POBLA DE CERVOLES: PELS PARAPETS DE LA SERRA DEL PLA DEL MAS

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

L'Associació Serres Sembrades de Ruelles organitza una sortida per descobrir uns parapets (murs bastits amb pedres pels soldats per resguardar-se dels impactes de l'enemic) que van bastit les tropes franquistes del III Cos de l' exèrcit de Navarra. Es van aixecar al voltant del 5 de gener de 1939 en l'anomenada Ofensiva de Catalunya. Soc construccions que s'utilitzaran sols una jornada, abans de l'ocupació de la Pobla de Cérvoles, sota la serra de la Llena. La situació de les fortificacions és privilegiada. Domina el poble de Cérvoles i en l'extrem albirem l'Albi.

Descripció de l'itinerari:

Ens concentrem a la plaça de Sant Miquel de la Pobla (són 24 excursionistes). Agafem la carretera a cap a Cèrvia de les Garrigues. A uns tres km aparquem. Coordenades UTM: 31T x=325251 y=4584016. O millor, poseu en el google maps poseu: 41°23'19.1"N 0°54'36.6"E

Aparquem entre oliveres i pugem per un camí carreter.

4 min Sortim a una carena. A l'esquerra hi ha una tanca. Anem a buscar el vessant del tossal encarat cap al sud on s'albira la serra de la Llena.

8 min Primer parapet. En Manel Correal n'ha localitzat 23. Anem seguint la carena i anem trobant diferents munts de pedres. Algunes coordenades UTM: 31T x=325139 y=4584076, 31T x=325132 y=4584064, 31T x=325118 y=4584056, 31T x=325100 y=4584043, 31T x=325089 y=4584030 (amb una espitllera), 31T x=325065 y=4584001, 31T x=325065 y=4584001, 31T x=324990 y=4584004, 31T x=324990 y=4584004, darrer parapet: 31T x=324871 y=4583991

Son només dos-cents metres ben interessants. També fem una mica de neteja per bastir un camí que algun dia enllaci les diferents construccions.

Com no podia ser d'una altra manera hem acabat amb un fantàstic esmorzar de campanya,

Aquí us deixo el track:

garrigues guerra civil

Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

AUTOCAR CENTRE: VALLFOSCA A LA NOGUERA (BARO) PEL COLL DE SANT QUIRI

Feia dies que no anava a les sortides de l'autocar del CEL però aquesta travessa des de la Vallfosca (Torre de Cabdella) a la vall de la Noguera Pallaresa (Baro) passant per la collada de Sant Quiri em va semblar molt interessant. La veritat és que les expectatives van resultar totalment reeixides. Es tracta d'un recorregut de mitja muntanya encara que amb una panoràmica excepcional sobre la capçalera del Pirineu de la Vallfosca. Característiques tècniques : Itinerari molt interessant que permet enllaçar la Vallfosca amb la Noguera Pallaresa. Dificultat : Mitja doncs generalment anem per senders ben traçats. Distància : 22,5 km Desnivell : +700 metres - 1200 metres. Temps :4 hores 57 minuts itinerari linial. Descripció de l'itinerari : A l'entrada del poble de la Torre de Cabdella (1080 m.) trobem un rètol que ens indica el camí vell a Mont-ros. Tram molt agradable. 25 min. Barranc de les Espones. 31 min. Clariana. Observem la carretera a sota nostra. El sender...

Ahir els companys es desdiuen d'anar a escalar i he de buscar un pla B amb urgència. Recordo haver-me mirat la Pala Pedregosa de Llesui com un cim prou interessant doncs està encarat al sud i la neu marxa molt aviat i ja hi podia pujar a principis de juny. Però, ves per on, he decidit fer-lo avui. No és un gran cim - mentiria - però si que suposa un bon exercici d'orientació/aventura doncs t'has de moure pràcticament tota l'estona sense camí i has de decidir per on et vols moure. Especialment aquest sentiment l'he tingut a la baixada doncs m'he plantejat baixar a l'Estany Gento de forma directa amb el perill de trobar-te algun tallat. Característiques tècniques : Ascensió reservada a col·leccionistes de cims. Dificultat : Mitja, doncs molta estona es va sense camí i cal pensar quina opció és millor. Distància : 9,2 km Desnivell : 1060 metres Temps : 5 hores 16 minuts. Itineraris circular. Descripció de l'itinerari : Aparco en la presa de ...

