dilluns, 8 de juliol de 2013

INTEGRAL DELS 3000's DE SIERRA NEVADA



Per allà el terciari la subplaca ibèrica va topar contra la placa africana (que es mou cada any 2,5 cm). En el lent xoc van emergir els materials dipositats en la mar i van formar les muntanyes penibètiques i bètiques (segons qui us ho explica ho dirà d'una forma diferent) però finalment van sorgir una serra que va tenir la peculiaritat de superar els mítics 3000 metres. Va ésser tanta l'empenta que van superar al nostre estimat Pirineu. És una serra petita però més alta que l'Aneto. Tan  petita que la podem travessar en només 4 dies. Com ja us haureu imaginat és la Sierra Nevada. La nostra intenció era tatxar cims com quan fèiem quan érem joves pel Pirineu.
DADES ESTRATÈGIQUES:
Hi ha el mapa Sierra Nevada, la integral de los 3000 de l'editorial Piolet que ens anirà molt bé..
Sortim de Lleida, i passem a buscar al Joaquim de la Sènia, vam estar unes 8 h 30 min. per travessar la península. Ja sabeu que un cop heu sortit de Catalunya tot seran autovies i no us caldrà pagar res!!! i no trobareu gaire trànsit. Després diran perquè ens volem independitzar.
Vam deixar el cotxe en el poble de Durcal (millor fer-lo a Nigüelas, un poble molt bonic al peu de la serra) on vam agafar el cotxe de línia (ALSA) que ens va portar fins a l'entrada de Granada i ens vam plantar a l'estació d'autobusos. Vam agafar l'autobús fins a Jerez de Marquesado en l'extrem oposat de Sierra Nevada.
Allí havíem quedat amb el José (654 62 38 59 - 677 46 82 25) que ens va pujar al refugi Postero Alto on comença la travessa. Ens va saber donar alguns bons consells.
A l'altre extrem havíem parlat amb l'Antonio (696 71 07 69) que ens vindria a buscar al Mirador de Nigüelas i ens baixaria a Nigüelas - Durcal).
Per dormir a Postero Alto he de entrar a la seva pàgina web o trucar a Pedro al tel. 616 50 60 83. A mig camí si voleu descansar podeu baixar al refugi de la Poqueria (659 55 42 24 - 95 834 33 49). També vam pensar que si al final estàvem cansats, molts cansats, podíem baixar a l'estació d'esquí on hi ha l'Alberg Universitari (95 848 01 22). Ells gestionen també un autobús turístic que puja fins al peu del Veleta però clar si baixeu els hi teniu que avisar sinó no us vindran a buscar...
El poble de Nigüelas és típicament andalús. Davant de l'aparcament hi ha el bar El rincón de Miguel on menjareu de tapes de meravelles i amb un preu que fa riure. Vam dormir a l'alberg Hostel Almora i, a més d'econòmic, es nota que hi ha molta il·lusió en fer la feina ben feta.
CONSIDERACIONS METEOROLÒGIQUES:
Vam anar d'excursió la primera setmana de juliol (2013). Excepcionalment havia força neu a la muntanya. Deien que era com al mes de maig . No vam tenir problemes d'aigua. Si aneu un estiu normal penseu que haureu d'agafar l'aigua de llacunes i que caldrà potabilitzar amb pastilles. Però un inconvenient és que us caldrà dur grampons i piolets com vam fer nosaltres que els vam fer anar (preguntar als telèfons anteriors si us calen). La neu a partir de mig matí era pastosa i no presentava cap problema.
El dimarts, 2, quan dormíem al refugi Postero Alto va caure una pedregada que ens va fer atemorir ja que cal fer com a mínim, un bivac, nosaltres en vam fer dos. La resta de dies va fer bon temps, sense arribar a fer-nos calor, mentre que la família ens dia que a Lleida es fregien. El sol, tan alts ja que estem els 4 dies per damunt dels 3000 metres, crema. Força crema, gorra i preferíem anar amb màniga llarga.
DIMECRES, 3 DE JULIOL: COMENÇA L'AVENTURA.
El refugi de Postero Alto està situat a 1880 m., on acaba el bosc i comença la praderia. Té una distribució curiosa que recorda un poblat de miners del far west, amb habitacions separades del nucli principal.
