Excursions del Joan Ramon

Hi ha una espècie excursionista ben singular - en perill d'extinció -: els cercadors de camins que busquen camins desinteressadament per tot el país. La pesa més preuada que busquen és el camí de Terradets a Àger . Tots els cercadors ens havíem perdut pels costers per sota de la torre d'Escumó . Sortia a la guia del Montsec del gran mestre excursionista Manel Cortés , però en la intimitat em va confesar que aquest camí s'havia perdut. Tots el buscàvem, ens perdíem i no el trobàvem. L'altre dia coincideix amb l'Enric Sabaté amb qui comentem la desesperació per no localitzar aquest camí... decidim unir esforços per tornar a provar-ho. Ell va fer una foto des de l'altra riba i es veia després d'incendiar-se la zona fa un parell d'anys. També contactem amb un altre cercador preuat, Gustavo d'Àger que em passa un trac. Finalment,  HEM LOCALITZAT EL CAMÍ. Estem parlant d'un dels camins més important de la vall d'Àger que s'havia anant perden

Nosaltres encara no havíem arribat Un any més un altre pessebre de muntanya . Enguany el Quim - el meu net- m'ha preguntat: - Quants pessebres has anat? La veritat és que no sé comptar-los. Segurament dec estar prop de la quarantena d'edicions. Enguany, com en els darrers, he tingut l'ocasió d'anar-hi amb els meus nets Quim i Nil, és un encant especial.  En aquesta edició l'ermita triada ha estat l'ermita de la Mare de Déu del Montsant. Com ermita no m'agrada però he de reconèixer que el paratge és bestial.  Aquí vaig pujar amb en Pau Salla i en Manel Cortés que ens han ja deixat però m'agrada recordar. El Quim -que puja com un jabato - em diu que ha trobat l'excursió curta. Està acostumat a caminar per la muntanya. El recorregut és molt evident. Sortim del llogarret d'Albarca i ens anem enfilant cap al Montsant per un sender.  4 min arribem a una cruïlla . A l'esquerra va el camí a l'ermita de Sant Joan del Codolar on vam posar el pesse

  Els companys del CEL (GELL) van posar una placa en record als amics espeleòlegs que ens han deixat: Antonio Satorra, Soci de Juneda (Josep Maria Molgo) i Jaume Garcia . Per problemes d'agenda no vaig poder assistir. Avui vull anar-hi i fer el récord merescut per les bones hores passades junts.  Van posar una placa a l'interior de l'avenc de la Grallera Gran del Corralot (la sala més gran de Catalunya que fa un camp de futbol 105x50metres). Van posar una placa a la dolina petita del Corralot. .. però les coses no van ser com jo havia previst. Ja us explicaré en el seu moment. Per fer la pujada més amena decideixo pujar pel Feixant de les Àligues , per la carena vaig anar als Corralots i baixar per la canal d'Osca un tomb montsequenc molt complert pels amants del Montsec. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Recorregut excepcional pels amants del Montsec més íntim. DIFICULTAT : Mitja, ja que hi ha algun tram sense sender. Dificultat de loca

Cadascú té les seves neures. Una de les meves és col·leccionar stolperteiners (pedres entrepusadores) de les terres de Lleida. Són records memorialístics per a les víctimes de l'holcaust nazis. Sota us posaré un mapa on les teniu localitzades amb altres vestigis de la Guerra Civil. Avui hem anat amb el Ferran Solsona a cercar dues noves stolpersteiners que han posat al poble garriguenc d'Èl Soleràs. La primera es troba al carrer Major, núm. 94. Està dedicada a la memòria de Ramon Sarle Graell que fou assassinat 3l 29-9-1941 al camp d'extermini del castell de Hartheim  adscrit al camp de concentració de Mauthasusen . Coordenades UTM: 31T  x=306542  y=4587117 Seguim pel carrer Major cap al nucli del poble. Alerta, al núm. 79 hi ha l'obrador El desig més dolç . Es una aturada oblidaga si us agrada la xocolata. les magdalenes o la coca de recapte, picareu segur (tanca el diumenge). Una meravella. Podeu veure con treballa el material... Passem per l'església on hi ha un

