L' ACTA DE DEFUNCIÓ QUE M'EXIGEIX ANAR D' EXCURSIÓ (MISÈRIA PIRINENCA)

Acta de defunció de Teresa Pujantell Solà

Pocs moments en la meva vida excursionista han estat tan intensos com avui que m'he sentit útil.  Sembla un guió del programa Crims de TV3. La Roser dels Planers de La Coma des de sempre havia intuït en la seva família que havia alguna cosa estranya al voltant de la seva àvia materna. Els seus 7 fills/es no parlaven gaire d'ella. Havia una mena de tabú.

Casualment - en la vida no hi ha casualitats, hi ha treball, moltes vegades - es troba amb l'acta de defunció del 19 de maig de 1947 que l'avia Teresa havia mort a l'espluga Melera (en algun lloc Malera, i alguna altra confusió Molera). Havia mort d'hemorràgia. Després descobreix que no va ser precisament d'hemorràgia sinó de part en tenir el seu vuitè fill que també va morir. Dissortada sort per aquesta modesta família sense un jornal fixe que va haver de cercar una solució per la mainada. Els sets fills (Joan, Jaume, Hortènsia, Llorenç, Montserrat, Josep i Maria) son acollits per famílies de la contrada. La mare de la Roser és la Montserrat i no recorda que fos mal tractada, tot al contrari, va ser ben acollida però ja de ben petita es va fer un fart de treballar. La nostra interlocutora, la Roser, es pensava que tota aquesta quitxalla i els seus avis vivien a la Borda una casa que hi ha a ponent de la roca de Canalda. 

Espluga Melera

Però l'acta de defunció diu ben clarament que vivia a l'espluga Melera. Ara entro jo en la història. La neta em pregunta si sé on està l'espluga. Em documento i veig que hi he passat per davant diverses vegades. La Roser em manifesta qui i vol anar. 

És una excursió curta, des de l'aparcament del km 37,5 de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Coll de Nargó (L-401) agafem una pista fins la roca de Canalda (12 min) i vorejant el cingle fins l'espluga Melera (27 min - Coordenades UTM: 31T  x=376963  y=4665316). Però la balma és molt petita. Tè encara no 5 metres de fondària i no es veu cap resta de mur que tanques l'habitacle de la intempèrie. Si que es veu molta sutja negra d'un fogueral a les parets. Hi ha tres petits habitacles. Però les condicions de vida aquí devien de ser molt penoses. Costa de creure que fos aquest el lloc on va morir la nostra protagonista.

Miro d'empatitzar amb el dolor de la mare en aquell moment tan rellevant. La vinguda al món d'un nou fill que sembla que s'ha complicat. Finalment, esdevé la tragèdia.  Quan dolor!!! cal recordar la memòria d'aquesta mare en els temps durs de la postguerra. Sembla que la família havia volgut oblidar aquesta penúria i preferien passar pàgina.

Cova dels Moros, on es puja per una petita ferrata equipada

Ens queden molts temes oberts. Sembla impossible viure en aquesta balma. I si visquessin en la cova dels Moros? La Roser recorda del petita que el seu pare li retreia a la seva mare aquesta condició d'extrema pobresa i li va dir que vivia a la cova dels Moros. Ens queda pendent pujar-hi. Cal grimpar per un pas aeri equipat. Casualment en aquell moment hi ha una parella que hi puja equipada amb el material de via ferrada. La Roser hi vol pujar. També caldrà anar a veure la balma de ca l'Andreu que, si més no, està obrada amb un mur de pedra i una porta. Ens caldrà preguntar als fills que encara viuen. També ens plantegem anar als arxius per si podem consultar el cens dels anys 1940 i veure on resideixen els nostres protagonistes.

Però encara ens queda un altre misteri. Anem al cementiri del llogarret de Canalda on sabem que fou enterrada la Teresa. Entrem i mirem les esteles de pedra que hi ha. Ens costa llegir els noms i dates que foren gravades, però hi ha una creu blanca, nova i neta, amb flors roses posades aquests dies de novembre. La llegim al final - més per curiositat que per una altra cosa - Família Pujantell Solà. Els cognoms de l'àvia. Com es possible? Germans de la Teresa han bastit recentment aquesta creu?  

Misteri descobert. El desembre de 2021 va morir en Ramon Pujantell Solà de cal Cavallera, una meravellosa casa que hi ha a ponent de Canalda. Casualment fa molts anys vaig tenir ocasió de parlar amb ell i anar d'excursió. Una persona entranyable que estimava i coneixia el territori. Em va ensenyar el camí que anava de casa seva fins al Coll de Jou per on passa el GR-1.

Per consultar el track:

Powered by Wikiloc