Excursions del Joan Ramon

Restes de bombes i metralla que formen una tanca de jardí Casualment, o no, uns quants dels amics del grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida també van venir al Campament Internacional del Centre i vam dedicar un dia a posar el nas pels vestigis històrics i com ells han conservat el seu passat. Comencem dient que ells també ens passen la mà per la cara. En tots els pobles hi ha el típic monument amb els noms dels partizants que van lluitar contra el nazisme. Primer vam voler anar a buscar vestigis de la Gran Guerra. Hi ha un fulletó amb els diferents punts que es poden anar a veure del front del riu Izonso (Soca en eslové). Prop de Tolmin vam anar a Mengore per on passa el Sender de la Pau. Primer vam anar al llogarret de Volce i vam preguntar com anar a Mengore que va ser darrer l'indret on es van produir combats importants quan els alemanys van trencar el front italià i es van plantar a l'Adriàtic. En aquest sector van haver m

El Triglav és la muntanya més alta d'Eslovènia. Etimològicament vindria a dir Les tres caps. Els eslovens creuen que una vegada a la vida han de pujar al Triglav. És una muntanya amb una gran devoció on els dies d'estiu pot estar bloquejada per la gentada que hi puja i baixa. És una muntanya que amb la munió de ferro que hi ha a la paret no és difícil però diríem que tampoc és fàcil doncs els excursionistes amb vertigen hauran de marcar-se d'altres fites. Vam pujar al Triglav en tres etapes: 1r dia: Vam sortir de Polkjura o Rudno Polje al refugi de Palmika Dom. 2n dia: Refugi de Palmika Dom al Triglav al refugi de Kredarici Dom i descens al refugi Volnikov Dom. 3r dia: Del refugi Volnikov al pic Visecnik i retorn a Polkjura. De fet els molt matxotes ho poden arribar a fer en un dia però nosaltres volíem fruir de la sortida. Si ho tornés a fer pujaria al refugi Kredarici i baixaria pel Palmika (més fàcil) i al refugi (Dom) Kredarici hi ha tota mena de serveis mentr

Em preguntava perquè tothom de tornava de fer muntanya d'Eslovènia en venia encantat. Així que la millor forma per descobrir el motiu és anar-hi. Enguany el Centre ha decidit fer-hi el IVrt Campament Internacional. És un campament assembleari amb moltes discussions i poques decisions encara que enguany no ha hagut gaires discussions Les seves muntanyes són meravelloses. És un error pensar que els Alps Julians només són Triglav i hi ha molt més. Té un color de roca clar, blanc, que es pot arribar a confondre de lluny amb neu. Les parets són imponents. Els camins senyalitzats meravellosament bé, amb una munió de cartells vermells, pintura i camins ferrats que et permet pujar als grans cims. Els eslovens i eslovenes (perdó per comentari masclistes, molt guapes) són amables, educats, parlen un anglès perfecte però no italià i molt menys francès com es pensava jo. Alguns castellà. L'àngles esdevé la llengua de comunicació normal (i jo sense saber-ne). Un error que vam fer va

En el massís del Cotiella hi ha una carena plena de referències horàries. De pics de Migdia n'hi ha bastants a les nostres muntanyes (Tuixent, Montsec,...). Generalment corresponen a pics prominents que coincideix que en el seu cimall el sol s'instal·la a migdia (sud) i això es pot contemplar des d'un poble i serveix com rellotge natural. En aquesta carena hi ha el pico de las Diez, el pico de las Once i el pic de Mediodia. Quan arribo al primer cim veig a sota el poble de Plan i desvetllo el petit misteri. Segurament, des de Plan, el sol es deu de situar a les deu damunt del primer pic, a les onze en el segon i al migdia sobre el del Mediodía. Penseu que sempre a migdia el sol està encarat al sud per tant és un punt que no canvia durant l'any a diferència de l'oest i l'est que va canviant de l'estiu a l'hivern. Bé, des del punt de vista excursionista constitueix una excursió prou interessant perquè el massís del Cotiella té una orografia molt dife