Sortim per un ampli tallafocs cap al Picón de Jérez. Serà la pujada amb més desnivell de tots els dies amb 1200 metres.
Aviat hi ha dues alternatives: pujar per la dreta pel barranc d'Alhorí o per la lloma. El primer és més bonic però sembla ser que el riu baixa amb molta aigua i hi ha problemes per creuar-hi. A més com anem molt carregats és recomanable pujar per la lloma amb millor camí.
La roca de los Ladrones ens pot servir per orientar-nos.
2 h 20 min. Arribem al puerto de Trevèlez (2799 m.) on deixem el camí principal i girem a la dreta, tot seguint alguna fita cap a l'esmentada roca de la Ladrones. No cal arribar-hi ja que ben a prop podem anar deixar la llomada i girant a l'esquerra per enfilar-nos a la carena (3 h 29 min.) que em durà al Cerro Pelado (3183 m. - 3 h 42 min.) (1). A l'esquerra hi ha l'Horcajón de Trevélez que algú diu que és un tres mil. Home, 3000 metres els té, però no és una muntanya, sols és un contrafort, el que passa que deu ser visible de Trevélez. Aquest no val.
Al cim trobo un ramat de cabres, que no s'escapem. A molts cims trobarem aquests animalons, especialment si són cimals molt concorreguts ja que aquells animals deuen esperar alguna cosa dels excursionistes ... perquè herba n'hi ha ben poca. També passo per Cerro Rasero, on deixo la motxilla per pujar al Cerro Pelado i tampoc el puc considerar un tres mil.
A les 4 h 05 arribo arribo al Puntal de Juntillas (3143 m.) (2) on s'uneixen tres carenes. Els temps no estan inclosos els descansos ja que sembla que hi ha alguns que van amb dièsel i uns altres amb benzina. Què és el millor? Anar amb querosé com els avions...
Del Puntal cal baixar al Picón de Jérez que tampoc és un pic, però aquest té com a mínim un vèrtex geodèsic (3088 m) (3) (4 h 17 min.) i ara pujar amunt a voltar el Puntal per la dreta. Veig que algú compta el Picón Jérez Sur (3119 m.) que potser més entitat que el primer, però això és potser passar-se una mica.
Trobem una primera congesta de neu. En el fang tou foto una patinada i em faig una bona torçada .. i tinc que dir allò de .. que es fotí el turnell ... i el tercer dia ja no em fa mal el peu. Damunt de la neu hi ha unes roques divertides on fem anar les mans.
4 h 49 min. Tajos de Corbatillas o los Cervatillos (3143 m.) (4). Anem per una ampla lloma. Algú també vol posar-hi tres puntes però potser exagera una mica.
5 h 04 min. Pic de los Cuartos o de la Buitrera (3154 m.) (5). Amb una alterosa montjoia. Continuem per la carena, passen una congesta i hem de grimpar per unes roques.
5 h 37 min. Assoleixo el cim del la Mojonera, també anomenada Atalaya Norte, (3118 m.) (6) que malgrat la grimpada és poc destacat. És més fàcil passar per la vora.
5 h 43 min. Pic de la Justicia o de la Atalaya (3139 m.) (7), amb una gran montjoia també.
Cal fer ara una bona baixada. Millor començar per l'esquerra. No presenta cap dificultat, corriol marcat.
6 h 01 min. Collado de la Buitreras (2995 m.) i ara amunt. La resta de tobogans no eren gaire exigents.
6 h 24 min. Atalaya del Cuervo o pic del Cuervo (3148 m.) (8). També amb una alta montjoia. Em separo de la cresta principal i vaig a la dreta.
6 h 40 min. Cerro del Mojón Alto o Tajos Negros (3112 m.) (9) La fita està posada en un indret més baix que el cim. Retorno a l'Atalaya del Cuervo (6 h 52 min.) i torno a agafar la carena principal, tot descendent.
7 h 22 min. Collado de Vacares (2971 m.).
Davant tenim el Puntal de Vacares que fa més de respecte. El superem per la dreta i pugem per la seva esquena, tot cercant el millor pas.