L'excursió al tossal de la Santa Bàrbara se'ns ha fet curta i he recordat que havia vist l'existència al dolmen d'Envall. Una travessa massa breu per pujar des de la plana per fer-la, però ideal per complementar una excursió. Només el llogarret de l'Envall ja justifica la proposta. En arribar al poble li preguntem a una noia per pujar i ens diu: - Mireu passeu el segon carrer i ja trobeu el camí. No ens podíem perdre de cap de les maneres. Mentre caminavem pels dos carrers vam poder fruir d'una meravella de llogarret de muntanya. En algun lloc he llegit que és el poble més desconegut de la Vallfosca. Hi ha l'Escola d'oficis de muntanya i una cooperativa d'habitatge. El nostre camí comença en la part alta del poble on trobem un cartell que indica el camí al dolmen de la Cabaneta ( a mi m'agrada més la denominació dolmen d'Envall). El camí no té cap dificultat d'orientació encara que fa una bona pujada. 34 min Assolim el nostre dolmen...

Diumenge, 27 de setembre de 2026 Quan vaig descobrir els indrets on s'havien amagat els joves de Tuixent em vaig interessar profundament pel tema. Els emboscats es van negar a anar a la guerra. Una guerra que estava tristament acabant-se. He anat localitzant diferents indrets on s'havien camuflats els pròfugs. M'encanta molt capficar-me plenament en aquests espais on sembla que encara es respirar el pànic dels seus estadants. Els romans en deien Genius loqui ferits , que podríem traduir com esperits ferits d'un lloc (i que consti que no crec amb energies ni coses similars). No estic aquí per avaluar els motius que els hi van portar a dur aquesta perillosa acció ja que si eren descobert pels carabiners eren ajusticiats molts cops in situ. Només hi ha, que jo sàpiga. un amagatall d'emboscats que ha estat senyalitzat i obert al turisme de memòria pel Memorial democràtic encara que localitzar l'indret esdevé una petita aventura d'orientació. Com no vull que pati...

Després de molts anys he tornat a la Vall Fosca. Ha estat un plaer retrobar-me amb els pics de Dellui i Mariolo. L'any 1990, vaig fer una de les meves primeres sortides al Pirineu i vaig ascendir als pics de Subenuix i Morto pujant per la vall de Sant Maurici. Ja em vaig fixar en aquestes cotes però em quedaven massa lluny. Ha calgut que passin 28 anys per reeixir en el meu estrany desig. Característiques tècniques : Valoració : Excursió d'alta muntanya per a col·leccionistes de cims. Perquè aquests no estan a la llista dels 100cims de la FEEC? Dificultat : Moderada. Només tenen el problema del desnivell. Distància: 17,9 km. Desnivell: 1460 metres Temps: 8 hores Descripció de l'itinerari: Voregem la tanca de la subestació de Sallente i anem seguin el camí que volta el llac. Hi ha una petita baixada que ja no fem, ja que ens encarem a passar per sota de la primera torre de la llum. 17 min. Trobem el primer tram de sirga que marxa a l'esquerra per una llastra ...

Diumenge, 11 d'octubre de 2026 Aquesta tardor he voltat força per la Vall Fosca en un projecte que porto entre mans. He descobert la Vall Fosca dels pobles i, francament, m'he quedat bocabadat amb la xarxa de camins tradicionals que s'hi han recuperat i senyalitzat. Camins nets, ben mantinguts i que fan de bon caminar. Ara, quan les fulles dels arbres comencen a agafar els tons groguencs de la tardor, recórrer aquests camins és un veritable plaer per als sentits. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ: Recorregut superb que ens permet enllaçar diferents senders per fer un itinerari circular. DIFICULTAT : Moderada. DESNIVELL : 595 metres DISTÀNCIA: 17 km TEMPS : 5 hores 10 minuts ITINERARI CIRCULAR Per al blog he escollit un itinerari circular que combina història, paisatge i patrimoni industrial. Des d'Aiguabella baixarem fins a la central de Molinos, pujarem al llogarret d'Astell, un dels pobles de...

