Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

MAREJANT EL GPS PER LA VALL DE JUCLAR

Agafar els mapes, buscar algun lloc desconegut, o que fa temps que no he estat, és un dels millors plaers de les meves vacances. Treballo durant l'any amb afany tot esperant la meva llibertat estiuenca.
Aquest cop he decidit anar a Andorra. Hi ha racons veritablement bells, malgrat el centre de la vall on tot és comerç i especulació que han malmès bona part del País dels Pirineus, però les valls laterals són molt interessants pels excursionistes. Pels racons principals hi ha molts caminadors i turistes però no cal negar-nos el plaer d'anar-hi.
Avui he pujat fins la vall d'Incles - d'una estructura glacial amb un perfil de U, de manual. A la cua aparco el cotxe, sembla que durant el dia hi ha restriccions. Estreno el cotxe - un peugout 308 familiar -  que m'ha de servir de llit. Excel·lent, encara que millor, si no plou, i fer bivac pur.
Pujaré als estanys de Juclars - on hi ha un bon refugi -  i coronarem al pic d'Escobes - el gegant de la vall. Ja que estic aqu…

PELS VESSANTS ROGENCS DEL PIC DEL FERRO

Pujant als estanys Gemenes per anar als Bessiberris m'havia adonat que havia un pic rogenc que cridava amb força la meva atenció. Finalment he enganyat al Sergi Miranda i hem anat a posar-hi el nas. És el pic de Ferro i el pic de l'Estany Roi (ben evident el nom). Una excursió ben recomanable i no gaire exigent per una contrada solitària del nostre estimat Pirineu.


Característiques: Dificultat: Mitja, donada pel desnivell, anar sense sender evident i l'aresta d'unió dels dos cims.
Travessa de muntanya. Desnivell:  1100 metres. Distància:  11,6 km. Inici i acabament: aparcament.
Temps total:  5 hores 55 minuts.
Descripció de l'itinerari:
De l'aparcament (1498 m.) prenem un corriol un xic esborrat inicialment.
5 min. Enllacem amb el camí que puja de Caldes de Boi. Actualment més fressat - quan fa uns anys no era pas així - Començar a Caldes suposa fer més desnivell. A la tornada cal tenir present aquesta cruïlla.
Anem pujant per un sender costerut entre una bella fageda i …

INTEGRAL DELS 3000's DE SIERRA NEVADA

Per allà el terciari la subplaca ibèrica va topar contra la placa africana (que es mou cada any 2,5 cm). En el lent xoc van emergir els materials dipositats en la mar i van formar les muntanyes penibètiques i bètiques (segons qui us ho explica ho dirà d'una forma diferent) però finalment van sorgir una serra que va tenir la peculiaritat de superar els mítics 3000 metres. Va ésser tanta l'empenta que van superar al nostre estimat Pirineu. És una serra petita però més alta que l'Aneto. Tan  petita que la podem travessar en només 4 dies. Com ja us haureu imaginat és la Sierra Nevada. La nostra intenció era tatxar cims com quan fèiem quan érem joves pel Pirineu.
DADES ESTRATÈGIQUES:
Hi ha el mapa Sierra Nevada, la integral de los 3000 de l'editorial Piolet que ens anirà molt bé..
Sortim de Lleida, i passem a buscar al Joaquim de la Sènia, vam estar unes 8 h 30 min. per travessar la península. Ja sabeu que un cop heu sortit de Catalunya tot seran autovies i no us caldrà pag…