Excursions del Joan Ramon

Avui, 30 de juny 2013, hem celebrat la Festa del Riu. El Centre ha organitzat la segona caminada del riu. Hem estat 120 caminadors/es que ens ho hem passat prou bé encara que a darrera hora feia una mica de calor. Descripció de l'itinerari: Hem sortit de les comportes de Pardinyes i hem anat per la banqueta del riu (pel vessant de la ciutat, riba dreta). En arribar als instituts hem agafat el camí de Rufea fins la passarel·la i hem saltat a la riba oposada. Al racó de Tòfol en Xavier Massot ens ha explicat les característiques del bosc de ribera mentre descansàvem. Hem continuat fins al canal de Serós que hem seguit per l'esquerra - aigües amunt - fins el següent cruïlla on hem baixat al racó del Tòfol i ara hem seguit pel camí vell d'Albatàrrec cap a Lleida. A l'entrada hem anat a buscar la baixada cap a la canalització de la riba esquerra fins al pont de Pardinyes on hem canviat de riba i hem baixat a les comportes on hem continuat la festa fins que hem orga

Sortida en autocar del CEL. Avui la fita era travessar la serra de Port del Comte sortint de l'estació d'esquí de fons de Tuixent-Lavansa (Alt Urgell) i arribar a coll de Jou en l'extrem meridional de la muntanya al Solsonès. La travessa té l'al·licient de coronar el Padró dels 4 Batlles que és el cim més alt d'aquesta comarca. Els prats estaven verds i florits, ha estat meravellós malgrat no haver trobat isards com vaig prometre als meus companys/es. Èrem 35 altres vegades anem més però força havien d'anar al Concert per la Llibertat. Característiques : Dificultat: Mitja. Travessa de muntanya. Desnivell:  + 480 m. - 900 m. Distància: 13 km. Inici: Estació d'esquí de Tuixent. Acabament:  Coll de Jou. Temps total: 3 h. 25 min. Descripció de l'itinerari : Sortim de l'estació d'esquí de Tuixent (1932 m.) i pugem pel tallafocs. Travessem dues pistes d'esquí que venen pràcticament perpendiculars. Que diferent a l'hiver

Tristament porto la pena de molts companys/es morts en la muntanya. He acabat per fer-me una mena de ritual per poder portar el dol amb dignitat. En essència ve a ser, tan senzill, com fer una excursió i pensar amb els amics perduts i anar-me'n acomiadant en l'entorn que tantes vegades hem compartit. Em vaig fent a la idea que no els tornaré a veure i que sols viure dels seus records. Encara que sempre acabo pensant que he tingut molta sort d'haver d'haver-nos creuat els nostre camins.. Home, no era qüestió d'anar al Daulaghiri, així que avui he anat a les muntanyes de Vilaller que de ben segur el Juanjo coneixia i pujava i baixava quan s'entrenava per les seves quimeres himalaienques. Feia uns dies que m'havia aparegut la idea de pujar a les muntanyes de la carena entre la vall de Boi i la Ribagorça. Aquest matí quan pujava amb el cotxe m'he adonat, era el desig de passar el dol. Val a dir que m'ha sorprès la bellesa de l'excursió amb unes pa