S'anomena Emboscats als homes en edat militar que es van amagar al bosc per no haver d'anar a la Guerra. Els primers anys va ser per ideologia dretana però a partir de l'abril de 1938 la situació va esdevenir dramàtica per la Republica quan es va separar Catalunya de la resta de l'Espanya republicana i havia caigut el Front d'Aragó i els feixistes s'havien establert a l'anomenat front del Segre. A l'abril es van cridar noves lleves (la més coneguda fou la lleva del biberó, nois amb 17 anys) i la lleva del Sac amb més de 35 anys. Cal capficar-nos en l'Esperit del temps i entendre aquest nois i homes que van decidir amagar-se o fugir a Andorra. Els Emboscats comptaven amb el suport logístic de les mares, germanes o núvies que els hi duien menjar als seus amagatalls. A Tuixent he trobat tres indrets on sé que si van amagar. Entrada a la balma Preparant aquesta entrada he fet una interessant trucada a Jordi Picart de cal l'Esteve . El seu pare en J...

Vaig coronar el Peguera fa 36 anys. Ho vaig fer en un rally d'alta muntanya (precursor de les curses de muntanya) amb l'estimat Jordi Guivernau - amb qui anava de parella - i amb l'altre equip amb el que competíem Josep Maria Charles i Víctor i finalment ens van guanyar la medalla de bronze. Els tres ja ens han deixat. Per a mi retornar-hi ha estat un petit record pels gran amics que m'obren traça. Porto dos anys sense fer mil metres de desnivell i m'ho prenc com un repte personal. Trio el pic de Peguera perquè és un cim senzillament bestial, de primer ordre amb una panoràmica excepcional que la primera vegada no vaig poder fruir. Vaig amb la colla del CEL que estan fen els cims comarcals. Érem 28 excursionistes amb 3 guies. La baixa l'he fet en solitari per baixar al meu ritme tranquil·lament. Com estic desentrenat escullo fer anar el funicular, sempre m'havia negat a pujar-hi però els anys em fan canviar la meva radicalitat. Les fotos bones són de J...

Veure entrada anterior Arran de la petició de col.laboració que vaig demanar per fer un llistat de presos del camp de treball de la Seu Vella per poder dignificar la memòria dels empresonats que tan de dolor van patir en aquelles històriques parets. Vaig tenir ocasió de parlar amb Marisa Bendicho del grup de Memòria Històrica d'Almenar. Vam comentar que a l'arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República havia una documentació referent al camp de concentració de la Seu Vella. Ahir aprofitant la festa major de Lleida, la Marisa hi va anar i a la nit em va passar més de 130 pàgines amb el llistat dels presos del juny de 1939. Una morterada d'informació que hauré d'anar treballant. No cal que us digui que quan vaig rebre la informació em vaig emocionar. Ara m'he de posar a introduir els noms a la meva base de dades. I traure'n les oportunes conclusions. Sempre he pensat que la recerca ha de ser pública i els familiars hi han de poder accedir a tota la informac...

Dissabte, 24 d’octubre de 2026 En Ramon i en Jaume , del Poal, em proposen una excursió pels Cingles de l’Arbolí . Afirmen que és sublim i em deixo portar. Feia anys que havia anat pel camí d' Arbolí a Alforja , però mai no hauria pensat que s’hi poguessin amagar racons tan interessants. Gràcies per descobrir-me aquests bells indrets! Els Cingles de l’Arbolí formen una superba estructura rocosa. La part superior és blanquinosa, constituïda per roques carbonàtiques dolomítiques del Muschelkalk (Triàsic mitjà), mentre que la part inferior és rogenca, formada per gresos i argiles del Buntsandstein (Triàsic inferior). Tot això ja ho havia estudiat, però ho he repassat consultant la IA. FITXA TÈCNICA VALORACIÓ : Excursió meravellosa que no hauria de faltar en la llibreta d'un bon excursionista. DIFICULTAT : Moderada. Ruta no recomanable per a persones amb vertigen ni massa corpulentes. El camí no sempre és evid...

Cercar en aquest blog

Excursions del Joan Ramon