Cercar en aquest blog

Avui he anat a veure la passarel·la de Mont-rebei, el pas encara està tancat però potser hi havia una cinquantena de persones a la passarel·la. La veritat és que el pont sobre el riu està molt bé i és molt interessant. Com explicaré al final vaig estar un dels responsables d'aturar el pont que volien enllaçar l'ermita de la Pertusa i Sant Quitèria i vam permetre aquest passarel·la menor. El problema és que els aragonesos han resolt molt malament el pas cap a Montfalcó. Han fet uns baixadors extremadament complexos. No pot passar tothom ja que estan 80 metres per damunt d'un cingle vertical. Jo que no tinc vertigen em feia cosa. El pas és estret. Si feu 60 centímetres de cadera segurament no passareu. Les rampes han estat fetes de fusta i ja està una mica resseca que passarà d'aquí 30 anys?. No m'estranya que no s'inauguri. No compleix els requisits bàsics de seguretat. I això ho hem pagat entre tots a traves d'una subvenció de la Unió Europea que va recol...

VESTIGIS DE LA GUERRA CIVIL DE CERVIA DE LES GARRIGUES: OBSERVATORI DE LA PUNTA DELS MARQUESOS I TRINXERES DE VALLSEQUES

Al bar Claver de Cèrvia de les Garrigues ens trobem 4 exploradors de soca-rel. Pere Casamitjana que és el nostre guia local al qual no em cansaré d'agrair les descobertes, en Melito Camprubí , un estudiós que està aprofundint en la biografia de l'arquitecte Josep Torres Clavé que es va encarregar de les fortificacions republicanes de la L2, en Josep Casas d'Ulldemolins que és el nostre relacions públiques i jo, encara mig coix. Ens hem trobat per descobrir vestigis de la Guerra Civil que ha localitzat en Pere. En aquesta descripció hi ha trams fets en vehicle que estan indicant en km i caminant indicat en temps parcials. BREU RESUM : Ascendim a la punta dels Marquesos on localitzem un post d'observació amb una panoràmica excepcional. Després descendirem a les trinxeres de Vallseques . Hi ha dos emplaçaments prou destacats. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Treball de camp per localitzar vestigis de la Guerra Civil a Cervià de les Garrigues DIFICULTAT...

ELS EMBOSCATS DE TUIXENT: ESPLUGA DEL SOLA - ESPLUGA DEL QUICO - CABANIL

S'anomena Emboscats als homes en edat militar que es van amagar al bosc per no haver d'anar a la Guerra. Els primers anys va ser per ideologia dretana però a partir de l'abril de 1938 la situació va esdevenir dramàtica per la Republica quan es va separar Catalunya de la resta de l'Espanya republicana i havia caigut el Front d'Aragó i els feixistes s'havien establert a l'anomenat front del Segre. A l'abril es van cridar noves lleves (la més coneguda fou la lleva del biberó, nois amb 17 anys) i la lleva del Sac amb més de 35 anys. Cal capficar-nos en l'Esperit del temps i entendre aquest nois i homes que van decidir amagar-se o fugir a Andorra. Els Emboscats comptaven amb el suport logístic de les mares, germanes o núvies que els hi duien menjar als seus amagatalls. A Tuixent he trobat tres indrets on sé que si van amagar. Entrada a la balma Preparant aquesta entrada he fet una interessant trucada a Jordi Picart de cal l'Esteve . El seu pare en J...

TRAVESSA MUNTANYES DE PRADES: DE LA FONT DE LA TEULA - CASA DEL TILLAR A PRADES

El Joan i la Maribel de Juneda són els meus àngels de la guarda en aquest procés de recuperació. Avui em porten a fer una excursió inèdita i desconeguda per a mi a les M untanyes de Prades. Una autèntica meravella pel bosc d'alzines en la part inferior i en la part superior roures. També he pogut veure teixos - un arbre relíquia residual en els nostres boscos, pins plantats per la Mancomunitat de Catalunya del segle passat que va fer una ordenació forestal dels boscos de Poblet . La Mancomunitat va bastir la c asa forestal del Tillar per on passarem i la de Castellfollit . Justificació - resum : Passeig pel bosc que en estar encarat al nord es pot fer molt bé a l'estiu. Pugem pel barranc del Tillar que baixa amb força aigua i en el coll del Bosch (nom molt adient), passant arran del tossal de la Baltasana. Recordo un agent forestal que em va afirmar que des d'aquest cim es podia veure els dies clars La Seu Vella de Lleida. Baixem per Los Tillans fins a la locali...

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac...

