ESCENARIS DE LA BATALLA D'ALMENAR (Agost 1710)

Avui en Joan Ramon Gonzàlez ens ha portat d'excursió i ens ha fet fruir aprenent els detalls sobre el terreny de la decisiva batalla d'Almenar entre els austricistes i els borbons. Gràcies Joan Ramon.
És una batalla que hagués pogut canviar la història...
De caminar, caminar no hem caminat però ens ho hem passat molt bé en trobar-nos amb els amics/ques que estimen saber cada dia una mica més.
Primer com bon professor ens ha sabut central el tema de la batalla dins del context de la Guerra de Successió. El marc escollit ha estat la Seu Vella. Hem comentat la fortificació del "Castell" i els escuts de Louvigny.
Segona parada: Cementiri d'Albesa on hem tingut una dilatada panoràmica - el dia ens acompanyava - i ara ens hem centrat en l'espai. El quid de la batalla fou el pont d'Alfarràs. Va començar amb una esbojarrada cursa per ocupar el pont. Els austrocistes, procedent de Balaguer, i els borbons de la Lleida ocupada. En el camp de batalla estaven els dos pretendents: Felip Borbó, futur Felip V, i l'arxiduc Carles.
Tercera parada: Pont d'Alfarràs.
El pont fou ocupat pels partidaris de Carles, comandats per Stanhemberg, i la cavalleria de James Stamhope que protegeix el pont i posteriorment ocupen els plans de Sas.
Quarta parada: Plans de Sas. Estem damunt d'Alfarràs però tenim una meravellosa vista sobre Almenar. Sembla ser que aquí es van instal·lar alguns canons que van disparar sobre la darrera vila. En una paret de l'església podria haver un impacte que podria correspondre molt bé a aquest combat.
L'anglès James Stamhope està molt nerviós - no sembla ser gaire flemàtic com els seus compatriotes - i està frisant per entrar en combat contra l'enemic. Finalment Stamhemberg el deixa atacar sobre els espanyols però és molt tard però li queda poca llum. Són 2000 cavallers formats en dues files. Caldria pensar que tindrien un quilòmetre de llargada cada fila.
Quinta parada: Pla de Fenollet. Els aliats venen en direcció nord-oest i enlluernen als enemics que poc es podien esperar aquest atac sorpresa que els va agafar amb els pixats al ventre. Entra en combat la primera línia anglesa amb el sabre en mà i a galop des de 200 metres de l'enemic. L'ala dreta resisteix però l'esquerra retrocedeix espcialment quan entra en combat la resta de genets anglesos.
Els francesos/espanyols no poden resistir l'embat - són 4000 genets - i abandonen el camp de combat corren costa avall... la infanteria quan veu com fugen els de cavalleria també marxen desordenadament. Els anglesos darrera consiguint-los quan es fa de nit. Si haguessin atacat abans es queixa en Stamhope...
Sisena parada: Molí de Pinyana. Diu la llegenda que en aquesta destarotada fugida el mateix rei Felip V cau al canal de Pinyana amb el cavall. La seva guarda personal el treu d'aquest mullader.
I fuig desesperat cap al "Castell" de Lleida.
Al molí ens trobem amb l'historiador local i la regidora de cultura que a partir d'aquí ens acompanyaran i ens donaran unes brillants explicacions. El molí de Pinyana ha estat arranjat i podem veure les instal·lacions.
Setena parada: El canó. Ens arribem al poble d'Almenar i pugem cap a l'església.  Al carrer de la Flora havia un trull de l'any 1910 on per ventilar-lo es va posar un canó. Sembla ser que el canó estava a la part alta del poble però poc a poc havia anat caient pel talús i sent abandonat fins que el constructor de trull li va donar aquesta nova utilitat. Sorprenent.
Només ens queda pujar a l'església i a la plaça. Veiem l'impacte d'una bala de canó a l'església. Procediria del Pla de Sas per la qual cosa podria correspondre perfectament a la batalla d'Almenar.
A la porta de l'església veiem la làpida dels morts fascistes (sembla que la trauran i posaran una altra amb els morts de l'altre costat). Veiem l'argolla on posaven els lladres amb el producte que havien robat... Fem un tomb per casc antic de la vila.
Una sortida amb un molt bon regust de boca... gràcies a en Gonzàlez, a l'historiador local, crec que es deia Forns i la regidora per l'acollida.