Excursions del Joan Ramon

En cap carnet pireneista hauria de falta el cim de la Punta Suelza. Com li falten uns metres per ser un tres mil molts l'hem deixat abandonat. Porto 841 cim s - ahir els vaig voler comptar - i em faltava la punta Suelza així que vaig decidir no permetre aquesta distracció. Estic segur que molts excursionistes no han estat tan babaus com jo i ja l'han fet ja que em vaig trobar un senderó magnífic que puja fins al cim i això que travessa una tartera però ara el ferm és bo. Segur que fa 30 anys no estava com ara. Excursió molt recomenable. L'excursió la vaig plantejar en dues jornades. 1r dia: Per la vall de Plan pujo per GR-11 al collado d'Ordiceto i dormo en una cabana. L'endempa pujo al cim i baixo cap a Plan. Alerta que la pista (uns 11 km.) que puja a Viados és molt estreta i et trobes una munió de cotxes de cara. Descripció de l'itinerari : Primer dia : A l'esquerra de la pista principal veiem un trencall senyalitzat amb un cartell del GR-

Quan aneu de vacances tots anem a veure castells, palaus, catedrals i esglésies però igualment és interessant anar a veure mostres de cultura popular com són les treballades cabanes de pedra seca. A veure si ara amb la crisi immobiliaria haurem d'anar a fer-nos tots la casa al camp. Sense un euro a la butxaca ens podrem fer una casa només de pedra. L'ajuntament de Mont-roig ha tingut l'encert de marcar una ruta per conèixer algunes de les barraques de pedra seca del seu terme. Les construccions de barraques amb pedra seca són ben interessants. No hi ha cap argamassa que ajuntin les pedres sinó que és la pròpia gravetat que les fa caure i cal cercar la forma d'aguantar-les. El més difícil és sostenir el teulat que es fa amb el sistema de falsa cúpula on cada vegada es va tendint a posar una capa més endins fins tancar l'obertura. Per això calen murs ben gruixuts. És un recorregut ben interessant que vam fer el Charli, la Ira i jo (que tenia mal al peu) quan es

En aquesta proposta "playera" anirem seguint un nou tram del GR-92 que iniciem a Miami Platja, a tocar del port marítim d'Hospitalet de l'Infant (cal travessar sols una curiosa passarel·la). Anem pel passeig marítim de Miami i després anem vorejant belles cales – que en la costa daurada no són tan habituals – fins arribar a l'estany Salat (no estany Gelat). Passeig familiar. Descripció de l'itinerari : Sortim de la punta del Riu a tocar del port de l'Hospitalet de l'Infant (cartell informatiu) i anem seguint un agradable passeig marítim on podem veure com en pocs anys els humans ens em carregat la nostra costa edificant una munió d'hotels i apartaments que ara es venen. 1, 2 km Fi del Passeig. Cal anar a la platja i passar per darrera d'un "xiringuito". Als 100 metres trobem unes escales. Ara anirem contornejant belles cales (Cala Bot, cala del Misteri, cala Solitari, cala dels Vienesos, ...). Anem una vintena de metres

Amb l'Estivi decidim – de fet ho va decidir ell – anar a banyar-nos en alguna tolla ja que fa massa calor per trescar per les muntanyes litorals. Anirem als Gorgs. Pugem amb cotxe fins l'ermita de Sant Pau d'Arbolí. Sembla ser que hi viu una ermitana que cuida l'ermita. Mirem de no molestar-la. Agafem un PR que surt a la vora de l'ermita. Anem cap al mas de Nadal. Trobareu alguns cartells de Prohibit el pas, propietat privada. Fa uns anys havia una parella que vivia en aquests topants i es molestava pel pas de la gent i alguna vegada havien sortit amb una escopeta. Avui trobem un altre fugitiu del món barbut i despullat, sembla que s'amaga de nosaltres. Si demanem respecte per l'ermitana crec que també cal fer-ho pel home feréstec del mas de Nadal. Anem seguint un PR però en arribar a una barrancada prenem un corriol perdedor – no hi ha com anar amb guies locals – i fem cap als camps de la font del Grau on hi ha un dipòsit forestal i una bassa.