UN PATRIMONI PER DESCOBRIR: LES PEDRERES D'ASPA. AVUI LA PEDRERA DE L'ASTOR

Cabana de picapedrer (pedrera de l'Astor) L'altre dia quan vaig descobrir una pedrera d'Aspa prop d'una excepcional cabana de falsa cúpula . I vaig recordar la figura de J osep Pinyol Gil que em va explicar detalls de la seva feina de picapedrer. Aspa tenia una gran tradició de picapedrers. De les seves canteres va sortir pedra per la Seu Vella (article de Francesc Fite Llevot titulat: Notícia sobre les pedreres, en epoca mediaval a l'parea de Lleida) i per l'església de Sant Llorenç. en Josep Pinyol em va explicar que havia repicat les pedres de l'antiga Audiència de Lleida, seu de l'actual Museu Morera , i segurament de la Catedral Nova . L'altre dia em van informar que també part de la pedra de la Sagrada família de Barcelona. Eren canteres ben importants, actualment no conservem ni el nom de les pedreres que resten anònimes. Li comento a en Josep Gallart d'Artesa de Lleida i em proposa anar a visitar la pedrera de l'Astor que f...

PASSEIG D'ALBATARREC AL NIU DE METRALLADORES DELS PATAMOLLS DE MONTOLIU

Hi ha vaga de mestres a les escoles. Em solidaritzo plenament amb els meus ex-companys de professió així que decideixo no portar els nets a l'escola. Decideixo anar a caminar amb ells pel terme. Idea bestial. Decideixo portar-los a veure el niu de metralladores del Patamolls de Montoliu . Un agradable passeig primaveral. Descripció de l'itinerar i: FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Passeig matinal per l'horta. Gaudint de la floració dels fruiters i del nostre patrimoni. DIFICULTAT: Baixa. DESNIVELL : 15 metres DISTÀNCIA: 6,5 km TEMPS : 2 hores ITINERARI CIRCULAR Sortim de l'extrem del poble cap a Montoliu. Travessem la carretera i passem per darrera de les darreres cases d'Albatàrrec. 0,150 km Passem a veure la roda de la Sènia . Hàbil construcció que permetia pujar el nivell de l'aigua i poder regar més terres. Coordenades UTM: 31T x=299939 y=4604933. Travessem la Sèquia de Torres i anem a l'esque...

RUTA DELS LLACS: DE L'ESTACIÓ DE TREMP A LA POBLA DE SEGUR

No en sabia res de la Ruta dels Llacs , però per la carretera C-13 vaig trobant indicacions. Miro per internet, poca informació. Poder es tracta encara d'un itinerari nou. De juny de 2024. Descobreixo que el projecte va costa 2,1 milions d'euros ...una passada. Nosaltres arreglant camins de franc!!! Clar el camí perfectament senyalitzat amb cartells informatius, fletxes de confirmació de camí, passarel·les metàl·lics afegits als ponts, baranes de fusta, ... que han de justificar aquest cost. És un trajecte que va de La Pobla de Segur a l'embassament de Cellers . Són 32 quilòmetres. Compartim l'espai el ciclistes i els excursionistes. Veure part2 de Cellers a Tremp FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió de bon fer i plenament lògica. Poder em va escandalitzar el cost de l'obra, després de tants anys obrint camins de franc. DIFICULTAT : Baixa, malgrat la llargària. DESNIVELL : + 155 metres - 122 metres DISTÀNCIA: 16,1 kilòmetres TEMPS : 3 hores 46 minuts ITIN ERARI LI...

JUNCOSA: ITINERARI CIRCULAR CERCANT LA COVA XEPERA (ERMITA TROGLODITICA DE SANT JOAN)

L'altre dia vaig anar a Juncosa de les Garrigues a buscar l 'ermita de Sant Joan - que sincerament em va encantar - i complementar la sortida amb la cova de Xepera .i malgrat voltar i voltar no la vaig trobar. Vaig pensar que avui tindria més sort després que en Christian Romero em va passar una foto - es veu un pal de la llum que hauria d'ajudar a localitzar-la i jo creia que podria localitzar fàcilment però tampoc he tingut sort. Però m'ha quedat una volta singular de la que trauria les errades que són prou evidents perquè ho he fet d'anada i tornada. Per veure l'excursió de l'altre dia AQUÍ FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Passeig matinal que estava pensat per localitzar la cova de Xepera però he de reconeixer la meva impotència però m'ha sortit una excursió prou bonica. La cova de l'ermita de Sant Joan justifica amb escreix la caminada. DIFICULTAT: Baixa. DESNIVELL : 90 metres DISTÀNCIA: 5,5 km TEMPS : 1 hora 55 minuts Descrip...

