LA LLEIDA DESCONEGUDA: LA CATEGRAL NOVA DES DE LA VISIÓ INSOLITA o RECERCA D'ANTIAERIS DE LA CIUTAT

 

Hi ha llibres i articles que esmenen que els campanars de la catedral nova havien servit de refugi antiaeri. Decideixo anar a posar el nas sobre el tema. Li comento a en Josep Maria Carles que va viure de petit a la catedral si en sap alguna cosa. El seu pare era sacristán. Ell ho comenta a en Joan Argiles, arquitecte de l'edifici, i a l'Antonio que va treballar de sacristán. Un equip majestuós per descobrir racons amagats de la catedral. Quan acabo la visita tinc la sensació que desconec la nostra Seu Nova. Tenim un monument de primera categoria però totalment ignorat. No és que la Seu Vella li faci ombra, sinó que la capacitat cultural lleidatana és molt curta i no sabem valorar el nostres oblidat patrimoni. Una llàstima que cada dia veig més evident.

Damunt de la porta hi ha un impacte d'un obús.

REFUGI ANTIAERI: Ho havia sentit dir i, entre d'altres llibres, ho havia llegit en la revista Shikar núm 5 del Centre d'Estudis de la Comarca del Segrià en un article de Josep Maria Camí i Josep Maria Belio titulat: La Batalla de Lleida. En aquest article s'afirma que els dos campanars foren utilitzats com a refugis antiaeris en el conflicte armat de la Guerra Civil.

Entrem a la catedral. Hi ha la làpida recordant la reconstrucció de la Catedral per part del bisbe Aurelio del Pino (de funesta memòria pels lleidatans) l'any 1955. La restauració fou feta per Regions Devastades per presoners dels Batallons de Treballadors (un altre meló pendent de començar).

Faristol posat el març de 2023. Cap mensió als treballadors/esclaus.

A dreta i esquerra hi ha dues entrades que serien els suposats accesos als refugis de la ciutat. Entrem primer a l'esquerra. Hi ha una sala quadrada, d'uns 5 m x 5 m. d'allí mateix surt una escala de cargol bestial. La sala és petita però sense fer cap reforma podria ser de refugi per a les cases del sector del carrer de Sant Antoni que no tenien cellers - molt emprats com a refugi en aquells anys a Lleida. Pugem per l'escala. Impressionant amb alguna finestra que ens permet veure que hi ha un gruix de tres metres. L'escala no puja per la torre del campanar sino que estem pujant pel mur de l'edifici. En algun moment pensem que podria haver un soterrani al costat de l'escala però no vam saber trobar l'entrada. L'arquitecte ens informa que no hi ha cap espai obert per sota en els plànols de l'edificació. 

A la paret de darrera de la porta d'entrada podem veure uns grafismes esborrats. Semblen ser dues cares femenines gruixades amb llapis o carbonet i un colom (podria ser el símbol de la pau ¿?). També hi ha algun xifra apuntada segurament pels treballadors. Tots hem coincidit que podrien ser dibuixos fets pels presos dels Batallons de treballadores que van reconstruir la Seu Nova. No hem pogut enllaçar amb l'atri superior ja que hi ha uns taulons que ens barren el pas. Anem a la porta de la dreta mirant a l'altar.

En Joan Maria ens explica que per aquesta porta, del suposat refugi, també fou emprada a finals dels anys 50 com accés a una escola unitària on ell va assistir de petit. La porta d'accés ens dona pas a una  sala rectangular. Hi ha també una porta d'accés directe des de l'església.  La sala tampoc no es gaire més gran que la de l'esquerra. Personalment no crec que fos l'indret més segur per refugiar-se però davant la manca de cap altre indret on refugiar-se era el millor indret. Segurament hi anirien els veïns del carrer Major. Les escales amunt ens porten a l'antiga classe allargassada amb poca llum exterior. A l'extrem oposat hi ha els antics lavabos.. Posteriorment es van posar unes estanteries per fer una biblioteca.