8 h 07 min Puntal de Vacares (3147 m.) (10). El proper puntal tampoc es veu gaire fàcil. Anem per l'esquerra - menys el Paulino que fa una variant per la dreta i nosaltres patint per ell - contornegem congestes de neu, tot seguint fites, fins situar-nos al peu del Puntal de las Calderetas ( 3085 m.) (8 h 28 min) (11) i cal fer una grimpada (II+). Davant mateix tenim los Acucaderos (3094 m.) (12) on hem de grimpar amb roca ferma.
A la fi de la carena hi ha el Puntal del Goterón (3072 m.) (13) menys feréstec que els anteriors. Davant tenim la mole impressionant de l'Alcazaba. Sentim (i veiem algun allau que cau de la paret). Si hagués poca neu podríem pujar per l'anomenada Canal del Canuto o pas de la Ce però hi ha una neu en una canal i ens han aconsellat baixar per la llacuna del Goterón. Pel Canuto són 40 min., per la volta que farem ens caldran pràcticament 4 hores.
La llacuna del Goterón està gelada i baixem a buscar aigua fins a 2700 metres on fem un bivac amb el rierol corrent a la vora.
DIJOUS, 4 DE JULIOL: L'ATAC ALS GEGANTS.
Avui ens tocarà ascendir a dues dels més destacats cimadals de la muntanya: L'Alcazaba - per mi la muntanya més bonica de la serra - i el Mulhacen.
Només sortir del bivac ens trobem una cascada que ens barra el pas. El camí va per la dreta però ens trobem amb dues congestes de neu que ens obliguen a calçar-nos els grampons, doncs a primera hora del matí la neu encara està gelada, i a més, no hi ha cap traça.
Continuem per la vall fins remuntar fins a la roca del Yunque on comença la llarga aresta que acaba al cim de l'Alcazaba.
3 h. Alcazaba (3371 m.) (14) i primer 3000 del dia. Trobem una bella glacera ben bonic que em recorda el Vignemale, envoltat de cimals. En una revolada baixem al Puntal SW de l'Alcazaba (3318 m.) (15) (3 h 30 min.). A partir d'aquí no es posen gaire d'acord en els noms... passem el coll del Coladero (3269 m.) però abans pugem a la Cota sin nombre (3296 m.) (16) que cau vertical cap al vessant est i complementem la glacera amb el cim del Peñon del Globo (3289 m.) (17) (3 h 50 min.). Tornem cap al Coladero (4 h 10 min) i baixem per una costeruda canal travessant alguna congesta de neu, cap a les Siete Lagunas. També podríem baixar per la carena sud-oest, directament a la Siete Lagunas. Vallada molt bonica.
4 h 52 min. Laguna Hondera (2890 m.) és la darrera i més fonda de les 7 llacunes. Algunes estan encara glaçades. Al setembre, algú diu que en va trobar 3 de seques. A l'esquerra hi ha un refugi-bivac molt precari sota una gran roca. Tirem amunt per la dreta. Aquest indret és coneguda com el barranc de Culo Perro perquè es troba darrera de tot, al final, com el cul del gos.
Bona pujada fins una destacada fita. Pugem per l'aresta.
5 h. 47 min. Davant d'unes roques alteroses deixem el sender i marxem per l'esquerra cap a unes roques en la carena situada a ponent, sense sender de bon marxar. Creuem una pista.
6 h. El Pequeño Mulhacen o Mulhacen II (3369 m.) (18). Tampoc és un cim, sinó unes roques en un contrafort on hi ha un vèrtex, sense cap altre interès. Continuem per la carena, en algun moment per una pista i sinó sense camí, resseguint algun corriol.
6 h 32 min. Mulhacen (3484 m.) (19), punt més alt de la península Ibèrica que només supera en 80 metres l'estimat Aneto. Dalt hi ha un munt de relicaris de petites gestes que pugen fins aquí. Hi ha una mena d'altar sota el vèrtex, on cal fer una grimpadeta per assolir. A l'esquerra hi ha una antiga ermita en ruïnes dedicada a la mare de Déu de les Neus amb una cabreta mirant-me.
