Excursions del Joan Ramon

Diumenge, 8 de novembre de 2026 Per tercer any consecutiu hem anat al Baix Segre , en el marc de la proposta que organitzem des del Grup de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida , dins dels actes del 2N   que recorden el bombardeig feixista del 2 de novembre a la ciutat de Lleida . Una trilogia!!! ( sortida 2024 i sortida 2025 ). La sortida té com a principal al·licient les màsters class que ens ofereix Jordi Ibars , que probablement és qui millor coneix tot el que va passar al voltant del Cap de pont de Seròs . Ha resseguit pacientment tot el territori cercant vestigis de la Guerra Civil. Lògicament, aprofitem els seus coneixements per descobrir nous espais de Memòria. L a sortida no és simplement una excursió, sinó una oportunitat per aprendre sobre el terreny de la mà d'algú que ha investigat profundament aquell territori. FITXA TÈCNICA     VALORACIÓ :   Excursió que permet descobrir el tossal de Montllober i els seus vestigis de la Guerra Civi...

M'encanten els recorreguts pel patrimoni històric, amb explicacions que m'ajuden a descobrir el nostre passat. És com anar a classe a l'aire lliure. Especialment avui, que ens hi ha portat el meu tocayo, en Joan-Ramon González, que sap combinar un nivell alt de coneixements amb una manera molt didàctica d'explicar-los. Avui recorrerem els vestigis de la Guerra Civil (i de la postguerra) que hi ha al voltant de la Seu Vella. Segurament, el tossal de la Seu Vella és l'indret on hi ha una concentració més gran de vestigis del cop d'estat de 1936. De fet, crec que caldria que el Consorci del turó de la Seu Vella i el Memorial Democràtic de la Generalitat unissin esforços per senyalitzar aquests indrets i crear un centre d'interpretació a l'aire lliure. No és un problema de diners, sinó de voluntat de fer les coses ben fetes. Aquesta sortida està complementada per altres que vaig fer fa uns anys  amb Núria Piqué  i Vestigis de la ciutat de Lleida. Circuit1. ...

Diumenge, 27 de setembre de 2026 Quan vaig descobrir els indrets on s'havien amagat els joves de Tuixent em vaig interessar profundament pel tema. Els emboscats es van negar a anar a la guerra. Una guerra que estava tristament acabant-se. He anat localitzant diferents indrets on s'havien camuflats els pròfugs. M'encanta molt capficar-me plenament en aquests espais on sembla que encara es respirar el pànic dels seus estadants. Els romans en deien Genius loqui ferits , que podríem traduir com esperits ferits d'un lloc (i que consti que no crec amb energies ni coses similars). No estic aquí per avaluar els motius que els hi van portar a dur aquesta perillosa acció ja que si eren descobert pels carabiners eren ajusticiats molts cops in situ. Només hi ha, que jo sàpiga. un amagatall d'emboscats que ha estat senyalitzat i obert al turisme de memòria pel Memorial democràtic encara que localitzar l'indret esdevé una petita aventura d'orientació. Com no vull que pati...

Dissabte, 19 de setembre de 2026 Cada any, en començar el curs, el Centre Excursionista de Lleida organitza l'anomenada ACAMPADA SOCIAL , on ens trobem les diferents seccions del centre. Enguany, l'indret escollit ha estat la Vall d'Aran (càmping Prado Verde). L'acte més important és el sopar de germanor del dissabte. Vam moure 80 socis; crec que és el rècord. Com que l'Acampada era a la Vall d'Aran, vaig proposar fer una activitat per descobrir alguns dels indrets on van passar les accions dels maquis en l'anomenada Reconquista Española , el que s'ha popularitzat com l' Ocupació dels maquis de la Vall d'Aran . Vam ser 40 companyes i companys els que vam assistir a la descoberta. Malgrat el sabotatge que vaig patir per part d'uns «companys» que van organitzar una activitat paral·lela fora del programa oficial. Ahí lo dejo. 1.- Ens vam concentrar a la boca sud del túnel de Vielha , on vaig explicar les activitats que es van produir per tot ...

  L 'Associació Serres Sembrades de Ruelle s organitza una sortida per descobrir uns parapets (murs bastits amb pedres pels soldats per resguardar-se dels impactes de l'enemic) que van bastit les tropes franquistes del I II Cos de l' exèrcit de Navarra . Es van aixecar al voltant del 5 de gener de 1939 en l'anomenada Ofensiva de Catalunya . Soc construccions que s'utilitzaran sols una jornada, abans de l'ocupació de la Pobla de Cérvoles , sota la serra de la Llena. La situació de les fortificacions és privilegiada. Domina el poble de Cérvoles i en l'extrem albirem l'Albi. Descripció de l'itinerari: Ens concentrem a la plaça de Sant Miquel de la Pobla (són 24 excursionistes). Agafem la carretera a cap a Cèrvia de les Garrigues. A uns tres km aparquem. Coordenades UTM: 31T  x=325251  y=4584016. O millor, poseu en el google maps poseu: 41°23'19.1"N 0°54'36.6"E Aparquem entre oliveres i pugem per un camí carreter.  4 min Sortim a una c...