Impactes de metralladora que dona al carrer Major

En les escales hi ha una finestra que dona davant de l'Hospital de Santa Maria (actual IEI) hi ha uns impactes de metralladora dels quals en parlarem en una propera entrada. Elements molt interessants per interpretar certs fets no documentats.

Pugem al pis superior sortim al terrat que uneix les dues capçaleres dels campanars. És un indret privilegiat. En mig hi ha una creu que es va bastir per allà l'any 2015 reproduint la creu que es va malmetre en l'incendi del 25 d'agost de 1936. Per la terrassa arribem a l'altra torre i veiem els taulons que ens han barrat el pas quan hem pujat a la primera torre.

Es podria fer un itinerari circular encara que la pujada per l'escala de cargol és una mica exposada i cal un cert esperit d'aventura.

Però si veritablement el que voleu és aventura ara en tindreu. Al triangle de darrera de la façana principal hi ha una escala d'uns 8 metres que ens duu a una porta que ens obre un món desconegut. Anem al un veritable metavers. Observeu que el mur està formada per pedres no polides. En principi no havia de ser contemplada des del carrer ja que des de baix no era visible, però  l'obertura del carrer Villa de Foix en la postguerra arran del bombardeig del 2 de Novembre es va decidir obrir aquest carrer donant obertura a la plaça de la Catedral. 

Estem a les golfes de la catedral. Podem veure el reves de les voltes de la catedral. Passem per un passadís estret protegit per dues cordes. Hi ha tensos i pilars de descàrrega. El sostre és de la reforma dels anys 40. Es veu ben ferma. Aquí s'ha deixat la pedra que s'ha substituït per totxanes menys pesades. Al costat esquerra, mirant a l'altrar,  hi ha el cap d'un àngel que estava al costat de la creu bastida damunt de l'escut dels Borbons de la façana. L'altre cap simètric està "oblidat" a l'entrada de l'església.

Encara ens quedem més sorpreses catedralícies. 

CRIPTA DE LA DRETA (mirant a l'altar): En el centre de la nau de l'església, a la dreta, hi ha una xarxa metàl·lica que ens barra l'entrada a la cripta. Serà una entrada d'uns 2 m x 4 m aprox. que dona accés a una escala. Traiem les tanques metàl·liques i davallem per les escales. Hi ha un llum a la dreta. A sota hi ha uns habitacles, crec que tres, on hi ha uns nínxols. Nou en cada sala. Hi ha esquelets escapçats. Aparentment estan classificats i numerats encara que ningú sap on està aquesta relació d'ossos. Queda pendent visitar dues criptes més i un passadís que anomenen la Mina que sembla que circumval·la la nau. Al vessant esquer no s'ha localitzat cap cripta. Entre les despulles de la cripta es va trobar una pistola amagada fa uns anys.

ARXIU CAPITULAR: També visitem l'arxiu. Miro per internet i veig que tenim un dels arxius més importants a nivell de pergamins de Catalunya i els lleidatans no en sabem res. Què ens passa? Crec que em parlen de 16000 pergamins custodiats. Ens ensenyen documents amb més de mil anys d'antiguitat. Tinc ocasió de poder contemplar el testament d'Arnau Mir de Tost. Hi ha la Biblia de Roda, també coneguda com de Lleida, que només ensenyen en ocasions senyalades.

ESPAI MUSEÍSTIC: Visito també un espai museístic on estaven els 15 tapissos que ara es troben en el Museu de Lleida. En aquest indret hi ha material molt interessant esperant que es pugui tornar a fer públic. Personalment, em va intentar el pal·lio que va acollir el funest dictador i el bisbe Aurelio del Pino, una casulla amb l'àliga imperial-feixista, o dos prestatgeries amb possessions del bisbe-martir Salvi Huix. Tot té un punt si voleu fiqui però no pot ser que contemplar aquestes obres sigui restringit a aquells que tenim amistats. 

Una llàstima que aquest espai no pugui formar part de la xarxa de museus locals.