diumenge, 16 de juny de 2013

PER LES MUNTANYES DEL JUANJO


Tristament porto la pena de molts companys/es morts en la muntanya. He acabat per fer-me una mena de ritual per poder portar el dol amb dignitat. En essència ve a ser, tan senzill, com fer una excursió i pensar amb els amics perduts i anar-me'n acomiadant en l'entorn que tantes vegades hem compartit. Em vaig fent a la idea que no els tornaré a veure i que sols viure dels seus records. Encara que sempre acabo pensant que he tingut molta sort d'haver d'haver-nos creuat els nostre camins..
Home, no era qüestió d'anar al Daulaghiri, així que avui he anat a les muntanyes de Vilaller que de ben segur el Juanjo coneixia i pujava i baixava quan s'entrenava per les seves quimeres himalaienques.
Feia uns dies que m'havia aparegut la idea de pujar a les muntanyes de la carena entre la vall de Boi i la Ribagorça. Aquest matí quan pujava amb el cotxe m'he adonat, era el desig de passar el dol. Val a dir que m'ha sorprès la bellesa de l'excursió amb unes panoràmiques excepcionals. Penseu que a l'Everest cada any pugen unes 300 persones. Aquí de ben segur que no trobareu a ningú.


Característiques:
Dificultat: Entre mitja i alta. Cal tenir una bona orientació/track per seguir l'itinerari. He baixat al recte des de dalt però no es gens aconsellable sinó és que voleu entrar als Marines.
Itinerari d'anada i tornada. 
Desnivell:  + 1200 m. - 1200 m.
Distància: 11 km.
Inici: Poble de Casós, damunt de Vilaller.
Itinerari ideal per quan a la plana ja fa massa calor i encara hi ha molta neu al Pirineu.
Temps total: 6 h.

Descripció de l'itinerari:

