Excursions del Joan Ramon

L'ascensió al pic de la Cogulla havia de ser una etapa més de la meva recuperació dels peus - no n'esperava gaire - però francament m'he quedat sorprès de la panoràmica espatarrant que he fruit des del modest cim de Labert . Els esquiadors de l'estació de  Cerler potser coneixen aquest indret amb el nom d 'El Mirador del cielo. DESCRIPSCIÓ DE L'ITINERARI : Em situo a l' estació d'esquí de Cerler , més concretament a l'Ampriu (1908 m.). Davant tinc una petita cascada que visitarem en acabar l'excursió (ideal). Agafo una pista dreta que remunta pel mig d'una pista d'esquí.  45 min Colladeta del Gallinero  o de l'Ampriu (2257 m.). Darrera ja tinc el pic de l'Aneto i les Maladetes - ja sense neu provocant una tremenda tristesa -. Aquí prenc una bona determinació: decideixo baixar uns metres per una pista de la dreta, fins una clotada per anar directament al pic de Labert i deixar el pic de la Cogulla (característic per les antiest

Aprofitant una visita al metge a Barna em decideixo entrar per primera vegada a un arxiu. Em recorda aquella cançó de la Trinca Per primer cop . De la llista llista dels presoners del Camp de concentració de la Seu Vella ens vam deixar un parell de pàgines i n'hi ha algunes que no van quedar bé, així que em decideixo a tornar-les a fer. Veure Llistat de presoners Seu Vella (1) i (2) El llistat es troba al Pavelló de la República . M'informo una mica de l'edifici i em quedo sorprès de la seva història. A l' exposició internacional de París de 1937, la República Espanyola va decidir col·laborar amb la construcció d'un pavelló obra dels arquitectes   Josep Maria Sert i Luís Lacasa . En aquest edifici es va exposar - entre d'altres meravelles - el Guernica de Pablo Picasso , el mural El pagès català  de Joan Miró  o la Font de Mercuri d' Alexander Calder . Després de l'exposició es va desmuntar la construcció. Amb motiu dels Jocs olímpics de Barcelona e

He transitats molts cops per la vall de Salenques però sempre havia estat de pas. Avui he anat a contemplar la bellesa de l'indret i m'he quedat captivat pels faigs (fagus sylvatica ), un dels arbres més encisadors de casa nostra. A grans trets hem pujat per la riba dreta del riu (GR-11) i hem baixat per l'altre vessant. Excursió que se'ns ha fet molt curta i hem anant caminant fins al refugi de Conangles . FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió molt interessant per un paisatge superb entre les llums dels faigs. La sortida queda molt curta. DIFICULTAT : Baixa. TEMPS : 2 hores 08 minuts DISTÀNCIA : 5 km DESNIVELL : 200 metres DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI : Aparquem en el km 147 de la carretera a la Val d'Aran (N-230). En l'extrem de l'aparcament veiem un sender que davalla per la dreta i que seguirem. Hi ha un cartell informatiu. Passem per sota de la carretera. 6 min Cruïlla de camins. Pe

La ruta de les tres Cascades de Cerler es tracta d'un itinerari turístic i molt concorregut, segurament perquè es una excursió prou interessant i no gaire exigent que ens permetrà conèixer les cascades de Mascarada, Clotet i Ardones. Descripció de l'itinerari : Sortim de la vila de Cerler encarant-nos cap a l 'església de Sant Llorenç . Per arribar-hi hem de travessar el carrer principal del poble que ens permetrà descobrir el cas antic amb cases de pedra, ben conservades, que constitueixen un recorregut ben agradable. Un cop a la placeta de l'església agafem un camí que puja amunt. A la sortida del poble (12 min ) trobem un primer cartell que ens encara amunt per un camí enllosat de pedra. Tram molt agradable pujant entre antics prats. 40 min Esplanada dels camps de la Paluenga amb una extensa visió sobre les muntanyes de Cerler que tenim davant. Darrera podem distinguir fàcilment el cim del Perdiguero . A grans trets el camí ha deixat de pujar i ara anem planejant.