Acta de defunció de Teresa Pujantell Solà Pocs moments en la meva vida excursionista han estat tan intensos com avui que m'he sentit útil.  Sembla un guió del programa Crims de TV3. La Roser dels Planers de La Coma des de sempre havia intuït en la seva família que havia alguna cosa estranya al voltant de la seva àvia materna. Els seus 7 fills/es no parlaven gaire d'ella. Havia una mena de tabú. Casualment - en la vida no hi ha casualitats, hi ha treball, moltes vegades - es troba amb l'acta de defunció del 19 de maig de 1947 que l'avia Teresa havia mort a l' espluga Melera (en algun lloc Malera, i alguna altra confusió Molera). Havia mort d'hemorràgia. Després descobreix que no va ser precisament d'hemorràgia sinó de part en tenir el seu vuitè fill que també va morir. Dissortada sort per aquesta modesta família sense un jornal fixe que va haver de cercar una solució per la mainada. Els sets fills (Joan, Jaume, Hortènsia, Llorenç, Montserrat, Josep i Maria) s

Salt de Baltareny Avui explicarem una ruta turística que es pot veure colapsada per la munió de gent, però crec que val la pena anar-hi si més no un cop en aquesta vida excursionista. Ara, poder dos cops tampoc cal. Es tracta de la Font (Dou) on naix el riu Baltareny . Uns metres per sota fa un salt que poder és més fotografiat que el mateix dou. Cal aprofitar el temps de pluges per veure amb tota la seva empenta aquesta surgència. Descripció de l’itinerari : Nosaltres aparquem en el primer aparcament en la carretera de Bagà a Gisclareny , abans del pont de Sant Joan . Sortim per la dreta, per una pista molt concorreguda per vehicles que aparquen més amunt. 22 min A l’esquerra hi ha un corriol que davalla a cercar el GR. Nosaltres vam continuar per la pista però es podía haver anat pel sender. A la tornada anirem a l’aparcament per aquí, deixant la pista. 25 min Travessem un canal . 30 in Cal Cerdanyoles on aparquen la majoria dels vehicles. Hi ha una font i una mica més avall u

La presó del Capolatell des de Llobeta La serra de Busa és una mena de flam gegant envoltat d’esbeltes cingleres. La nata que volta el flam són els esponerosos boscos que el circumval·len. Dalt trobem l'excepcional  Pla de Busa . A principis del segle XIX, en plena guerra del francés aquí dalt es van establir l’exercit d’alliberament espanyol (parlen de 4000 soldats)  i feien instrucció militar per defensar-se dels sanginaris gabatxos. El dia 19 de març de 1812 es redactava a Cadis la primera constitució lliberal - d’aquí apareix el crit popular de Vivala Pepa - però el primer lloc on es va proclamar va ser al Pla de Busa. Una marca digna de constar en el llibre Guinnes. També per aquelles anyades el Capolatell va servir com a presó improvisada per recloure els soldats napoleònics que eran tancats al flan de l’esmentat Capolatell . Un cop estaven a l’altre costat, se’ls retirava el tronc per on havien passat i ja no podien sortir d’aquell racó envoltat de vertiginoses parets pe

Les Muntanyes de Prades és un paratge encisador. Ara feia temps que no hi anava, l'agenda no dona per anar a tot arreu. Després de llegir el llibre de Joan Escalé  ARCS, FINESTRES I PONTS NATURALS  de SUA Edizioak m'ha reeixit el plaer de descobrir aquestes  meravelles geològiques dels Arcs naturals.  He visitat aquests forats: Ull de ciclope , arc natural de la Cunarda , El poble de Foradada (Noguera), Roca Foradada del pas de la Savina , Cova de la Roca Foradada del Montsec , Malanyeu: Grau del Pigot , el Castell de Josa del Cadí, l' Agulla Estrambòtica de Coll de Port , el Salt de la Núvia de l'Espluga de Cuberes, Arco Natural de la Ermita de la Pena (Fuerteventura) , Roca Foradada de l'ermita de la Pertusa, Pont natural del Castellot del Montsec ...   Avui volia visitar la roca Foradada de Prades que desconeixia. Com l'excursió és curta i l'he volgut completar-la amb l'ascensió al tossal de la Baltasana . Enllaçar aquests dos elements no ha estat