Refem el camí i als pocs metres agafem una bifurcació a la dreta que baixa decididament per un coster. És un secarral on malgrat anar tan alts no hi ha gens de neu que alegre sempre la vista.
Al fons veiem el refugi de la Caldera. Cap nom pot reflectir millor l'emplaçament del refugi envoltant de cims.
7 h 17 min. Refugi de la Caldera (3087 m.) de petites dimensions, però acollidor. Lliteres, taula, banc i penjadors. Minimalista però tampoc cal res més. Trobem 3 alemanys que es foten tres ampolles de vi .. i nosaltres amb isostar i similars. Quan ja ha passat el pic de la calor me'n vaig cap al collado del Ciervo o de la Mosca, pel camí trilladíssim al Mulhacen.
7 h 22 min. Coll del Ciervo o de la Mosca (3119 m.) que ens duu a l'Hoya del Mulhacen, en el vessant nord. Sota hi ha la llacuna de la Mosca.
Vaig a fer un tres mil de baixada. Trobo un corriol fitat que m'hi duu. Surto a un collet al peu del Pico del Juego de Bolos sur.
8 h 56 min. Pic del Juego de Bolos (3034 m.) (20), poc rellevant encara que hi ha una bella visió de la nord de Mulhacen.
Retorno al Pic de Juego de Bolos Sud (3022 m.) (21) (9 h 06 min). Penso que per pujar al Puntal de la Caldera no em cal pujar al coll del Ciervo i puc pujar al
dret. És una pujada dreta i costeruda entre pedruscall. No regalen cap tres mil tampoc aquí.
9 h 43 min. Puntal de la Laguna de la Caldera (3157 m.) (22). Per dalt trobo unes pedres que em recorden les crestes pirinenques. La pujada ha etat molt feixuga, i em fa respecte la baixada cap a la llacuna de la Caldera però en canvi puc baixar còmodament.
9 h 56 min. Refugi de la Caldera (3087 m.). fins aquí arriba la que fou la carretera més alta d'Europa. Quina forma de malmetre el país!!!
DIVENDRES, 5 DE JULIOL: SUPEREM L'EQUADOR DE LA TRAVESSA:
La pista fa molta marrada, i resulta més pràctic tirar amunt per un bon coster - viarany amb fites que ens duu al cerro Broto. Travessem una congesta de neu però no està gelada ja que no ha fet fred.
36 min. Cerro Broto (3188 m.) (23).
A vuit minuts hi ha la Loma Pelada (3187 m.) (24). Quan arribo aquí, els meus companys encara no s'han mogut del Cerro Broto.Davant tenim la cresta dels Crestones. Es parla de 4 puntes. Nosaltres en vam coronar 4 encara que no podem assegurar que siguin els principals ja que és una formació dentada. Si que vam pujar els més destacats.
50 min. Diente de los Crestones (3110 m.) (25) on trobem unes jolives roques per on grimpem. Fites en el cim, encara que dubtós.
Són les primeres venint de ponent. Llàstima que arrosseguem aquestes pesades motxilles. Les roques es van complicant i cal deixar la motxilla per poder grimpar amb comoditat per aquest caos de blocs. Quants records pirinencs em venen al cap!!!
1 h 08 min. Cuarto diente de los Crespones (3128 m.) (26) és el més alt de la zona, presidit per una placa de roca que cal vorejar. davant n'hi ha el que deu ser el tercer dent, més complicat que aquest però és tan proper que no cal comptar-lo sinó caldria comptar totes les pedres.
Baixem a la pista-carretera que com està colgada de neu cal passar trepitjant per les petjades ja fetes.
1 h 45 min. Arribo a la Puerta (3090 m.) entre roques. Davant hi ha a l'esquerra los Raspones. Fan força impressió i semblen de difícil accés. Dubtem fins i tot anar-hi. Però ens arribem fins la primera agulla, impressionat. Canviem de vessant i pugem fent una gran ziga-zaga que ens duu de nou a la carena on pugem sense cap dificultat.
2 h 10 min. Raspones del Rio Seco (3147 m.) (27) format per dues cims bessones (però només n'inclourem una en el còmput). Retornem a la Puerta (2 h 33 min.). Davant hi ha el cim més alt de los Crespones vers el que em dirigeixo.