A l'entrada del poble de Casós (1227 m.) trobo un cartell cap al poble de Coll (a la vall de Boi) per coll de Serreres. Travesso el barranc i veig que el camí va per una pista a la dreta. Prefereixo anar a l'esquerra, tot pujant per prats per un camí carreter.
23 min. Arribo a un camp i el camí carreter no continua. A l'extrem veig un tub negre i veig que allí comença un antic camí que puja tot fent llaçades. El vaig seguint prou bé ... fins que el perdo.
35 min. Surto a un nou prat i giro per la dreta. Travesso dos barrancs i en el segon prenc un corriol amunt. Trobo alguna fita encara que sembla més el pas d'animal que un sender. Pujada ferma.
Hi ha moments que tinc la sensació d'anar sense camí però pujo prou bé. En el mapa del GPS em dibuixa aquest senderó.
1 h 07 min.  Arribo a una curiosa cabana-aixopluc (1546 m.) que em recorda l'esforç per bastir-la i ara roman abandonada i mig caiguda. Si les pedres parlessin ... a partir d'aquí trobo un corriol prou evident que passa entre els coixins de monja que cobreixen el coster.
Quan m'adono estic damunt del coll de Serreres i estic pujant amb un peu a la vall de Boi i un altre a la Ribagorça (és una manera de parlar).
1 h 30 min. Arribo al tossal de Sentúcia (1710 m.) amb una panoràmica excepcional. Destacaria la visió a vol d'ocell de Vilaller. Podria perdre'm buscant la casa de Juanjo però tampoc no és el cas. La meva ment treballa amb harmonia i vaig recordant els bons moments amb el "marica de playa" (com anomenava amistosament als amics).
Perdo alçada cap a la collada de Calbo (1675 m.) tot seguint un corriol (1 h 36 min.) i davant em queda la mole del Cap de la Cana cinc-cents metres per damunt. Cal prendre-s'ho amb calma. Primer segueixo un altre carrerany que surt pla cap a l'est. Fins trobar un pi solitari (1 h 44 min.) i abandono el camí i començo a traçar ziga-zagues. Tendeixo anar més pel vessant de la vall de Boi, tot resseguint corriols fets pels animals. Deixo a l'esquerra alguns contraforts de la carena.
2 h 14 min. Decideixo abandonar el carrerany i anar a cercar definitivament la carena.
Dalt trobo una aresta de roca - sense cap problema - que m'informa que la pedra de la contrada és granit. Una pedra franca, agraïda i de bon pujar.
2 h 44 min. Arribo al Cap de la Cana (2177 m.) on encara puc veure el poble de Vilaller. Hi ha un pal indicatiu. I darrera una llarga carena. Dubto si seguir ... continuo carena enllà.
S'imposa l'herba que ara està ben florida. Gensana pirinenca, flor del vent ... però dalt del cim trobo miosotis, coneguda també com a no m'oblidis.  El meu cap fa cabòries i crec que és el nostre deure amb el Juanjo que en tot moment volta pel meu cap.
Deixo a l'esquerra el tossal de la Moixa i vaig seguint la carena. Un mur rocós s'entesta en no deixar-me passar. Observo que hi ha una canal per on podré pujar sense gaires problemes. Coordenades UTM 315492E 4707340N 2182 m.
Més endavant em torno a trobar amb la roca però ara pujo per una canal sense cap dificultat més que observar les pedres que es poden moure.
3 h 06 min. Arribo al tossal de la Mina (2251 m.) que no és gaire destacat.
Vaig una estona pel vessant oest que és molt més dret.
3 h 16 min. Tossal de l'Orri (2293 m.) en el seu cimal s'obre una superba panoràmica sobre les Muntanyes Maleïdes presidides pel gegantí Aneto, el tuc de Mulleres, el pic de la Tallada. No em pensava que des d'aquí dalt fruiria d'una visió tan dilatada.
El Montsec, com teló de fons, Escales, la serra de Sant Gervàs, la serra de Cis, el Turbo, pic de Cervi, el Cotiella - màgnific -, els pics d'Eriste, els pics de Cerler, el Vallhibierna, l'Aneto, Tempestats, Russell, Mulleres, Feixant, port de Viella, Punta dels Soldats, Avellaners, punta Lequetre - tapant els Bissiberis - , punta Alta, Pala de Serrader, Contraig, Pessons, Corrunco de Durro, pica Cervi ... qui pot demanar més.
Encara em falta baixar a un collet i pujar a la pala Gespedera (2349 m. - 3 h 30 min.) punt més alta d'aquesta part de la llarga carena. Fa uns anys vaig pujar al Cap de les Roies de Cardet que seria la continuació de la llarga carena que separa la vall de Boi i Ribagorça. Aquí m'acomiado del Juanjo, com en el seu moment vaig fer amb el Jordi Guivernau, la Blanca, el Xavi. Un aligot vola per damunt meu - o potser era un voltor - si cregués en una religió animista pensaria que seria l'ànima dels meus companys que m'acompanyen però sóc materialista i baixaré sols amb la pena.
Descens:
La tornada la faig pel vessant est de la muntanya però en la part baixa em complico molt la vida i no crec que sigui la millor forma de descendir, a menys que tingueu un componen masoquista elevat en la vostra libido.
El millor és retornar a la collada de Calbo pel camí d'anada, o si voleu podeu baixar pel vessant est - baixada pendent però sense problemes - i agafeu un corriol cap a la collada de Calbo. Baixar pel mig del bosc no és gens recomanble.

El track per si us ho voleu descarregar:

3 comentaris:

  1. Un reportatge molt interesant. Creus viable continuar per la carena fins al coll de la gelada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo cap dificultat especial més que lloms herbosos. Ara excursió llarga la que proposes. Un any abans havia anat del Port de la Gelada fins a les Roies de Cardet... tampoc cap problema. Veig al mapa de l'ICC que la cresta carenera d'aquesta darrera pot presentar algun problema

      Elimina
    2. Moltes gràcies Joan. No se si arriscarme, es una travessa llarga la que vull fer. Tinc intenció d'anar desde Pont de Suert i a dormir al poble d'Aneto. Uns 30km i 1800+.
      Estic acostumat a estes distàncies i desnivell, aixó sí, tenint tota la jornada per davant.
      En un principi tenía pensat pujar directe al Coll de la Gelada desde Barruera o desde Erin la Vall però al vore el teu recorregut se m'ha passat pel cap pujar per la pista de Coll i fer la carena.

      Elimina