Divendres, 28 d’agost de 2026 La Carme de Cal Jové em parla que en aquesta balma hi havia hagut emboscats —fugitius— (hi ha un punt que en la memòria popular es pot arribar a confondre). Em diuen que la balma està a sota del penyal del vell Castell de Cornellana . No m’ha costat gaire de localitzar-la. Descripció de l’itinerari Aparco a la part baixa de Cornellana . Podria pujar en vehicle fins al cementiri, però prefereixo recórrer els carrerons del poble. Pujo per un carrer que surt a la vora de Cal Mateu Vell . Surto a una placeta. A l’esquerra hi ha l’església parroquial. Continuem pujant amunt per la dreta. 7 min. Sortim a la pista que puja al cementiri. Vaig a l’esquerra. 18 min. Cementiri. Continuem per la dreta. Hi ha un corriol que puja cap a la Bacanella , però nosaltres agafem un corriol que voreja la tanca del cementiri. Girem a la dreta vers el Castell. Baixem una llosa de roca. Per pujar al Castell hauríem de tirar recte amunt. Ho deixem per després. Anem a l’esquerra ...

Dilluns, 24 d’agost de 2026 A la balma de Serratomí  va ocórrer una tragèdia que avui roman oblidada. Costa de creure que els fets que hi van succeir hagin quedat en l’oblit i siguin encara tan poc coneguts. De fet, trobar la balma només ha estat possible gràcies a un track penjat a Wikiloc que hi passa, ja que és pràcticament impossible localitzar-la si no es disposa d’una referència exacta: està amagada de debò. El Solsonès és una comarca on, durant la Guerra Civil, molts nois es van negar a anar a la guerra quan van ser cridats a files. Es convertiren en desertors i, en aquelles circumstàncies, la deserció podia comportar la pena de mort. Alguns es van amagar en balmes i altres indrets apartats. Els nostres protagonistes es van refugiar a la balma de Serratomí, que en el mapa de l’ICGC apareix amb el nom de Balma de Cal Tambor de l’Alzina . Era un paratge molt ben amagat, però sembla que algú els va delatar. Van morir Joan Balletbo Clotet i Josep Escarre Ribo el 27 de desembr...

La Neus Cespedes, de cal Joan Pau , una bona comunicadora que coneix com ningú la història de Cornellana , em comenta que l’ Espluga del Torrent Pregó havia estat emprada pels emboscats del seu poble. Se m’obren els ulls com a taronges. Els emboscats són els nois —de la lleva del biberó, principalment— que van desertar de l’exèrcit republicà, ja que, tristament, els esdeveniments no rodaven pel costat de la República. La caiguda de Catalunya ja era una qüestió de temps. És un error pensar que tots els emboscats eren enemics de la República. A més, la Neus em passa la llista dels nois que es van amagar: l’avi Ton, de cal Batlle; el padrí de ca l’Oromí; dos joves de cal Domingo; el tiet Pere, de cal Guilla, i un altre germà. 6 emboscats. Des d’aquí, les primeres gràcies. FITXA TÈCNICA    VALORACIÓ:   Excursió d'exploració que ens permet arribar a l'Espluga del Torrent Pregó i, molt especialment, de l'importàntissim camí de Cornellana a Josa del Cadí que roman oblidat i des...

La historiadora Pilar Pelegrí , del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, ha dut a terme un treball d'investigació sobre el Destacament penal de Presos que es va instal·lar a Torres de Segre als anys quaranta del segle passat per reconstruir la localitat. Situada a primera línia del riu Segre, a partir del 2 d'abril de 1938 va formar part de l'anomenat Front del Segre . Aquesta situació va convertir Torres de Segre en una població pràcticament destruïda. Sense l'ajut de Regiones Devastadas y Recuperación , difícilment hauria pogut tirar endavant. Quina contradicció: el mateix règim que va destruir el poble després es presenta com a magnànim reconstruint-lo i, encara més, sembla esperar-ne l'agraïment. Moltes viles fins i tot el van homenatjar nomenant Franco fill adoptiu. Quina hipocresia! La informació dels faristols és molt acurada, il·lustrada amb belles fotografies i complementada amb codis QR amb locucions de veu. Un recorregut curt, però bàsic. Es va in...