2 h 20 min. Crespones de Rio Seco (3152 m.) (28). Continuo per l'aresta de l'esquerra. Congesta de neu que forma una aresta que de lluny sembla més difícil. A l'altre costat tinc el primer diente de los Crespones.
Quan estic a un pas del cim em trobo un tall vertical que m'impedeix la marxa. Vaig per la dreta i també em sembla prou difícil. Només em queda l'esquerra per on passo amb cura.
2 h 40 min. Primer diente de los Crespones (3157 m.) (29). Baixo a la pista que vaig seguint entre congestes de neu. No presenta cap problema perquè ha passat molta gent.
Passem pel Collado del Lobo. Hi ha un corriol dret que puja al Cerro de los Machos, però ara amb tanta neu cal continuar per la pista.
3 h 11 min. Deixem la pista i agafem un trencall, amb fites que surt a la dreta. Anem remuntant cap al Cerro dels Machos, sota del Veleta.
3 h 48 min. Cerro de los Machos (3324 m.) (30). Retornem a la pista (4 h) i anem travessant congestes.
Abans d'arribar al refugi de la Carihuela hi ha una pala ben dreta que ens fa suar de valent.
4 h 32 min. Refugi de la Carihuela (3206 m.) envoltat de neu i amb la mateixa distribució que el refugi de la Caldera.
Quan ja ens hem recuperat, pugem en 5 minuts a la Loma de la Pua (3226 m.) (31). En l'extrem veig una construcció amb espitlleres i merlets que crec que devia de tenir una funcionalitat militar ja que des d'aquí dalt es domina una excepcional visió cap a la vall de Trevélez. Tornem al refugi on dinem.
Després decidim pujar al darrer gegant de la serra. el Veleta.
Hi puja una carretera que es pot adreçar per un corriol de la dreta. Passem per les pistes de l'estació d'esquí.
5 h 20 min. Assolim el cimal del Veleta (3371 m.) (32). Res d'especial que ferralla humana (antenes, caseta, vèrtex...) encara que bona vista dels contorns ja que podem veure fins al cerro Pelado on vam començar la travessa a Jérez del Marquesado.
5 h 48 min. Refugi de la Carihuela. Per anar bé caldria arribar-nos al refugi Elorrieta ja que la muntanya aquí es bifurca en dos ramals i així poder complementar la tatxamenta de tres mils. No sabem per on anar. Per la cresta, sembla difícil però agradable. el sender normal baixa per les pistes però cal travessar una congesta que sembla compromesa (fa dues setmanes es va trencar el femur un excursionista murcià). De moment decidim baixar cap a les pistes.
Als 30 minuts en Joaquim ens avisa que el camí va per l'esquerra. Jo espero un llac que no trobo ... està gelat i continuo baixant avall doncs veig una llacuna. Crec que ells han anat pel camí costerut. Quan arribo al laguillo Misterios - que prenc pel de la Virgen (que Déu em conserva la vista) - pujo amunt per un pendent coster. Sento unes veus. És el pastor que em crida. No han anat pel camí sinó que m'han seguit. Hem diu que aquell no és el camí i he tirat molt a la dreta. Ells no pujaran i faran un bivac. Jo estic relativament a prop del refugi d'Elorrieta però la disciplina de grup em fa baixar avall i tornar al ramat. El Paulino, com a bon gos ha guardat les motxilles. Farem bivac al costat d'unes pedres a 2700 metres aprox. Al fons es pot veure a la nit les llums de Granada i l'observatori astronòmic.
Veiem uns muntanyencs que intent baixar per la congesta costeruda. Estan voltant potser una hora pel lloc però no s'atreveixen a baixar-hi. Demà els trobarem al refugi Elorrieta. Són uns escoltes de Barcelona.
DISSABTE, 6 DE JULIOL. MATA TOT EL QUE ÉS GROS:
Sembla que al final ens ha agafat tota la presa del món i volem acabar ràpid el projecte tresmiler.
Des del bivac prenem un llarg contrafort que baixa fins a los Prados de la Virge de la Ermita i anem pujant prou bé. Voregem una roca, en forma de cap,
per la dreta (podria ser el Tozuelo del Fraile) i pugem sense gaire dificultat.