L'illot del Torn demostra que m'agrada la platja. Únicament em sobra la gent, la calor i la sorra. A la platja del Torn des dels anys 80 hi ha una platja nudista. Potser el fet que hi hagi la central nuclear de Vandellós va permetre que els hippis d'aquells anys s'instal·lessin en aquells verals. Però els que baixen a la costa poc posen els ulls a un petit rocall que hi ha a la costa. Molts ignoren que amaguen un petit castellot, torre de guaita, documentada ja l'any 1678 i destruïda l'any 1813 pels anglesos. Res un munt d'història desconeguda. Complementem l'excursió amb la pujada al puig del Torn (153 m.). Anem a la feina. Descripció de l'itinerari : En el km 1126 de la carretera N-320 entre l'Ametlla i l'Hospitalet dels Infants hi ha un trencall cap a l'est. Cartell informatiu. Per aquí passa el GR-92 que puja fins aquí per evitar el pas per la Central Nuclear de Vandellós. Baixem a la platja ( 2,2 km.) nudista del Torn,

No us sentiu culpables de no saber quin pic és . La majoria de pireneistes tampoc ho saben. Per això hem decidit anar-hi el Joan Lores - pur companyerisme - i jo. Us ajudaré una mica si mireu el mapa del voltant del circ dels Anglios (alguns en diuen Anglos) veureu que tot es diu Anglios: Estany d'Anglios, coll d'Anglios, pic d'Anglios. Tot no. El pic més important és diu pic de Soubiron. Li van posar el nom d'un geògraf francès que feia guies. Diuen que el seu cim fan fer un aplec amb més de 50 excursionistes. Costa de creure ja que no crec pugi en un any més de dos caminadors com ho hem fet avui. Primera ascensió coneguda: Emili Juncadella i Jean Haurillon. Accés : Prenem la carretera N-230 a Viella. Passeu els tres túnels de la presa de Moralets (Senet) ja podeu aparcar el cotxe. Hi ha un cartell a l'esquerra on podeu deixar el cotxe però com estarà una nit potser millor que el deixeu una mica amagat uns metres més endavant. Penseu que en acabar sortireu al

El castell d'Escornalbou és un d'aquells petits tresors que cal conèixer. Hi vaig pujar fa anys amb el meu pare – que ara està hospitalitzat. Si pot pujar per una bona carretera que surt del poble de Vilanova d'Escornalbou però clar, això és fer trampa i he volgut pujar caminant des del poble d'Argentera. L'Estivi m'ha dit que és un dels camins més bonics del Baix Camp. Bona elecció. Arribo a Argentera i està plovent i em sé esperar una estona al cotxe. Els núvols acaben passant però no així el fort vent. Argentera (350 m.) és un petit poble arrecerat al peu de la serra homònima. És una serra blanca i potser d'aquí li ve el nom doncs Argentera equivaldria a platejada. Etimologies fora Argentera és un poble mediterrani amb tots els colors del món, amb cases de diferent nivell, barreja de cases velles i noves reconstruïdes com a segona1 vivenda, Trobem façanes bastides amb carreus de pedra. Tot té una aparença d'arreglat pel turisme però aquí la ma

La Mola de Genessies és un tro formidable embolcallat de cingleres en una de les contrades – les muntanyes de Vandellós – verament feréstegues amb una munió de parets i d'agulles que atreuen la mirada dels aventurers més asselvatjats. Fa por perdre's per aquest rodals. La vegetació és pútida, selvàtica en els vessants obacs i en les fondalades. Aproximació : En el km. 13,5 de la carretera C-44 de l'Hospitalet de l'Infant a Tivissa prenem una carretera vella que surt a ponent cap a Gavadà. 2,4 Km Arribem a la masia de Genessies (495 m.) d'unes grans dimensions. Antigament devia ser una casa forta de la contrada però ara roman abandonada i oblidada. Si les pedres parlessin... Descripció de l'itinerari : Prenem una pista que s'endinsa a la muntanya enllà amb algun tram encimentat. 9 min. Cruïlla de camins on hi ha un pal informatiu. Anem per la dreta cap a la Jovera. Tornarem del Coll de Rourar que ve per l'esquerra. 12 min. Passem per la

El Centre d'interpretació de Miró de Mont-roig ha fet un itinerari per endinsar-nos en els escenaris mironians – encara que no està gaire ben indicat – i cercant l'espai vaig a parar a la punta de la Pixerola entre Cambrils i Miami Platja. Quina sorpresa m'he pegat quan he trobat una fortificació encarada al mar. Corresponen a les defenses militars franquistes per protegir-se d'un temut atac dels aliats democràtics europeus. Està format per dos búnkers units per un llarg passadís en forma de Y. Podem entrar a l'interior d'una de les construccions i observar tres espitlleres per posar metralladores. L'altre búnker està tapiat a l'igual que el llarg passadís. Damunt de la construcció hi ha un xiringuito. Coordenades UTM 35T 33 23 02E 45 45 685N Descripció de l'itinerari: En la rotonda de la N-340 que ens duu a Mont-roig i al nucli de Mainou prenem la carretera que duu a la platja de Mont-roig. 0,9 km Arribem a la platja on hi ha un xiring