L'any 1906 arribava l'aigua corrent a Albatàrrec mercès a una conducció que provenia d'un antic dipòsit prou interessant que avui he visitat. Per entendre la importància d'aquest dipòsit cal tenir present que la primera construcció amb formigó feta a Espanya l'any 1893 fou el dipòsit de Puigverd . Dotze anys més tard es feia el dipòsit d'Albatàrrec. Posteriorment el formigó es va generalitzar i sempre que sempre hagi estat en la nostra vida. Descripció de l'itinerari : Surto de la plaça de Sant Salvador d'Albatàrrec on hi ha la font on va arribar l'aigua corrent al poble i farem el camí en direcció inversa a la que feia l'aigua. Passo per davant de la cooperativa modernista de Cesar Martorell que ara ocupa un supermercat. 2 min: Travessem la carretera i tirem recte endavant. Aviat passem el canal de Serós . Pel costat podem veure la vella conducció. Agafem la carretera a Alfés. 7 min Abandonem la carretera agafant un trencall a l'esquerra c

  Fa uns dies vaig trobar que a Lleida havia hagut una txeca al castell de Gardeny . Remenant pels documents de la Causa General (que es poden consultar molt bé amb el portal PARES  (Archivos españoles). Nomes cal posar Causa General - (el vostre poble per exemple) i ja teniu un munt d'informació franquista. Com es veu que els guanyadors van poder escriure la seva història. L'altre dia vaig sentir una comentarista que deia que ja estava escrit tot lo de la Guerra Civil com es veu que és una ignorant del tema. Està tot escrit d'un costat però no des del vessant dels perdedors.  Bé, com us deia, em vaig posar a remenar per la Causa General i vaig trobar que havia un apartat separat dedicat exclusivament a les txeques - Checas  de Lleida i m'hi he posat.  De fet, no diferències entre el que serien pròpiament les txeques (presons per interrogar/tortura creades pel SIM ) i els camps de treball com els que va haver a Omells de Na Gaia, Ogern o Montferrer. Fullejant he tro

Un any més fem la caminada nocturna al cim del Pedrós d'Albatàrrec malgrat estar en plena onada de calor però ha estat una caminada divertida amb un sopar ben ventilats al cim del Pedrós on ens hem agrupat 25 caminadors procedents d'Albatàrrec i una trentena procedents de Lleida que ens hem trobat al cim. M'he trobat amb companys/es que feia temps que no veia però el que m'ha fet més il·lusió es pujar amb els meus nets: Quim - molt bon caminador - i el Nil, encara a l'espatlla de sa mare. Recorregut:6 km

(Estem en plena onada de calor així que he decidit matinar i pujar al Pirineu. He anat molta estona embolcallat de pins que em donaven una agradable ombra). Feia anys havia passat esquiant força vegades  per la vora d'aquest excels mirador. Avui m'he decidit pujar-hi i m'he emportat algunes sorpreses, totes ben agradables. Tot el recorregut l'he fet per pista així que es pot fer en BTT. DESCRIPCIÓ DE L'ITINERARI: Aparquem a l'estació d' esquí de fons d'Aransa  (1892 m. a 6 km del poble homònim) al costat del refugi del Fornell . Agafem la pista que puja muntanya amunt entre pins. Anem direcció al Prat Miró. 14 min - 0,8 km: Trencall per l'esquerra per on tornarem. Anem per la pista principal que podem adreçar. 23 min - 1,4 km Trencall per l'esquerra per on passarem arran quan tornem agafant el circuit verd. 32 min - 1,7 km Prat Miró on trobem un refugi forestal tancat. Per la dreta continua la pista cap a Estanys de la Pera   (refugi guardat ) i

He pujat moltes vegades al turó de la Nora (entre Alcoletge i Vilanova de la Barca ) però mai havia voltat el tossal. Avui he fet el tomb i m'he emportat l'agradable sorpresa de trobar trams molt interessants de trinxeres que amb els camins ben arranjats farien una mini-excursió molt potent. El Centre d'Estudis Comarcal del Segrià  organitza unes jornades de formació. El diumenge acaba amb una caminada pel tossal de la Nora. És una activitat oberta i hi vaig. L'excursió la porta en Joan-Ramon Gonzàlez que fa una explicació brillant, pedagògicament bestial. Ens parla de la formació . geològica dels tossals, de la vegetació ...dona gust escoltar-lo. Descripció de l'itinerari : Primer anem al niu de metralladores que hi ha a la pujada del tossal, damunt de l'aparcament. Des de la darrera vegada que vaig estar ha estat arranjat i es veu perfectament l'estructura. Un passadís d'entrada en ziga-zaga que dona accés a un llarg passadís que acaba amb una petita