EL FRANQUISME A LLEIDA
Un altre cop no puc assistir al una activitat i en Lluís Santiago em fa de reporter i em cobreix l'activitat. De tot cor, moltes gràcies. Això se'n diu treballar en equip.
La Regidoria de Participació i Drets Civils de la Paeria organitza un nou itinerari (veure d'altres itineraris) sobre el “Franquisme i el Caudillo a Lérida” guiada per Josep Gelonch, autor del llibre El poder franquista a Lleida, 1938-1951 que guanyà premi Josep Lladonosa l’any 2011. Té d'altres llibres al voltant de la repressió franquista a Lleida. Publicacions bàsiques per entendre aquest trist període històric.
PUNTS DEL RECORREGUT:
1-GOBIERNO CIVIL: L’any 1963 amb motiu dels "25 años de Paz" s'inaugurà la plaça i els jardins. L'any 1955 havia inaugurat el palauet del Govern Civils. Els dos actes van ser presidits pel dictador Francisco Franco que va estar oficialment 4 vegades a la nostra ciutat. (1)
En les imatges del NO-DO es posible visualitzar el dictador saludant els lleidatans que no hi cabien en aquesta esplanada. Lérida fou ciutat adoptada pel Caudillo. Els Governadors Civils (2) (3) foren generalment de fora de Catalunya i desconeixien la singularitat nacional catalana.
Un dels polítics més rellevants del franquisme a les Terres de Lleida fou Eduard Aunós, familia la qual procedia del Vall d'Aran. Va ser ministre de Treball i de Justícia. Va ser el promotor de la Causa General. La Causa General recull tots els delictes que van realitzar els "rojos" contra l'aixecament militar i fou el document bàsic per jutjar als que s'havien mantinguts fidels al poder legítim de la Republica. (4). Com ha curiositat cal esmentar que l'edifici del Pal.las (antic hotel Pal.las) havia estat coneguda com a casa Eduardo Aunós, encara que sembla que ja originalment fou bastida com a hotel. En els templets superiors hi ha les iniciats d'Eduard Aunós (E - A).
No se n’ha parlat de les tortures que es van realitzar al soterrani del Govern Civil en el que nosaltres anomenem La Vía Laietana de Lleida. Per saber-ne més: enllaç 1, enllaç 2, enllaç 3.
Aquest edifici fou bastit aprofitant el treball esclau pels presoners i represaliats republicans. El company Lluís afirma: Un edifici excel·lent per albergar el Centre d’Interpretració de la Memòria Històrica de Lleida. Així mateix aquests treballadors presoners van construir els edificis de l’Audiencia Provincial i la Diputación de Lérida, entre molts d'altres: el pont vell, la catedral Nova, Gardeny. Caldria un estudi profund per descobrir l'esclavatge que practicar el govern franquista.
(1) Especialment significativa va ser l'estada del dictador al castell de Raimat en el final de l'ocupació de Catalunya entre el
(2) Va haver forces tensions entre els diferents Governadors Civils i els jefes de la Falange lleidatana.
(3) Llista de governadors: Juan Antonio Cremades Royo — 8 de gener de 1939 – 10 d’abril de 1943.
José Manuel Pardo de Santayana (Pardo Suárez) — 8 d’abril de 1943 – 9 de juny de 1945
José Carreras / Carrera Cejudo — 9 de juny de 1945 – 7 de setembre de 1951
José María Pagés Costart — nomenament: 9 d’octubre de 1951.
(4) És un document que traspua odi per tots els costats. Curiosament també inclou delictes contra la "Creuada nacional" com la revolta de l'octubre de 1934 quan encara no havia hagut l'aixecament feixista.
2-AUDIENCIA PROVINCIAL: Avui dia reconvertida en excel:lent Museu d’Art Contemporani Morera va veure a l’Eduard Aunós com a Ministre de Justícia i desenvolupador de la Causa General. Edifici construït l'any 1944 per Regions Devastades (5)
(5) Lleida, fou després de Madrid, la província on Regiones Devastadas va emprar més diners en la reconstrucció. Caldria entendre que fou, per tant, la segona província més castigada per la Guerra. No oblidem que Madrid fou el centre sobre el que va pivotar tota la Creuada Nacional.
3- EL PALAU DE LA DIPUTACION, antigament fou seu de la Generalitat a Lleida, també Gobierno Civil posterior fins l'any 1955. A la seva inauguració es va precedir per un acte religiós d’exhort dels enemics que havien hagut, en mode purificació i posterior benedicció de los “caídos por España”.