Fa temps en un article de la revista Vèrtex vaig veure una ressenya per pujar al pic Aut. On estava aquest pic? Doncs resulta que estava situat en la vall de Boi. Amb un nom tan fàcil de memoritzar el vaig guardar en l'inventari de cims per fer. Avui he tingut temps i he volgut anar a veure'l. No m'ha pas decebut. Té la panoràmica excepcional dels pics que estan fora del "cotarro" que sol ser millor dels que estan dins. Pujada ferma però amb molts trams de senders. Ideal per començar la temporada de Pirineu quan encara no saps gaire bé on arriba la neu. Característiques : Valoració: Ascensió a un cim secundari.  Garantida  la solitud. Visió panoràmica molt interessant. Dificultat : Moderada. Cal tenir present el desnivell. Bona part del recorregut es fa per un carrerany però no sempre el trobem a la pujada. Desnivel l: 1130 m. Distància : 11,6 km.  Temps :  4 hores 58 minuts. Descripció de l'itinerari : De l'aparcament de la planta embotellad

Després de fer la feina dels 4000's vam decidir que ja ens tocava baixar però en lloc de fer-ho per on ho havíem fet vam decidir baixar per la vall del costat i fer una mica de circuit. Descripció del recorregut : Des del refugi del Toubkal ja m'havia fixat en un sender a l'esquerra que sortia per la vall però en lloc de baixar pujava i s'enfilava fers la carena. Lògicament és el camí que puja al Tizi n'Aguelzim. Són 300 metres de desnivell però es van força bé ja que el camí traça una llarga diagonal. És un camí molt intel·ligent. 1 h 30 min. Tizi n'Aguelzim (3540 m.) que comunica les dues valls. M'arribo al cim proper de l'Aguelzim Nord (15 min. entre anar i tornar). Hi ha algun moment que podem veure el temple de Sidi Chamharouch al fons de la vall. També destacar la visió de les valls que hem fet anar per pujar i baixar al Toubkal.  Després del coll ve una canal, el Canchal de Tuguinuria,  que es baixa fent ziga-zagues. Em recorda el camí de le

Fa uns anys el bon amic Feliu Izard va fer una llista dels tres mils del Pirineu. Poc després va començar a sortir llistes tan absurdes com la Buyse que posa que hi ha al Pirineu 202 tres mils. En Feliu en posa 162. Jo personalment crec que n'hi ha menys, algun dia quan em jubila prometo fer la meva llista que serà propera als 125 cims reals. Aquest estiu he estat al Marroc pujant als cims de l'Atlàs i m'he trobat que no hi ha una llista "oficial" de quatre mils. Així que penso posar la meva modesta reflexió sobre el tema: 1.- Jbel Toubkal (4167 m.) Cim principal. 1.a Agulla d'Ifni (4100 m.) Cim secundari. 1.b Toubkal Oest (4030 m.) Cim secundari. 1.c Imouzzer (4010 m.) Cim secundari. En algun lloc he vist Petit Imouzzer que es troba abans de la bretxa cimera, no es pot considerar un pic sinó una simple elevació de la cresta. 2.- Timesguida o Ouanoukrim (4089 m.) Cim principal. 2.a Ras Ouanoukrim (4083 m.) Cim secundari. El pic Ras Oest

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras , no és turística. Què vol dir això? doncs que no trobareu un sender marcat, caldrà intuir clarament la direcció per on heu de pujar. Aquest aspecte aventurer té aquest encant. Val a dir que cal pujar una tartera pesada "un passito pa alante, un passito pa tras" però no hi ha cap d'altra dificultat remarcable. Personalment va ser el 4000 més interessant dels 5 que he fet durant la meva estada als Atlas. Característiques : Valoració: Recorregut interessant però sense la sensació de ruta Coca-cola del Toubkal. Aquí cal orientar-te i pensar. Dificultat : Moderada. La principal dificultat és pujar per la tartera amb pendents de 35º. Desnivel l: 950 m. Distància : 8,7 km.  Temps :  4 hores 30 minuts. Descripció de l'itinerari : Ma filla entre els cards 30 min. Abandonem el camí principal que puja per l a vall d' Assif n'Isougouane  i a