QUATRE MILS DE L'ATLAS (5): DEL REFUGI DEL TOUBKAL A IMLIL PER TAMSOULT

Després de fer la feina dels 4000's vam decidir que ja ens tocava baixar però en lloc de fer-ho per on ho havíem fet vam decidir baixar per la vall del costat i fer una mica de circuit.
Descripció del recorregut:
Des del refugi del Toubkal ja m'havia fixat en un sender a l'esquerra que sortia per la vall però en lloc de baixar pujava i s'enfilava fers la carena. Lògicament és el camí que puja al Tizi n'Aguelzim. Són 300 metres de desnivell però es van força bé ja que el camí traça una llarga diagonal. És un camí molt intel·ligent.
1 h 30 min. Tizi n'Aguelzim (3540 m.) que comunica les dues valls. M'arribo al cim proper de l'Aguelzim Nord (15 min. entre anar i tornar). Hi ha algun moment que podem veure el temple de Sidi Chamharouch al fons de la vall. També destacar la visió de les valls que hem fet anar per pujar i baixar al Toubkal.
 Després del coll ve una canal, el Canchal de Tuguinuria,  que es baixa fent ziga-zagues. Em recorda el camí de les 100 curves però aquí potser n'hi ha dos-centes i no hi ha vegetació. Així que des de dalt ja es veu tots els revolts. Menys mal que a nosaltres ens toca baixar ja que ens creuem amb uns mulers que porten material d'un grup d'anglesos que venen darrera. Aquests ho tenen més malament. Recordar que cal deixar sempre el camí a les mules per no tenir problemes.
Després el sender continua baixant però d'una forma més humana. Trobem alguns exemplars de savines que són veritablement impressionant. Potser tenen mil anys. Almansor guerrejava per Barcelona quan naixia aquests arbusts.
Deixem a l'esquerra el sender al refugi de Tazahart on voliem anar primer però el guarda del refugi dels Mouflons ens ha convençut per arribar més avall.
Després ens toca més revolts fins arribar al fons de la vall on observem que el riu s'escola per la paret.
4 h 15 min. Cascada d'Iraulidene, que sense ser molt grans, uns 60 metres, si que té el seu encant en traginar per un territori mancat d'aigua. Ens aturem a intentar fer la millor fotografia.
A les 4 h 30 min. Arribem al refugi de Tamsoult (2250 metres). Has estat 350 m. de pujada i 1200 de baixada.
Tamsoult és un petit grup de cabanes on hi ha una mica de terra per conrear (panís, patates, cebes, cereal). Poca terra però l'endemà vaig veure un munt de persones que pujaven de Tizi Oussem a treballar.
Dormirem aquí i demà farem la darrera part de l'aventura. El vespre va ser molt interessant doncs el guarda del refugi, un guia de muntanya i el muler es van sincerà amb nosaltres i vam estar xerrant una bona estona. De tot una mica, un dels encants de la muntanya és conèixer les seves formes de pensar. El muler ens va explicar que preferia més ser muler que no pas guia de muntanya doncs havia d'aguantar alguna tonteria dels turistes. Tot va començar ensenyant paraules en castellà al guarda del refugi.
Com l'etapa és molt curta decideixo baixar cap al llogaret d'Oussem mentre que ma filla i el muler, amb més coneixement, prefereixen pujar directament al Tizi n'Mzik.
L'Alba i el muler pugen a Tizi Mzik (2489 m.) en una hora i mitja. Jo ho vaig en dues hores i quart doncs he agafat un trencall que baixava al llogarret de Tizi Oussem (proposta poc interessant).
A l'entrada de Tizi Oussem he coincidit amb una carabana de mulers i de muntanyencs anglesos que també pujaven al Tizi Mzik i m'han marcat el camí de pujada, sino no sé si hagués trobat el trencall.
Pensava que el sender passava per Sidi Oussem que seria una ermita on fan un aplec a l'any els berbers de la vall. Així que no he acabat d'arribar encara que de lluny no m'ha semblat gaire interessant. Els muntanyencs els he avançat els primers metres però els mulers no els he pogut agafar fins pràcticament arribar a la cruïlla amb Tamsoult. Quan he arribat al coll m'ha estat impossible seguir-los doncs molts s'han muntat a les mules.
Ara ens toca baixar cap Mzik però abans d'arribar girem a la dreta. Els mulers van cap a Armed i nosaltres baixem a Imlil.
Arribem al poble una hora i quart més tard. Imlil en essència és un carrer ple d'establiments, molts bars i restaurants encarats al guiris com nosaltres. Bé, a ser la Viella de l'Atlàs. Anem al nostre Riad Dar Imlil que quan vam anar tan poques hores vam poder fruir. Ara dutxar-nos, migdiada i el bon reguts de la feina ben feta.

Comentaris