Excursions del Joan Ramon

La família ha decidit anar a fer turisme a l'illa de Malta . Com altres vegades volia aprofitar els matins per anar a fer muntanya, però la muntanya més alta és Ta'Dmejrek de 253 metres. S'arriba en cotxe al cim. La veritat és una illa on poca cosa es pot fer a nivell excursionista però m'he dedicat a voltar per la vora del poble de Marsaskala,  que era on estava allotjat, en l'extrem meridional  i he voltat per tots els costats i volia escriure les meves experiències.  Malta és una mixtura perfecta entre la cultura àrab/africana i la cultura europea/anglesa. Tot està net, ordenat i educat com al nord però té aquell contrapunt de gent agradable, servicial, festiva com al sud. Primer consell: No aneu a l'estiu si no voleu caminar amb 40 graus de calor xafogosa. Perquè ho entengueu millor és la calor de Lleida amb la xafogor de Barcelona. Jo he hagut de matinar a primer hora del dia i aturar-me quan ja començava a picar el sol. Millor anar-hi a la primavera i a l

  Hi ha una amenaça d'onada de calor. Decideixo sortir a un barranc amb aigua. Tinc pendent el barranc de Merea que es troba sota del coll de Comiols . Resulta una alternativa excepcional, encara que em quedo amb ganes de fer una circular pel barranc, però cal fer un ràpel i avui no vull transportar tot el material. Va ser un encert. És una alternativa ben refrescant.  Com arribar-hi ? Per internet algú diu que la pista que puja de Benavent no es gaire recomanable i es preferible baixar per la carretera L-911 que surt del coll de Comiols fins trobar el trencall  (6,3 km ) al llogarret de Merea . En el cartell ens indica que hi ha tres km, la majoria asfaltats. Un cop superat el joliu poble agafem una pista que baixa fins el barranc Gran de Merea. Cartell informatiu malmès. Ara tenim dos opcions: Anar per la llera del riu on aviat ens començarem a mullar, encara que els primers metres està sec, o un camí que s'enfila amunt per l'esquerra, amb punts blaus, però després de

Vaig coronar el Peguera fa 36 anys. Ho vaig fer en un rally d'alta muntanya (precursor de les curses de muntanya) amb l'estimat Jordi Guivernau - amb qui anava de parella - i amb l'altre equip amb el que competíem Josep Maria Charles i Víctor i finalment ens van guanyar la medalla de bronze. Els tres ja ens han deixat. Per a mi retornar-hi ha estat un petit record pels gran amics que m'obren traça. Porto dos anys sense fer mil metres de desnivell i m'ho prenc com un repte personal. Trio el pic de Peguera perquè és un cim senzillament bestial, de primer ordre amb  una panoràmica excepcional que la primera vegada no vaig poder fruir. Vaig amb la colla del CEL que estan fen els cims comarcals. Érem 28 excursionistes amb 3 guies. La baixa l'he fet en solitari per baixar al meu ritme tranquil·lament. Com estic desentrenat escullo fer anar el funicular, sempre m'havia negat a pujar-hi però els anys em fan canviar la meva radicalitat.  Les fotos bones són de J

Buscant per internet trobo un vídeo al youtube que parla del búnquer i les trinxeres de Bellestar (l''he penjat al final d'aquesta entrada). Descobreix les defenses de la línia de defensiva militar dels Pirineus , denominada també Línia P o Línia Gutiérrez . Estava previst que tindria 10000 búnquers (només se'n van fer 6000), però quan miro les defenses de Bellestar diria que no van ser fetes a la postguerra per l'exèrcit franquista ja que aquest en aquesta línia es va emprar molt de ciment armat. És parla de 3,5 tones per niu de metralladora mentre que en aquestes proteccions estan construïdes picades directament sobre la roca. A més no estan encarades cap al Pirineu sinó cap a ponent. Llavors m'adono que segurament aquests vestigis van ser construïdes per presoners que estaven en el camp de treball num 2 que durant uns mesos va estar allotjats a les dependències de l'ermita de la  Trobada de Montferrer . Estant molt prop i havien de defensar la possib