ferrata que se'ns ha fet curta.
Tornada:
Als 8 minuts tornem a estar a la cruïlla del cartell.
14 min. Arribem al cotxe.





Per obtenir el track de la sortida. No és el meu.
Powered by Wikiloc


dimecres, 23 de novembre de 2016

ENCISADOR POBLE DE MUNTANYANA

Molts companys m'havien parlat de l'encant de l'antic poble de Muntanya. Mil vegades havia pensat en pujar-hi però sempre em quedava sense temps quan venia d'excursió de la Terreta o del Montsec. En canvi avui després de l'excursió pels vestigis de la Batalla de Pont de Muntanyana he tingut ocasió d'anar-hi.
Només puc dir que m'ha frapat. Segurament les explicacions de Javier ha servir per descobrir la bellesa del paratge. El poble està perfectament conservat i encara viuen muntanyencs doncs mai ha estat abandonat (com jo em creia). L'església impressionant amb les seves pintures, amb el seu capitell de pedra ...
Si aneu, no dubteu en agafar el guiatge del Javier, viu la seva feina amb passió i us farà passa una bona estona. Nosaltres vam estar dues hores i no ens volia cobrar.
Això del turisme cultural és un encant. Especialment avui que el genoll em feia molt de mal i no podia fer gaire cosa més!!!

diumenge, 20 de novembre de 2016

22na DIADA DEL CAMÍ DE MUNTANYA: D'ALÒS DE BALAGUER AL PUIG CASTELLAR

Una altra edició de la Diada del Camí de Muntanya, i ja en portem 22. Això vol dir que hem reflotat 22 camins per les Terres de Lleida. Feina que fem desinteressadament i amb la il·lusió de fer país.
De fet estrictament parlant aquest camí no l'ha fet el Patronat del Camí de Muntanya sinó que ha estat en Joan Urtizberea del Centre Excursionista de Balaguer que el va recuperar però hem cregut adient donar-hi difusió dins del món excursionista.
 La descripció de l'itinerari està feta ja en l'excursió al Puig Castellar que vaig fer a l'abril. A Alòs ens hem reunit 72 excursionistes que han fet l'excursió que pertanyen a entitats de Balaguer, Bellpuig, Linyola, Lleida i Pons (no em voldria pas deixar a ningú). Avui també era la Festa de la Vegueria i per aquest motiu han vingut també companys/es d'aquestes entitats.
Des de la meva modesta posició d'organitzador, crec que podem considerar que l'excursió i la Diada ha estat tot un èxit que només ha estat possible per la participació de tants i tantes companys i companyes. Sincerament, gràcies.
Després hem anat a fer un dinar social al restaurant del Càmping Montsec on ens hem aplegat 56 excursionistes. El caliu ha estat meravellós malgrat que el dia no pintava gaire bé.
Als 72 excursionistes que hem anat a la caminada cal incloure els 8 que han vingut directament al dinar. Això vol dir que hem mogut un total de 80 persones. No ha estat l'any que més massa social hem mogut però si un dels anys més rodons perquè la gent estava molt contenta de l'itinerari dissenyat.
Ara cal que arreli aquesta Festa de la Vegueria.
Un cop ja ha acabat el Camí de Muntanya 2016 cal començar a pensar en el 2017!!!

dissabte, 19 de novembre de 2016

PEDREGUIR JABALÍ: DE L'ESTACIÓ DE VILANOVA DE LA SAL AL MONT-ROIG

Els porcs senglars ens tenen respecte. Quan veuen per on passem els hi agafa por doncs passem per carrasques i terrenys esquerps. Crec que si repetiu aquesta sortida us feu mereixedors del diploma d'excursionista jabaliner. I això que em pensava que estaria pitjor però anava amb la companyia del Ramon Pach que és una carta comodí que ajuda a guanyar les partides compromeses. Fins hi tot avui que feia boira i ens hem orientat com si res.
Malgrat aquests comentaris crec que és una excursió prou interessant i potser un altre dia tornaré per buscar passos més factibles.
Descripció de l'itinerari:
A Vilanova de la Sal prenem la carretera, ara asfaltada, que baixa a l'estació de tren (348 m.) on aparquem.
Des d'allí travessem la via del tren i agafem una pista que poc a poc es va convertint en un sender.
24 min. Deixem el camí de Ribera i pugem per un tarter. Aviat trobem un antic sender però el perdem entre la vegetació. Anem pujant per una tartera fins que s'acaba i tirem cap a l'esquerra. La vegetació ens deu d'estimar molt doncs ens abraça amb tota la seva força. Terreny no recomanable per anar amb pantalons curts. Som la reencarnació d'algun senglar salvatjat.
46 min. Hi ha un turó destacat /401 m.), separat del nostre coster però hi hem anat a posar-hi el nas. El Ramon recordava haver vist algun mur que podria ser d'algun punt avançat de la Guerra Civil controlant el pas pel riu, o no. Entre la boira no podem apreciar gaire cosa de l'altre vessant. Sempre que protegiria el pas per l'embassament.
Ara continuem amunt per un contrafort. La vegetació ja no ens estima tant i a mesura que anirem guanyant alçada ens anirà desestimant.
Ens presentem davant d'un esperó. Damunt hi ha el Pla de la Seu. Anem a l'esquerra pujant per un contrafort. La vegetació es de bon trescar.
1 h 51 min. Sortim al camí que va del coll de Porta a l'ermita de Montalegre. Anem a l'esquerra.
2 h 06 min. Arribem al coll de Porta (814 m.) on esmorzem. Refem el camí cap a l'ermita de Montalegre. Tornem pel camí que hem vingut.
El camí va planejant, tot revoltant la muntanya septentrional, pel vessant nord.
2 h 31 min. En un contrafort el camí es difumina i cal estar atent doncs puja uns metres amunt.
2 h 51 min. Sortim a la pista que puja a l'ermita de Montalegre. Anem a l'esquerra.
2 h 56 min. Arribem a l'ermita de Montalegre (868 m.) amb una excepcional visió sobre els rodals.
La nostra intenció era baix al recte cap a l'estació però finalment posem coneixement i baixem pel camí.
3 h 03 min. Abandonem la pista i agafem un sender que surt per l'esquerra.
3 h 24 min. Cruïlla de camins. Anem a la dreta, deixant el camí a la collada de Sant Llorenç.
3 h 28 min. Sortim a una pista forestal que surt de la font de Fontanelles que queda a la nostra esquerra amb un roure monumental. Anem nosaltres però, a la dreta.
Hi ha algun tram que perdem el camí passem per una planta d'ametllers. No ens podem perdre perquè el nostre objectiu es passar per una collada que hi ha sota de l'ermita de la Priva que queda en un tossal elevada.
3 h 49 min. Passem pel coll (538 m.) al peu de l'ermita. Trobem una pista vers el nord que seguim.
4 h Arribem a la carretera a l'estació que seguim avall, a la dreta.
4 h 27 min. Arribem a l'estació de Vilanova de la Sal on hem començat l'excursió.
Powered by Wikiloc