RECORREGUT DE MEMÒRIA HISTÒRICA DEL BARRI DE LA NOGUEROLA 1936

M'encanten els recorreguts de Memòria Històrica per què és una forma entretinguda de descobrir la nostra història menuda. Memorial Democràtic de la Paeria organitzat un nou itinerari. Aquest cop amb el guiatge d'Eva Legal i una sorpresa final a càrrec de Dolors Ciutat. Ens hem concentrat en la plaça Noguerola (coneguda per la plaça de la Taüt , per la seva forma). Aquí en el setge de Lleida en el setge de Felipe V en la guerra de successió (1707) els francesos van forçar les muralles el 12 d',octubre i van conquerir la ciutat. Hi ha el carrer de Ramon Castejon, un destacat republicà del segle XIX - alcalde i parlamentari. Curiosament els franquistes no van eliminar aquest nom del nomenclator de la ciutat perquè segurament desconeixien qui era aquest il.lustre lleidatà. El barri estava ocupat per fàbriques que foren expropiades en esclatar la revolució el juliol de 1936. Davant havia l'Ateneu llibertari que es va bastir durant la Guerra civil aprofitant la fàbrica de M...

Amb la tecnologia de Blogger

Joan Ramon: LLEIDA (Albatàrrec), CATALUNYA; Estimo la muntanya amb bogeria i us vull explicar les meves sortides.

Accedeix al perfil

Cercar en aquest blog

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguidors

El Ultimo Peregrino.

**Via Ferrada Les Arcades K3
Fa 6 dies
pass@muntanyes

Solana del Pedró dels Quatre Batlles
Fa 2 setmanes
Calaix de documents Joan Ramon Segura

CAPTAIRES DE LA PAU: EL PRIMER MOVIMENT PACIFISTA A LLEIDA
Fa 5 setmanes
El Blog de Jesús Almarza

Escalada familiar Paret del Pont. Camarasa.
Fa 2 mesos
Montaña Segura - Campaña de Seguridad en Montaña

Campaña de encuestas 2025 a los practicantes de actividades en el medio natural
Fa 5 mesos
ESCALADA PER A TONTOS

CUA DE DRAC: NOVA VIA A SANTA ANNA
Fa 5 mesos
Avui, sempre

MONGÒLIA: TRADICIÓ, MODERNITAT, DESERT I MUNTANYA (i III)
Fa 7 mesos
sempre molt més lluny

Via del Ramon i la Remei a Sant Llorenç de Montgai
Fa 8 mesos
Segueix pujant

Repte assolit: Lliga de la Noguera 2024
Fa 1 any
Lo Racó de MeteoLaSenia

Novembre 2020. El Temps per dos finestres
Fa 5 anys
Excursions per Tuixent

11à CAMINADA POPULAR DE LA FESTA MAJOR DE TUIXENT: PELS PINS MONUMENTALS DE L'ARP
Fa 7 anys
Pàgina personal d'en Joan

Bones festes, però no a tothom
Fa 8 anys
TROUSSEJANT

LONDON LOOP
Fa 8 anys
lolibloc

Berlin
Fa 8 anys
Sortides amb família

Fa 9 anys
Blanc Magic

54è pessebre al cim d'una muntanya
Fa 13 anys
Página Camins de Muntanya de Lleida
Alçada 5.895 m.

Mostrar 5 Mostra-ho tot

Arxiu

d’abril 20266
de març 202611
de febrer 20264
de gener 20264
de desembre 20251
de novembre 20254
d’octubre 20257
de setembre 20258
d’agost 202511
de juliol 20257