4- LA PLAZA de ESPAÑA (actual plaça Sant Joan) el carrer Santa Marta que accedeix als porxos de Sant Joan fou un carrer obert en la postguerra ja que els bombardejos van malmetre totalment les cases que ocupaven aquest espai. El carrer porta aquest nom en honor al president de Regiones Devastadas, el conde de Santa Marta. Per entendre el dramatisme de la Guerra caldria recordar aquesta circumstància al jovent lleidatà per recordar el dramatisme bel.lic. Durant la Republicà no havia els porxos sinó que de la placa sortien dos carrers que la Guerra va fer desaparéixer.
El num. 22 de la Plaça, un edifici propietat dels comtes de la Granadella, acollí el cau principal de la Falange Española y de las JONS, com és sabut, pilar principal del Movimiento Nacional. Els falangistes hi van ocupar, prèviament diferentes seus, una de les qual fou la vivienda del Alcalde Rovira Roure mort a l’inici del conflicte. Estava a Rambla d’Aragó (6). Cal esmentar la necesitat d’espai adeptes del Movimiento tenien per a l’elaboració d’informes i fitxes que l’any 1977 van fer desaparéixer.(7)
(6) Segons les nostres pesquisses era el num 10 de la Rambla, antigament, passeig de Boters.
(7) La Secció Femenina estava al carrer Major num. 51
 |
5- LA PAERIA fou l’edifici on es proclamà la victoria del Alzamiento el 19 de juliol de 1936. Fou la seu del Tribunal d'Ordre Públic. Els judicis es feien oberts en la placa. Durant el franquisme, la curiosa “Democracia Orgánica” que funcionava per votació dels terços: una tercera part pels “cabezas de familia”, altre treç treballadors del sindicalisme vertical i per últim el terç representatius d’organismes governamentals.
Al cap i a la fí eren els “cabezas de familia”, tots membres del Movimiento censats al Gobierno Civil que decidien l’esmentada democràcia de la dictadura militar. El primer alcalde fou un General, posteriorment, l’Alcalde Areny,….tots els alcaldes varen sortir del Caliu ilerdense, una societat de 20 socis, l'honor del qual queia en l’Eduard Aunós que radicava la seva seu en un xalet a la carretera d'Osca (8). Altres dels alcaldes que va fer carrera fou Victor Hellin Sol, també per diferentes Gobiernos Civiles d’España i finalitzà a Sevilla. Va morir amb 101 anys, ara fa uns 11 anys. L’alcalde Pons hi va donar nom al célebre parc, posteriorment, de les Basses d’Alpicat.(9)
(8) Segons les nostres pesquisses aquest xalet podria en les actuals instal.lacions del Club Tennis Lleida. El xalet d'Eduardo Aunós era un bell exemplar modernista que la incultura lleidatàna va demolir.
(9) Relació d'alcaldes fins 1951:
Valentín Martín Aguado (1938‑1939)
Ramon Areny Batlle (1939‑1941)
Juan José Arnaldo Targa (1941‑1943)
Víctor Hellín Sol (1943‑1952)
6-El CASINO PRINCIPAL, també fou seu de la Falange Española. Hi havia estat un lloc d’esbarjo social, per aquells que s’ho podien permetre, empresaris i comerciants que constituïen la burguesia de l'època. Hi fou seu del POUM durant la Guerra Civil.
7-L’ANTIC HOSPITAL DE SANTA MARIA (seu actual Institut d’Estudis Ilerdencs) Primer recordar que l'edifici de l'hospital tenia edificis adjacents que en el bombardeig del 2 de Novembre van ser esbalsats i en la postguerra es van obrir l'actual placa de la Comédia i el carrer Villa de Foix (10).
En Josep Gelonch ens parla de la institució de l'IEI que va nàixer del leridadonisme que va promulgar el Caliu ilerdense amb allò de Ni catalana, ni aragonesa, Lérida es leridana.
(10) En un lateral de l'Hospital, el del carrer Vila de Foix, es pot veure en l'impacte d'una bomba que aquell tràgic 2 de Novembre.
També van anar a la porta lateral de la plaça de Pia Almoina a tocar del carrer Tallada. Al mur nord hi ha una antiga pintada on es pot veure el bust del Dictador, pintat, però encara es pot veure. A l'esquerra havia hagut una altra de l'ideòleg del feixisme Primo de Rivera.
(11) Perdoneu el record personal, de petit, tenia 4 anys, anava al col.legi Cor de Maria i el dia que va venir el dictador ens van portar al carrer Villa de Foix i ens van posar una bandereta espanyola i quan va passar per davant el Dictador ens van fer moure la bandereta i cridar un estúpid FRANCO, FRANCO. Un dels meus primers records de la meva infantesa. Després acusen de manipuladors als mestres de la democràcia.
(12) El pal.li es guarda en el petit i abandonat museu de la catedral, només es pot entrar en les visites particulars que organitza l'amic Josep Maria Carles. Per veure la meva visita
Per consultar el meu mapa de vestigis de la Guerra Civil amb més de 1000 emplaçaments
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada