Excursions del Joan Ramon

Avui he anat d'excursió amb en Ramon Pach. És com anar amb el Joan Ramon que viu a l'altre costat del mirall. És el company ideal, es coneix el país de pe a pa, i pateix per cada dia conèixer-lo millor. Fa temps em va parlar d'un camí que anava de la masia de la Pardina fins la passarel·la de Mont-rebei. Aquesta era la fita d'avui però ens ha estat impossible aconseguir-ho perquè la presa de Canelles està plena i l'aigua tallava el pas. Però el camí es tan interessant que crec adient penjar-lo al blog. És especialment interessant quan Endesa vol construir una presa entre l'ermita de la Pertusa i Santa Quitèria i mantenir el nivell de l'aigua. Si algun dia es construís aquest camí mai més es podria passar per aquest sender. Descripció de l'itinerari : Des de l'aparcament de la Pertusa prenem el sender cap al Congost de Mont-rebei. 18 min. Restes de la casa de la Pardina (583 m.) que els dos recordem quan encara estava en peu. Deixem el camí al C

Milicianes El temps no dona per a més. Cap de setmana plujós. Així que decideixo aprofitar el diumenge par anar a veure la recreació històrica que feien a Alcoletge referent a esdeveniments de la Guerra Civil. Està bé el muntatge però una mica és la imatge més fibrola (una mena de Gran Hermano de la Guerra Civil) de la guerra. Serveix per difondre la nostra tragèdia però només quedar-se en el teatret és poc. Ara sinó puc anar a la natura aniré a la representació recreació històrica de la Guerra Civil. Potser de tot el que van fer crec que el millor va ser l 'espai museístic Ermengol Piró  i crec que molt poca gent hi va anar a veure'l. No puc oblidar aquells anys que vaig trescar pels tossals buscant indicis de la Guerra que ara han estat, en molts casos, recuperats per la Memòria Històrica.

Carena del Montsec Des de que vaig acabar la Guia del Montsec  que no havia pujat pels cingles de Santa Lis i això ja fa prop de 10 anys. Vaig estar dos anys pujant i baixant per tots els passos que creia que podien tenir interès excursionista. Ahir en una conversa amb els companys del Centre parlaven de senders evidents. Fa 10 anys seguíem corriols perdedors. Així que avui he volgut pujar per la canal Xurulla - coll de Colobó per fer una inspecció d'obres. He vist com el mateix corriol al Feixant del Montsec està perfectament traçat. El món canvia i sembla que el nostre oblidat Montsec ara és més concorregut. M'aixeco i miro la finestra. Veig que està plovent. Miro el radar de la pluja i veig que al Montsec de moment no plou. Ja tinc l'objectiu per avui. Pujaré per la canal Xurulla al coll de Colobor i baixaré pel pas de la canal de l'Embut. Una matinal que puc fer sense mullar-me. De totes formes agafo la roba de pluja. He fet una proposta curta però molt interes

Embasament de Santa Anna Hi ha dies que la vista es perd mirant mapes, i de sobte, s'atura en una muntanya que abans no recordes haver llegit mai. Això és el que em va passar amb la muntanya de Montderes. Està sobre l'embassament de Santa Anna. Avui tenia dinar de família i he pensat perquè no vas a posar-hi el nas? Hi he anat i m'ha sortit una excursió divertida que puc explicar en el meu blog. Característiques : Dificultat : Baixa. Sempre per camí. Desnivell :   340  m. Distància : 4,8  km. Temps : 1 hora 29 minuts. Ideal per fer una matinal. Descripció de l'itinerari : Montpedrós de sant Salvador Deixo el cotxe (321 m.) una mica abans de la presa de Santa Anna. A tocar d'una roca foradada per un antic túnel. Veig que per la dreta surt un corriol amb escales. Pugem pel Clot de l'Areny.  4 min. Veig un filat que limita tota una finca particular - que deu de servir per caçar - . Només ho havia vist a Andalusia. Aquí no hi ha "zenyorito