de juny 202510
de maig 202511
d’abril 20257
de març 202519
de febrer 202511
de gener 20259
de desembre 20248
de novembre 20247
d’octubre 202412
de setembre 202412
d’agost 20244
de juliol 20246
de juny 20246
de maig 20247
d’abril 202416
de març 20248
de febrer 202416
de gener 202410
de desembre 20238
de novembre 20237
d’octubre 20236
de setembre 20237
d’agost 202311
de juliol 20234
de juny 20236
de maig 20236
d’abril 202312
de març 20238
de febrer 20235
de gener 202310
de desembre 20228
de novembre 202221
d’octubre 20225
de setembre 202212
d’agost 202215
de juliol 202211
de juny 20229
de maig 20226
de març 20227
de gener 20222
de desembre 20214
de novembre 20217
d’octubre 20214
de setembre 202113
d’agost 20218
de juliol 20215
de juny 20215
de maig 20219
d’abril 202110
de març 202112
de febrer 20219
de gener 202112
de desembre 20209
de novembre 20209
d’octubre 20207
de setembre 20206
d’agost 20205
de juliol 20207
de juny 20206
de maig 202013
d’abril 20201
de març 202010
de febrer 20207
de gener 20201
de desembre 201910
de novembre 20196
d’octubre 20199
de setembre 20197
d’agost 20197
de juliol 201910
de juny 20196
de maig 20195
d’abril 20196
de març 20194
de febrer 20192
de gener 20193
de desembre 20187
de novembre 20184
d’octubre 20187
de setembre 20184
d’agost 20184
de juliol 20187
de juny 20187
de maig 201810
d’abril 20186
de març 20185
de febrer 20181
de gener 20184
de desembre 20177
de novembre 20176
d’octubre 20175
de setembre 20173
d’agost 20177
de juliol 201716
de juny 20175
de maig 20177
d’abril 20177
de març 20173
de febrer 20173
de gener 20171
de desembre 20164
de novembre 201610
d’octubre 20167
de setembre 20166
d’agost 20164
de juliol 201611
de juny 20167
de maig 20166
d’abril 20168
de març 20166
de febrer 20165
de gener 20166
de desembre 20158
de novembre 20159
d’octubre 20158
de setembre 201512
d’agost 20158
de juliol 201511
de juny 20153
de maig 20154
d’abril 20157
de març 20158
de febrer 20155
de gener 20153
de desembre 20146
de novembre 20142
d’octubre 20147
de setembre 20143
d’agost 20144
de juliol 20145
de maig 20146
d’abril 20144
de març 20143
de febrer 20141
de gener 20141
de desembre 20133
de novembre 20135
d’octubre 20135
de setembre 20133
d’agost 20134
de juliol 20133
de juny 20133
de maig 20131
d’abril 20132
de març 20133
de desembre 20124
de novembre 20124
d’octubre 20123
de setembre 20122
d’agost 20125
de juliol 201211
de juny 20125
de maig 201215
d’abril 20128

Mostra'n més Mostra'n menys

Entrades populars d'aquest blog

DOCUMENT: NOVETAT SUPERBA SOBRE EL LLISTAT PRESONERS SEU VELLA

Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac...

LA MUNTANYA SOMNIADA, EL PIC DE RULHE

El pic de la Rulhe des de l'Alt de Juclar Fa uns anys vaig pujar al pic d'Escobes de les valls d'Andorra i en sortir en la carena em vaig adonar d'una altiva muntanya del territori francès i que desconeixia el seu nom. Quan vaig arribar a casa em vaig posar a mirar i remirar. Llavors vaig descobrir que aquella bella silueta era el pic de Rulhe a les terres de l'Arieja . Són d'aquelles muntanyes que captiven i un cop l'has vist i vols pujar. És la muntanya cònica per excel·lència Però és una muntanya dreta, costeruda. Però ens acompanyat la boira i hem pujat una mica com hem pogut amb el GPS en mà i ens n'hem sortir de fer cim però, malgrat estar dues hores al cim, la gabatxa no s'ha aixecat en tot el dia. Així vam pujar un gran cim però no el vam poder fruir. Descripció de l'itinerari : Sortim del refugi de Juclar vorejant per dalt l' estany de Juclar . Es tracta de l'estany més gran d'Andorra. El sender queda tallat per un cingl...

EL PEDRAFORCA PER LA CANAL DEL VERDET

El coll de la Canal del Verdet amb la canal entre ombres i sol. El Pedraforca són, amb Montserrat, les muntanyes màgiques de Catalunya. Ens atreu amb força als muntanyencs i és l'anhel de molts catalans encara que els exigeix fer un bon tirapits per assolir-la. He pujat una dotzena de vegades entre el Pollegós Superior, el Pollegó inferior i el Calderer, alguns cops per la paret nord, i puc afirmar que la baixada per la tartera de Saldes esdevé perillósa i darrerament miro d'evitar-la. Però també m'agrada pujar per la canal del Verdet, crec que la millor solució és pujar al Verdet des de Gósol i baixar per la tartera de Gósol menys exposada. Pujar per la Canal del Verdet exigeix un parell de passos de grimpada (II grau d'escalada). Han posat una corda que facilita molt el pas, de totes maneres caldria dur algun cordino i bagues per assegurar si algú va insegur per terreny exposat. Vaig tenir la gran sort de pujar per segon cop amb les meves filles. L'altra...