dimecres, 16 de novembre de 2016

PER LES AGULLES DE L'ISARD I DEL CABIROL

La primera qüestió que us abordarà en llegir aquest post serà preguntar-vos on estan aquestes agulles. Comencem bé. No patiu crec que poca gent ho sap. Cal consultar el llibre Escaladas en la Noguera de Jordi Marmolejo i Joan Escuer (crec que està esgotat a les llibreries) on parla d'aquestes agulles que estan en un sector anomenat Crestes de Sant Llorenç. Estan situades damunt del poble de Sant Llorenç de Montgai i formen tres agulles prou destacades. El vessant sud és una cinglera per aquest motiu he pensat en anar pel nord. Més herba però caminant. Impossible anar amb pantalons curts i similars.
Sols per a col·leccionistes que aprofiten una curta tarda d'hivern per estirar les cames.
Descripció de l'itinerari:
Sortim de l'aparcament de la Formiguera que es troba passat el restaurant L'Isard a la sortida de Sant Llorenç de Montgai cap a Camarasa.
Agafem el sender que hi ha a l'extrem.
3 min. Bifurcació de camins. Agafem el de l'esquerra que travessa un rierol. Cartell cap a la via ferrada. Anem pel barranc Fondo. A la dreta tenim la impressionant paret de la Formiguera solcada de vies d'escalada.
Pujada forta per remuntar el talús de la via del tren.
11 min. Sortim dalt a la via del tren. Anem a l'esquerra.
13 min. Deixem la via del tren i agafem un corriol que surt per l'esquerra traçat pels animals. Dalt podem observar uns marges de pedra que indiquen antics camps conreats i que ens serviran per flanquejar a l'esquerra amb menys vegetació. Hi ha algun tram ben emboscat.
Arribem a la carena rocosa i sense problemes especials assolim l'agulla de l'Isard (352 m. - 24 minuts). La visió sobre la paret de la Formiguera, el Cilindre i la paret de l'Os és impressionant. Al fons la serra del Mont-roig i a l'altra vessant l'embassament i el poble de Sant Llorenç a un cop de pedra. Al cim trobo una instal·lació d'escalada feta amb tres espits.
El proper objectiu és l'agulla que tinc a sobre. Ara el recorregut serà més brut i més intuïtiu. Surto pel corriol d'accés a la carena i quan puc l'abandono, cercant el millor pas, per contornejar la muntanya. Cal ser un un xic intuïtiu. Volia bordejar tota la Cresta de Sant Llorenç però he vist que estava molt brut d'herbassar i he vist que havia una canal que em permetia pujar al cap de la cresta amb relativa facilitat. He hagut d'emprar les mans però reconec que el principal problema ha estat l'herbassar. Finalment surto a la carena i vaig pujar a les puntes més destacades.
42 min. Corono l'agulla de Cabirol (374 m. ). Ara la gràcia és baixar seguint el rastre del camí de pujada doncs ja coneixem els passos. Màxima atenció.
1 h 02 min. Surto a la via del tren.
1 h 15 min. Torno a estar a l'aparcament de la Formiguera.


 
Com la sortida és curta decideixo baixar a Gurb on hi ha una agulla, penyal de l'Espigol, que sempre m'ha cridat l'atenció. Vull saber si es pot pujar. Ho he mirat mil cops al google earh però si no vas sobre el terreny és impossible saber-ho.
Aparco prop del trencall que puja a Vilanova de la Sal i pujo per l'únic carrer que no està tancat. En arribar prop d'una casa pujo per un coster per l'esquerra.
Arribo al peu de l'Espigol. Per davant quedat tallat. Veig un corriol que el contorneja per davant. Doncs a voltar-lo. per l'altre costat encara està pitjor. Torno a l'altre costat i miro si des del coll es podria pujar dalt. A mesura que em decanto cap en darrera veig que hi ha una balma amb una antiga tanca. Veig que és impossible pujar caminant.
Per guanyar perspectiva pujo per un contrafort. Quan estic dalt veig que és millor continuar amunt i arribar-me a una estelada on hi ha un antic post d'observació de la Guerra Civil o l'emplaçament d'una pesa d'artilleria sobre el Cap de Pont de Balaguer.
Pujo dalt del castell i trobo un sender molt ben marcat que em puja al poble vell i després baixo, passant prop d'un dipòsit. Surto a una pista però aviat l'abandono per un sender que em deixa a la carretera. Baixo fins al cotxe.
Han estat uns 40 min. total de recorregu.