El Peladet des de la Torreta de damunt del pas de la Lloba Al matí li poso una nota a la dona: - "Si no arribo al vespre truca al Ramon Pach que sabrà on sóc del Montsec". La veritat és que quan marxo no li faig mai la nota perquè de vegades estant al cotxe canvio d'objectiu. Feia anys que el Ramon em parlava que havia forçat un pas a l'extrem ponentí del Montsec de Rúbies. Em comentava que calia grimpar i no era fàcil El Ramon és un escalador molt fi. L'altre dia vaig arribar-me al pas de la Lloba pel vessant nord amb relativa facilitat i vaig pensar... ondia si aquest pas fos factible quedaria un itinerari molt interessant, també molt salvatge, no ens enganyem. Divendres passat li vaig comentar i avui he tingut ocasió d'anar-lo a fer. No m'ha semblant tan difícil encara que portava material bàsic d'escalada que no he arribat a fer anar. Una visió diferent de la paret de Terradets. O sigui, estem davant d'una excursió d'aventura tota

Aquest cap de setmana ens hem trobat alguns representants del Centre Excursionista de Lleida, amb els companys d'Alfaventura, el veguer de la IX vegueria, en Lluís Florit i alumnes que estan fent el curs de monitors de la FEEC que estan fent les pràctiques - quan alguns d'ells saben unniu d'anar per la muntanya... En resum ha estat un cap de setmana rodó perquè hem fet activitat excursionista, hem fet vida social en conèixer nous amants de la natura. Fins i tot els dies ens ha acompanyat. De moment no vull posar un mapa ja que ens falta un tram fins a la Torre de Tamurcia que ha de ser etapa del GR. Descripció a grans trets de la excursió Dissabte, 7 de març: Hem sortit del Pont d'Orrit. El GR puja per la vora del riu (feina feta l'any passat) i ens hem enfilat cap al llogarret abandonat d'Orrit. Ens ha acompanyat en Lluís Colomes que és membre de l'associació de la Terreta que ens ha explicat detalls molt interessants del territori. Per exemple, s

Mai s'acaba de conèixer prou el Montsec. Sempre té racons amagats allí on menys ho esperes. Ahir vaig tenir una agradable sorpresa. Per situar-vos Roques Blanques és el darrer contrafort del Montsec de Rúbies abans de precipitar-se sobre el congost de Terradets. Fa un parell d'anys vaig fer una excursió "salvatge" pel Montsec perdut que vaig penjar al bloc i estic convençut que s'ha repetit doncs vaig trobar els senders molt trepitjats (i això que vaig posar que era una excursió per recomanar als enemics...). Baixant vaig trobar un sender prou marcat i ahir vaig decidir tornar-hi per veure on anava i em va sortir una sortida rodona pràcticament tota per camí i passant una feixa molt interessant que em permet assolir les Roques Blanques. Molt recomanable. Característiques : Dificultat : Mitja-alta. Encara que hi ha una feixa on cal grimpar. Pas de II+. Desnivell :   520 m. Distància : 5,8  km. Itinerari circular   Inici i f inal: Carretera de Llimian

Avui en Joan Ramon Gonzàlez ens ha portat d'excursió i ens ha fet fruir aprenent els detalls sobre el terreny de la decisiva batalla d'Almenar entre els austricistes i els borbons. Gràcies Joan Ramon. És una batalla que hagués pogut canviar la història... De caminar, caminar no hem caminat però ens ho hem passat molt bé en trobar-nos amb els amics/ques que estimen saber cada dia una mica més. Primer com bon professor ens ha sabut central el tema de la batalla dins del context de la Guerra de Successió. El marc escollit ha estat la Seu Vella. Hem comentat la fortificació del "Castell" i els escuts de Louvigny. Segona parada: Cementiri d'Albesa on hem tingut una dilatada panoràmica - el dia ens acompanyava - i ara ens hem centrat en l'espai. El quid de la batalla fou el pont d'Alfarràs. Va començar amb una esbojarrada cursa per ocupar el pont. Els austrocistes, procedent de Balaguer, i els borbons de la Lleida ocupada. En el camp de batalla estaven el