1 h 57 min. Sortim al camí principal i anem a la dreta.
2 h 11 min. Arribo al refugi Elorrieta (3140 m.). El seu estat és ruïnós però pot servir d'aixopluc. De fet aquí trobem els escoltes de Gràcia que no han volgut baixar per la gelera. Des d'aquí podem pujar a los Tajos del Nevero o Elorrieta (3206 m.) (33) en 10 minuts. Tornem al refugi.
Aquí la muntanya es bifurca. A la dreta hi ha la cresta del Cartujo - Caballó on acabem la travessa i a l'esquerra el Tajo de la Machos (perquè cal tenir molta moral per fer-lo). Amago la motxilla i em vaig a fer el matxote. Tot baixada (però a la tornada pujada!!!).
2 h 52 min. Vorejo una roca per la dreta. En alguna llista la denominen Tajo de los Machos Norte, però crec que és forçar el tema.Cim format per blocs de pedra.
3 h 29 min. Arribo al Tajo de los Machos (3086 m,) (34). Continuo la cresta enllà, ara davallant.
3 h 41 min. Cerrillo Redondo (3056 m.) (35), cim secundari, que es pot contornejar per la dreta.
4 h 10 min. Loma del Cañar (3022 m.) (36). El problema és que ara cal pujar al refugi Elorrieta, ja fa calor, i no porto l'aigua perquè m'he deixat la motxilla amagada. Amunt i paciència. Pujo flanquejant els cims per l'esquerra (est) dibuixant una  llarga diagonal.
5 h 25 min. Refugi Elorreita (3140 m.) on vaig a buscar l'aresta de l'esquerra.Veig on em vaig quedar ahir en la feréstega pujada pel coster.
5 h 57 min. Tozal del Cartujo (3152 m.) (37). Pic molt interessant ja que només hi ha un pas per accedir-hi amb una breu grimpada. El camí passa pel pico de la laguna de Bolaños Norte (3111) i Sud (3109) (38) i (39).
6 h 46 min. Arribo a un cim punxegut, més interessants que els anteriors que deu ser el pico de la laguna de Bolaños Norte (3022 m.) (40).
El camí va passant per diferents puntes. En alguna cal grimpar.
6 h 30 min. Tajos Altos (3004 m.) (41). Em costa identificar amb exactitud el punt exacte.
En un petit cim ens retrobem la colla: el pastor, el gos i la cabra. Decideixen que aquell mateix vespre ja podem baixar a la civilització. Jo volia dormir al refugi del Caballó però la democràcia té aquestes coses. Truco al taxista que ens vingui a buscar al mirador de Nigüelas.
Sortim com uns coets per pujar al pico del Caballo.
7 h 05 min. Cerro del Caballo (3009 m.) (42), darrer cim de la carena. Ara baixem cap a ponent, primer sense camí definit per avall trobar el corriol que passa per la loma de los 3 mojones. El Paulino treu tot el resto que li queda i baixa com una exhalació.
8 h 33 min. Arribem al Mirador de la Rinconada de Nigüelas (2150 m.) on esperem el cotxe que significa la fi de l'aventura muntanyenca.
CONCLUSIÓ:
Estic molt orgullós d'aquesta travessa d'alta muntanya encara que hem tingut molta sort ja que hem trobat força aigua durant tot el recorregut i no ens ha fet massa calor.
Amb aquests 42 tres mils nous completo les muntanyes de 3000 metres que hi ha al regne d'Espanya: 162 al Pirineu, 42 a Sierra Nevada i 2 (Teide i Pico Viejo) a Canàries.
Val a dir que a Sierra Nevada no hi ha una llista tancada de cims i una mica he seguit el meu recte criteri posant i traient cims com he comentat al llarg de l'article.
Com no donar les gràcies als meus companys en Paulino i en Joaquim que han fet possible aquest petit somni personal.
















2 comentaris:

  1. Només de llegir-ho ja estic cansada! Però també dóna ganes de anar-hi. Les fotos són impressionants. Bona feina màquina.

    ResponElimina
  2. Maquinilla, i gràcies... tu ho fas amb una volada.

    ResponElimina